Un senyal d’alerta: França ja és importadora neta d’electricitat

Hi ha una notícia difosa pels mitjans francesos que hauríem de mirar amb atenció. Per primera vegada des de l’hivern de 1982-83, França va ser, el mes d’octubre passat, una importadora neta d’electricitat. És cert que això s’explica en gran part per dues circumstàncies que no tenen per què esdevenir estructurals: aturada d’alguns reactors nuclears i una disminució de la producció d’electricitat hidroelèctrica. Però no deixa de ser important que el país del qual importem electricitat esdevingui, per primer cop en 27 anys, deficitària. El seu consum interior augmenta, però la producció creix poc i el parc de 58 reactors nuclears (que en prenguin nota els qui pensen que garantirem la seguretat nuclear de Catalunya impedint construir més centrals a casa nostra: en termes de risc, les 58 centrals franceses és com si fossin catalanes) comença a esdevenir insuficient. Unes vegades, per les avaries cada cop més nombroses. Unes altres, per les vagues dels treballadors del sector de l’energia. El cas és que l’excedent elèctric francès va registrar l’any passat el punt més feble des de 1990, i que durant les hores punta França ja ha d’importar electricitat.

Si les coses continuen anant per aquest camí i la tendència es consolida, tindrem un problema. L’altre dia vaig llegir que l’energia eòlica que es produeix a l’Estat espanyol coneix pics de producció històrics, però resulta que això coincideix amb la franja en què França és excedentària. Sí, ja ho sé: podem augmentar la nostra dependència del gas (que ja sabem d’on ve, majoritàriament) i conjurar-nos davant d’un possible col·lapse de la producció francesa… però és una solució de futur?

No sóc un expert. M’ho miro amb la inquietud pròpia d’un ciutadà informat que pateix pel planeta, per la distribució eficient dels recursos energètics i pel progrés del país. Que França, la nuclear França, comenci a necessitar tota l’energia que produeix no és una bona notícia per a nosaltres, que hem abandonat tota idea de sobirania energètica i ens hem lliurat als braços dels nostres proveïdors (tinguin o no escrúpols mediambientals).