31 octubre 2006
Al PSC no li agraden els periodistes independents i que parlin en català
El Col·legi de Periodistes s'ha queixat del tracte dispensat en el míting final del PSC a dos periodistes, Martxelo Otamendi i Pere Muñoz. Com que conec la professió i sé de quina manera el PSC exerceix pressió sobre la premsa, no m'extranya que hagin impedit a Otamendi que fes la seva feina amb llibertat i que es maltractés professionalment Pere Muñoz, de Diari de Balears, per parlar en català. Però no per esperable em deixa d'indignar. El sectarisme socialista arriba, en els mitjans de comunicació, a la paranoia. No els importa usar mètodes totalitaris si es tracta de reprimir l'exercici independent de la professió; és això el que em va indignar de la reacció de Montilla a l'entrevista que li féu Xavier Sala Martín, més enllà de les preguntes i les respostes. Martxelo Otamendi no és cap desconegut --quan jo era director de la Casa de Cultura el vaig convidar a fer una conferència tot just acabat de sortir de la presó-- i que un periodista de Diari de Balears parli en català és la cosa més normal del món. Per què, doncs, tant d'enrenou? Els nervis, segurament, però sobretot el mal estil d'una gent que voldria que el sistema mediàtic del país s'assemblés amb una mena de show de Truman on ells estarien, és clar, a la sala de realització.

 
Escrit per krls el dia 31.10.06 | Enllaç permanent | 0 comentaris
30 octubre 2006
Artur Mas, preparat per ser President
Catalunya necessita un lloc al món, i perquè li tingui necessitem un president que lideri, que ens representi adequadament i que tingui un projecte de país. L'Artur Mas està preparat per ser un gran president. Aquest matí he assistit a la presentació del programa internacional de CiU, un acte en el qual han pres part diferents responsables d'organitzacions internacionals liberals i demòcrata-cristianes; Artur Mas ha demostrat conèixer molt bé l'anglès i el francès, té molt bon accent i fluïdesa, i sap anar pel món sense auriculars de traducció simultània. El president d'un país n'és la representació; per això Mas té dret a demanar que el més votat sigui el que tingui l'opció de formar govern. I també hi té dret com a nacionalista: puc entendre que un partit regionalista defensi totes les opcions possibles de la combinatòria parlamentària, però no ho entenc en un sobiranista. Pregunta: el cap d'Estat d'una Catalunya independent, qui seria? No seria el president de la Generalitat? Doncs donem-li ja a la figura presidencial el rang que es mereix. I si reclamem (almenys jo el reclamo) sentit d'Estat en les actuacions dels nostres polítics, per què no reclamar també sentit d'Estat en l'organització de la nostra política de representació? És a dir, per què hauríem de renunciar a donar un rang elevat a la presidència del país?
La nostra proposta política de projecció exterior va en aquesta línia: hem de tenir sentit d'Estat encara que no tinguem Estat. És més: sense sentit d'Estat no hi ha opcions a la sobirania. Què en faríem de la independència si la nostra posició al món fos la d'uns gregaris?
Necessitem polítics que no esperin a la independència per tenir sentit d'Estat.

 
Escrit per krls el dia 30.10.06 | Enllaç permanent | 2 comentaris
29 octubre 2006
Vint-i-cinc anys de la mort de Georges Brassens
"Voilà un type qui salue à peine, met le pied sur une chaise, pose une guitare sur sa cuisse, et se met à chanter sans autre forme de procès".
Avui fa 25 anys que va morir el cantautor Georges Brassens, nascut a la localitat occitana de Seta, a pocs quilòmetres de Montpeller. El seu record omple les planes de la secció de Cultura dels media francesos però és també una efemèride que ens toca de prop. La influència de Brassens sobre la cançó catalana és notòria; en general, tota la chanson té un gran pes en el conjunt de la cançó. És una relació de qualitat, perquè la cançó ha aconseguit històricament un partenariat amb la chanson que, vist des d'avui que ens costa tant competir a la champions de la cltura --només cal veure el que ens costa anar a la fira de Frankfurt com el que som--, em sembla meravellós. També voldria destacar la versió rockera de La mauvaise réputation que van fer Loquillo y Los Trogloditas fa molts anys (la tinc en un memorable doble disc en vinil enregistrat en directe).
En aquest article de Le Monde hi trobareu una crònica sobre l'aniversari de la mort de Brassens. Cap al final es pregunta si Brassens ha deixat hereus (artístics, s'entén). Aquest any surt un recopilatori de 6 CD amb els seus concerts.
Deu ser que s'acosta el dia de reflexió i em vénen ganes de fugir del brogit i la tensió a través de la música, que és la porta per on m'escapo sempre que puc.

 
Escrit per krls el dia 29.10.06 | Enllaç permanent | 0 comentaris
27 octubre 2006
La reflexió d'en Martí Estruch
Us recomano la lectura de l'article publicat per en Martí Estruch a Vilaweb avui. Encara que els manuals de campanya diguin que aquests darrers dies hem de fer tencaments incondicionals de files, crec que a la majoria de la gent que llegeix els blocs dels uns i dels altres no es deixa impressionar tan fàcilment ( per sort per al país). Per això us en recomano la lectura. És un article que està pensat per fer reflexionar, des de la independència d'en Martí i d'una forma que és evident que no s'inscriu en cap estratègia de partit.
No hi puc estar d'acord en tot. Comparteixo alguns temors i entenc les raons de les seves decepcions o almenys les seves prevencions. Si avui ens trobem en aquest atzucac alguna responsabilitat hi deu tenir l'elecció estratègica d'ERC ara fa tres anys. El Tinell ens havia de dur cap a una Catalunya que en cap cas imaginàvem, tres anys després, que coneixeria l'estat de depressió nacional que patim. Si l'aposta era tan intel·ligent i tan bona per al país, per què estem tristos?
A resultes dels comentaris i dels intercanvis de cartes obertes i missatges creuats, i ara de l'article d'en Martí Estruc, em sento més optimista. No pas en relació a l'aposta estratègica d'ERC a partir del dia 1, que sóc pessimista sincerament, sinó perquè crec que comencen a donar-se condicions perquè es pugui obrir un debat franc i desinteressat perquè sapiguem què caram ens passa. Per què no podem convergir (perdoneu el verb, no ho he fet amb segones) almenys en una mateixa estratègia nacional? Per què fem veure que estem tan lluny si segurament som molt a prop? Per què confonem la tàctica amb l'estratègia? Per què no actualitzem l'inventari de coincidències nacionals, però no pas entre els partits sinó, per començar, dins del sobiranisme social i cívic?
Els estrategues electorals han de fer la seva feina. Els estrategues polítics, també. Però on són els estrategues nacionals? Si estan tristos no ens faran bona feina. Si se senten anònims, tampoc. Em vénen a la memòria unes memorables jornades, als anys vuitanta, sobre el nacionalisme català a la fi del segle XX. Serien possibles, avui? I si ho fossin, qui les hauria de liderar? Tinc clar que NO les hauríem de liderar els que farem política, tinc clar que s'haurien de fer amb el que l'Artur Mas en diu colideratge amb la societat civil. Però on és aquesta societat civil capaç d'organitzar fòrums transversals perquè puguem parlar sense retreure'ns els ulls?

 
Escrit per krls el dia 27.10.06 | Enllaç permanent | 0 comentaris
26 octubre 2006
Aires de tripartit
La majoria de les reaccions a la meva carta al sobiranista indecís han estat de respecte, algunes des de l'acord i d'altres des del desacord. Hi ha excepcions, algunes que no val la pena comentar perquè s'emparen en l'anonimat i ja fa temps que vaig decidir no donar més crèdit a aquests tipus de publicacions. Em sembla lícit recórrer a l'anonimat en determinats casos (entenc, per exemple, que molts comentaris siguin anònims) però no quan es pretén crear estat d'opinió i d'informació: cal donar la cara i cal que el lector sàpiga qui hi ha al darrere perquè sabrà en conseqüència també quins interessos hi ha.
Avui som més a prop del tripartit que la setmana passada. Hi ha massa coincidències i proves circumstancials, que també he trobat en la majoria de missatges creuats. Per exemple: a ERC genera molt més rebuig l'existència del DVD, que no deixa de ser una tècnica electoral circumstancial, que el cessament de Carod i l'expulsió d'ERC del Govern. Jo crec que no hi ha punt de comparació, però el fet de situar l'efecte del DVD com una causa del possible desacord nacional diu molt sobre els apriorismes que existeixen. I ERC té dues vares de mesurar greuges segons qui els comet: sembla que a CiU no se'ns perdona ni una sola llicència i, en canvi, al PSC li toleren tot (no dic que ho facin a gust, però el resultat és el que és).
Vull acabar amb una reflexió: no és bo que ens mesurem el sobiranisme de cadascú en funció de les opcions estratègiques, perquè el sobiranisme no és un programa electoral sinó un valor i una convicció personals. Jo no he qüestionat mai les conviccions d'algú que votant ERC sigui partidari de fer president Maragall i ara Montilla; en tot cas en discuteixo l'opció estratègica i en discuteixo profundament que això ens ajudi a avançar nacionalment. Però no cometré l'error de creure'm en la superioritat moral de dir qui és i qui no és sobiranista prescindint de les conviccions i les opinions de la persona afectada. Ho dic perquè de la mateixa manera que se'ns va criticar en excés la sensació que ens apropiàvem de la representació del catalanisme, em sembla igualment criticable que algú, i des de l'anonimat, atorgui i retiri carnets de conviccions sobiranistes.

 
Escrit per krls el dia 26.10.06 | Enllaç permanent | 5 comentaris
25 octubre 2006
El mercat d'Amer
La visita a Amer era obligada. Hi he anat perquè avui, com cada dimecres des de l'època de Jaume I que en concedí el privilegi, és dia de mercat setmanal. Hi tornaré divendres al vespre a fer un míting, que no es farà a Can Boles sinó que s'ha decidit traslladar-lo al Casal perquè fa tota la impressió que a Can Boles no hi hauríem cabut. En Narcís Junquera i l'Alba Serra coneixen pam a pam el paisatge físic i humà de la vila, i la gent que anem trobant ho sap apreciar. Ha vingut també en Robert Fauria, l'alcalde de Sant Hilari, que demostra la seva traça en el contacte directe amb el ciutadà.
El mercat d'Amer es fa a la plaça porxada, una de les més belles del país. Encara és un mercat força viu, però naturalment ja no té res a veure amb el mercat que se celebrava cinquanta anys enrere, quan totes les masies dels voltants i fins a Sant Martí de Llémena estaven habitades i s'hi feia vida de pagès. Aleshores el mercat donava vida a tota la vila, hi havia dues o tres fondes que servien arròs a la cassola a una gernació, i els bars eren plens a rebentar. Venia gent de tota la comarca, i s'hi feien grans transaccions comercials. Per sort ens queda la fonda de Can Cabravia, que fa un arròs tan celebrat com excel·lent, i que sigui per molts anys. Hem quedat amb en Narcís que en acabat les eleccions, sigui quin sigui el resultat, hi anirem.

 
Escrit per krls el dia 25.10.06 | Enllaç permanent | 0 comentaris
El moment del procés de pau
El procés de pau a Euskadi viu un moment important. No ens deixem enganyar pels focs artificials dels uns i els altres: hi ha un assumpte de fons de gran transcendència que no hem de perdre de vista. En parla de forma molt encertada l'amic Marc Vidal en el seu bloc. Us recomano la seva lectura, primer perquè està molt ben escrit i després perquè és una aportació feta des d'un espai ideològicament polièdric, que és en el qual es troba molta gent del país que acostuma a veure-hi clar.

 
Escrit per krls el dia 25.10.06 | Enllaç permanent | 0 comentaris
24 octubre 2006
L'amabilitat de la gent de Sarrià
Acabo de fer un míting a Sarrià, al local del Coro, en companyia del futur alcalde del municipi, en Lluís Aymerich. Hi han vingut força persones, que després de l'acte s'han quedat una estona per tastar el pica-pica que ha preparat la gent de CiU i poder conversar distesament. El dia que vaig anar al mercat m'ho vaig passar molt bé, i les converses amb la gent que ens trobàvem pel carrer Major i els seus comerços van animar-me molt: era el meu primer dia d'activitat de campanya i no sabia ni per on començar. És de gran ajuda comptar amb gent pacient, optimista i experimentada com en Jordi Costa i el seu pare, i també amb l'Antoni Moratalla i la resta de gent que envolta el projecte guanyador de l'Aymerich.
Ja m'han posat deures per si sóc diputat, i més que n'espero. Espero saber retornar-los amb treball i resultats la confiança que m'estan demostrant des del primer moment.

 
Escrit per krls el dia 24.10.06 | Enllaç permanent | 0 comentaris
Comentari als comentaris
El comptador que tinc al meu web m'informa que la carta d'ahir va tenir un gran ressò. Les referències que hi he trobat a diferents blocs, sobretot el Bloc sense fulls de Saül Gordillo, han contribuït a incrementar la seva lectura. Agraeixo els enllaços i els comentaris dels col·legues de la generació bloc. He anat publicant les observacions que m'han arribat, i celebro el to de les posicions crítiques i contràries: per aquest camí anem bé. Vull dir que si fóssim capaços de discrepar i discutir sense afegir un gram de visceralitat hi guanyaríem molt i potser les coses es veurien d'una altra manera. Tothom té arguments per criticar l'altre, i tan important és poder-los expressar com crear un clima perquè s'expressin d'una forma normal, sense coaccions ambientals i sense necessitat d'ofendre ningú. Es pot ser dur, però sense insultar. Crec que és l'estil de l'actual campanya de CiU: certament pot semblar que té uns plantejaments durs, però no és ni agressiva, ni prepotent i encara menys és insultant com ens vol fer creure l'aparell propagandístic socialista.
Alguns comentaristes em demanen quina carta escriuré si l'Artur Mas és investit president amb l'abstenció del PP. És un escenari impossible perquè en Mas només serà president si obté un gran resultat i el tripartit no suma. I si no suma, el que faci el PP és irrellevant i, naturalment, exclòs de cap acord, pacte o connivència. Ens critiquen que haguem anat al notari però és que ja no sé què més podem fer per deixar clar que no tenim cap intenció ni cap interès a pactar amb el PP, d'una forma directa o indirecta. Potser que alguns deixessin de fer seguidisme de les consignes que emanen del carrer Nicaragua i es refiessin més del seu propi estil i intuïció.
D'altres tornen a esgrimir l'argument que van fer servir el 2003: el 1999 CiU va preferir el PP a ERC. És un argument cert, indiscutible. Però entenc que la decisió d'ERC el 2003 ja hi donava resposta i la formació es rescabalava, amb escreix (decidir un govern no és poca cosa), dels danys que l'anterior decisió de CiU podia haver causat.
Ningú no pot negar que n'hem pagat un preu molt alt. Agraeixo el to dels comentaris i les lectures del post d'ahir.

 
Escrit per krls el dia 24.10.06 | Enllaç permanent | 1 comentaris
22 octubre 2006
Carta al sobiranista indecís
Falten deu dies per a les eleccions nacionals. Si bé els resultats són incerts, les seves conseqüències encara ho són molt més i tinc la sensació que part de l'electorat anirà a votar pensant més en quin ús es farà del seu vot que no en la fidelitat a la sigla a la qual ha fet normalment confiança. És lògic que sigui així, vist tot el que ha passat en aquests tres anys d'ençà que ERC va triar fer govern amb el PSC.
Crec que Catalunya demanava, fa tres anys, un govern sobiranista. Ho continuo pensant. Em sap greu que els únics que vam dir sí a un govern nacional l'any 2003 fóssim la gent de CiU. Avui el dilema es torna a plantejar, però amb noves circumstàncies. Tornarà ERC a dir que no a un pacte nacional?
Penso que gran part dels sobiranistes indecisos acabaran decidint el seu vot en funció de la resposta que donin particularment al dilema. Per això m'ha semblat oportú, a deu dies de celebrar-se les eleccions, adreçar-los una carta que contribueixi a la reflexió que dediquin a orientar el seu vot. La trobareu en aquest enllaç. He mirat d'escriure-la al marge de la campanya, tant com m'ha estat possible. Segur que se m'hi ha escapat algun deix propi de la campaya que espero que sabreu dispensar però que no afecta el fons de la reflexió que vull adreçar. L'he escrita des de la sinceritat, la mateixa que hauria usat si no fos candidat de CiU.

 
Escrit per krls el dia 22.10.06 | Enllaç permanent | 9 comentaris
Mostra d'entitats Girona, cartells a Quart i míting a Sant Gegori
Després de visitar a fons la mostra d'entitats que s'ha organitzat a la plaça Salvador Espriu de Girona, aquesta tarda he fet campanya electoral a Quart, i a Palol i la Creueta.

Hi he anat per participar en l'enganxada de cartells de CiU per la població, i també per col·locar estratègicament una pancarta en la rotonda d'entrada del terme municipal venint de Girona. Ha estat una gran ocasió per conèixer indrets interessants. Des de la botiga que hi ha als habitatges Barceló fins a l'entorn del bar Málaga de Palol, a prop del qual s'hi està construint una nova zona residencial, passant pel carrer principal del municipi. I pel camí, tota la gent que ens hem trobat. L'operatiu l'ha organitzat el col·lectiu local de Convergència de Quart, que porten un gran ritme: són joves, amb empenta i amb una il·lusió extraordinària. Faran grans coses per Quart, especialment a partir del moment que guanyin les properes eleccions municipals. Perquè les guanyaran, no en tingueu cap dubte.

Al vespre he anat a Sant Gregori a fer un míting, en el qual m'han acompanyat l'alcalde, Jordi Noguer, i l'Enric Llauger, amb qui ens coneixem de fa molts anys i que s'estrena com a delegat local de Convergència. M'hi he sentit tan bé que m'he quedat al pica-pica de després i he acabat abusant de la confiança dels amfitrions, perquè gairebé m'he abraonat sobre els pintxos de truita de patata i ceba. Eren deliciosos!

 
Escrit per krls el dia 22.10.06 | Enllaç permanent | 0 comentaris
Generació Bloc
L'amic Manel Cuyàs, a qui tinc en alta estima i consideració per moltes raons, acaba de crear la millor definició de la generació a la qual toca gestionar --que no resoldre, perquè això és més complicat-- el conflicte heretat per la generació precedent: és a dir, el poliedre que és la causa catalana. En diu, lúcidament, "Generació bloc". Fa referència al canal d'expressió que caracteritza aquesta generació, en la qual m'incloc per raons no tant d'edat (ja sóc massa gran) sinó per tarannà i format. I cita el meu amic Saül Gordillo, que és un referent a la xarxa de blocaires i que s'ha guanyat a pols un lloc entre els analistes de referència d'aquest país.
I té molt de mèrit que en Manel hagi escrit l'article d'avui a El Punt, perquè ell ha contemplat fins ara amb una certa i sana sornegueria tot això dels blocs; vol dir, doncs, que té la valentia i l'honestedat intel·lectual de, en el moment que reconeix el valor de l'aportació dels blocs i els blocaries, deixar-ne constància per escrit i dir: "Senyors, una cosa molt important ens ha passat per alt. Tornem-ho a mirar perquè no ho havíem fet prou bé". No hi ha gaire gent en aquest país que sigui capaç de fer el que fa en Manel. I si ho fa és perquè en Manel és un esperit lliure, de debò, dels que porten a sobre una prosa molt ben posada, parlin de qui parlin i escriguin per qui escriguin.
La generació bloc demana pas. Que la generació Simca-1000 no li barri el pas, com ha fet amb tantes generacions posteriors...

 
Escrit per krls el dia 22.10.06 | Enllaç permanent | 2 comentaris
20 octubre 2006
Carod vol repetir el tripartit
Aquesta nit a TD8 entrevistaven en Carod-Rovira, candidat d'ERC a la presidència de la Generalitat. El seu to ja fa temps que em carrega, perquè bascula entre el messianisme i la ironia suada i recorrent. Li sabem el repertori de bromes i preteses ironies, cosa que encara el fa més pesat. En un moment donat ha reconegut que per a ell el Pacte del Tinell continua essent vàlid, i que ERC encara necessita temps per aprendre a governar de la mateixa manera que CiU encara necessita temps per aprendre a fer d'oposició. No crec que es pugui dir amb més claredat: l'aposta d'ERC és fer el tripartit. L'equidistància és un engany, com ho era fa tres anys. L'excusa de la ingenuïtat o de la manca d'experiència és també una forma d'enganyar el ciutadà. Li he tornat a sentir dir quelcom que ell sap que és mentida i un engany: s'excusa dient que en el Pacte del Tinell ells hi van posar la part lírica (per dir-ho en forma de metàfora) i el PSC hi va posar la part pràctica, la que atany al govern, i la raó és perquè el PSC porta anys sabent el que és manar i ells no. Caram! Recordo perfectament aquelles nits de fa tres anys quan justificaven el pacte dient que el pobre PSC no es podia quedar al marge del poder del país (però ara ens diu que va saber fer un pacte del tinell a la seva mida gràcies a la seva gran experiència en el poder...). Però és que a més, Carod enganya quan fa veure que ERC no ha tingut temps d'acumular experiència de Govern perquè mai no havien manat. Què hi fan, des de fa 12 anys, a l'Ajuntament de Barcelona? I a la Diputació de Barcelona? Què són els tinents d'alcaldes i els vicepresidents d'ERC en aquestes institucions (les més importants després de la Generalitat)? Hi van a passar l'estona, o hi van a governar? I si hi governen, o almenys ho intenten, ¿com es pot aleshores invocar inexperiència? I com es pot insinuar que els vénen de nou les males arts del PSC a l'hora de fer-se amb els ressorts del poder de la Generalitat? Que no governen junts des de fa 12 anys? Que encara no s'han assabentat de com són els seus socis?

Carod avui ja no cola però serà altre cop la cola per enganxar els retalls descompostos del tripartit i tornar a donar ales als perdedors de les eleccions. Fer el tripartit va ser un error que Catalunya ha pagat car. Repetir-lo seria molt més que un error.

L'única possibilitat que no es reediti el tripartit és que CiU obtingui uns grans resultats. No hi ha cap altra opció que aquesta. Tot el que sigui afeblir CiU és enfortir les opcions de Montilla de president.

 
Escrit per krls el dia 20.10.06 | Enllaç permanent | 0 comentaris
19 octubre 2006
Que hi ha nervis?
Veig que entre els components del tripartit comença a emergir un estat de nervis que anuncia una setmana vinent crispada. A pressa i corrents, el candidat Montilla i el germà de l'encara president Pasqual Maragall han presentat un powerpoint per fer front al DVD estrella de la campanya. Perfecte, benvinguts al club dels nous formats... encara que em permetran un parell d'observacions. La primera, que posats a triar un nou format el millor no era el powerpoint. Un vídeo a Youtube o al Google Video hauria estat un pèl més modern. I la segona, que lamento molt que no hagin fet servir el programa de presentacions de l'OpenOffice, que a més de ser de codi obert és totalment en català i compatible amb el paquet Office del totpoderós Bill Gates. I es pot descarregar gratuïtament des del web de Softcatalà. Però celebro que finalment hagin entès que el ritme marcat per CiU en el plantejament tècnic d'una campanya electoral moderna és el que calia seguir. Tinc la convicció que les properes campanyes aniran per aquí, i que els nous formats i la creativitat s'imposaran damunt la rutina dels formats convencionals. Ep! No estic pas dient que el míting ha de desaparèixer! El que dic és que també haurà de canviar de format i modernitzar-se, malgrat que és fonamental per a la democràcia mantenir el contacte directe amb les persones a les quals demanes el vot i poder explicar-los cara a cara les principals propostes del programa.

Com que hi ha nervis el més probable és que tinguem crispació. No m'agrada i no veig que sigui res que beneficiï la política, però entenc que quan algú va per darrere de les enquestes, la seva campanya no acaba d'arrencar i les seves propostes no convencen la gent tingui la temptació de tirar mà de l'únic recurs que li pot donar un cert protagonisme. CiU ocupa des de fa dies l'espai central de l'escenari electoral. Les seves iniciatives i propostes, i el format innovador, han aconseguit anar un pas pel davant de tota la resta. La campanya de la gent d'Iniciativa repartint preservatius per "follar-se la dreta" és l'únic element que ha emergit, però ho ha fet amb tanta mala grapa i mala fortuna que l'han hagut de retirar. Per això hi ha nervis i la necessitat de treure el cap en aquest escenari perquè la gent remarqui la seva presència.

El Powerpoint tindrà el recorregut que hagi de tenir. Crec que serà mínim. Però segur que no es trobarà al davant amb cap campanya de desprestigi, de boicot, de crema a la foguera ni convocatòria a concentrar-se davant la seu del PSC al carrer Nicaragua. Arriben tard i malament, però benvinguts al club de les noves tecnologies de la propaganda política!

 
Escrit per krls el dia 19.10.06 | Enllaç permanent | 0 comentaris
18 octubre 2006
Al mercat amb el "kit" electoral

Aquest matí hem fet campanya pel mercat de Sarrià de Ter, amb la gent de CiU que m'hi han acompanyat. Abans d'emprendre la ruta del mercat i els comerços del centre hem preparat els "kits" electorals que hem volgut regalar a la gent que ens hem trobat pel camí. Us he fet una fotografia del que més o menys hi ha: fulletons informatius amb les principals propostes del programa de govern, paperetes de votacions amb el sobre, xapes, pins, globus, llapis, adhesius, polseres amb el lema "compromès amb Catalunya" i caramels. El kit té un gran avantatge: et permet trencar el gel amb la gent i obre la porta a comentar els problemes que més els preocupen. Als que som una mica tímids això del porta a porta ens costa més que no pas escriure un bloc, però el "kit" és una eina fenomenal. La gent ho agraeix de forma sincera, m'han tractat amb una gran educació independentment de les seves opcions polítiques, i s'han atrevit també a trencar el gel i explicar-me els problemes que demanen solucions. Els familiars que tenen al seu càrrec un discapacitat troben a faltar molt més suport, els empresaris que no troben personal ni facilitats per contractar-los a l'estranger necessiten respostes clares i immediates, els veïns preocupats per operacions de creixement urbanístic desmesurades...

 
Escrit per krls el dia 18.10.06 | Enllaç permanent | 5 comentaris
17 octubre 2006
Superem una altra frontera: del "fer país" al "fer nació"
L'expressió "fer país" és una de les genuïnes del president Pujol i la frase més simple que pot sintetitzar una idea enormement complexa. Quan la dèiem, als anys vuitanta, tothom ens entenia i tots ens enteníem. Sabíem de què parlàvem i sobretot de quin país parlàvem. Es va convertir en una raó de fer política, que els nostres adversaris van intentar atacar ridiculitzant el caràcter patriòtic de la sentència.
Avui que ja tothom dóna per fet que el catalanisme consisteix en això, a fer país, i els qui abans ens ridiculitzaven avui es reivindiquen patriotes de forma vehement, ens hauríem de marcar una nova fita: "fer nació". Catalunya ha estat sempre una nació, però sabem que el reconeixement formal no fa la cosa. La llengua pròpia de Catalunya és el català però aquesta condició no l'allibera desgraciadament del risc de regressió. Fer nació és una actitud que bàsicament només la podem assumir els nacionalistes. Els federalistes si de cas proposen fer federació, i els regionalistes es limiten a fer regió. Només un govern nacionalista pot assumir la necessitat de "fer nació", i el moment és aquest, és ara, és avui. Si assumim el compromís de fer nació, si la nostra generació pren el relleu del "fer país" i el sap posar al dia i estendre'l amb la mateixa eficàcia amb què ho féu la generació anterior, serem més a prop de la plena sobirania.

 
Escrit per krls el dia 17.10.06 | Enllaç permanent | 1 comentaris
Ha anat bé (potser m'he allargat massa)
El míting a Cassà ha anat bé. Finalment he trobat la forma d'expressar-me en la qual em sentia més còmode, que és la d'estructurar un esquema senzill en un full i anar desgranant-lo de viva veu sense seguir cap text.
El problema és que m'he allargat un pèl més del que m'havia proposat, encara que, segurament per amabilitat, la gent ha aguantat fins al final sense fer cap gest de desaprovació o d'impaciència. En acabar m'han fet un parell de preguntes; confesso que una no l'he sabut respondre perquè era molt específica i no he volgut parlar des del desconeixement. Me l'he apuntada per consultar-la als experts del partit que porten el tema i poder donar una resposta adequada en la propera ocasió. Comprovo que ser periodista m'és d'una gran utilitat, perquè ambdues dedicacions t'obliguen a estar al corrent d'una gran varietat d'assumptes.
En tot cas he procurat exposar arguments prou convincents per votar CiU d'una forma serena i racional, com a la millor opció per al progrés nacional de Catalunya.
  • També m'adono que el DVD ha anat més bé del que la polèmica interessada que ha generat el PSC ens podria fer pensar. S'ha convertit en el fetitx massiu de la campanya, i mireu que costa que la política esdevingui un afer de masses! Poca broma, doncs.

 
Escrit per krls el dia 17.10.06 | Enllaç permanent | 2 comentaris
Avui m'estreno fent mítings
Avui em confronto al meu primer míting electoral. És a Cassà de la Selva, a les nou del vespre. Tinc clar el que vull dir però no tinc tan clara la forma amb què ho he de fer. Acabo de parlar amb l'Eudald Casadesús perquè em doni alguns consells des de l'experiència. M'ha anat molt bé i confio que em seran d'utilitat aquest vespre quan em toqui argumentar la petició de vot per a Convergència i Unió i explicar el nostre programa de govern per al país. A veure si demà puc fer cinc cèntims de com ha anat. :-)

 
Escrit per krls el dia 17.10.06 | Enllaç permanent | 1 comentaris
El mal estil de Montilla
He entrat al web de Xavier Sala i Martín i he llegit la transcripció de l'entrevista a José Montilla, candidat a la presidència de Catalunya pel PSC. La reacció insultant i airada que té Montilla és un autoretrat que delata una personalitat molt diferent a la que ens volen vendre. No té res de tranquil, ni té res d'espavilat. No és gaire intel·ligent tocar el dos d'una entrevista ni insultar l'entrevistador senzillament perquè les preguntes et punxen massa. La feina de qui fa l'entrevista és preguntar i no pas raspallar, que per això ja hi ha les biografies d'encàrrec com la que li acaben de publicar. Montilla demostra que només vol ser entrevistat per qui li ho posa fàcil, segurament perquè com a polític socialista està massa acostumat a rebre un tracte dòcil. La desgràcia de Montilla és que el salari de Sala i Martín no depèn de les prebendes que doni l'Ajuntament, la Diputació de Barcelona, la Generalitat o el Govern de l'Estat (tots ells a mans del mateix socialisme). Sala i Martín, amb totes les seves virtuts i els seus defectes, és un personatge independent i lliure.

 
Escrit per krls el dia 17.10.06 | Enllaç permanent | 5 comentaris
16 octubre 2006
Tirar a les escombraries una cosa perquè no ens agrada?
Des del PSC s'han enviat milers de SMS als seus afiliats demanant-los literalment que tiressin a la paperera el DVD que CiU ha distribuït aquest cap de setmana. La tàctica em recorda les cremes de llibres que perpetraven els que no eren amants de la llibertat de pensament, tan en règims nazis com comunistes. Cremar o llençar a la paperera qualsevol creació i manifestació d'opinió d'un altre és un tic inquisitorial. N'hi ha prou de no mirar el DVD o de no llegir un llibre, o de no comprar-lo. El pots criticar, fins i tot en pots fer un altre que el respongui. Però destruir un treball d'opinió simplement perquè no ens agrada em sembla una molt mala pràctica. I més quan al DVD no se li pot retreure el més important: que no explica res que no sigui veritat.

 
Escrit per krls el dia 16.10.06 | Enllaç permanent | 6 comentaris
15 octubre 2006
Cant i encant de Viladesens
Vinc de la festa major de Viladesens, on he menjat una fideuada excel·lent en companyia de l'Alfons Soler, alcalde del municipi, i la seva família. Hi ha hagut dues sorpreses molt agradables; d'una banda, el concert a capella d'un grup de sis noies que han interpretat un repertori molt divers i acurat (he quedat meravellat del resultat!) i de l'altra la interpretació d'un duo format per dos professors d'anglès de l'EOI de Girona, un dels quals, en David, és amic meu des de fa anys. Continua rascant la guitarra (la clàssica, amb pastilla. No l'he vist mai amb una elèctrica) i interpretant els autors que m'agraden. Naturalment, Bob Dylan és un d'ells. La foto l'he presa des de l'altell que té el nou centre cívic que estan construint a Viladesens i que aviat el tindran completat (l'alcalde hi ha posat la banya. Segur que se'n surt, perquè l'he vist molt decidit).

 
Escrit per krls el dia 15.10.06 | Enllaç permanent | 0 comentaris
Dia d'enquestes i devedés
Els diaris d'avui diumenge duran el DVD amb el reportatge titulat ConfidencialCat produït per CiU. Però segurament també avui algun d'ells ens oferirà el penúltim sondeig preelectoral, que tindrà tant o més d'impacte que el devedé. Les darreres enquestes es publicaran deu dies abans de les eleccions (és a dir, diumenge de la setmana entrant) i ja no hi haurà gran cosa a fer: les tendències estaran marcades i només serà qüestió de factors com l'abstenció els que poden distorsionar les previsions demoscòpiques. Ja veurem.

 
Escrit per krls el dia 15.10.06 | Enllaç permanent | 0 comentaris
14 octubre 2006
Avui hem presentat la campanya
Ho tenim tot a punt. Avui hem presentat als companys de la premsa la campanya electoral de CiU i tots els elements que la conformen: els cartells, les pancartes, els globus, els llapis i els gadgets diversos que serviran per animar la nostra proposta de govern per a Catalunya. No sé com es fa això de defensar un programa electoral a través dels globus inflables, però segur que deu ser de gran utilitat, perquè no conec cap partit de cap país democràtic que no en faci ús. És la màgia de la comunicació. Dec ser un clàssic, perquè a mi el que més m'ha agradat ha estat el volum del programa de govern: té un disseny fabulós i modern, molt d'acord amb els seus continguts. Mireu-lo, perquè val la pena.

 
Escrit per krls el dia 14.10.06 | Enllaç permanent | 0 comentaris
El reportatge
Els call centres del PSC treuen fum perquè han posat tota la seva gent a intentar deslegitimar CiU per haver produït el documental que aquest diumenge encartaran els diaris de Catalunya. El documental (n'he vist un tros) els farà mal perquè està ben fet i no diu cap tonteria. He vist que a la xarxa hi ha una cridòria sensacional i m'ha cridat l'atenció la quantitat de gent del PSC i Esquerra que s'estripa les vestidures. Quines coses que passen: no fa tant de temps que a la web d'Esquerra et podies descarregar un muntatge audiovisual contra Artur Mas, i ningú no va protestar. Els semblava la mar de graciós i se'l passaven els uns als altres...

 
Escrit per krls el dia 14.10.06 | Enllaç permanent | 0 comentaris
11 octubre 2006
Foc nou, bloc nou
Enceto un nou bloc. He registrat el domini www.carlespuigdemont.cat, que és a partir d'ara el meu campament base a Internet. Hi aniré anotant les coses personals i no tan personals que em passen pel cap o pel costat. No cal que digui que agrairé els comentaris generosos i desinteressats dels lectors que em visitin, i també em serà de gran ajuda la crítica honesta i ben argumentada de tots els qui tinguin la gentilesa d'estirar-me les orelles per alguna cosa que hagi dit o fet i els sembli desencertada. No sé quant de temps durarà el procés d'aprenentatge a la política però no hi escatimaré esforços, en podeu estar segurs.
Diumenge a la nit comença la campanya per a les eleccions del Parlament de Catalunya del dia 1 de novembre. Ocupo el sisè lloc de la llista de CiU per les comarques gironines i serà la meva primera campanya electoral com a candidat. N'he seguit moltes d'altres, la majoria com a periodista i algunes com a assessor de comunicació, sempre, però, a la distància suficient com per mantenir el rol d'observador que, en comparació amb el de candidat, em sembla d'una gran placidesa. No puc negar que ho enyoraré, especialment les nits que em cridaven els amics de Ràdio Girona per anar a comentar en directe els esdeveniments i aventuràvem, amb en Josep M. Fonalleras com a parella de ball, les primeres hipòtesis sobre les conseqüències dels resultats. Ei: no sempre anàvem desencaminats... encara que el més semblant als economistes devem ser els periodistes que gosem predir allò que passarà i després expliquem per què no ha passat.

 
Escrit per krls el dia 11.10.06 | Enllaç permanent | 1 comentaris