El Ple de l’Ajuntament de Girona que hem celebrat aquest vespre ha debatut, a preguntes de l’oposició, la gestió dels efectes de la nevada a la nostra ciutat. La meva intervenció l’he acabada recomanant que per a ocasions futures l’equip de Govern superi la resignació del rabadà (“la neu que pel camí hi ha/la calor ja la fondrà”) que l’ha caracteritzat totes aquestes hores. I abans he fet una descripció de la situació que he pogut comprovar, que no coincideix amb la descrita per l’alcaldessa (vegeu el vídeo que acompanya aquest article: les imatges són preses cap a les onze del matí), i he llegit alguns comentaris que alguns lectors del bloc i del meu perfil de facebook m’heu fet arribar. Creia convenient dur al Ple municipal els testimonis directes de gironins que han patit els efectes de la nevada perquè els responsables polítics que manen a la ciutat no es quedin només amb la versió oficial i del despatx. Que sàpiguen que rere cada cas no hi ha una anècdota sinó una situació preocupant. Mentre llegia els comentaris, una regidora socialista que tinc ben a prop –i que acostuma a menjar xiclet i fer dibuixos en una llibreta mentre parlem els regidors que no som del seu grup polític– ha exclamat “això fa riure!”. Ho hem pogut sentir tots els regidors de CiU. L’alcaldessa, tan primmirada quan es tracta de fer callar o fer rectificar el nostre grup, li ha permès aquest i d’altres comentaris. El cas és que he aprofitat per demanar-li que aclarís si aquells testimonis de gironins indignats o que senzillament expressaven els seus problemes i opinions, eren per riure. A mi no m’ho sembla gens, i no accepto aquesta mena de frivolitats per part d’un responsable polític.

He descrit allò que no ha funcionat. Entre el moment que va deixar de nevar i el moment en què els carrers van començar a estar nets han passat moltes, massa hores. S’hi han posat molt tard, i a menys velocitat de l’esperada. El lector gironí se sorprendrà de saber que a les set del matí tots els carrers de Figueres estaven nets i practicables. A Girona només alguns eixos principals, però ni de lluny hem començat a tenir els carrers nets fins passat el migdia. He demanat que s’extremin les previsions de tractament dels carrers amb sal, perquè aquesta nit i matinada glaçarà de valent. El nivell d’impostos que hi ha a Girona, la pressió fiscal, el cost de la vida… exigeixen de l’Ajuntament respostes molt més ambicioses i ràpides que les que ha donat. No podem pagar impostos de primera i tenir serveis de tercera. No és de rebut que els vianants no hàgim pogut transitar amb normalitat per les voreres fins passat el migdia. Totes aquestes hores perdudes no ens les podem permetre en el futur.

Per això hem fet una sèrie de recomanacions, a les quals ens comprometem si aconseguim governar la ciutat i liderar polítiques de canvi:

• Creació d’un òrgan de protecció civil que tingi dos nivells, un d’operatiu i restringit i un altre d’ampliat on es convoquin tots els portaveus, els regidors de barri i els representants de les associacions veïnals.

• Obertura dels centres cívics amb presència del regidor de barri per anar informant i atenent les necessitats

• Mobilització d’empreses d’obra pública per assegurar i avançar la normalitat a tots els carrers de la ciutat, no només uns quants i escassos.

• Creació d’un cos de voluntaris per situacions d’emergència, com la que hem viscut: per ajudar a netejar voreres, per distribuir sal, per repartir pales a qui en necessiti, per informar, per traslladar persones amb 4×4, per ajudar a posar cadenes, per informar a ,a gent de fora que queda atrapada o penjada a les estacions de tren i autobusos. El que la majoria de ciutats avançades del món tenen.

• Millorar la coordinació amb l’administració de la Generalitat per evitar confusions com la de les escoles, que per a Educació havien de quedar tancades des del matí però per a l’Ajuntament es mantenien oberts els menjadors i alguns centres fins a les tres. En aquestes situacions, les ordres han de ser precises i úniques per evitar confusió i caos.