El programa El Suplement de Catalunya Ràdio em va preguntar, aquest cap de setmana, per la situació política al país. Ho va fer en el marc de l’emissió especial amb motiu del Fòrum Gastronòmic de Girona i em va semblar que podia manllevar metàfores culinàries que ajudessin a explicar com ho veia jo, i que ampliessin l’espectre de metàfores més enllà de les marineres. Vaig dir que la nostra política, si fos cuina, no seria de brasa o de planxa que, gustos a banda, no és d’una gran sofisticació i no requereix grans habilitats per obtenir un resultat digne. La nostra seria, en tot cas, una cuina d’esferificacions, de síntesis, de fusions i de maridatges. I això ja és més complex i complicat, perquè entrem en un terreny experimental de resultat incert. Es pot assolir l’excel·lència i fregar l’èxtasi gustatiu, però també et pot sortir una pasteta o un bunyol. Cal ofici, experiència, coneixement, ambició, un punt de risc, tecnologia, bon producte… i no perdre mai de vista el comensal, que és per a qui es fan tantes cabrioles a la cuina. Si el que preparem ho fem pensant que haurà de ser menjat i ser gaudit, ens aproparem més a l’èxit. I un plat d’aquestes característiques és, sempre, un plat excel·lent pel qual val la pena treballar.
No puc anar més enllà d’aquí. Som, encara, a la cuina i no sabem si el que tenim entre mans serà excel·lent o serà bunyol, però sé que tots els qui són a la cuina treballen per embadalir el comensal, cadascú de moment a la seva manera. Per això em permeto recomanar-vos sis lectures indispensables de textos que han aparegut aquestes darreres hores. De tots ells crec que en podem fer síntesis, fusions i maridatges que ens ajudin a assolir en política allò que, com a país, ja hem assolit en gastronomia.
- Andreu Barnils a Vilaweb: “Carta oberta a un votant de Junts pel Sí“
- Andreu Mas-Colell al diari Ara: “No asfixiem el procés“
- Pep Riera al Punt Avui: “L’abraçada“
- Antonio Baños a El Món: “Durant els dies de soroll i nervis“
- Joan-Lluís Lluís a Vilaweb: “L’agulla d’estendre com a eina d’investidura d’un president“
- Blanca Serra a Llibertat.cat: “Cop de CUP“
Em sembla que de la lectura de tots ells ens en podem fer la idea del que ens hi juguem, del que tenim entre mans, del que podem guanyar i del que podem perdre. I de com ho podem guanyar i com ho podem perdre. I amb qui. Se n’hi poden afegir molts més, i segur que cadascú té també la seva llista de recomanacions. El que em sembla important i necessari és que ens llegim les reflexions de totes les parts, no només la d’aquella que ens dirà el que volem sentir o amb la qual estem gairebé sempre d’acord. És un exercici que demana empatia, generositat i obertura de mires. Qui es tanqui en el búnquer no avançarà i, el que és pitjor, no ens ajudarà a avançar.