L’editorial de Catalunya

Avui Catalunya ha publicat una editorial. Certament l’han reproduït i l’han impulsat totes les capçaleres diàries catalanes, aquelles que prenen les seves decisions editorials a Catalunya. Però és tot el país el que escriu i proclama el text titulat, molt encertadament, “La dignitat de Catalunya”. La mà que l’ha teixit ha fet un servei al país digne de les gestes èpiques. Els directors i editors que l’han acollit i difòs han estat dignes intèrprets del seny català, de la raó que s’imposa a la visceralitat de la covardia o la del cop de puny. Els líders polítics que l’han fet seu han actuat amb sentit d’Estat, que dignifica el país i la seva qualitat democràtica. I els ciutadans que l’estan aplaudint demostren l’error dels qui pensaven, sempre amb gran mala fe, que contra Catalunya tot s’ho val.

La forma amb què s’ha redactat l’editorial mereixeria una anàlisi, perquè deu ser la primera vegada que un text així no busca contemporanitzar –que és el mal que trobo en moltes editorials ordinàries– sinó fixar una posició nacional de principi a fi, amb la voluntat honorable d’interpretar el sentiment del poble català. El contingut és d’un gran valor, d’un valor històric i extraordinari. És l’editorial de tot un país. I jo avui em sento especialment orgullós dels nostres editors. Moltes gràcies, de tot cor.