Fa un any i mig que Artur Mas va impulsar el projecte conegut com a “Casa Gran del Catalanisme” per eixamplar el debat i l’actualització del projecte polític catalanista, en el qual han pres part un ampli espectre de gent situada més enllà de les fronteres ideològiques de CiU. Una mica abans, Convergència va emprendre la renovació de les seves estructures i va anar incorporant nous perfils i noves sensibilitats al projecte que havia liderat fins aleshores Jordi Pujol. Alguns vam decidir fer el pas a la política activa atrets per aquest missatge i aquest compromís. Ara fa algunes setmanes, CiU presentava la seva nova imatge i un seguit de produccions multimèdia on anunciàvem l’aposta per missatges en positiu i per rearmar moralment el país. Hem fet un llarg camí, i avui podem presentar un balanç sòlid d’aquesta era de renovacions que vam decidir emprendre.

Llegeixo que fa poques hores el PSC ha decidit fer un cop de volant a la seva estratègia electoral i ha decidit abandonar el to de crítica exacerbada i de traç gruixut que ha caracteritzat les seves campanyes.  Diu que volen oferir una imatge “més amable”. Me n’alegro. Deuen haver fet cas a les sàvies recomanacions d’en Gutiérrez-Rubí al seu recull d’articles aplegats al deliciós llibre Micropolítica. Ideas para cambiar la comunicación política. Crec que una de les raons per les quals la gent s’està afartant de la política ha estat aquesta obsessió malaltissa per destrossar l’adversari a còpia d’estereotips, llocs comuns, tòpics i idees simplistes que no resisteixen un contrast mínimament documentat. El paroxisme va arribar amb la campanya de les eleccions generals, que paradoxalment va ser la més productiva en termes electorals per al PSC. Va ser una campanya indecent, el dany de la qual en l’esperit col·lectiu té conseqüències de llarg abast. Si decideixen corregir la deriva crispant és perquè, finalment, s’han adonat que el país ja no els reia les gràcies com abans, que no està per frivolitats.

Ara bé, caldria que tot això fos més que un anunci i un gest. El PSC acumula la concentració de govern més gran de la història de cap partit a la democràcia catalana. No pot eludir, doncs, cap mena de responsabilitat en la deriva que han pres les coses per a tots els catalans. Convé que el cop de volant l’apliqui sobretot a l’acció de Govern, perquè haurien de saber que no anem bé. Està bé que es preocupin de si el partit va o no en la bona direcció, i que corregeixin el que hagin de corregir, encara que es quedin a mig camí. Però la rectificació l’han d’aplicar al Govern, i és al Govern on han d’explicitar l’abast i l’ambició de la declaració d’intencions efectuada per Montilla, començant per aquestes “idees noves” i aquestes “noves persones” que reclama per al seu partit.

Per cert, algú hauria hagut d’avisar Joan Ferran, que s’hauria  estalviat qualificar de “cretins” els destinataris de la seva crítica.