Aniversari en temps de mudança de l’EAJ-38 Ràdio Girona

desembre 10, 2011

Sóc un devot de la tasca que desenvolupa l’Arxiu de Girona, com  ja he comentat algunes vegades. A través del seu interessant servei d’efemèrides (la subscripció és gratuïta i la podeu fer en aquest enllaç) m’assabento que tal dia com avui de l’any 1933 es van iniciar les emissions d’EAJ-38 Ràdio Girona. No és un aniversari rodó i per això és probable que passi desapercebut, però justament és ara quan una efemèrides com aquesta caldria ser destacada, perquè enguany i l’any que ve el sector coneix i coneixerà mudances dignes d’aparèixer, d’aquí a uns anys, en els llistats d’aniversaris atesa la seva transcendència. Es tanquen emissores locals, es redueixen plantilles de diaris, baixen les vendes als quioscos i la publicitat diversifica en bebefici dels nous formats i suports la seva inversió decreixent.

Mirar enrere tan sols fa cinc anys provoca impressió. La salut exultant del sector, els ritmes frenètics dels productes a disposició del lector, oient o espectador poc feien pensar en un declivi tan ràpid i alarmant com el que s’està produint. Hi ha hagut –encara hi ha– una incapacitat general d’entendre la revolució digital quan fa uns quinze anys trucava a la porta amb totes les credencials per intuir que el seu poder seria devastador si un s’hi girava d’esquenes. En aquest menyspreu inicial i prepotència posterior rau una part de l’explicació dels mals que afecten el sector. És cert, però, que la migració cap a nous formats i llenguatges no té una recepta clara ni es pot parlar de casos d’èxit sòlids i replicables, encara que és obvi que si aquesta migració es fa des de la necessitat extrema, des de la desconfiança o des del desconeixement… el resultat no pot ser bo de cap manera.

Fins ara hi ha hagut una manera de fer negoci en la informació: vendes de continguts (per exemple, quan compres un diari al quiosc) i vendes de publicitat. Hi ha qui pensa que això està acabat, però no hi estic d’acord: continua havent-hi negoci en la venda d’una cosa i de l’altra… però de manera diferent. I un negoci pròsper, encara que amb inestabilitat permanent (s’han acabat les fidelitats a una capçalera que duren generacions) i un combat diari per al client. I, amb tota probabilitat, amb un sector amb molta menys ocupació que la que ha generat aquestes darreres dècades i amb un paper determinant i actiu del lector/oient.

L’any 1933 Ràdio Girona va ser l’expressió palpable d’una revolució en la comunicació i la informació protagonitzada per les ones. En la transformació de la societat gironina hi ha la valuosa aportació dels mitjans de comunicació. No tinc cap dubte que aquesta funció continua sigui quin sigui el suport.

Publicat a: General