Salvem de la destrucció els llibres perduts i abandonats

Volia suggerir-vos un Sant Jordi convencional, de roses i llibres (i de lectures recomanades), però en rebre la informació municipal que vaig demanar fa unes setmanes em va semblar més escaient aprofitar la diada catalana més internacional per demanar-vos idees i propostes que evitin el que pot acabar amb la destrucció de gairebé una quarantena de llibres. Tots ells són llibres perduts o abandonats a la ciutat de Girona des del dia 1 de juliol de l’any 2003 que ara, tal com marca la llei, romanen a exposició pública, al costat de desenes d’objectes més, per si algú en vol reclamar la propietat. L’exposició al públic, que és de sis mesos, s’acabarà el proper 19 de maig, data a partir de la qual els que no hagin estat reclamats “quedaran a disposició de l’Ajuntament de Girona”. L’edicte on s’anuncia tot això precedeix una llarga llista on s’enumeren tots i cadascun dels objectes perduts, perfectament classificats, encapçalats per un epígraf sinistre on diu “Llistat de destrucció”.

Us recomano la lectura d’aquest document; és un relat fabulós de la sociologia de l’oblit que tant pot explicar una simple despistada com una intenció oculta carregada de significat. El dia 24 de maig de l’any 2005 algú va trobar un rosari de plàstic de color marró: simple oblit o l’inici d’un procés d’apostasia? L’anell de plata amb la inscripció “Aida i …” que es va trobar el 3 de juliol del 2003, s’extravia per accident o pel rebuig expeditiu a una petició de compromís mal calculada? I què podem dir del nomeolvides (sic) daurat amb 5 inscripcions trobat el febrer del 2003? O de la medalla amb el lema “siempre juntos”?

Un dels capítols de la classificació d’objectes perduts es diu “Llibres”. Sembla força evident que bona part de la quantitat de carteres, mòbils, ulleres i bosses que figuren a la relació són les restes que abandonen els lladres quan ho han buidat de contingut de valor o han comprovat les dificultats per col·locar-ho al mercat negre. Però com s’expliquen els gairebé quaranta llibres que s’han perdut o abandonat? És cert que alguns dels títols són per fugir cames-ajudeu-me (penso, per exemple, en “El libro mormón, otro testamento de Jesucristo” que algú va trobar el dia 9 d’abril de 2007, un any de bona collita pel que fa als llibres perduts). Però molts d’ells no només em fa estrany que s’hagin abandonat sinó que hi endevino una relació conflictiva entre l’autor i el lector. És del tot innocent que algú es desfaci de “L’ètica” de Pietro Kropotkin, publicada en italià?

He mirat les dates de les entrades de tots aquests llibres a l’oficina d’objectes perduts i m’adono de dues coses que em tranquil·litzen, almenys una mica. La primera, no n’hi ha cap dels quaranta títols que hagi estat abandonat l’endemà o pocs dies després de Sant Jordi. Potser no llegim tot el que comprem o ens regalen, però almenys no en fem fàstics. La segona, que la majoria dels títols van entrar a l’oficina el dia 9 d’abril de 2007: vull dir que es deu a l’acció d’un sol responsable (per les raons més diverses: necessitat d’espai, mort del titular de la biblioteca, desnonament, etc) i no pas a una epidèmia d’al·lèrgia als llibres o una visió premonitòria de la supremacia del llibre electrònic en les nostres vides.

El cas és que veure una quarantena de títols amenaçats de destrucció em posa la pell de gallina. Per això potser seria bo de pensar alguna utilitat, alguna destinació de profit… És clar que, ara mateix, se’m fa difícil pensar quin servei pot prestar un volum amb tres novel·les de Charles Bukovski en noruec. Vés a saber.