Les dades oficials de l’atur a la ciutat de Girona constaten amb claredat i rigor dues circumstàncies radicalment diferents a les que teníem al final del mandat del tripartit municipal: avui tenim menys aturats que aleshores, i sobretot avui tenim una tendència oposada a la d’aleshores. En aquells quatre anys l’atur es va disparar un 156%. En els quatre anys en què hem tingut l’oportunitat de governar la ciutat, l’atur s’ha reduit d’un 8,7%.

Dit en termes absoluts, el mes d’abril de 2011 a Girona hi havia 7.302 persones a l’atur. Al mes d’abril d’aquest 2015, la xifra va baixar a 6.667. Un total de 635 persones menys a l’atur. Insuficient, sí. Però tanmateix innegable i un evident canvi de tendència.

L’atur i l’ocupació és la primera preocupació i prioritat de tot govern. No s’hi pot fer demagògia ni populisme, perquè és probablement la matèria més delicada i la que fa patir més la gent. No admet mentides, ni manipulacions, ni politiqueria. Per això, d’ençà que vaig ser escollit alcalde el dia 1 de juliol de 2011, cada ple municipal de l’Ajuntament de Girona l’obro llegint un informe de la situació socioecònomica de la ciutat, donant compte del nombre d’aturats del mes anterior i de les tendències del mercat laboral. Mai cap altre alcalde, en els 32 anys anteriors, tots de governs d’esquerres, havia pres una iniciativa semblant. I això que en els quatre anys anteriors als del nostre govern es va produir la pitjor destrucció de llocs de treball de la nostra història recent.

Sostenir, com ha fet algú, que l’atur a Girona ha crescut en relació a fa quatre anys és una falsedat inacceptable. Si és fruit de la ignorància de les dades revela una manca absoluta de rigor, impròpia de qui vulgui governar la ciutat. Si és per mala fe, encara és pitjor perquè demostra una insensibilitat total en un tema que fa patir molta gent, només per tal d’obtenir algun grapat de vots. I si després de comprovar les dades no es rectifica, l’error i la mala praxi esdevenen profundament inquietants.

Les dades són ben entenedores, només cal entendre la diferència entre “més” i “menys”. Entre “pujar” i “baixar”. Un cop s’entén això, les dades demostren el que es comprova en les infografies que acompanyen aquest escrit. Totes són fetes a partir de les dades oficials disponibles i consultables per tothom.

Els qui hagin escoltat atentament l’informe que cada mes llegeixo al Ple sabran que mai, mai, deixo de dir que aquest canvi de tendència i aquesta recuperació laboral no ens permet encara superar la crisi i els seus efectes. Al contrari: recordo la precarietat de molts contractes i la seva temporalitat. Però també és cert que sense recuperació laboral no hi pot haver sortida de la crisi. I que no podem escatimar cap projecte que representi la creació de llocs de treball.

I aquesta és l’oportunitat que hem de saber aprofitar. El govern de la ciutat del proper mandat ha de continuar garantint que no es deixaran perdre oportunitats, que no es deixaran escapar iniciatives empresarials que generin feina. Que tenim gent a l’atur de poca formació que ha de trobar feina en el sector serveis, en el sector industrial o en la construcció.