Estàvem advertits. Vam anar a dormir amb l'ai al cor pensant que potser ens aixecaríem del llit amb neu fins a mitja cama. No es pot dir que els serveis de meteorologia hagin estat ni alarmistes ni conservadors, perquè allò que ha acabat passant s'assembla força al que les previsions permetien pensar que podia passar. I vet aquí que el caos ha estat exactament el mateix que quan la nevada ens agafa de forma totalment desprevinguda (que és un lamentable però no insòlit costum). La gent estava informada... ho estava l'administració? I si ho estava, com és d'imaginar, ha adoptat alguna mesura per evitar el caos en què han acabat atrapats milers de catalans?
No sóc dels que desconec l'abast d'una gran nevada. Com a periodista me n'ha tocat cobrir alguna, i en recordo una d'especialment forta en què per fer el diari només érem quatre gats, els que vivíem a Girona i podíem anar a peu a la feina --fins i tot, el diari de la competència es va haver de confegir als nostres tallers--. En una d'aquestes, a un governador civil socialista, avui alt càrrec del govern Zapatero, se li van colar per uns accessos a l'autopista que teòricament estaven tallats milers de camions que van acabar atrapats dies a la Jonquera sense les condicions mínimes.
Vull dir que sóc conscient que quan neva molt, quan plou molt o quan es crema molt, totes les prevencions corren el risc de quedar curtes. Això ha passat ara, pel que sembla. Trens, llum, telefonia, carreteres, carrers, serveis generals... tot en doina. Milers de gironins afectats per talls de llum, d'altres atrapats als trens, uns altres enmig de les carreteres.
La ciutat de Girona no és una excepció. M'arriben informacions de companys regidors i d'altra gent que contradiuen la relativa normalitat oficial. Hi ha problemes de subministrament elèctric, no es veu gaire diligència a netejar carrers --és una feina titànica si l'ha d'assumir només la dotació municipal-- i no s'han demanat reforços (o si s'ha fet, això ha estat amb molta timidesa) per aclarir els carrers, garantir la mobilitat i la seguretat, i preparar la ciutat perquè a primera hora pugui recuperar la normalitat. És urgent.
Se m'acut que més d'un industrial del sector de la construcció deu tenir maquinària ociosa que tot avui ens hauria pogut prestar un gran servei. És cert que s'han garantit els accessos vitals, però amb això no podem estar satisfets.
N'haurem de parlar, perquè segurament haurem de revisar formes de reaccionar que no són del tot eficaces. No dubto ni un segon de la voluntat de ningú, i menys encara de la dedicació dels professionals. Els he vist actuar des de primera hora i puc donar fe que han estat al peu del canó en tot moment: policies municipals, mossos, bombers. Del que dubto és que s'hagin pres totes les decisions que teníem a l'abast. Però ja ho examinarem amb més calma quan hagi passat el temporal. Ara, la prioritat és recuperar la normalitat. I per això he elaborat un petit muntatge amb les fotografies que he fet en el tros de ciutat on visc i treballo, per presentar la cara més distesa que té una nevada. L'escultura emblanquinada de Miquel Blay "Contra l'invasor" que fa pocs mesos es va situar --una rèplica-- a tocar de la muralla, mirant els Jardins de la Infància, revela la futilitat de la nostra resistència contra l'invasor blanc caigut del cel.
Strict Standards: Declaration of Social_Walker_Comment::start_lvl() should be compatible with Walker_Comment::start_lvl(&$output, $depth = 0, $args = Array) in /var/www/vhost/carlespuigdemont.cat/home/html/blogwp/wordpress/wp-content/plugins/social/lib/social/walker/comment.php on line 60
Strict Standards: Declaration of Social_Walker_Comment::end_lvl() should be compatible with Walker_Comment::end_lvl(&$output, $depth = 0, $args = Array) in /var/www/vhost/carlespuigdemont.cat/home/html/blogwp/wordpress/wp-content/plugins/social/lib/social/walker/comment.php on line 60
Ara faré una pregunta “tonta”. Si primer la culpa se l’emportava la gent que a primera hora del matí va a sortir a treballar, a dur els nens a l’escola, etcètera, per “no haver fet cas dels avisos oficials” (quins avisos oficials???), i ara se l’emporta Endesa per tenir unes línies en males condicions i no donar el servei adequat als preus que cobra (dels carrers glaçats i de les carreteres col·lapsades per falta d’informació i dels trens parats al mig del no-res pels arbres caiguts a les vies també en té la culpa Endesa?; a cadascú el que és seu, senyors), què passarà si la propera vegada que neva jo em curo en salut, no porto el nano a l’escola, no vaig a treballar i no trepitjo el carrer per res fins que algú de l’Ajuntament o de la Generalitat es posi en contacte amb mi per dir-me que no hi ha perill? I què passarà si, com jo, ho fan uns quants milers de ciutadans escarmentats? Llavors, serem uns alarmistes que per quatre volves de no res ja ens espantem? Urgeix un pla assenyat perquè tothom sàpiga què ha de fer en una emergència, amb instruccions clares i amb un gruix suficent de voluntariat ben equipat i ben coordinat per informar, per orientar i per mirar de començar a solucionar el problema abans que es converteixi en un cul-de-sac. Uns quants quilos de sal i unes quantes pales traient neu de les voreres des del primer moment haurien, crec jo, estat molt útils. Però la sensació que tinc, jo que era al carrer perquè no tenia altre remei que tornar a casa com fos, va ser d’un campi qui pugui. Recordem-ho per al futur i almenys mirem de no cometre, i de no deixar cometre, els mateixos errors. Per descomptat, sap molt de greu i indigna sentir ara una majoria de responsables dient que ells ho van fer tot molt bé i no volent escoltar els milers de testimonis que els contradiuen. La diplomàcia i l’autocrítica també van escasses.
El dia abans a la nit, els informes meteorològics eren clars: embolica que fa fort. Se suposava que almenys hi devia haver pales, sal, brigades i màquines preparades per al que pogués passar, però jo no en vaig veure cap. A les cinc de la tarda Girona era un paisatge desolat: ningú no netejava voreres, ningú no netejava carrers, circular-hi era una odissea, no hi havia autobusos, comerços i supermercats eren tancats. Havien decidit suspendre les classes: pares i mares, veniu a recollir els nanos com pugueu, que nosaltres abandonem el vaixell, i ja de passada, demà que no vinguin. Suposo que ja sabien que “demà”, avui, circular pels carrers no seria gaire més fàcil: a les deu les voreres continuaven sense netejar, ara, en molts llocs, convertides en pistes de gel. No hi ha pas a res a fer: previsible la situació o no, el caos està assegurat. Això és l´únic que tenim assegurat.
jo vaig estar informat gràcies a RAC1, el govern missing, i el poc que deien MENTIDES:
– com que hi havia poca gent atrapada (Boada per la tarda), sort que encara no ho controlen tot, RAC1 i les trucades dels oïents atrapats un exemple.
I el més trist, el paper de TV3-CatRad fent de palmeros i sense informar….