Llegeixo amb certa prevenció –per la toxicitat de les filtracions i anàlisis– però amb gran interès tot el que està passant d’ençà que el jutge espanyol tocat del major vedettisme –que no sempre ha acompanyat de l’encert i el rigor que s’esperaven– va enviar les tropes de la Guàrdia Civil a encerclar ostentosament l’Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet. El primer que em va cridar l’atenció va ser la indissimulada intenció simbòlica de l’escenificació de l’operació. Detenir polítics i funcionaris amb el mateix protocol de seguretat que s’aplica a les detencions de terroristes és tot un discurs, molt aplaudit en determinats moments i cercles socials (que després maleeixen els ossos del mateix jutge quan deté independentistes o islamistes radicals), però que em genera una gran inquietud. Servir Alavedres, Prenafetes i alcaldes socialistes emmanillats al Telenotícies migdia té l’audiència –i el morbo– assegurada, però té tant d’excés i d’escarni que compromet la pedagogia de l’operació. M’he alegrat molt de llegir l’article de l’Enric Juliana avui a La Vanguardia. Per dos motius: pel que diu, i per la valentia de dir-ho ara i situar-se a contracorrent del que avui és el dictat políticament correcte. Quan parlem de llibertat de Catalunya jo penso en actituds com aquesta, no pas en proclames polítiques. Ser un país lliure vol dir entre altres coses tenir periodistes lliures. També comparteixo la crítica que formula en Jordi Cabré al seu article d’El Punt d’avui cap a Esquerra Republicana quan reparteix carnets de bons i mals periodistes en funció de si els aplaudeixen o els critiquen. I m’agrada la visió d’en Lluís Muntada també al Punt d’avui.

Però trobo especialment recomanable retornar a un assaig de fa uns quinze anys del qual he parlat alguna vegada: “La puresa perillosa”, de Bernard-Henri Lévy. Si superem les referències conjunturals del moment, la tesi continua sent vàlida i de rabiosa actualitat. He trobat una entrevista que li va fer el setmanari “L’Express” i us en reprodueixo un fragment amb un parell de preguntes i respostes.

–Le danger immédiat qui pèse sur nos sociétés, dites-vous, c’est le populisme. Tout ce qui sacralise l’expression du peuple est dangereux. La démagogie, voilà l’ennemi. Vous dénoncez, au passage, les «petits juges», qui en font peut-être un peu trop dans l’ordre de la pureté.
–Petits ou pas, il y a chez les juges, en ce moment, un côté «vertueur» qui ne sent pas bon. Oui, bien entendu, à la lutte contre la corruption. Non à ce climat délétère qui pèse sur la démocratie.

–Vous dénoncez aussi ceux qui confondent démocratie et football.
–Disons qu’il y a des hommes pour croire qu’on gère un Etat comme un club de foot ou une chaîne de télé. Pourquoi? Peut-être parce que ce sont deux bons modèles de ce «peuple fusionnel» qui est le rêve du populisme. Berlusconi et Tapie sont des populistes. Et ce populisme-là, c’est la version soft de la grande maladie de l’époque qu’est l’intégrisme.

El ple extraordinari que vam celebrar anit a l’Ajuntament de Girona va donar llum verda a les ordenances fiscals per al 2010 i al projecte d’ampliació de l’Hipercor. Cap dels dos punts va comptar amb el vot favorable del nostre grup, per bé que en el primer cas vam decidir-nos per l’abstenció com a mostra de voluntat d’arribar a acords abans no s’hagin d’aprovar definitivament. En el segon, en coherència amb la posició històrica de CiU i de les nostres conviccions sobre el que més convé a la ciutat, hi vam votar en contra.

Tindrem més temps per parlar de l’ampliació de l’Hipercor després de conèixer que dels 2 milions d’euros que l’empresa ha pagat com a part de les compensacions, 1,5 ja s’ha gastat en obra pública i no pas en projectes que haurien d’afavorir el comerç a la ciutat.

Del que vull parlar és de les ordenances i de l’argument que ens dóna de manera habitual el Govern de la ciutat. Nosaltres proposàvem i continuem proposant més bonificacions en els impostos i les taxes per a les famílies en major grau de dificultat, que avui són moltes més de les que eren fa tan sols tres anys. La rèplica sempre és la mateixa: si fem aquestes bonificacions no garantirem la prestació de serveis. I nosaltres també repliquem: gastin menys, gastin millor, i tindrem marge per aplicar bonificacions.

El company Albert Riera, que va defensar la posició de CiU en aquest punt del ple d’ahir, ho va expressar de manera ben exemplar: si tenim capacitat per pagar 1,4 milions d’euros en una indemnització a una família, per un gravíssim error municipal (encara impune, per cert), n’hauríem de tenir per aplicar més bonificacions. Dit d’una altra manera: aquests 1,4 milions posats a disposició de les bonificacions a famílies ens donarien un marge molt ampli per aplicar mesures que ajudessin a passar els temps de dificultats que vivim i que viurem per una temporada.

Gastar massa i gastar malament dificulta que s’adoptin mesures socials. L’Ajuntament de Girona gasta massa i gasta malament. Diuen que tenen superàvit: si és així, que el posin també a disposició de les polítiques socials i que ampliïn bonificacions. Lluir superàvit comptable en temps de penúria, i alhora negar-se a ampliar bonificacions, no és massa coherent.

Vam obrir la porta a votar sí en el proper ple, quan s’hagin d’aprovar definitivament. La pilota és ara a la teulada de l’equip de Govern.

Els castells humans constitueixen un dels espectacles de la nostra cultura popular de major interès i de més projecció internacional. Alçar un castell a qualsevol lloc del món desperta sempre la màxima atenció, i aquesta capacitat d’atracció no ho aconsegueixen gaires coses del nostre costumari. Els castellers són el Barça de la cultura popular, la qual cosa no vol dir que la resta s’hagi de menystenir, ben al contrari. Però allà on un castell es dreça, allà s’hi claven les mirades i els pensaments.
Això ha passat aquest matí i migdia a la plaça del Vi de Girona, quan els Minyons de Terrassa, els Capgrossos de Mataró i els Marrecs de Salt l’han convertit en un microcosmos casteller ple de gent admirada per l’enginyeria dels constructors. És un microcosmos molt fotogènic; és fàcil que essent un fotògraf mediocre et puguin sortir imatges d’un gran efectisme. Però per a mi, el millor de qualsevol jornada castellera és aquell instant precís en què l’enxaneta pren la  seva decisió determinant, de forma completament lliure, conscient i responsable, i que manté tota la plaça amb la respiració continguda fins que es revela el misteri. La càrrega metafòrica d’aquest moment és molt suggestiva.

El Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació ha fet públic el text de l’avantprojecte de Llei del Cinema de Catalunya. Fins ara en coneixíem les bases. Ara ja es pot donar per iniciada la tramitació formal, que haurà d’acabar amb una llei votada al Parlament. Us el penjo en format eBook perquè hi tingueu un accés fàcil.

El grup municipal de CiU a l’Ajuntament de Girona ha anunciat aquesta tarda la seva retirada de la comissió de seguiment de les obres del tren d’alta velocitat en desacord amb la política de marginació que aplica el govern de la ciutat. Les raons les trobareu en el comunicat següent:

El passat dia 1 d’octubre es va reunir la darrera comissió municipal de seguiment de les obres del Tren d’Alta Velocitat, de la qual formen part totes les forces polítiques amb representació a l’Ajuntament. El regidor Joaquim Oliva va representar en aquella reunió el grup municipal de Convergència i Unió.

En el ple ordinari del mes d’octubre, celebrat aquest dimarts passat dia 13, el grup municipal de CiU va preguntar per les obres del TAV i la seva relació amb l’esfondrament de la carretera C-65 just al punt on s’encreua amb els treballs, relació que va ser confirmada per l’equip de Govern. Al mateix ple, CiU va demanar a l’alcaldessa que incorporés als plens ordinaris un informe de presidència que donés compte de les gestions i agenda de l’alcaldia, proposta que va ser rebutjada.

L’endemà dimecres dia 14 al matí, l’alcaldessa de Girona es va posar en contacte amb el portaveu del nostre grup municipal, Carles Puigdemont, per informar-lo de la data del ple extraordinari d’ordenances i del tradicional sopar de Fires previstos per al proper dia 27.

Paral·lelament, el dimecres mateix, una delegació d’Adif al més alt nivell, amb el president de l’empresa pública al capdavant i acompanyada entre altres de l’alcaldessa de Girona, va visitar les obres del TAV a la ciutat, concretament a la zona del pou d’atac de la tuneladora.

D’aquesta visita, el grup municipal de CiU n’ha tingut coneixement només per la premsa. Ni a la reunió de la comissió de seguiment, ni al ple celebrat a la vigília de la visita ni tampoc en la conversa telefònica de l’alcaldessa amb el portaveu de CiU se’n va informar de la visita i, naturalment, tampoc no es va convidar representants del grup de CiU a prendre-hi part.

El fet és greu per la seva naturalesa i per la seva reiteració. No és la primera vegada, ni la segona, que el grup de CiU denuncia la seva marginació del seguiment del dia a dia de l’execució de les obres del TAV, i de la poca informació que es facilita. Ni quan es produeix un incident -el cas de la C-65- s’activa cap protocol d’informació, ni quan es produeixen reunions amb veïns se’ns informa amb temps i forma tal com va ser el compromís contret per l’alcaldia.

El grup de CiU hauria d’haver estat informat de la visita del president d’Adif a les obres del projecte més important de la ciutat, i se l’hauria hagut de convidar a la visita. CiU representa una part important de la ciutat de Girona i exerceix les funcions que democràticament li han estat confiades. L’ocultació de la visita només té per objectiu dificultar que l’oposició de CiU pugui exercir la seva tasca de control de les obres, i demostra allò que hem vingut denunciat sempre: el tripartit, amb l’alcaldessa al front, té més interès a facilitar la feina a Adif i al Ministeri de Foment que no pas a defensar els interessos dels gironins.

Aquesta situació és una desautorització de la comissió de seguiment com a marc on ha de fluir la informació relativa al TAV, és una mostra de la incapacitat del Govern de la ciutat a comunicar una cosa tan senzilla com la visita del president d’Adif ni tan sols el mateix dia o el dia abans aprofitant la celebració del ple, i és una voluntat clara i poc democràtica de marginació i exclusió del grup municipal de CiU i de menyspreu cap als gironins que han votat aquesta formació política.

És per això que el grup municipal de CiU ha decidit retirar-se de la comissió de seguiment en entendre que no és operativa, que no serveix al seu propòsit de mantenir informats els grups municipals, que només té sentit com a coartada presumptament participativa de l’equip de Govern però no serveix per facilitar la feina democràtica del necessari control. Sense informació no hi pot haver control. Lamentem, també, el poc respecte institucional envers el segon grup de l’Ajuntament i el menyspreu als ciutadans.

L’ajuntament ha renunciat a la transparència. Tristament, en la tria entre el Ministeri i Girona, l’equip de Govern ha triat el Ministeri. La seva obsessió a agradar el Ministeri és d’un servilisme que CiU no pensa acceptar i del qual no pensa ser còmplice.

Confiem que s’aprovarà la moció que vam anunciar al ple passat, on es demanarà que l’alcaldessa informi cada mes, al ple, d’un seguit de temes i gestions, entre els quals les obres del TAV. Si no s’aprova, demanarem informes per escrit de l’evolució de les obres i de les incidències que s’estiguin produint, per tal que la informació també arribi als ciutadans.

El ple de l’ajuntament que vam celebrar ahir al vespre, de les vuit a quarts d’onze, va generar diverses males notícies. Una, el rebuig a la moció que vam promoure des de CiU i que vam entrar conjuntament amb el PP per evitar la construcció d’un pavelló a la Devesa. Em va desconcertar que els motius per rebutjar-la fossin que “era massa concretsa” (Joan Olòriz, portaveu d’ICVEUiA) i que “era massa genèrica” (Joan Pluma, portaveu del PSC-PSOE). Massa concreta i massa genèrica alhora no creec que sigui possible: excuses per no votar el text.

L’altra mala notícia és una nova indemnització que l’Ajuntament pagarà a una empresa. La xifra no és poca cosa: 850.000 euros. Quan es tracta de pagar indemnitzacions, aquest tripartit no s’hi posa pas per poca cosa. La del xalet Tarrús és tan generosa que ens en ressentirem temps: 1,4 milions d’euros. Els oblits i errors en el projecte de l’aparcament de Santa Cateria superen els 900.000 euros que la concessionària (SABA) es cobrarà en forma d’un allargament de la concessió i d’un increment de la tarifa. I l’error de no haver vist un cable elèctric d’alta tensió al pla de baix de Domeny (un cable que va aeri, no pas subterrani!) costarà més de 400.000 euros. Aneu sumant.

En aquest cas, la indemnització de 850.000 euros es paga a una empresa que s’ha portat molt malament amb la ciutat: la concessionària del pàrquing de la plaça del Pallol, rere el teatre municipal i davant de l’antic cinema Modern. Des de l’estiu de l’any 2008 hi ha un informe de l’ajuntament que constata que l’empresa “ha abandonat l’obra”. I és cert, com bé saben veïns i propietaris dels futurs aparcaments. Però malgrat aquest flagrant incompliment del contracte, i malgrat que el plec de clàusules preveia sancions de fins a 60.000 euros, l’Ajuntament no només no li ha imposat cap sanció sinó que a més de pagar-li la indemnització per poder rescatar la concessió li torna la fiança que havia dipositat. Incomplir contractes amb l’administració es veu que surt gratis.

En el curs de la meva intervenció vaig dir el següent:

Senyora alcaldessa: ningú no li ha presentat la dimissió? No cessarà ningú? Hem de continuar així el que queda de mandat?

Ja us imagineu la resposta: el que han fet amb el Pallol (igual que amb el xalet Tarrús) és una gran operació molt beneficiosa per a la ciutat!

Aquest dimarts hi ha ple a l’Ajuntament de Girona. És la sessió ordinària corresponent al mes d’octubre. El grup municipal de CiU ha promogut una moció, que ha rebut el suport del PP i presentem de manera conjunta, en la qual demanem la retirada del projecte de pavelló esportiu al parc de la Devesa. S’haurà de votar, però confio que la contundent decisió de la Comissió de Patrimoni de la Generalitat d’impedir que el pavelló es construeixi a la Devesa ho convertirà en un tràmit. Això és el que hauria de passar, en circumstàncies normals i en unes condicions de governació de la ciutat normals i normalitzades. No és el cas de l’Ajuntament de Girona, però no perdo l’esperança que la majoria de regidors de l’equip de Govern donin suport a la moció. Des de CiU creiem que és el que vol la població i el que més convé a la ciutat. Són temps de crisi i cal filar molt prim en les inversions públiques.

Aquesta és la nota de premsa en què informàvem de la presentació de la moció. El Ple és, naturalment, obert a tots els qui hi estigueu interessats a venir.

Les obres del TAV a Girona semblen a primer cop d’ull les responsables de l’enfonsament sobtat d’un tros de la carretera c-65, en el carril d’incorporació dels vehicles que vénen de Girona per la carretera de Barcelona. Hi vaig passar ahir a la tarda i vaig veure que l’enfonsament és considerable i perillós (ahir no estava senyalitzat). Hi he tornat aquest matí per poder fer fotos amb més claredat i he comprovat que hi ha una mínima senyalització que adverteix els usuaris d’aquest enfonsament de la carretera. Segur que ahir més d’un ho va notar.

En aquell punt, les obres del TAV són de gran envergadura. És on hi ha el pou d’atac de la tuneladora que no acaba d’arribar. Hi ha una gran concentració de ciment en forma de calaixos i túnels que han representat un enorme moviment de terres. Que en aquest punt s’hagi enfonsat notablement la carretera demana una reacció molt més contundent que posar quatre cartells. Calia una informació de la incidència als membres de la comissió de seguiment del TAV, i calia que la Generalitat en donés compte al seu servei d’incidències viàries. Algú ha de donar explicacions de les raons per les quals s’ha produït aquest enfonsament i de les mesures que s’han de prendre per corregir-lo i, especialment, per garantir que les obres es fan amb seguretat.

Si això ja passa abans que la tuneladora arribi temo que apareguin més incidents d’aquesta naturalesa si no es prenen mesures i es reacciona ràpid. Ni el retard en l’arribada de la màquina ni aquesta incidència no són la millor manera de dir als gironins que podem estar tranquils…

A la darrera reunió de la comissió de seguiment del TAV de l’Ajuntament de Girona es va confirmar una notícia gens positiva: el retard en l’inici dels treballs de la tuneladora “Gerunda”. Segons les previsions inicials, que han anat mantenint fins fa ben poc, s’havia de començar a fer el forat del túnel (tècnicament es fa servir el verb “tunelar”, que no he trobat al diccionari) just abans de Fires. Les notícies, poc precises, situen aquests treballs al primer trimestre de l’any que ve. Les explicacions són poc convincents, perquè no m’explico com és possible que ningú no hagués previst per on calia fer passar la màquina per fer-la arribar a Girona. Els pot passar per alt aquest detall? No ho crec. Vaja, si els ha passat per alt aquest element bàsic en la planificació no vull ni pensar què més els pot haver passat per alt. Dit d’una altra manera: és un argument poc convincent. I no inspira gens de confiança.

L’altre dia vaig ser a Lleida visitant l’estació de tren. Fa cinc anys que els AVE hi arriben amb tota normalitat, però la zona encara està en obres i ni tan sols s’ha acabat de construir l’aparcament. Sembla que als de l’Estat –i els socialistes d’aquí– l’únic que els preocupa és que el tren arribi, com sigui. La resta ja s’anirà fent (o no, com en el cas del desdoblament de la N-II).

Per això és important conèixer les raons del curiós retard de la tuneladora.