Coratge contra el desconcert

D’ençà que es va conèixer la proposta que li va fer el conseller Mascarell al fins ara regidor i portaveu del PSC a l’Ajuntament de Girona d’ocupar la direcció general de Patrimoni vaig prendre dues decisions. La primera, no expressar el meu posicionament fins que hi hagués la confirmació del nomenament. Avui ja és a l’ordre del dia dels acords de Govern i serà aprovat. La segona, que passés el que passés mantindria en privat i en públic, davant del darrer militant i dels responsables del Govern, la posició que el  Grup Municipal de CiU ha mantingut sobre el regidor d’Urbanisme i la seva gestió. No he pretès fer o desfer la feina del conseller, que té la llibertat de configurar l’equip que cregui convenient. Jo també vaig demanar aquesta llibertat quan em van proposar posar-me al capdavant del projecte de CiU a Girona i agraeixo que aquesta llibertat se m’hagi respectat sempre. Sí que he pretès que ningú al·legui ignorància sobre el capteniment dels qui donem la cara per CiU a la ciutat en relació al senyor Pluma.

I sobre això, ara que el nomenament ja és un fet, tots els companys del grup municipal de CiU signem aquest comunincat:

Comunicat del Grup Municipal de CiU a l’Ajuntament de Girona

Davant del nomenament del senyor Joan Pluma, fins ara regidor i portaveu del grup municipal del PSC a la ciutat de Girona, com a director general de Patrimoni del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, el grup municipal de CiU vol manifestar el següent:

  1. El llegat urbanístic que deixa el senyor Pluma a la ciutat de Girona és nefast, tal com ha denunciat reiteradament aquest grup municipal al llarg del mandat, i ha comportat un greu perjudici per a la hisenda municipal. CiU va entendre i entén que aquesta actuació exigia la dimissió del regidor o el cessament per part de l’alcaldessa, que el va nomenar al càrrec. Lamentablement, els vots dels tres grups del tripartit van ratificar el senyor Pluma al seu càrrec i van validar la seva gestió política.
  2. És lamentable que havent-hi motius urbanístics i d’interès de ciutat perquè l’alcaldessa i el tripartit haguessin cessat el fins ara regidor d’Urbanisme, el senyor Pluma hagi abandonat aquesta funció per raons de discrepància política interna.
  3. Mantenim tots i cadascun dels motius pels quals vam demanar la dimissió i posteriorment el cessament del senyor Pluma. Seria molt convenient saber si el govern tripartit (PSC, ERC i ICV) manté tots i cadascun dels motius pels quals van impedir el seu cessament.
  4. El conseller de Cultura té tot el dret a decidir lliurement el seu equip. Respectem la seva decisió, però no la compartim. I vetllarem perquè l’actuació política del Departament respongui als interessos de la ciutat de Girona.
  5. La marxa del regidor d’Urbanisme constata la descomposició en què ha entrat el PSC de Girona, amb un projecte caducat i exhaust que ja no sedueix ni els que l’han protagonitzat durant més de 30 anys: l’encara alcaldessa ha anunciat la seva retirada, el número dos plega abans d’hora, la direcció local desautoritzada per la direcció nacional sobre el carnet del regidor dimissionari, i amb l’ombra més allargada que mai del fins ara padrí polític del senyor Pluma.

A títol personal vull afegir que tot aquest afer no contribueix a dignificar la política, ni ens deixa en una bona posició tots els qui ens hi dediquem. Que ningú s’enganyi. No és per descomptat el primer cas d’algú rellevant en un partit polític que s’incorpora a un altre projecte polític, amb el qual s’ha confrontat. Hi ha hagut secretaris generals d’un partit que han passat a un altre; portaveus d’un partit que se’n fan d’un altre; ministres d’un govern que formen part de ministres del govern presidit per l’altre partit. Però m’ha produït rubor que mentre la classe política de Girona s’estripava les vestidures, just al municipi veí s’estaven produint uns fets d’una gravetat extraordinària, preocupant, sobre els quals tots nosaltres hem estat incapaços de dir res, de mostrar públicament almenys la meitat d’indignació que ens ha provocat el nomenament del senyor Pluma.  També això, que no ha estat tan perceptible, és el senyal que la decadència del model que ens ha sostingut fins ara és implacable.