Els valors del recorregut victoriós del Barça

En la campanya electoral passada tots, qui més qui menys, hem defensat l’aportació que pot fer l’esport a la cohesió social de les nostres comunitats. No en tinc cap dubte: pocs vehicles poden arribar a ser tan eficaços com el de l’esport, i estic convençut que davant dels temps que vénen ens hi haurem de recolzar més. És cert que quan des de la política parlem de la funció cohesionadora de l’esport ens referim a l’esport de base, al que promouen tants clubs dels nostres barris que lluiten cada dia a primera línia i que ens presten, col·lectivament, un servei impagable. Però aquesta funció no és mai completa si l’esport d’elit i el professional deconstrueixen durant el cap de setmana tot allò que bonament es construeix, amb grans dificultats, durant la setmana. En aquest sentit, l’esport d’elit i els professionals que el practiquen són portadors d’una responsabilitat molt alta.

Per això estic profundament agraït a Josep Guardiola. La funció educadora del seu mestratge no és casual, ni improvisada: segur que neix d’un compromís íntim amb el proïsme. Mai no podrem valorar prou bé l’aportació que en Guardiola fa a la nostra societat. En podria prescindir, ningú no li exigiria ni la trobaria a faltar, però ell sap que quan parla, quan actua i quan pren decisions hi ha muntanyes de nens i joves arreu del món que l’estan observant, i actua de manera molt responsable. El recorregut que ha dirigit per dur el Barça fins a l’era de les victòries és admirable. Ja sé que ens podríem embolicar ara en el debat sobre l’exemplaritat de cobrar milions d’euros per anar rere una pilota, i en el dels excessos de les eufòries. Però tot això hi seria igualment. En canvi, els valors que identifiquen el recorregut victoriós depenen dels compromisos personals i de la responsabilitat social de cadascú.

Sacrifici, treball constant, feina ben feta, lleialtat, treball des del grup i per al grup, aposta per l’excel·lència individual neutralitzant la vanitat i l’egoisme tan fàcils en el món de les estrelles… tot això són valors que també eduquen. I contribueixen a fer menys feixuga  la tasca dels educadors que treballen a primera línia, cada dia, cada any, en condicions heroiques, i sobretot dels pares i mares que lliuren cada dia, cada minut, un combat anònim però fonamental per l’educació dels fills davant d’un esdevenidor gens falaguer.