Poques coses resulten tan peculiars en la indumentària d’un poble com els barrets. La seva elecció és tot un llenguatge, i també un senyal de visió (o no) de futur. Ja es veu que els poderosos de fa uns segles no tenien gaire visió de futur perquè dels seus barrets no se’n conserva ni un. En canvi, els humils han aconseguit que els seus complements resisteixin prou bé el pas del temps. Segurament, el rei d’aquests barrets pobres és la boina, popularíssima fins fa ben pocs anys i que encara –amb lleugers canvis de disseny– es manté present el societats com la basca o l’occitana. El nostre barret popular revela, amb el seu nom, molt poca ambició: la barretina. No és estrany tenint en compte que en aquest país sembrem noms i recollim diminutius, cosa certament molt poc eficient (potser per això no tenim premi Nobel de Literatura?). De petit vaig conèixer alguns –poquíssims– dels darrers homes del nostre país que es guarnien la barretina de forma tan natural i quotidiana com qui es calça. També usaven el mocador de fer farcells per empaquetar i transportar la compra –molt abans que algun profeta de l’ecologia s’inventés la sostenibilitat– i es vestien d’una manera molt semblant al que avui només trobem en les representacions dels pastorets o als pessebres vivents.
Penso en tot això després de veure, admirat, que Lionel Messi no ha tingut cap mania a lluir un barretina durant la celebració de la Champions al Nou Camp. Segurament això només ho pot fer algú a qui no li pesi la càrrega amb què un concepte fals i provincià de progrés va condemnar tota una sèrie d’elements, símbols, tradicions, cuines, productes, llenguatge, accents, arquitectures, paisatges… que ens havien caracteritzat durant segles. El cas és que aquesta sobtada reivindicació inconscient i efímera de la barretina m’ha suggerit el nom que m’agradaria per al projecte d’en Pep Guardiola. Perquè en el símbol i en el mateix mot de la barretina hi trobem molts valors, usos i expressions que s’escauen al millor Barça de la història.
Un Barça davant del qual nosaltres i el món sencer es treu la barretina. Un equip que sap treure’s el barret davant del rival. Uns jugadors i un entrenador que recuperen la cortesia i l’educació que durant una època s’expressava amb el delicat llenguatge dels barrets i llurs jocs d’ales. I que al camp fan el que els passa per la barretina. Un Barça que reivindica les arrels com a forma per entrar de ple en la globalitat i la modernitat, fent-hi aportacions genuïnes i no pas calcs adotzenats d’un sistema i llenguatge universals.
Felicitats a tots els jugadors, equip tècnic i directiva pel bon joc, pel bon exemple i per haver sabut triomfar amb honor, orgull i brillantor.
(Per il·lustrar aquest text he manllevat una fotografia de Messi amb barretina de la galeria publicada per lavanguardia.es, de la qual és autor el fotògraf de l’agència Efe Toni Albir)