“A la societat li preocupa més la credibilitat en els polítics que la seguretat” (José Montilla, president de la Generalitat, durant el Ple del Parlament del dia 25 de febrer passat)

Començo aquesta entrada al bloc amb la frase que vaig apuntar durant la sessió de control al president de la Generalitat sobre el clima d’inseguretat que es respira a Catalunya. Per a Montilla, això de la inseguretat és un tema menor. Diu que estem més preocupats per la credibilitat en els polítics que no pas per la seguretat. I ho diu perquè així es desprèn de les enquestes oficials d’opinió pública. Ja se sap que les enquestes són el succedani argumental per als mancats de projecte de país.

Però és un error, i la gent ho sap. La inseguretat ha augmentat i les previsions no són pas que disminueixi, sinó just al contrari. Des de CiU de Girona portem temps denunciant l’increment de la inseguretat que pateix la nostra ciutat. Les dades facilitades al nostre grup municipal pels mateixos responsables de l’Ajuntament avalen la sensació que té la majoria de la gent, que percep com el problema va creixent. Malgrat que n’hem parlat diverses vegades al ple –concretament, l’Albert Riera s’hi va referir en l’última sessió– i malgrat que hem fet denúncies públiques, l’Ajuntament s’enroca en la resposta del manual i diu que no és cert, que a Girona la inseguretat no creix. De fet, si repassem la premsa llegirem que ens venen més aviat el contrari: que la inseguretat ha disminuït més de tres punts!

Les causes de la desafecció política no són genèriques ni inconcretes. Tenen noms i cognoms. Aquesta negació persistent d’una realitat que la gent pateix de manera directa condueix automàticament a la malfiança envers l’autoritat.Les paraules de Montilla em van escandalitzar per la insensibilitat que demostra la primera autoritat del país davant d’un problema evident.

En pocs dies he parlat amb prou persones dels casos concrets que els afecten de manera directa –per tant, ni són llegendes urbanes ni rumors sense fonament– com per saber quina mena de resposta impotent dóna l’administració dels tripartits socialistes (local i nacional) als problemes de seguretat. Podeu llegir els diaris d’avui mateix i podeu parlar amb la gent del sector dels serveis: tenim un problema que es va fent gros.

Negar o minimitzar el creixement de la inseguretat és, avui, una frivolitat que no podem acceptar. L’hem d’atacar amb instruments i decisió, no pas mirant cap a un altre costat. Les víctimes reclamen més atenció per part dels poders públics perquè se senten avui més vulnerables que abans. Certament hem d’aprofundir en el coneixement de les causes que generen aquesta inseguretat i combatre-les amb fermesa, però també hem de neutralitzar els seus efectes de manera immediata.

No hi ha llibertat sense seguretat, però això a més de dir-ho ho hem de portar a la pràctica. Alguns han de deixar el manual dels tòpics al calaix, en un sentit i en un altre. El responsable polític que avui pensi que neutralitzarà l’opinió pública recorrent a l’argumentari convencional –i aquests dies en tenim mostres– no coneix prou bé el patiment de la gent i les seves preocupacions.

Encarem el problema, sense dilació. Ens calen més Mossos patrullant pels nostres municipis, cal que els responsables polítics destinin més Policies Municipals prevenint el delicte i menys a posar multes. Cal que quan s’encén una alarma social s’actuï amb rapidesa, de manera coordinada amb les altres administracions i buscant les solucions ajustades a dret que corresponguin a cada cas. Cada dia que passa sense donar resposta a la demanda concreta que fa la població fa créixer la malfiança. I que no s’equivoquin: els Millet i els Pretòria són verí per a la política, però la inacció