Febleses d’infraestructures com fa un segle

L’hemeroteca sol ser un refugi excel·lent, que sovint recomano, per adquirir noves perspectives de les coses. Sí: novetat i hemeroteca semblen termes contradictoris, però ja sigui perquè el passat sempre acaba tornant d’una manera o altra, o ja sigui perquè els problemes de la humanitat no han deixat mai de ser els mateixos, el cas és que a les hemeroteques sempre s’hi pot pescar en clau d’actualitat. Ara mateix, no em negareu que té un cert morbo conèixer que el dia 1 d’abril de l’any 1910 (és a dir, fa exactament un segle) es va produir una intensa nevada a les comarques gironines, que va afectar naturalment la nostra ciutat. Això de les nevades “excepcionals” sempre ho he posat en dubte, perquè al llarg del segle XX n’hi ha hagut periòdicament. Per això m’agrada més parlar de fenòmens meteorològics infreqüents que no pas d’excepcionals.

He anat a buscar els diaris de l’endemà, dia 2, per veure què en deien. No m’estic de reproduir-vos literalment el fragment de la nota informativa que publicava el diari La Lucha, just a la pàgina 3 (pdf) que encapçalaven interessants reclams publicitaris de remeis per als “panallons (sabañones)”, “tos, asma (aufech), catarros” i “diarreas”:

“(…) Por causa del temporal de nieve, la línea telefónica urbana ha quedado completamente destruída.

No son los alambres tan solo lo que se han roto, sinó que por el peso de la nieve acumulada sobre los mismos han sido derribados todos los postes sostenedores de las líneas, algunos de los cuales al caer han podido ser causa de grave accidente. (…)”

Cent anys després, la neu continua fent caure pals i torres…