Fa més de trenta anys que la majoria de les alcaldies dels grans municipis de Catalunya les ocupa el mateix partit polític: el socialista. Avui, aquesta anomalia democràtica –l’explicació de la qual només és possible amb honestedat i sobretot independència intel·lectuals…– s’ha fet fotografia per desig exprés del mentider que presideix el Govern espanyol, naturalment també socialista. És la foto del règim. D’un règim que fa més de tres dècades que ocupa el poder i l’exerceix amb mà de ferro, amb clientelisme, amb prepotència i maltracte democràtic de les oposicions i les dissidències. En puc donar fe i aportar-ne proves, per si encara hi ha algun ingenu que pensi que exagero. Un règim que és capaç d’estendre’s més enllà de la política, fet que explica en part les dificultats dels qui hem acceptat el desafiament de trencar-lo i obrir una era de plena normalització democràtica a les nostres ciutats… per bé que –és bo que en prenguin nota– això a alguns encara ens estimula molt més.
La fotografia d’avui dels barons municipals del socialisme espanyol amb ZP és la imatge de la pèrdua definitiva de la dignitat institucional en benefici del partit i del líder. La ciutat i els ciutadans no compten; els pactes institucionals que els permeten continuar ocupant el poder queden en evidència i esdevenen, de manera irreversible, còmplices necessaris d’aquesta decadència. Els socis d’aquests alcaldes i alcaldesses socialistes –bàsicament Esquerra i ICV– continuaran aplanant el camí per a la consolidació del règim i la utilització de les institucions per part del Partit Socialista. D’això en tenim, i en tindrem, proves irrefutables. La setmana que ve hi ha ple a l’Ajuntament de Girona: hi esteu convidats per comprovar directament això que dic (i no sabeu com m’agradaria haver de rectificar)
Avui els nostres alcaldes i alcaldesses s’han fet província petita, mediocre i sumissa, i s’han venut la dignitat per un retrat.
Catalunya es mereix un panorama municipal diferent. La força dels nostres municipis no pot continuar en mans d’aquesta esquerra tronada, partidista i espanyolitzant que corre entusiasta a fer-se la foto cada cop que l’amo del partit truca quan necessita un favor. Ens cal un canvi radical, revolucionari, que trenqui els lligams amb el PSOE, que trenqui amb el clientelisme i els favoritismes, que acabi amb la por a la discrepància, la por a l’oposició i a la transparència, i que constueixi futurs amb gent solvent, honesta i compromesa, sense mirar si té carnet i de quin color és aquest carnet.
Em demano si els súbdits de Zapatero reunits avui a Barcelona hauran parlat del desastre monumental de la Renfe socialista. Hauran tingut el valor –l’alcaldessa de Girona, per exemple– d’exigir a Zapatero allò que quan es reuneixen amb els membres de la Plataforma d’afectats diuen que comparteixen? Hauran tingut la valentia suficient per tirar-li en cara al president espanyol el greuge del finançament local, la invasió de competències del seu famós pla ZP, l’escàndol dels cartells, el no retorn de l’IVA de les obres…? Li hauran exigit que, per respecte als ciutadans d’aquests municipis, deixi de maltractar-nos diàriament amb una N-II que és la vergonya de l’Europa occidental, amb un servei de trens que és un insult i una burla quotidiana a tots els seus usuaris?
En els règims, això no passa mai. Els seus membres callen, riuen i aplaudeixen sempre, sense excepció. Tot ho fan bé, fins i tot quan s’equivoquen. (El cas gironí del xalet Tarrús n’és l’exemple més evident: aquí no dimteix ningú, encara que la incompetència ens acabi costant més de 2,3 milions d’euros en una indemnització vergonyosa per qui n’és el responsable). Llavors, quan tornen a casa, satisfets i coberts de vanitat per les abraçades que s’han intercanviat amb el president apinotxat, expliquen orgullosos els èxits aconseguits pel socialisme imperant i es prometen trenta anys més de poder.
I bé, jo crec que entre tots hem de dir prou. Ens hem de mobilitzar perquè d’aquí a dos anys el panorama polític sigui molt diferent, i que hi hagi molts més alcaldes com en Recoder, en Tejedor i en Morral, que avui han fet una botifarra com una casa de pagès i han mantingut ben alta la dignitat dels seus municipis no assistint a la convocatòria d’un acte indigne i impropi d’una democràcia occidental. No era un acte institucional ni estava pensat per ser útil als municipis: era propaganda burda, bruta i indigna.
Hem de reunir gent de procedència ideològica diversa però que mantingui per damunt de tot la necessitat de la regeneració democràtica; gent compromesa amb la ciutat i els seus ciutadans per damunt de la fidelitat al partit i al líder espanyol de torn. Gent que ens ajudi a girar full i tancar definitivament un capítol massa llarg de la nostra història.
Junts ens en sortirem. I no és retòrica.
