Ja ho sap el conseller Castells, que enganxem els pals elèctrics amb cel·lo?

Fa una setmana recuperava de l’hemeroteca la nevada de fa exactament un segle, i dels retalls de premsa de l’època se’n podia desprendre una alarmant coincidència en les causes del col·lapse de les infraestructures. No n’hem après, de l’experiència. L’autoritat controladora o bé no fa la feina, o bé la feina ben feta que fa no és suficient. Potser una mica de les dues coses, i qui sap si una de tercera: aquella actitud tan clàssica d’esperar que just abans de la catàstrofe d’alguna manera les coses s’acaben arreglant soles.

L’amic Antoni Fernández Sandoval m’envia les fotografies que va fer i que ha publicat al seu àlbum del Facebook, i que confirmen que Homer Simpson corre per l’Empordà vestit amb granota d’una companyia elèctrica. Amb cinta d’embalar, cables de coure acabats de caure i un cargol es pot donar per resolta l’avaria, encara que a la primera tramuntanada no crec que ningú del país gosi posar-se a una distància excessivament curta d’un d’aquests pals. Quina font d’inspiració que haurien resultat aquestes estampes per el gran satíric empordanès Carles Fages de Climent. M’imagino un epigrama:

— Que a l’Empordà hi fa molt de vent!

(remuga el poble,  que no té cura)

–“Això ja és d’un altre departament

I facin el favor de pagar la factura!”

El conseller Castells, gasiu com sempre amb les inversions a les nostres comarques, deu ser d’aquells que encara tenen al cap el clixé que a Girona lliguem els gossos amb llangonisses. De moment, lliguem els pals elèctrics amb cel·lo, que no és poca cosa, però queda molt lluny del tòpic.