Us transcric un resum d'urgència del que acaba de dir Artur Mas ara mateix en la seva intervenció que obre el debat monogràfic de l'Estatut al Parlament de Caytalunya:
"
Debat oportú.
Cal una estratègia catalana, i el Govern no la té. No ha convocat cap reunió amb els grups polítics per definit una estratègia de país, institucional que ens permeti defensar l?autogovern i per treure el màxim rendiment dels instruments de què ens hem dotat
Ens podem permetre aquesta manca de lideratge i de projecte?
No hi ha lideratge: hi ha trencadissa monumental. S?arriba a proposar fer un canvi de govern i de president per fer exactament tot el contrari del que van acordar fa quatre mesos.
Es podia haver fet diferent. Lluny del ressentiment, la nostra ha estat una actitud de col·laboració.
Davant del desconcert i de la confusió, CiU vol aprofitar el Ple per fer entre tots una proposta catalana, amb majúscules.
Fixar una posició de país, que doni orientació i rumb a la política catalana. Volem que aquest ple serveixi per donar aquesta orientació, rumb i direcció.
Pertanyem a la UE, a l?Estat espanyol, que podria exhibir els èxits acumulats però s?entesa a mantenir vius els pitjors dimonis de la seva història. La lluita caïnítica i fraticida la veiem eixorca, aquesta actitud atàvica de l?Estat per no reconèixer-se a ell mateix com el que és. En aquesta realitat hi hem ajudat a l?estabilitat i a la bona orientació.
Pertanyem a un espai comú, cultural i lingüístic, de més de 12 milions de persones.
Pertanyem a una realitat mediterrània que ens condiciona en aspectes claus de la nostra existència col·lectiva com pot ser la immigració, l?energia, etc.
Què hem intentat fer davant de tot això, amb més o menys fortuna?
Assolir allò que pretén assolir qualsevol poble, país o nació:
- Ser, existir
- Ser cada dia millors, progressar
- Situar-nos en el món
Per aquests objectius es va fer l?Estatut d?autonomia nou, no com un divertimento o un entreteniment per perdre le temps. És un instrument al servei d?aquests tres objectius.
Aquest estri va ser aprovat pel poble de Catalunya, amb una participació baixa però amb un 74% de vots afirmatius. Això mereix respecte.
Ara ens trobem amb la situació següent:
Amb un PP, al qual s?ha ajudat des de CiU en situacions clau, que utilitza sistemàticament les legítimes aspiracions de Catalunya per tal de recuperar el poder a la Moncloa.
Amb uns recursos davant del TC, legals, presentats pel PP i pel Defensor del Pueblo, antic destacat militant del PSOE. Dos recursos que van literalment a decapitar l?Estatut aprovat per Catalunya
Amb un govern socialista que actua amb manifesta deslleialtat cap a les institucions catalanes. Ens van dir que aquest era el camí, que l?assumirien integrament. Un govern i un president que ens van ficar directament en aquest camí. I quan havien d?aplicar aquest Estatut es dediquen a fer lleis i decrets que van en contra de l?Estatut, i donen instruccions a l?advocat de l?Estat perquè a través del seu informe interpreti o ajudi elTC a interpretar l?Estatut en una línia clarament a la baixa. Vostès ho saben, i no es pot negar.
Volen guanyar al TC allò que no van poder guanyar a les Corts. Aquelles esmenes, anunciades per Montilla, ara el PSOE les intenta guanyar al TC. I això és un acte de deslleialtat.
Un TC cada cop més instrumentalitzat, que ens va salvar de la Loapa però que alguns volen que ens faci una Loapa des de dins mateix. Volen que quedi al mateix nivell que l?Estatut d?Andalusia.
Quina és la resposta catalana davant d?això?
La dóna el Govern? La dóna el president de la Generalitat? No. No hi ha resposta i no hi ha estratègia.
Un president que fa dels seus silencis que fa dels seus silencis la seva màxima, i que està tenallat als interessos del PSOE. Un president que quan més excel·leix és quan intenta dividir el poble entre dretes i esquerres; enlloc de tenir una visió de país té una visió de partit socialista, de les quatre parets del carrer Nicaragua. I que es permet el luxe de no comptar amb la primera força política d?aquest Parlament.
Sé que la situació no és fàcil, i per això no es poden permetre el luxe de deixar a la vorera CiU.
Quina ha de ser la resposta i la proposta catalana?
Toca fer-ho ara. A l?inici de la legislatura, i no perdre tot el 2007.
- Reafirmar que com a Parlament mantenim els objectius nacionals i d?autogovern fixats en el plenari el 30 de setembre de 2005. En aquells objectius de consens no hi renunciem, s?han de mantenir vius. Ho hem dit sempre.
- Acordar com a Parlament que qualsevol alteració de l?Estatut per part del TC no seria políticament acceptat per part d?aquesta cambra. Aquest Parlament serà lliure de definir la seva línia. La posició política hauria de ser que allò que acceptarem és que d?aquest text no se?n toqui ni una coma
- Acordar que la interpretació que farà de l?Estatut aquest Parlament serà la que en fan els lletrats del Parlament. No fem el babau deixant que ens l?interpretin els de fora; defensem i votem que qualsevol partit dels que digui sí actuarà en conseqüència, també a Madrid davant del Govern espanyol i a les Corts espanyoles. (Crec que no és de rebut que l?advocat de l?Estat que el dia 2 de novembre, l?endemà de les eleccions catalanes, just aquell dia l?advocat presenta el seu informe al TC. Sigui casualitat o no, no és de rebut que s?agafin entusiastament a aquesta interpretació a la baixa)
- Posar en marxa de forma immediata totes aquelles iniciatives de modificació de lleis orgàniques o de transferències del 150.2 dels temes sensibles: composició del TC, que Catalunya sigui circumscripció europea.
- Inversions de l?Estat a Catalunya. Hem de votar que el criteri que defensaran les institucions catalanes per aprofitar el que diu l?Estatut és que les inversions ha de ser el PIB però sobre totes les institucions de l?Estat, i que el 2007 no computi a efectes del termini de set anys.
- Prioritzar el traspàs de Renfe rodalies i regionals. S?ha de negociar bé, però s?ha de fer i ha de ser prioritari.
- Aeroports: traspassar íntegrament els aeroports de BCN, Girona i Reus. I quant a BCN, les institucions han de ser majoritàries en l?organisme que ha de gestionar el Prat.
- El Parlament ha de deixar clar allò que som. No és el ?som com som?. No som un invent identitari ni un caprici nacionalista: som una nació. Una nació reconeguda en el preàmbul de l?Estatut. Demano que el Parlament es pronunciï en aquest sentit. I apel·lem al dret a l?autodeterminació, que és un dret que té reconeguda tota nació. El mantenim viu, i hem de deixar clar que a aquest dret no s?hi renuncia."