Dir que en Santi Vila s’ha estrenat avui públicament com a cap de llista de CiU a les comarques gironines seria inexacte. Avui en Santi s’ha revelat, amb la rotunditat de l’excel·lència que el caracteritza, com a líder, com a referent polític que va més enllà de Figueres i que té la capacitat de proporcionar respostes a partir de diagnosis lúcides, sense prejudicis ni apriorismes, a les inquietuds que té la societat. És allò que es demana a la política i als polítics: capacitat de síntesi, transversalitat, tolerància… però des de sòlides conviccions i compromisos ètics.

Hem estat uns quants que hem sortit molt orgullosos de l’acte d’aquest matí a l’Auditori de Girona per presentar en Santi. L’Artur Mas es comprometia l’altre dia a la Vall d’Hebron a anar a buscar els millors per fer política, i la nostra resposta a aquesta crida és elegir en Santi per anar al capdavant del projecte polític.

Del discurs d’en Santi en sentireu a parlar temps. No hi ha argumentari preestablert, ni guió escrit per amanuenses a preu fet. La construcció del discurs d’en Santi no pot ser desmuntada a cop de tòpic, ni la seva neutralització no es troba en els manuals a l’ús dels dinosaures que, encara avui, envien lliçons obsoletes i decadents sobre l’exercici de la política. A en Santi, i amb ell la nova CiU, no se’ls pot desmuntar des de la peresa intel·lectual del qui pensa que per fer política n’hi ha prou a fabricar titulars, a voler ridiculitzar o menystenir l’adversari.

Quan l’Artur Mas ha explicat aquest matí que a Catalunya bufen aires de canvi, ha precisat que no es tractava de vent de garbí sinó que més aviat bufava tramuntana, que és, per dir-ho d’alguna manera, més contundent. La referència venia més a tomb que mai, perquè en Santi ve de l’Empordà i perquè a Girona va néixer la millor peça de rock que mai s’hagi referit a la tramuntana.

I he pensat, és clar, amb la mítica Oració al Crist de la Tramuntana de Carles Fages de Climent que el gran Manel Costa-Pau ens va fer aprendre de petits. Perquè no es tracta només que el vent faci endreça i netegi l’aire sinó que, per ser un vent de profit, ha de ser exacte com demana Fages al final de l’oració. Aquest país té molt de blat de bon aprofitar, i ja prou que la crisi i la mala gestió l’han anat espolsant del país. Vet aquí l’Oració al Crist de la Tramuntana:

Braços en creu damunt la pia fusta,
Senyor, empareu la closa i el sembrat,
doneu el verd exacte al nostre prat
i mesureu la tramuntana justa
que eixugui l’herba i no ens espolsi el blat.