Comentaris a: La gestió de la neu i la resignació del rabadà

Per: Jaume Cadena

Jaume Cadena — Thu, 11 Mar 2010 14:02:31 +0000

Carles,
M’agraden les propostes que has fet, sobretot de coordinació i de crear xarxes de voluntaris per situacions d’emergència.
Poso un exemple, la darrera petita nevada que vam tenir fa pocs dies, va ser la tarda/nit d’un diumenge. Sóc veí de Montjuic, quan tornava cap a casa aquella tarda, el meu vehicle m’avisava de gel. Però no hi havia cap camió tirant sal, l’endemà al matí tot era glaç, obviament impracticable.
Puc entendre que no hi ha mitjans un diumenge a la tarda pet fer-ho, probablemet és caríssim o potser no?
Aquí és un podriem entrar una xarxa ben organitzada de voluntaris, ara bé, amb mitjans i coordinats.
Acabo de mirar per internet que hi ha llevaneus de segona mà, que costen igual que el cotxe meu nou. Potser que la Diputació s’ho faci mirar quan en aquest temps dos llevaneus que té, no funcionen. Segurament aquest estiu estaran arreglats.

Bona tarda.

Per: Sílvia

Sílvia — Thu, 11 Mar 2010 09:08:51 +0000

Por, de res; només faltaria. I menys de parlar i d’opinar: hi tenim tot el dret, i com que estem en democràcia ens l’han de respectar. És així de senzill. I el que no ho entengui així, ho sento, però no mereix posar-se la paraula democràcia a la boca, i menys viure de (suposadament) representar-la.

Per: Manel Barbera i Mas

Manel Barbera i Mas — Wed, 10 Mar 2010 20:18:00 +0000

Se a de perdre la por a dir les coses pel seu nom, molts som conscients de que es poden millorar o por lo menys intentar-ho, aquest es un país que sempre em tingut la fama de ser moderats i sospesar les coses un parell de vegades, abans de dir res, potser arribat l’hora de començar a dir lo que un creu esta mal fet o al contrari aplaudir les ben fetes sense parar molt a pensar si es lo convenient o no, perquè potser no o siga en aquell moment, pro fer-ho mes tard podria ser-ho menys. El surrealisme del govern de la Generalitat no es pot deixar bocabadats em d’actuar i dir les coses clares jo quan taxava de BURROS a tots els que pertanyent a política territorial i el Sr:Nadal el capdavant, per la falta previsió etc,etc (Recordeu que soc empleat de Rodalies i ell es el AMO), e pensat (dues vegades) potser no cal, pro ja estava fet i mira per on el escrit sortira publicat demà el Punt diari de Girona i e tornat a pensar(aquest cop nomes una vegada), no em penso callar mes si trobo que les coses no es fan ben fetes.
Por …..de que?

Per: Ariel Serra

Ariel Serra — Wed, 10 Mar 2010 11:04:57 +0000

Carles, la idea de resignació no és pas representada pel Rabadà. El Rabadà representa la idea de rebequeria, unida al refús displicent. El Rabadà simplement no vol anar amb qui li demana de ser acompanyat. Concretament, un Rabadà, a Girona, seria algú que digués que està amb tu però que, amb tu, poc hi vol pas anar (no et vol votar, per una o altra raó).

Qui representa la idea de resignació és En Met de Ribes. Quina és la llegenda d’En Met de Ribes? En Met de Ribes (de Freser) se’n va anar a comprar a Camprodon. Quan passava pel pont, va relliscar i va quedar penjant de la barana, cuidant caure al riu. Un conegut, que també anava a mercat, el va veure i li va dir:
–Met! Com va? Què fas?
–Anar fent… –va dir, amb esforç notable, el pobre Met de Ribes.

Per: Carles Puigdemont

Carles Puigdemont — Wed, 10 Mar 2010 09:21:37 +0000

En efecte, un dels comentaris que vaig llegir en públic era el teu. Em va doldre especialment que la regidora Salamaña els menyspreés d’aquella manera tan prepotent (“això fa riure!”) i l’alcaldessa no li cridés l’atenció. Rere cada cas (i avui continuo rebent missatges de descontent i preocupació) hi ha un problema, en alguns casos greu, no pas una anècdota. Podem carregar tant com calgui les culpes sobre les elèctriques, però allò que era competència municipal no ha funcionat i això ha agreujat la situació.

Per: Sílvia

Sílvia — Wed, 10 Mar 2010 09:03:52 +0000

Doncs el dia després del dia després, jo, que em dec poder sentir al·ludida com a autora d’un dels comentaris, que el dia 8 a la tarda vaig travessar mig Girona com vaig poder i que ahir al matí vaig tornar a travessar-la trepitjant neu i basses i mirant de no patinar a les voreres gelades per anar A TREBALLAR(perquè no ho sé si ho sap la senyora alcaldessa, però solucionar els problemes dient a la gent que no surti al carrer si no és imprescindible no és solucionar res: això és esquivar un problema, no solucionar-lo, i a més si ens quedem tots a casa, a veure com rutlla la ciutat), perquè si no treballo no menjo ni pago el lloguer, continuo veient voreres glaçades i continuo sense veure-li la gràcia. Avui, els únics carrers nets són els principals i els que hi toca el sol. Que vagin a veure, per exempe, els regidors riallers, els carrers secundaris del carrer de la Rutlla. A Puigcerdà no van ni suspendre les classes ni el transport escolar. No tenim una bona gestió de la ciutat, i que no em parlin de situacions d’emergència, perquè que quan plou s’inundin els baixants dels passos de vianants, per exemple, és una situació habitual que fa anys que dura, i plou bastant més sovint que neva… Això també deu fer riure, suposo. Potser caldria que anessin més a peu per Girona en comptes de mirar-s’ho tot des de darrere les finestres dels despatxos, i potser a més d’un o una se li glaçaria el riure a la boca.