Divendres, el vicepresident del Govern de la Generalitat i l’alcaldessa de Girona van inaugurar solemnement, amb música inclosa, la nova oficina de turisme de què disposarà la ciutat a partir d’ara. Està situada al magnífic edifici del renovat conjunt de Santa Caterina, que serà la seu del Govern català a Girona i, per tant, un espai administrat i gestionat per la Generalitat. La decisió té pocs avantatges i força inconvenients.

Dels discursos oficials no en vaig saber treure la poderosa raó per la qual hem de sacrificar l’oficina de turisme que hi ha al capdamunt de la Rambla en benefici de la nova ubicació. Només se me n’acut una, amb la qual estic en desacord: la subordinació de la política turística de Girona a la de la Generalitat, sota l’excusa de l’economia d’escala. Si es perseguia aquest propòsit, felicitats als seus inspiradors. Divendres mateix ja vaig adonar-me què representa el canvi: poques diferències entre aquesta oficina de turisme i les que la Generalitat té a qualsevol altre punt del país. És aquest un model que convingui als interessos de la nostra ciutat? Jo crec que no.

Que l’actual oficina de la Rambla tanqui les portes per cedir el lloc a vés a saber quin nou Niu perpetrat per l’Ajuntament, és un mal negoci. Sóc partidari que Girona disposi d’un Patronat Municipal de Turisme, amb una agenda pròpia, unes instal·lacions pròpies i una identitat pròpia. Tot això coordinat naturalment amb els serveis d’informació i promoció turística del Patronat Costa Brava-Girona i Turisme de Catalunya, però sense sacrificar les nostres prioritats com passa ara. No podem ser una segona marca de res, i en tot cas hem d’identificar millor quins són els mercats que ens interessen i la manera d’arribar-hi de forma directa quan s’escaigui. L’aixopluc del Patronat de Turisme Costa Brava-Girona i el de Turisme de Catalunya és positiu, és necessari i en segons quines circumstàncies pot ser suficient. Però en d’altres no; ens calen instruments propis.

La Girona turística no és una moda passatgera, ni és un més a més, ni un artifici. Té totes les aptituds per ser un gran, enorme motor econòmic de la ciutat. Hi hem de creure més, i hi hem d’invertir més i millor. Podem crear més llocs de treball, podem augmentar la facturació del negoci turístic, podem reforçar el valor de la marca i fer-ho servir per anar a buscar d’altres negocis o millorar els existents. No ho aconseguirem si venem la casa i anem a lloguer. Hauria preferit ampliar les dependències turístiques de les actuals instal·lacions a la Rambla, potenciar la terrassa superior, acordar amb el sector i els professionals –començant pels que hi treballen i donen la cara al públic, que probablement en tenen el millor coneixement– la manera de potenciar i transformar el servei.

Mirat des de fora sembla poc lògic que disposant d’un espai com el de la Rambla l’haguem de sacrificar. Vet aquí una altra idea diferent de governar la ciutat que us proposo, un canvi de prioritats i d’estils. També ens referim a això quan pregonem la necessitat d’un canvi polític al govern de la ciutat, després de 31 anys de poder socialista.