Carta oberta a “la Caixa”: no prescindiu del nom de la Fontana d’Or

Aquests dies, milers de gironins visiten el barri vell atrets per l’exposició de flors. En aquest context, “la Caixa” ha decidit, amb bon criteri, programar una exposició extraordinària, pura delícia, al seu nou centre cultural: l’edifici de la Fontana d’Or. Però al costat de l’agradable sorpresa per una aposta cultural excel·lent, els gironins ens trobem amb la sorpresa de la desaparició d’un nom que forma part de la nostra identitat, de la nostra història, del nostre marc de referències. Avui en parla en Joan Ribas a la seva crònica del Punt, i ahir em vaig trobar amb desenes de persones que em van mostrar la seva indignació per la poca sensibilitat de “la Caixa” amb elements de la identitat gironina que no s’haurien de sacrificar al ritme de les fusions bancàries.

No hauria estat difícil de fer compatible el nom de la marca CaixaFòrum, que és una bona marca, amb prestigi i reconeguda, amb el respecte i potenciació del nom d’un edifici que no és, en absolut, un edifici qualsevol amb una història qualsevol. Li hem de demanar a “la Caixa” que s’ho repensi, que busqui la manera que els gironins mantinguem els nostres referents, que exhibeixi respecte pel que són símbols d’identificació col·lectiva, de memòria ciutadana. Jo li ho demano, amb la confiança que la seva llarga experiència amb el territori, sobre la qual “la Caixa” no ha de demostrar res perquè l’avala una llarga trajectòria, els aconsellarà la recuperació d’un nom estimat i valorat, que sempre ha prestigiat la nostra ciutat.

La vergonya de la N-II i els perjudicis per a Girona

Encara que alguns i algunes hi passen de puntetes i prefereixen no embrutar-se el vestit parlant-ne, a ningú que s’estimi la ciutat de Girona li ha de deixar indiferent la vergonya crònica que representa la manca de desdoblament de la N-II. És un perjudici que patim des de fa anys, que lesiona la nostra competitivitat, que perjudica el sector turístic… No en parlen per no quedar vermells i vermelles, perquè es difícil fer creure “fermesa” en la defensa dels interessos de Girona quan s’ha estat incapaç en més de 16 anys d’acabar un desdoblament que clama al cel. És un fet demostrable que en tots aquests anys els representants catalans i gironins dels partits que governen i han governat l’Estat han estat incapaços de defensar com caldria els nostres interessos. Quants llocs de treball s’han perdut i es perden per culpa de la discriminació en infraestructures a què ens sotmet el Govern espanyol? Quantes víctimes d’accidents s’haurien pogut estalviar? Quin impacte té sobre l’economia del territori l’absència d’una N-II desdoblada? I quin impacte en la nostra competitivitat?

M’agradaria que tots aquells i aquelles tan preocupats a desgastar el Govern del president Mas, que gestiona amb rigor i responsabilitat una herència d’una foscor que esfereeix, dediquessin uns moments de la seva campanya a parlar-ne, de tot això. Altrament quedarà en evidència que l’únic que pretenen és treure un rèdit electoral, miserable si se’m permet atesa la situació que ens han deixat, i no pas la defensa real del territori. On eren les indignacions d’alguns i algunes quan reclamàvem que l’Estat complís amb Girona amb el tema de la N-II, del viaducte de Girona o del traspàs de l’aeroport? Callats, muts i a la gàbia del partit.

L’any 2011, ben entrat ja el segle XXI, Girona és una ciutat encara desconnectada de la modernitat: no tenim un tren d’alta velocitat, no tenim una xarxa de rodalies com caldria, no tenim una autovia en condicions… i hem de fer front a la crisi. D’altres ciutats la poden combatre comptant amb tot això, nosaltres no. Insisteixo: quants llocs de treball s’han perdut per culpa de tot això? Quin és l’efecte sobre el PIB gironí, de tot aquest abandonament que socialistes i populars han practicat amb Girona?

En aquest mandat municipal que s’encetarà el proper dia 22 de maig, Girona esdevindrà finalment una ciutat connectada a l’alta velocitat ferroviària. Això si es compleixen els calendaris del Govern espanyol, que ja ha incomplert unes quantes vegades. Durant aquests quatre anys, els qui porten 32 anys governant la ciutat han adormit aquest debat, bàsicament perquè no interessava ni el tripartit de la Generalitat ni el seu govern amic de Madrid. Els interessos de Girona han quedat sempre en segona línia, i ja és hora que les coses canviïn.