Em sorprèn que davant les dades que aporta l’Enquesta d’Usos Lingüístics de la Població 2008 (EULP2008) el Govern pretengui que les coses van raonablement bé i que fins i tot podem trobar que el resultat és prou bo. La realitat que descriu l’enquesta és, en alguns aspectes, alarmant. És cert que la situació no és irreversible o que hauria pogut ser catastròfica. Ni és irreversible ni estem davant d’una catàstrofe, però estem davant d’un problema greu, i creixent. I maquillar-lo, fer-lo petit, excusable, ens allunya de la solució.

Hi va haver un temps en què la política recomanava, en qüestions de llengua, parlar de l’ampolla que s’anava emplenant any rere any, i segurament era la tàctica millor per capgirar prejudicis, prevencions, temors i resistències de tota mena que quaranta anys de prohibició ens havien llegat. Observant el procés de normalització de la nostra llengua des dels inicis de la política lingüística de la Generalitat s’observa amb claredat que aquella va ser una bona tècnica.

Però avui crec que no fem bé d’ocultar que l’ampolla es va buidant. Negar l’evidència que la llengua pròpia del país recula no serveix per fomentar l’optimisme i la confiança envers el futur, ni l’autoestima necessària que els catalanoparlants necessitàvem quan ens deien que la nostra llengua no servia per ensenyar física nuclear. Avui el problema és d’una altra naturalesa i l’hem d’abordar amb noves tàctiques, noves tècniques i una mateixa estratègia: convertir el català en la llengua hegemònica, com li correspon pel fet de ser la nostra llengua pròpia.

En els darrers mesos hem vist, d’altra banda, com diferents experts i observadors exposaven la seva preocupació, tant per la situació de la llengua com per les suposades respostes que dóna la política per fer front als problemes.

Per això hem de parlar de pacte nacional per la llengua; tota la societat compromesa i les institucions, incloses naturalment les acadèmiques, hem de liderar un debat nacional generós, obert, transversal, sense apriorismes, que d’una banda analitzi extensament què ens està passant i per què ens està passant, i de l’altra dibuixi els eixos entorn dels quals calgui bastir la nova política lingüística del país. Els actuals no funcionen prou bé, com es desprèn de l’EULP2008.

(en aquest enllaç trobareu la nota de premsa que ha difós el grup parlamentari de CiU)