Aquest cap de setmana, CiU ha presentat la seva nova imatge sota el lema “Començar il·lusiona” i també el portal Cativistes.cat, on tinc el plaer de col·laborar. Em sembla un to i un estil oportuns i necessaris. La nova Convergència torna a ser un punt de trobada de molts orígens, com ho fou en la seva fundació i que ha estat sempre la clau del seu arrelament nacional. Molts de nosaltres no hem conegut mai, com a polítics, la Convergència del poder. Més aviat en conec molts que van decidir implicar-se en el pitjor moment institucional per a CiU, foragitada de les institucions del país. Això ha atret nous perfils, noves generacions, i alhora ha permès eixamplar i renovar el debat intern que ha acabat reforçant el rol de CiU com a un dels eixos principals del catalanisme. Per gruix social, per amplitud del seu model de societat, per l’estratègia integradora, pel fons i la forma del discurs.

Aquests darrers sis anys, lluny de diluir-se i afeblir-se per debilitats que li haurien de venir de l’exterior i de l’interior, CiU ha demostrat elecció rere elecció l’error d’aquells auguris i ha exhibit una sorprenent –per als qui combregaven d’aquella anàlisi– capacitat de refer-se i modernitzar-se. En aquests sis anys, CiU ha renovat el seu esperit i ha esmolat el seu catalanisme com no ho ha fet cap altra força política al país.

La nova imatge, el material editat i el portal Cativistes són una feliç conseqüència de tot això. Crec que el llenguatge i les formes són els més indicats per arribar al gruix dels ciutadans. I celebro el format: l’aposta convençuda per l’espai 2.0 no és res de casual, ni d’improvisat. Fa temps que un grup de gent molt seriosa i preparada té una mirada molt solvent i documentada del que es fa a Internet. Del que té futur i del que no en té; de cap a on va el món i de quina manera el catalanisme s’hi ha d’inserir no pas com a cacofonia –molt plausible portes endins però completament inútil en el món globalitzat– sinó amb l’harmonia d’una veu pròpia intel·ligent i competent.

Us convido a participar d’aquest esperit. La il·lusió de començar és un motor molt poderós, que sempre ha tret Catalunya dels forats on el destí –amb més o menys mèrits propis– ens ha anat ficant. I ara toca sortir del forat.