Hi ha espai per a la política catalana a Madrid?

A les properes eleccions espanyoles els catalans ens hi juguem molt. Però no és el que ens hi hem jugat sempre, sinó quelcom nou. Fins ara ens hi hem jugat pressupostos, inversions, polítiques sectorials. El balanç de les tres dècades de democràcia és tan descriptible com decebedor, i ara que s’ha produït el pacte entre els dos grans partits de l’Estat espanyol per reformar la Constitució queda clar que hem arribat al final del camí, que no hi ha recorregut polític a compartir. Només es pot compartir allò que es dissenya junts, que es planifica junts i que obeeix als interessos respectius. Res d’això –tot al contrari– no s’ha produït en aquesta darrera ocasió. No hi ha espai per a la política catalana a Madrid que no sigui el d’apuntalar un Estat que no ens accepta com som i que combat la nostra identitat, amb especial interès a diluir la llengua catalana. I que no té cap interès especial, en canvi, a donar-nos els recursos econòmics que ens pertoquen i poder plantar cara a una crisi que s’agreuja cada dia que passa.

El que ens hi juguem és una altra cosa. Diuen que ens han pres la mida, que l’escenari del xoc de trens que encertadament apuntava Duran i Lleida és una broma, o que en tot cas ha de servir perquè descarrilem nosaltres. Ens hi juguem la raó, que no és poca cosa. Si bo i tenint raó en la nostra reivindicació històrica serem incapaços de fer-la respectar ara que el tronc de l’espanyolitat s’ha posat d’acord, novament, a senyalar que el seu camí és l’únic possible. Com sempre.

Per això cal prendre decisions. S’han acabat ja moltes etapes. En cal encetar una de nova, que passa per reforçar a Madrid les prioritats d’una Catalunya que només té una única sortida a la crisi i a la seva existència com a nació, que és el seu dret a decidir lliurement. L’Oriol Pujol ha fet un pas endavant, amb la claredat i la valentia que el caracteritzen, i s’ha ofert a ser una veu destacada en aquesta nova etapa catalana a Madrid. Seria una bona representació de la nova etapa que cal encetar, entre altres coses perquè a la seva capacitat de treball i fermesa nacional s’hi suma un element de major transcendència: és la persona que dirigeix el partit, i és per tant la persona que ha de tenir més clar el que s’ha de fer per avançar en el camí del dret a decidir com a nació.

Temporada Alta com a referència

Hem presentat la vintena edició del festival de tardor Temporada Alta, a Girona i a Barcelona. Com és habitual des de fa uns anys, la rebuda i acceptació han estat molt grans i és d’agrair. També ho és, si cal d’una forma més destacada enguany, l’esforç que fan els patrocinadors del festival.

Vint edicions permeten fer un balanç ràpid del que ha estat l’aportació de Temporada Alta al paisatge cultural, social i econòmic gironí, i n’hem de fer una reivindicació agraïda. Girona és capital teatral del sud d’Europa, i Girona és referència. Hem de conrear aquesta via, que necessita les dosis precises d’excel·lència, internacionalització i identitat, tal com es veurà el en programa que vam presentar ahir. És clar que sense Salvador Sunyer tot això seria diferent, si és que hauria existit, i per això l’agraïment s’ha de fer extensiu a ell i el seu equip.

Alhora, Temporada Alta ens ensenya camins útils en molts d’àmbits. Si obrim la mirada més enllà dels límits municipals, hi sortim guanyant. Si prioritzem inversions en allò que sabem que és viable i sostenible, hi sortim guanyant. Si posem la millor gent a dirigir i organitzar, hi sortim guanyant. No ens ha de fer por el futur, encara que ens fa molt de respecte perquè les circumstàncies aniran empitjorant. Ens hauria de fer por no tenir la valentia de dir les coses com són i de prendre les decisions correctes.