Totes les emocions contingudes no invaliden un llarg agraïment

És el primer article que escric al meu bloc d’ençà que s’han celebrat les eleccions municipals en les quals la força que represento ha obtingut la seva primera victòria a Girona, en unes eleccions locals. El desig creixent de canvi que detectàvem era real i els resultats així ho reflecteixen. I també és ben cert allò que vaig dir divendres passat, en tancar-se la campanya electoral: la política gironina ja ha canviat. Hem passat pàgina a tota una era i n’encetem una de nova en la qual CiU tindrà la responsabilitat i l’encàrrec de liderar. Us agraeixo a tots els qui ens heu donat suport al llarg de tots aquests anys, als qui heu format part del projecte municipal de CiU, als qui heu treballat en aquesta campanya i sobretot als qui ens heu atorgat la confiança per liderar el canvi. Moltes i moltes gràcies.

És un agraïment necessàriament contingut. Ja en vaig parlar diumenge a la nit, quan celebràvem els resultats electorals: tenim dret a estar contents però hem de tenir les emocions contingudes. Vénen temps molt difícils, per als quals ningú no s’havia preparat. No tenim, per tant, el dret a l’eufòria desmesurada i crec que la gestió de la victòria, serena i responsable, demostra que anem pel bon camí. En aquests darrers quatre anys hem perdut col·lectivament moltes oportunitats i ens tocarà recuperar temps perdut. Sé que no serà fàcil però sé, també, que la majoria dels gironins i els seus representants –tots, els que hem guanyat i els que han perdut– s’esforçaran per anar a la una i empènyer la ciutat perquè surti el més aviat millor de la crisi. Hi compto; altrament les dificultats creixerien. Per això m’obligaré a aplicar un dels compromisos de la campanya: nova forma de governar.

És un primer text en aquest període de transició entre les eleccions i la presa de possessió (el dia 11 de juny). Mantindré la presència a la xarxa, on sóc des d’abans de dedicar-me a la política i gràcies a la qual mantinc el contacte amb el que és la meva professió de periodista i el contacte directe amb molta gent. I ho faré com sempre: amb veu pròpia, en primera persona.