Empastifa que fa fort: la divisa del Tripartit dels Socialistes

L’engendre polític del Tripartit dels Socialistes de Catalunya, aquesta trinitat que és una, gran i socialista, acabarà la legislatura fent exactament el mateix que va inspirar el seu naixement dins les coves de l’ambició desfermada: la destrucció de Convergència per tots els mètodes possibles. Ho van intentar des de l’oposició, ho han intentat amb més empeny que mai en els set anys que fa que estan al poder, i de ben segur que ho continuaran intentant siguin on siguin a partir de les properes eleccions nacionals. No se n’han sortit, i no se’n sortiran, però no per això deixen de tenir capacitat d’empastifar. La comissió parlamentària pel cas Palau haurà estat un digne fill de l’estil del Tripartit dels Socialistes de Catalunya, que, parafrasejant aquella vella màxima del mal periodisme, es resumeix en la frase següent: que la veritat no t’espatlli una bona empastifada.

El llegat del TSC és tristíssim, penós. Ni tan sols els seus progenitors es veuen capaços de cantar-ne, en públic, les virtuts (una altra cosa és el que fan en privat, on continuen intercanviant-se animadament els favors). Avui mateix han presentat el balanç de la política lingüística, i per donar una mica de gruix al pobre resultat no han tingut més remei que inventar-se una manera molt particular de fer balanços: enlloc de presentar, com seria d’esperar, el de la legislatura que s’acaba, presenten el del període dels dos tripartits. Tot i així, la impressió del primer com d’ull de la memòria que han lliurat aquesta tarda al Palau de la Generalitat estava d’acord amb el to baix, depressiu i poc convençut de dos dels tres oradors. L’excepció ha estat el vicepresident Carod-Rovira, que n0 només ha estat desmesuradament cofoi per uns resultats més aviat anèmics, sinó que s’ha arribat a apuntar l’èxit de l’ús del català a la xarxa (ell encara en diu la “blogosfera”, no li han explicat que aquest concepte fa un cert temps que està superat) com el resultat de la seva política. Però del balanç de política lingüística en parlarem més en calma els dies que vénen.

Em preocupa la tendència a l’empastifada del Tripartit. Si no fos que en tots aquests anys no han deixat ni un segon de fer d’oposició a l’oposició diria que s’estan preparant per si són desplaçats del govern. Però si hi seran o no, això dependrà dels ciutadans, encara que alguns, temerosos de passar per la prova de la democràcia, pensen que hauria de dependre dels fiscals.