L’Estat ha resolt, finalment, la convocatòria del 1,5% cultural a través de la comissió mixta que integren els ministeris de Foment i de Cultura i que es va reunir el passat dia 16 de juliol. En total, l’Estat hi destina 47milions d’euros que van a parar a un total de 93 nous projectes que han de “garantir la conservació i promoure l’enriquiment del patrimoni històric, cultural i artístic dels pobles d’Espanya i dels béns que els integren”. De l’import que es destina a cada comunitat autònoma se n’hauria de desprendre el nivell d’inversió en obra pública que hi executa l’administració de l’Estat, perquè aquest és el criteri que marca la Llei de Patrimoni Històric; de fet, la llei marca que s’hi destini l’1% però des del 2013 es va incrementar mig punt i per això avui parlem del 1,5%. Fet i fet, allò que ha resolt aquesta comissió té a veure directament amb els diners que el mateix Estat està dedicant per executar obra pública, i òbviament amb les sol·licituds que s’hagin presentat per part de projectes aspirants a rebre una subvenció que a vegades cobreix la major part de l’import total del projecte.

De la resolució de la comissió se’n desprèn el que ens temíem: per import total, Catalunya ocupa la cinquena posició del rànquing quan, en termes d’habitants, és la segona de l’Estat. De fet, si deixem de banda els “territoris” i parlem de les “persones”, que és una comparativa que alguns reclamen de fer servir sempre (recorden allò que els territoris no paguen impostos, sinó les persones?), els catalans passem a la tretzena posició; és a dir, en termes d’inversió en conservació del patrimoni cultural a través del 1,5% els catalans formem part de la cua de la llista. En aquest programa, l’Estat es gasta per cada ciutadà de Catalunya 0,65 cèntims, i en canvi destina 8,18 euros per a cada ciutadà de la Rioja, 3,33 euros per a cada càntabre; 2,77 per a cada ciutadà de Castella i Lleó; 1,94 euros per a cada ciutadà de Galícia… i així fins arribar a la tretzena posició que ocupem els catalans. No cal dir que la comunitat de Madrid supera la de Catalunya en import global i, per tant, també en import per habitant.