A Girona és més fàcil anar amb burca pel carrer que no pas que el tripartit aprovi una moció de CiU

juny 14, 2010

Avui hem tingut ple a l’Ajuntament de Girona, la sessió ordinària del mes de juny, just quan s’escauen els tres anys de l’actual govern. Després d’un grandiloqüent discurs retòric de democràcia (en el qual no han faltat les referències a Aristòtil), el tripartit socialista de Girona no ha parpellejat ni un segon en  impedir amb el seu corró de majoria absoluta el debat de la moció que CiU hem entrat per la via d’urgència. Demanàvem un posicionament clar davant de l’anunci efectuat pel secretari general de Transports del Govern socialista segons el qual el soterrament del tren convencional a Girona ni està ni se l’espera en els propers pressupostos de  l’Estat. Però enlloc de voler debatre un tema que forma part de l’agenda de preocupacions dels gironins, el corró de l’esquerra ho ha impedit al·legant que no és un tema urgent.

Vista l’actitud el PSC, d’ERC i d’ICV, a Girona és més fàcil anar amb burca pel carrer que no pas que una moció de CiU sigui aprovada. És la trista realitat d’un model polític caducat, basat en la superioritat moral dels uns envers els altres i que impedeix als seus promotors la mínima educació democràtica de reconèixer que a vegades la raó de l’altre val la pena que sigui escoltada i considerada. Algú pensarà que actuem de la mateixa manera quan la situació és a la inversa. Error: avui mateix hem donat el nostre vot favorable a dues altres mocions de les quals no hem estat ni els promotors ni en som els signants: una del PP (la del burca) i una altra del tripartit (la del finançament local). Són mocions encertades i per això, malgrat que no n’hem estat els signants, les hem votat a favor. Ho fem sovint, per cert. Que passi a l’inrevés és literalment impossible en la Girona dels 31 anys de governs socialistes i d’esquerres.

Massa anys, massa durícies a llocs on no n’hi hauria d’haver.

La urgència estava justificada per motius irrefutables. Quan es va conèixer la notícia que l’Estat pensa endarrerir el soterrament sine die, el termini legal per presentar mocions per la via ordinària ja s’havia acabat. En aquests casos, la legislació preveu que es puguin tractar per la via d’urgència, però això demana que la majoria dels regidors estiguin d’acord a voler-ho tractar. No ha estat el cas: la majoria absoluta del tripartit no ha volgut ni que se’n parlés. L’alcaldessa diu que no ve “d’una setmana, d’un mes o d’un any”. Caram.

Però és que a més d’una explicació tècnica, hi ha una raó política que feia urgent que el ple en parlés: després de l’anunci del secretari general de transports, els ciutadans de Girona estan molt inquiets i es demanen què passarà amb el viaducte, amb el tren, amb el forat del parc central, amb el túnel sota els nostres peus perquè hi passi el TAV… Si l’equip de Govern no sap reaccionar a temps, l’oposició ha d’estar a l’aguait i actuar en conseqüència.

El tripartit diu que no ve d’un pam, i que ja en parlarem un altre dia. En la més pura tradició hispànica, en la qual ERC pel que veig se sent d’allò més còmoda, el tripartit ha fet bo allò del “vuelva usted mañana” que Mariano José de Larra va descriure amb finíssima ironia ja al segle XIX. Larra, en el seu memorable article, reproduïa la frase fatídica amb què es despatxava, mesos després del seu recorregut inicial, l’expedient del dissortat Sans-délai: “A pesar de la justicia y utilidad del plan del exponente, negado”.

Això és exactament el que ha passat al ple municipal de l’Ajuntament de Girona, al segle XXI. Decebedor.

Publicat a: General