Una setmana de fantasia

novembre 28, 2009

No serà fàcil d’oblidar la setmana que estem a punt d’acabar. Encara s’ha de jugar el Barça-Madrid, que podria arrodonir una setmana fantàstica. És la setmana de l’editorial que la premsa catalana ha adreçat, en nom de la majoria social del país i a tall de memorial de greuges, fet inèdit i de gran transcendència. No s’hi val a jugar a la politiqueria, a veure els defectes o les limitacions: és una gesta extraordinària que contribueix a fer avançar el país en el camí de la llibertat (que ha de ser, sempre, la llibertat que escullin els homes i dones que viuen a Catalunya).

També ha estat la setmana de la tercera estrella Michelin per al Celler de Can Roca, rebuda amb sincera alegria i satisfacció pels gironins, alguns dels quals ens vam aplegar a les portes del restaurant per reconèixer amb un aplaudiment la gran fantasia dels germans Roca feta realitat.

I ha estat, finalment, la setmana en què El Punt ha comprat l’Avui. Els dos diaris han mantingut al llarg d’aquests trenta anys una evolució curiosa, que ha desembocat finalment en allò que havia semblat, sempre, impossible. Quan jo treballava al Punt, la mera idea del que avui és una realitat ja semblava la fantasia més extravagant.

Per acabar-ho d’adobar, divendres al vespre vaig assistir al sopar-conferència que va protagonitzar Enric Juliana en el marc de Figueres Tribuna Oberta, un espai de debat i reflexió que ha posat en marxa l’Ajuntment liderat per l’amic Santi Vila. La casualitat ha volgut que Juliana fos més protagonista que mai, perquè ell és un dels autors intel·lectuals i materials de la memorable editorial de dijous.

Un dels subjectes de discussió va ser precisament la temptació de la fantasia com a un dels camins que pot prendre la societat catalana. Coincideixo amb ell que la realitat no pot quedar supeditada a la fantasia, però tanmateix no crec que una política sense fantasia tingui gaire futur. És qüestió d’equilibri, i d’escollir adequadament els moments i les formes.

La fantasia en el cas del Celler de Can Roca s’ha revelat com una poderosa fàbrica de realitats elevades. L’error que podem cometre en política –i confesso que això m’amoïna– és que s’imposi la idea de la fantasia com a objectiu, i que oblidem el rigor, el talent, la constància, el treball diari, l’estudi, el sacrifici, la competència, la mirada al món, la coneixença del propi país i de la seva història… Si això passés, la ruïna seria total. Aleshores, l’advertiment que ens adreçava Juliana al sopar prendria forma amb tota la seva cruesa: enlloc d’enviar-nos tancs, Madrid ens enviaria la nostra pròpia caricatura. I el ridícul seria històric.

Publicat a: General