No tenen vergonya. Els gironins haurem de suportar almenys durant cinc anys (que seran més, vistos els precedents) una estació provisional al centre de Girona pel mal cap d’Adif i de tots els polítics governants (casualment, tots socialistes) que li riuen les gràcies i li estenen la catifa (vermella, és clar) quan ha d’entrar fins a les nostres cuines. Mal negoci, senyors i senyores Zapatero, Blanco, Maleni, Montilla, Nadal, Pagans: en què queda la defensa dels interessos dels ciutadans que es promet en les campanyes electorals? De què serveix que Nadal sigui present a la ciutat fins a la sopa –actes, llibres, conferències, presentacions– si a l’hora de la veritat, d’allò que importa en les vides dels milers de gironins, mira cap a un altre costat i ens deixa a l’estacada? És que només és conseller a temps parcial, per les coses agradables, i que deixa de ser-ho quan s’hauria d’enfrontar amb Madrid?

No cal que recordi les vegades que he lamentat que l’alcaldia de Girona no hagi marcat l’agenda política del projecte del TAV. Quantes vegades es va reunir amb l’aleshores ministra Álvarez? Quantes vegades s’ha reunit amb l’actual ministre Blanco? Serveixen d’alguna cosa els 25 diputats del PSC a Madrid? Per no parlar de la burla a la comissió de seguiment del TAV, que vam tenir l’encert i la decència d’abandonar el mes d’octubre passat perquè no som ni volem ser còmplices d’un frau al ciutadà. Ni som comparses d’un simulacre de participació.

L’estació provisional –cinc anys, pel cap baix!– és una presa de pèl definitiva. No podem acceptar un tracte tan injust, i el mínim que esperaríem és que les nostres autoritats alcessin la veu, fessin costat als ciutadans damnificats per aquesta ensarronada… enlloc de beneir resignadament les directrius d’Adif.

No creieu que ho hem de canviar tot això? No creieu que ja fa massa anys que tenim governs entregats a Madrid (i a Nicaragua)?