He manllevat el títol d’un dels capítols del “Breviari de ciutadania” de Carles Rahola. Avui, 15 de març, fa 71 anys del seu afusellament a la paret del cementiri de Girona, un assassinat que ens colpirà i ens concernirà per sempre. He rescatat el document PDF que vaig generar l’any passat, a partir d’un exemplar de la primera edició de l’obra. I he triat el capítol dedicat a la llengua perquè em sembla més escaient que mai. El retrocés de l’ús social del la nostra llengua pròpia i el maltractament de què és víctima per part de mitjans i personatges públics justifiquen que recordem les paraules que Rahola va adreçar als joves.

Vull ressaltar un fragment, que també expressa la meva actitud personal: “Jo poso al davant de les conquestes assolides la de la pròpia llengua. Car la parla d’un poble és la seva mateixa ànima feta expressió. Sense idioma propi no hi ha pàtria pròpia.”