Estàvem advertits. Vam anar a dormir amb l'ai al cor pensant que potser ens aixecaríem del llit amb neu fins a mitja cama. No es pot dir que els serveis de meteorologia hagin estat ni alarmistes ni conservadors, perquè allò que ha acabat passant s'assembla força al que les previsions permetien pensar que podia passar. I vet aquí que el caos ha estat exactament el mateix que quan la nevada ens agafa de forma totalment desprevinguda (que és un lamentable però no insòlit costum). La gent estava informada... ho estava l'administració? I si ho estava, com és d'imaginar, ha adoptat alguna mesura per evitar el caos en què han acabat atrapats milers de catalans?

No sóc dels que desconec l'abast d'una gran nevada. Com a periodista me n'ha tocat cobrir alguna, i en recordo una d'especialment forta en què per fer el diari només érem quatre gats, els que vivíem a Girona i podíem anar a peu a la feina  --fins i tot, el diari de la competència es va haver de confegir als nostres tallers--. En una d'aquestes, a un governador civil socialista, avui alt càrrec del govern Zapatero, se li van colar per uns accessos a l'autopista que teòricament estaven tallats milers de camions que van acabar atrapats dies a la Jonquera sense les condicions mínimes.

Vull dir que sóc conscient que quan neva molt, quan plou molt o quan es crema molt, totes les prevencions corren el risc de quedar curtes. Això ha passat ara, pel que sembla. Trens, llum, telefonia, carreteres, carrers, serveis generals... tot en doina. Milers de gironins afectats per talls de llum, d'altres atrapats als trens, uns altres enmig de les carreteres.

La ciutat de Girona no és una excepció. M'arriben informacions de companys regidors i d'altra gent que contradiuen la relativa normalitat oficial. Hi ha problemes de subministrament elèctric, no es veu gaire diligència a netejar carrers --és una feina titànica si l'ha d'assumir només la dotació municipal-- i no s'han demanat reforços (o si s'ha fet, això ha estat amb molta timidesa) per aclarir els carrers, garantir la mobilitat i la seguretat, i preparar la ciutat perquè a primera hora pugui recuperar la normalitat. És urgent.

Se m'acut que més d'un industrial del sector de la construcció deu tenir maquinària ociosa que tot avui ens hauria pogut prestar un gran servei. És cert que s'han garantit els accessos vitals, però amb això no podem estar satisfets.

N'haurem de parlar, perquè segurament haurem de revisar formes de reaccionar que no són del tot eficaces. No dubto ni un segon de la voluntat de ningú, i menys encara de la dedicació dels professionals. Els he vist actuar des de primera hora i puc donar fe que han estat al peu del canó en tot moment: policies municipals, mossos, bombers. Del que dubto és que s'hagin pres totes les decisions que teníem a l'abast. Però ja ho examinarem amb més calma quan hagi passat el temporal. Ara, la prioritat és recuperar la normalitat. I per això he elaborat un petit muntatge amb les fotografies que he fet en el tros de ciutat on visc i treballo, per presentar la cara més distesa que té una nevada. L'escultura emblanquinada de Miquel Blay "Contra l'invasor" que fa pocs mesos es va situar --una rèplica-- a tocar de la muralla, mirant els Jardins de la Infància, revela la futilitat de la nostra resistència contra l'invasor blanc caigut del cel.