31 gener 2007
Ja han començat
La nova fase del procés de desnacionalització de Catalunya ja ha començat. El PSC, partit que mai ha demanat perdó per haver participat en l'intent de limitar l'autogovern del país a través d'aquella vergonyosa llei d'harmonització del procés autonòmic (que si es va anul·lar va ser gràcies a CiU, tinguem-ho ben present), s'està afanyant a aprofitar ara la força que els ha regalat ERC per desmuntar les bases que fan de Catalunya una entitat diferenciada. L'ofensiva és bèstia: harmonitzat les autonomies, reduir el pes del català a l'escola, aprovar lleis laminadores de l'autonomia (amb els vots d'ERC!)... Se'n sortiran? Ara tenen el país sencer a les seves mans, i una Catalunya sense contrapesos té aquests gravíssims perills.
Els governs de CiU primer interposaven recursos d'inconstitucionalitat i després negociaven. El Tripartit certament té un altre estil: espera arribar a acords amb el "govern amic" que, mentre s'ho rumia, ens engalta les seves intencions i aquí, a callar que el seu mal no vol soroll.
El perill d'una Catalunya entregada completament a les mans d'una única manera de fer política (essent possibles i perfectament democràtiques altres fórmules que haurien contribuït a la pluralitat) és enorme, descomunal. És molt fort que el conseller Saura, un dels responsables d'aquesta nova cultura política que consisteix a situar el partit més votat en una mena de gulag parlamentari (i els gulags no li deuen ser aliens), es proposi fer una comissió per estudiar què passa amb la gent d'aquest país que no va a votar. Que no s'imagina, per què passen les coses que passen? Que vol que li dibuixem? Creu realment que NO té conseqüències en la percepció que la ciutadania té de la política el tripijoc excessiu que s'ha fet amb els seus vots? Creu que fer entrar el clau per la cabota no té conseqüències, o que la gent és idiota i no s'adonaria del tripijoc? O, de fet, tant li fa?
Tenim el govern més enrotllat, progre i guai de la història i ara resulta que la gent del país no està engrescada a anar a votar, ni a participar de la política. Com pot ser!? Ells, que són tan sexis, resulta que lliguen menys que els d'abans! No pot ser: hem de fer una comissió, alimentar alguns estómacs agraïts i presentar conclusions degudament editades i enquadernades per dissenyadors de confiança de la casa. Llavors sí que haurem "gestionat" el problema i podrem exportar el model pijo-progre de democràcia que ens hem empescat en aquest racó de Mediterrani. I podrem tornar a fer el Fòrum, a veure si aquesta vegada ho entenen.
En Mas és un "traïdor" però en Montilla és un heroi perquè ara, més de trenta anys després de viure aquí i d'ocupar durant dècades el poder polític en diverses administracions, ha decidit que j era hora de fer classes de català. I què hi fa en Clos al Consell de Ministres? Connais pas! Ah, però en Duran només vol ser ministre! Això sí que és greu! Que en Clos voti a favor de lleis i decrets que vulneren el nostre autogovern (com al seu dia ho va fer Montilla, per cert), això no té importància. Però si algú de CiU gosa reflexionar sobre política espanyola, només reflexionar!, tots els corifeus del Tripartit l'assenyalen amb el dit acusador. Mentrestant, en Clos va votant lleis i decrets contra l'autogovern, amb la total indiferència dels Sums Sacerdots de l'Església Ortodoxo-Independentista del Setè Dia.
Els governs de CiU primer interposaven recursos d'inconstitucionalitat i després negociaven. El Tripartit certament té un altre estil: espera arribar a acords amb el "govern amic" que, mentre s'ho rumia, ens engalta les seves intencions i aquí, a callar que el seu mal no vol soroll.
El perill d'una Catalunya entregada completament a les mans d'una única manera de fer política (essent possibles i perfectament democràtiques altres fórmules que haurien contribuït a la pluralitat) és enorme, descomunal. És molt fort que el conseller Saura, un dels responsables d'aquesta nova cultura política que consisteix a situar el partit més votat en una mena de gulag parlamentari (i els gulags no li deuen ser aliens), es proposi fer una comissió per estudiar què passa amb la gent d'aquest país que no va a votar. Que no s'imagina, per què passen les coses que passen? Que vol que li dibuixem? Creu realment que NO té conseqüències en la percepció que la ciutadania té de la política el tripijoc excessiu que s'ha fet amb els seus vots? Creu que fer entrar el clau per la cabota no té conseqüències, o que la gent és idiota i no s'adonaria del tripijoc? O, de fet, tant li fa?
Tenim el govern més enrotllat, progre i guai de la història i ara resulta que la gent del país no està engrescada a anar a votar, ni a participar de la política. Com pot ser!? Ells, que són tan sexis, resulta que lliguen menys que els d'abans! No pot ser: hem de fer una comissió, alimentar alguns estómacs agraïts i presentar conclusions degudament editades i enquadernades per dissenyadors de confiança de la casa. Llavors sí que haurem "gestionat" el problema i podrem exportar el model pijo-progre de democràcia que ens hem empescat en aquest racó de Mediterrani. I podrem tornar a fer el Fòrum, a veure si aquesta vegada ho entenen.
En Mas és un "traïdor" però en Montilla és un heroi perquè ara, més de trenta anys després de viure aquí i d'ocupar durant dècades el poder polític en diverses administracions, ha decidit que j era hora de fer classes de català. I què hi fa en Clos al Consell de Ministres? Connais pas! Ah, però en Duran només vol ser ministre! Això sí que és greu! Que en Clos voti a favor de lleis i decrets que vulneren el nostre autogovern (com al seu dia ho va fer Montilla, per cert), això no té importància. Però si algú de CiU gosa reflexionar sobre política espanyola, només reflexionar!, tots els corifeus del Tripartit l'assenyalen amb el dit acusador. Mentrestant, en Clos va votant lleis i decrets contra l'autogovern, amb la total indiferència dels Sums Sacerdots de l'Església Ortodoxo-Independentista del Setè Dia.