Les ordenances pel 2015, un altre exercici sense que augmenti la pressió fiscal als gironins

Hem aprovat les ordenances per a l’any 2015. Una altra vegada, sense augments de cap mena i amb noves bonficacions. Portem uns quants exercicis així, i ho fem per una raó fonamental: no hem d’augmentar la pressió fiscal als gironins perquè la majoria pateixen els efectes de la llarga i profunda crisi que sacseja la nostra vida. No ens trobem, per tant, davant d’una declaració d’intencions o d’una simple promesa; la congelació (i la rebaixa en alguns casos) de la pressió fiscal és un fet que caractaritzarà el primer mandat de la història de la democràcia local a Girona que ha estat governat per CiU.

En aquesta voluntat ens hi han ajudat altres grups municipals. No sempre han estat els mateixos però sí que amb tots ells hem intentat arribar a acords. Enguany, els grups municipals socialista i popular, a més dels tres regidors no adscrits, ens han permès tirar endavant unes ordenances que són clarament socials, clarament orientades a ajudar les famílies en el seu esforç per superar la crisi i tirar endavant els seus projectes. Algunes decisions que vam adoptar tot just fa un o dos anys s’han convertit ja en mesures perfectament assimilades pel conjunt dels ciutadans; en vull destacar una que ha tingut una acollida molt favorable i que, en el futur, fins i tot quan vinguin temps econòmicament més pròspers, s’hauria de mantenir: la fragmentació d’ofici del pagament de l’IBI. Hem incorporat per primera vegada la tarificació social en alguns àmbits (n’haurem d’anar incorporant més en el futur) i hem incorporat diverses bonificacions.

Tot això aconseguint mantenir dos principis rectors que ens vam imposar a l’inici del mandat. El primer, mantenir una gestió eficient i continguda que permeti incrementar els recursos en aquelles polítiques prioritàries en els moments que vivim; el segon, no incrementar l’endeutament i ser prudents per poder créixer quan s’escaigui. Una repassada a les xifres que es desprenen dels pressupostos ho avala. Ja en parlarem quan tractem dels pressupostos per al 2015; només cal recordar que les ordenances ajuden a fer possible l’increment molt notable de les partides socials i d’aquelles altres que ajuden al manteniment i/o la creació de llocs de treball (turisme i cultura, per exemple, però no només). I que malgrat que les ordenances, novament, no s’incrementen, podem continuar oferint serveis, estímuls i ajudes creixents.

La inundació del túnel del TAV de Girona

L’estupefacció encara ens dura. En el cinquè dia de l’incident que ha provocat la inundació del túnel del TAV al seu pas per Girona i la interrupció del servei de tren d’alta velocitat amb Figueres i França, cap representant de l’Estat ens ha donat explicacions. Dilluns a primera hora vaig anar a l’estació a veure què passava, alertat per les primeres informacions. Semblava que el restabliment imminent del servei amb Barcelona presagiava el mateix, al cap de poc, amb Figueres. Van haver de ser altres fonts les que ens van posar al corrent de la gravetat de la situació. Dimarts vaig encarregar una inspecció sobre el terreny per part dels nostres tècnics, i les conclusions eren clares pel que fa a les causes. Al llarg del dia ens parlem amb el conseller i també amb l’alcaldessa de Figueres. L’endemà en torno a parlar amb el conseller i ens intercanviem informació recent, i parlo amb el conseller Espadaler en diverses ocasions pel dispositiu d’emergències i la petició d’Adif de recórrer a l’exèrcit; al vespre, i fins a la mitjanit, anem a comprovar quins plans tenen els efectius de l’exèrcit desplaçats per ajudar, i a visitar in situ els treballs del pou de la Devesa. Les previsions són pesimistes. Amb els tècnics municipals presents a la zona acordem que s’elaborarà un altre informe per respondre les informacions que ha fet circular Adif traslladant la responsabilitat a la xarxa de sanejament municipal. La indignació és creixent, fins al punt que l’endemà –ahir– ens veiem obligats a desmentir amb tota rotunditat el que clarament són falsedats. Poques hores després, és el mateix Col·legi d’Enginyers el que s’encarrega de posar negre sobre blanc i desacredita la versió insòlita d’Adif. Un altre col·legi professional m’envia el seu oferiment per ajudar en aquest mateix sentit. La indignació en els ambients tècnics també és notable.

I avui, tal com estava previst, ha tingut lloc a Girona la cimera de ciutats i aglomeracions franco-catalanes per l’alta velocitat. És francament sarcàstic que aquesta cimera, preparada des de fa més d’un any, s’hagi escaigut aquests dies en què el túnel està inundat i el servei de tren d’alta velocitat interromput. Alguns col·legues francesos no s’ho acaben de creure i els ho hem hagut d’explicar dues vegades. Però no s’hi podia fer res i ha estat inevitable haver de demanar excuses per aquesta situació, encara que hauria correspost de fer-ho als representants de l’Estat que havien estat convidats a la jornada i que ja havien dit –prèviament a l’incident– que els seria difícil d’assistir. La cimera ha conclòs amb un seguit d’acords, i ha servit també per conèixer el nou alcalde de Montpeller, persona amable i molt propera, amb qui ens hem emplaçat novament per parlar de la fundació Joan Bruguera (que agermana les dues ciutats des del segle XV!) i una fira editorial que tenen previst de fer a la primavera que ve.

araEls mitjans em tornen a preguntar, novament, per l’incident, i els dic que no tinc pas l’esperança que el servei entri en funcionament abans de diumenge, que no sóc optimista. Al cap de poc, llegeixo que Adif té la intenció de reobrir el servei justament diumenge “amb condicions mínimes de seguretat”. No entenc què vol dir: serà segur o no, que el tren passi pel túnel? Poden haver-hi “condicions mínimes de seguretat” si parlem d’un túnel o haurien de ser “màximes”?

Avui n’hem tornat a parlar amb l’alcaldessa de Figueres i en les properes hores n’haurem de tornar a parlar, segons quines siguin les garanties de seguretat. Adif no hauria de restablir el servei sense poder garantir que ha pres totes les mesures de seguretat i que no hi ha cap risc que es torni a produir un fet similar.