Per un aparcament dissuasori a la futura estació de l’aeroport, i per una connexió ferroviària directa entre Girona i Blanes

En la conferència que ha pronunciat aquest matí el director general de Transports, Ricard Font, al Cercle d’Infraestructures he aprofitat per reclamar al Govern dues inversions de gran rendibilitat per a la nostra ciutat. Al marge de l’aposta per l’estació del TAV a l’aeroport, que ja havia suggerit en ocasions anteriors, he demanat que l’aparcament d’aquesta estació sigui dimensionat com a aparcament dissuasori de l’àrea urbana de Girona, i que estiguin ben connectat amb tren i autobús amb el centre de la nostra ciutat per garantir que compleixi bé aquesta funció. Ara que es pot planificar amb rigor, és important que la inversió tingui el màxim de rendiment per als interessos col·lectius; això pot suposar una millora per a moltes persones que treballen o estudien a Girona i que tenen problemes seriosos per trobar aparcament, i traurà pressió a zones de la ciutat que pateixen aquesta aportació extra de vehicles.

A la mateixa conferència, he aprofitat per reiterar la reclamació d’una connexió ferroviària directa entre Girona i Blanes, com a servei d’una gran potencialitat i que pot generar beneficis mutus. Considero que la capital de la demarcació ha d’estar connectada directament amb l’aglomeració que representa la Selva marítima i l’alt Maresme, cosa que reforçarà el sector turístic i el sector comercial de la nostra ciutat, i millorarà la mobilitat en general entre aquestes dues aglomeracions demogràfiques. Actualment, anar amb tren de Girona a Blanes requereix fer un transbordament a l’estació de Maçanet-Massanes, amb una espera d’almenys mitja hora de mitjana. El director general de Transports ha revelat que el Govern està estudiant ja aquesta proposta i que forma part del plantejament de rodalises gironines.

L’estació a l’aeroport de Girona en reforçarà la competitivitat

L’anunci del conseller Recoder que el departament de Territori i Sostenibilitat estudiarà el projecte per construir una estació del TAV a l’aeroport de Girona és una gran notícia, que lliga amb les demandes d’una part important de la societat civil i que coincideix amb el que vinc explicant quan em reuneixo amb els representants del sector turístic i de les patronals. El dia que ens vam veure a Girona vam parlar d’això i d’altres qüestions. L’aeroport de Girona ha de tenir futur més enllà de Ryanair, sense deixar de reclamar que la companyia compleixi els seus compromisos vigents. Una de les claus per tenir un futur garantit és que l’aeroport tingui una bona connexió amb Barcelona i amb el centre de Girona a través del corredor ferroviari. Hem reclamat que puguin haver-hi llançadores des de l’estació urbana de Girona cap a l’aeroport, i crec que és una bona opció apostar per ferroviaritzar l’aeroport.

A banda de l’estació, l’aeroport també necessita una N-II amb el desdoblament acabat; necessita ser traspassat a la Generalitat i necessita una gestió de proximitat. En aquesta gestió, CiU sempre ha reclamat la implicació de l’Ajuntament de Girona. I sembla força insòlit que sigui l’únic Ajuntament català que sempre s’ha desentès del seu aeroport. El de Lleida i els de Reus i Tarragona contribueixen a l’activitat dels aeroports d’Alguaire i de Reus; el de Girona mai no s’hi ha implicat i no n’ha volgut saber res. També això ha de canviar!

Un canvi perquè l’Ajuntament escolti i atengui

Hi ha uns veïns de la plaça Empúries de Girona que porten tres anys enviant la seva queixa a l’Ajuntament però els conflictes continuen i ja fa temps que no reben respostes dels responsables municipals. En el Pla n’he parlat almenys en tres ocasions, i sempre n’he obtingut les mateixes respostes vagues. En el darrer ple vaig preguntar per la situació d’un prostíbul que causa reiterades molèsties als veïns de la zona, i se’m va respondre que de seguida s’actuaria. No és cert: els veïns em confirmen que fa anys que reclamen actuacions municipals, sense resultat. Avui llegeixo que l’Ajuntament és incapaç d’atendre la petició d’instal·lar una barana al carrer Caputxins, com se li demana des de 2009. La llista de les desatencions és llarga. El canvi és trencar amb aquesta rutina i aquesta manera de fer, molt característica dels qui porten 32 anys manant i fent i desfent a la ciutat. No només trencar amb aquesta manera de fer sinó desautoritzar-la públicament.

Escoltar i atendre és el que vam fer ahir a la vela de Sant Jordi que des de CiU vam instal·lar a la plaça Catalunya. Des de fa tres anys oferim planter –enguany eren maduixes– a canvi d’una butlleta amb les dades personals; fa temps que no volem vendre roses, per evitar fer la competència als qui ho fan per recaptar diners per a les activitats socials que duen a terme i als qui s’hi dediquen professionalment. Vam recollir un grapat impressionant de butlletes amb gent disposada a rebre informació de les nostres activitats i propostes, a més de gaudir de la visita de molta gent de la resta del país que va venir a visitar la ciutat. Un dels qui vaig tenir l’ocasió de saludar va ser en Josep Maria Espinàs, al qual conec des de fa anys, que em va confessar que aquell era el seu primer Sant Jordi gironí.

Escoltar i atendre és el que s’ha de fer a l’Ajuntament a partir del 22 de maig. Fins ara això no s’ha fet bé, i no ha estat pas per manca d’oportunitats, ni de suports polítics: 17 regidors al govern municipal contra 8 de l’oposició. I això ha de canviar.

La necessària aposta per la marca Girona… encara que per a alguns sigui amb quatre anys de retard

La realitat és tossuda i la lògica sempre s’acaba imposant. Avui ja ningú no discuteix la necessitat de promoure la marca pròpia de Girona, més enllà de l’aixopluc –sempre beneficiós i necessari– de la marca Costa Brava – Pirineus. Me’n felicito. En el pla de mandat encara vigent, signat per PSC, ERC i ICV, no hi ha cap referència a la necessitat de promoure cap marca pròpia ni d’establir una promoció pròpia. Aquesta, en canvi, va ser una de les propostes bàsiques del programa de CiU de l’any 2007…  En ell ja s’hi podia llegir textualment, sota l’epígraf Promocionar la ciutat internacionalment: “Promoció activa i ambiciosa de la marca “Girona” que permeti oferir Girona tot l’any”, i a sota s’hi afegia el compromís de “convertir Girona en destinació turística de primera elecció”. La presentació a la premsa va recollir també aquest compromís, que hem anat reiterant al llarg dels quatre anys que hem estat a l’oposició i que hem explicat al sector cada vegada que ens hi hem reunit.

Celebro que ara això ja no ho discuteixi ningú, i que si gaudim de la confiança dels gironins per governar la ciutat trobarem el suport de l’oposició per tirar endavant les polítiques d’impuls i promoció del que ja va ser un compromís del 2007 i que, com no podia ser d’una altra manera, continuarà essent-ho en el futur amb més força que mai. Hem perdut quatre anys fabulosos per poder posar les bases d’aquesta promoció, en els quals no han faltat recursos econòmics per poder-la emprendre. D’això ens en lamentarem sempre, perquè les oportunitats no passen dues vegades i és ara, que tenim dificultats econòmiques i de finançament, quan trobem a faltar les polítiques i la planificació que s’haurien hagut de realitzar.

La doble moral d’alguns: 23 anys de CiU eren massa, 32 de PSC són pocs

Torno del debat de Televisió de Girona amb els candidats a l’alcaldia de les cinc formacions que tenim representació municipal, i no sé si acabar-me de creure el que hi he vist. Sentir dir a representants del Govern municipal que l’Ajuntament “tarda massa a respondre als ciutadans”, que la despesa del polèmic Niu “s’havia d’haver estalviat”, i que el dèficit del festival de Músiques religioses és “malgastar els diners” em reconforta perquè vol dir que quan ho denunciàvem des de l’oposició teníem raó, però em desconcerta absolutament perquè indica quina mena de govern hem tingut aquests darrers quatre anys…

La increïble mutació del Govern municipal en oposició a si mateix demana una reflexió profunda, que tindrem temps d’anar fent al llarg de la campanya però que sobretot tindran temps de fer els ciutadans. Em voldria, ara, referir a un altre episodi del debat que hem tingut: el victimisme del PSC quan se’ls recorda que porten 32 anys governant la ciutat, i quan alguns diem que són massa anys i que cal un canvi.

Sostenir que aquesta afirmació va en contra de la democràcia i és una ofensa als ciutadans de Girona resultaria passable per alt si no estiguéssim parlant de coses molt serioses. La democràcia és una construcció col·lectiva, també de l’oposició (cosa que en 32 anys de governs socialistes s’ha oblidat sistemàticament); vull dir que no és patrimoni de ningú, i els esforços per aconseguir-la i reforçar-la són col·lectius. La superioritat moral no hi té cabuda, en aquest debat. I com que segur que aquest serà un dels temes de discrepància durant la campanya que encetarem en tres setmanes voldria deixar-ho dit d’entrada.

Els qui s’han passat els darrers anys repetint la lletania que els 23 anys de Governs de CiU a la Generalitat presidida per Jordi Pujol eren excessius, que era massa temps, no tenen cap mena d’autoritat moral per qualificar de poc respectuoses amb la ciutadania les crítiques als 32 anys que fa que governen la ciutat de Girona. Dit d’una altra manera: fer-ho és exhibir una doble moral. Ja hi estem acostumats, però no per això ens hi hem de resignar. Canviar aquest estil, aquesta manera de fer les coses, és cada dia més urgent i necessari.

Sí, apostem pel canvi polític a Girona, i cada dia amb més convenciment i ganes de protagonitzar-lo. No serà fàcil i no ens ho posaran fàcil tots els qui d’una forma directa o indirecta temen els efectes renovadors, transformadors i catàrtics del canvi… però sempre m’han agradat els reptes difícils :-)

El Celler de Can Roca: la justícia d’un èxit

La revista anglesa Restaurant elabora cada any la llista dels 50 millors restaurants del món, i avui ha fet pública la d’enguany, amb una sorpresa molt agradable i important: el Celler de Can Roca passa a ser considerat el segon millor establiment del món. Fa temps que la ciutat de Girona és al mapa mundial de la gastronomia, però ara hi és senyalada amb una bandereta especial, gràcies a l’èxit d’una manera de fer que és molt gironina i alhora molt universal: fer les coses bé, amb una visió del món que s’arrela poderosament a la pròpia terra.

M’alegro molt per a tota la família Roca. Ara fa una setmana érem, amb el president Pujol, al restaurant dels pares dels germans Roca. El pare i la mare van tenir l’amabilitat de venir-nos a saludar, i després ho va fer en Josep Roca. Una setmana després, el projecte que va néixer i créixer en aquell mateix espai ha esdevingut el segon millor restaurant del món, seguint l’estela prodigiosa del Bulli de Ferran Adrià.

Les comarques gironines som una potència gastronòmica mundial. La capacitat d’atracció que aquest fet té per al nostre turisme és colossal, i l’hem de saber aprofitar.

Cal despertar l’agenda adormida de Girona: proposar, debatre i consensuar la ciutat del futur

El president del Col·legi d’Arquitectes de Girona, Frederic Cabré, publica avui un article al Diari de Girona que va en la línia del que ja va publicar fa uns dies a El Punt: ens proposa una mirada llarga per debatre i consensuar els grans projectes que determinen la ciutat del segle XXI. És un debat estratègic que l’he demanat diverses vegades en aquest mandat, sense èxit. Ho continuo fent ara que falten cinc diumenges per anar a votar i definir els responsables que hauran de dirigir el nostre Ajuntament per als propers quatre anys. El que ens proposa Cabré –primer sobre el Trueta, ara sobre el projecte ferroviari en el seu conjunt– és una metodologia ben lògica i necessària: parlem-ne i arribem a horitzons compartits que puguem reivindicar i defensar davant de totes les administracions concernides.

El que ens proposa, de fet, és un lideratge polític. I si ho reclama és, ras i curt, perquè no hi és. No hi ha estat en aquests quatre anys, i s’ha perdut un temps fabulós per proposar, debatre i consensuar la Girona del segle XXI. Ho trobo greu, probablement és la mancança més notòria que es pugui atribuir a aquest artefacte que es diu tripartit i que és conseqüència del cansament dels qui porten 32 anys governant Girona. Han gestionat la ciutat com si ja estigués acabada quan, per contra –ep, segons el meu punt de vista–, la ciutat del segle XXI està per fer.

M’agrada la invitació d’en Cabré. Els “estats generals” de Girona s’haurien d’haver mobilitzat i haurien d’haver estat convocats per l’alcaldia i pel govern de la ciutat a debats i estudis sobre les qüestions que –en això sí que ens posem d’acord– formen part de l’agenda de la transformació de la Girona del futur. Si no ho han estat fins ara és perquè l’agenda està adormida; cal que la despertem, i només es podrà despertar amb un canvi polític profund.

Girona-Perpinyà, visió de futur

Les relacions entre Girona i Perpinyà han de sortir de l’excepcionalitat i l’anècdota i situar-se en la normalitat i la regularitat. Això és el que he traslladat aquest migdia, en una trobada distesa a la Rambla, a Jean-Paul Alduy, president de l’aglomeració Perpinyà Mediterrània i exalcalde de la capital nordcatalana. Fa temps que penso això, des del coneixement de les dues realitats. Conec Perpinyà i la Catalunya nord, hi he treballat una temporada, sempre en el sector de la comunicació, i hi mantinc el contacte amb alguns dels exponents de la seva cultura. Sempre m’ha agradat

la idea de potenciar l’eix Narbona-Perpinyà-Figueres-Girona (ampliat a Montpeller al nord i a Barcelona al sud) i de relligar millor les nostres relacions.

Fins ara tot això no ha passat d’una relació institucional correcta però distant i freda. Hem d’apostar per relacions més regulars, no només a nivell polític sinó també tècnic. Hi ha coses sobre les quals podem compartir coneixement i experiències, per a l’enriquiment de l’altre. Podem establir millor sinergies en el terreny cultural, i podem estudiar la manera de reforçar els nostres sectors comercials. Aquest serà el mandat en què el TAV ens arribarà a la ciutat i sorprèn la poca disposició del tripartit que ens governa a debatre i estudiar com en podem treure un major rendiment per a la nostra economia. La proximitat amb Barcelona i amb Perpinyà ens ha de servir d’oportunitat, però hi hem de treballar i ens hi hem de dedicar.

Jornada gironina del president Pujol

Des del migdia fins fa ben poca estona he acompanyat el president Pujol en la seva visita a la ciutat de Girona. Ha estat una jornada intensa, llarga, però de molt d’interès: des de la Universitat fins a la conferència de l’auditori Irla passant per Germans Sàbat-Taialà i un petit passeig per la Rambla. M’ha fet molt de plaer que la conferència a l’auditori Irla fos presentada per en Salvador Sunyer, exalcalde de Salt i sobretot, com bé l’ha definit Jordi Pujol, un patriota. Li vaig proposar que en fos el presentador; va preguntar què diria el president Pujol i en dir-li que ja n’hi havia parlat i li semblava perfecte, en Salvador ja no s’ho va pensar dues vegades i va acceptar encantat. Tots dos són dos patriotes que admiro. Conec i aprecio la feina d’en Salvador Sunyer des de fa molts d’anys, des que portava calça curta quan el meu pare s’aturava a la farmàcia de la Plaça Marquès de Camps per xerrar, a vegades només passar a saludar, un home que hi feia de dependent sempre amb un somriure als llavis i una mirada neta i amable. Després el vaig veure fent de polític –el senador més votat– i de primer alcalde del Salt que havia recuperat la independència de Girona. Fa tres anys i mig, amb motiu de la Nit de Poetes de Girona, en Salvador hi va presentar un poema excels, que vaig voler compartir des d’aquest mateix bloc i que es titulava “Epístola a una esperança certa“. Crec que llegit amb ulls d’avui és encara més encertat, sobretot en tornar de la conferència del president d’aquest vespre.

La jornada del president l’hem iniciat a la facultat de Ciències del campus de Montilivi de la UdG. Després, hem anat a passejar per la Rambla i la plaça de la Independència. A l’hora de dinar hem anat a Can Roca –amb els cèlebres calamars a la romana com a aperitiu– on hem saludat els pares dels germans Roca. A l’hora de les postres ens ha vingut a saludar en Josep Roca, que fa un temps va tenir Jordi Pujol al seu programa de vins. En acabar, hem anat fins a la llar dels jubilats on ens esperava una bona colla de persones deleroses de parlar amb el president.

Quan era l’hora de la conferència, la sala Irla era plena de gom a gom, amb molta gent dreta. Les paraules de presentació d’en Salvador Sunyer han estat emotives, d’un gran patriotisme. Pujol li ha correspost amb un reconeixement del treball d’en Salvador i de tots els homes com ell que en temps molt més difícils que els d’ara van defensar el país amb molt de risc i pocs mitjans, i sense rebre res a canvi. Han de rebre la nostra gratitud i els hem d’estar agraïts per sempre més, i hem de mantenir viva la memòria del que van fer pel país.

La conferència de Pujol ha estat plena de reflexions sobre el moment que viu el país i sobre l’esdevenidor. Val la pena rellegir-se la conferència que va pronunciar el dia 29 de març a Barcelona [arxiu pdf amb la conferència completa] per entendre-ho més detingudament.

I si voleu veure fotografies de la jornada d’avui podeu accedir-hi a través d’aquest enllaç.

Torna a créixer l’atur a la ciutat de Girona per tercer mes consecutiu

L’atur no hauria de preocupar només en campanya electoral. Els qui seguiu el meu bloc sabeu que fa molt de temps que procuro informar cada mes de la situació de l’atur a la ciutat de Girona, i me n’he preocupat sempre. En la moció que vam presentar a l’Ajuntament per demanar que l’alcaldessa inclogués a l’ordre del dia dels plens un informe de presidència vam proposar que entre les informacions a subministrar figurés sempre la situació de l’atur a Girona. La “sensibilitat social” de les esquerres que ens governen, responsables mentre han estat manant a la Generalitat de la pitjor retallada de drets socials que pot tenir un país (és a dir, la pèrdua de llocs de treball), no va ser suficient perquè aquesta moció prosperés. Mentre no hi ha hagut proximitat a la campanya electoral els ha importat molt poc parlar de l’atur a la nostra ciutat.

El cas és que un mes més, l’atur a la ciutat de Girona ha tornat a batre el seu rècord. El mes de març ha superat de 156 persones el mes de febrer; ja són 7.536 les persones de la nostra ciutat que són a l’atur, i més de 2.000 ja fa més d’un any que hi consten.

Em sorprèn que en tots aquests quatre anys en què hem assistit a la progressiva pèrdua de llocs de treball, el tripartit d’esquerres que ens governa no hagi trobat mai el moment de posar sobre la taula del ple aquesta problemàtica. Mentre el país l’han governat els seus no han obert la boca ni s’han preocupat mai pels més de 1.100 gironins que cada any engruixien les llistes de l’atur. Com en tantes altres ocasions, i com probablement ocasions futures si en tenen oportunitat, els interessos de partit han primat per damunt dels interessos de la ciutat. Són molt contundents per carregar contra el Govern d’Artur Mas per la patata calenta que s’ha trobat fruit d’una gestió irresponsable –contundència amb la qual coincideixen gustosament amb el PP– però són incapaços de portar al Ple un informe mensual sobre la situació de l’atur a la ciutat de Girona i assumir que ens trobem en una situació lamentable per culpa d’anys de polítiques equivocades. Algun dia s’adonaran que no val tot, per arreplegar quatre vots, i que anar de bracet amb el PP per erosionar el govern de la Generalitat no és una idea sensata ni positiva per al país.

Tenim un atur rècord gestat i consolidat íntegrament ens els anys del tripartit. PSC, ICV i ERC han dirigit el país en els moments de bonança, quan calia emprendre reformes, i l’han abocat a la pitjor crisi que recordem. Sota el seu mandat, aquest país i la nostra ciutat en particular han anat perdent activitat i perdent ocupació. I aquests són els que ens parlen de retallades de drets socials? I perdre la feina no és una de les pitjors retallades que hi pugui haver?

Farem de la recuperació de l’activitat econòmica i la creació d’oportunitats el nostre primer objectiu. El tripartit municipal ha estat incapaç de treure’s la son de les orelles, i així ens ha anat. Per això proposem un canvi a la ciutat.