27 juny 2007
Carles Duarte
He sentit per la ràdio un fragment de la intervenció d'en Carles Duarte en l'acte de lliurament de les Creus de Sant Jordi d'enguany i m'ha alegrat sentir-lo. En Carles Duarte és un poeta molt bo, però també és un patriota de pedra picada, dels que s'hi deixen la pell i es mantenen fidels, des d'una honestedat impecable, a les seves idees. Va ser un alt càrrec dels governs de Jordi Pujol, i sempre ha rebut la consideració de la gent que el va tractar. Educat i sempre amb corbatí, Carles Duarte representa un tipus de persona que Catalunya necessita però que avui, desgraciadament, no estan de moda. En temps d'arravatament i rauxisme, en què compta molt més la proclama encesa que no pas el discurs de fons, en Duarte és un luxe que no es pot apreciar: es porta el traç gruixut, el broc gros, no pas la subtilesa i la fina intel·ligència dels qui pacientment se saben simples baules d'una cadena secular que volen llegar als seus descendents, i que tot el que fan a la vida forma part d'aquesta cadena. La feina que ha fet per la cultura catalana és d'agrair. Em penso que poques persones conserven l'esperit cultural del Noucentisme com ell. Felicitats!

 
Escrit per krls el dia 27.6.07 | Enllaç permanent | 0 comentaris
24 juny 2007
La nit de sant Joan és nit d'alegria
Durant molts d'anys, en algun moment de la nit de Sant Joan em sentia cridat a escoltar la cançó principal del musical "La nit de Sant Joan", de Jaume Sisa. Era com un ritual que d?una manera o altra ?a l?inici de la revetlla, en acabar, a mig fer o senzillament dins del cotxe tornant cap a casa? havia de complir. "La nit de Sant Joan és nit d?alegria", diu la cançó. I aquesta nit ho ha estat especialment per a la meva dona i per a mi, perquè ha nascut la nostra filla Magalí. Hem entrat a l?hospital a les set de la tarda i hem passat tota la revetlla a la sala de parts; la Magalí ha vingut al món a un quart de tres de la matinada, quan tots els petards ja estaven llançats i la coca esgotada. Ha nascut sense problemes i sana, cosa que ens omple de gran satisfacció. Tenia raó, en Sisa: la nit de Sant Joan és nit d?alegria.

 
Escrit per krls el dia 24.6.07 | Enllaç permanent | 12 comentaris
22 juny 2007
Permís per licitar el TAV a Girona

El Consell de Ministres ha autoritzat avui el Ministeri de Foment la licitació de les obres del TAV que afecten la ciutat de Girona. Trobareu en aquest enllaç la nota emesa per La Moncloa després del consell de ministres. Segons el Govern, el termini d'execució de les obres serà de 32 mesos, és a dir pràcticament tres anys. És el moment de recordar la cara dura del govern Zapatero que fa poques setmanes encara anunciava la data del febrer del 2009 com a data en la qual el TAV havia d'arribar a Girona. Havien de saber, per força, que les obres durarien 32 mesos i per tant no podien sostenir com ho feien una mentida d'aquella magnitud. Ens van enganyar un altre cop, però en el Partit Socialista això ja forma part de la seva tradició política.

 
Escrit per krls el dia 22.6.07 | Enllaç permanent | 0 comentaris
Acabem amb l'ús particular del web municipal de Girona

El web oficial de l'Ajuntament de Girona publica des de fa dies la notícia de l'acord a què van arribar les tres formacions polítiques del Govern municipal, i facilita la descàrrega dels documents que el conformen, que han estat allotjats en el servidor municipal.


Aquest és un acord entre partits, i no és conseqüència de cap decisió institucional, ni de cap acte administratiu ni de govern: és un afer que ateny a l'esfera particular dels partits que el subscriuen. Entenc que s'està produint un greuge comparatiu i una discriminació amb les forces polítiques que no formem part del govern de la ciutat però que formem, amb igual legitimitat, part de l'Ajuntament però que, en canvi, no veiem reflectides al web municipal ni les nostres decisions, ni les nostres opinions ni els nostres acords.

És per això que he entrat avui un escrit a l'Ajuntament sol·licitant que a partir d'ara el web reculli també les informacions, les opinions i les decisions que pren la federació relatives a l'activitat municipal, i que es comenci per publicar el discurs vaig pronunciar en el ple de constitució del nou Ajuntament de dissabte passat, i que també és accessible des d'aquest mateix bloc.

CiU considera que el web municipal ha de publicar la informació que els grups considerin necessària, i per això és partidària que el mateix tracte que es dispensa a PSC, ERC i ICV-EUiA es dispensi a la resta de formacions polítiques del consistori. Altrament, ens trobaríem en una situació de confusió interessada entre la institució i els partits polítics que la governen, fet que empobreix la qualitat democràtica a la ciutat i impedeix quelcom fonamental en un sistema democràtic, que és la igualtat d'oportunitats. Quan reclamàvem canvi d'aires a l'Ajuntament ens referíem a coses com aquestes: a no confondre més la institució amb el partit, a no abusar dels recursos públics en benefici del partit que governa la ciutat.

La meva opinió és que el web municipal ha de servir per donar la màxima difusió a tot el que passi en relació amb l'Ajuntament, activitat dels partits inclosa. Seria un error que a partir de la petició de CiU la decisió fos la de suprimir els documents que han signat els integrants del tripartit socialista, perquè demano exactament el contrari: que el web s'obri a tothom, des del PSC, partit amb més representació, fins al PP, partit amb la menor representació.

 
Escrit per krls el dia 22.6.07 | Enllaç permanent | 1 comentaris
21 juny 2007
La música al carrer, per un dia
A Girona li falta animació, però avui podem convenir que ha estat l'excepció perquè la música ha ocupat el carrer. He tret el nas en diferents indrets de la ciutat on estaven programades actuacions, i en d'altres me les he trobat accidentalment. Els DJ del Pont de Pedra m'han impactat aquest matí quan anava a l'Ajuntament a entrar una documentació, i a la tarda he seguit actuacions que hi ha hagut a la Rambla, a la plaça dels Mercaders i a la Plaça Catalunya. N'hi ha hagut per a tots els gustos, per triar i remenar. No tothom ho gaudeix de la mateixa manera, però aquesta és la gràcia del dia internacional de la música. Segur que hi ha una música per a cada persona, fins i tot per aquelles --com creia, molt erròniament, Salvador Dalí-- per a les quals la música és una art menor. Jo no sé viure sense música, i encara que hi ha estils que em treuen de polleguera, sóc capaç de perdre'm en composicions de totes les èpoques, des del barroc fins a la música electrònica més radical. Em quedo amb el rock, el blues i el rock simfònic, però no faig fàstics a pràcticament res (i les excepcions són innegociables). La formació clàssica d'una banda de rock (dues guitarres, un baix, uns teclats i una bateria, per exemple) donen per molt i permet, fins i tot sense algun d'aquests elements, de fer coses extraordinàries i sensacionals. La música és una de les expressions humanes més encisadores, i si mai en teniu dubtes només cal que observeu l'obra de Beethoven i la seva perfecció creativa. Les meravelles de la humanitat? La música n'és la primera.

 
Escrit per krls el dia 21.6.07 | Enllaç permanent | 1 comentaris
20 juny 2007
"Nació.cat", document per a la memòria
En Saül Gordillo acaba de publicar el llibre "Nació.cat", on descriu el procés que va portar a la consecució del domini .cat d'internet, i el paper que pot jugar la xarxa en el futur del país. El domini de la nostra comunitat lingüística és un èxit col·lectiu, en el qual han participat milers de persones sota la iniciativa d'un grapat de gent que va impulsar el projecte des del convenciment que la xarxa era un terreny on no hi ha les resistències mentals que en determinats aspectes existeixen en el món presencial. El llibre l'ha editat l'Òmnium Cultural.

 
Escrit per krls el dia 20.6.07 | Enllaç permanent | 1 comentaris
Convivència escolar i seguretat a Catalunya
La Comissió d'Educació i Universitats del Parlament de Catalunya debat en aquests moments l'enquesta de convivència escolar i seguretat a Catalunya que ha presentat Javier Elzo, catedràtic de sociologia de la Universutat de Deusto, acompanyat de Francesc Colomé, secretari de Polítiques del departament d'Educació, i de Joan Delort, secretari de Seguretat Pública del departament d'Interior.
De moment, l'enquesta no és accessible a través de la xarxa. Seria desitjable que a les webs dels dos departaments i també a la del Parlament hi hagués aquest interessant i valuós document perquè és sens dubte una eina imprescindible per conèixer, debatre i tractar una problemàtica que cada dia preocupa més la nostra societat. Algunes dades posen llum i d'altres obren interrogants sobre cap a on anem. En aquest treball s'hi aborden qüestions crítiques (agressions als centres escolars, assetjament, consum de drogues, responsabilitat familiar, etc) i encara que entre les estadístiques i la realitat hi ha de vegades abismes, no deixa de ser una eina bàsica perquè famílies, professionals de tots els àmbits i polítics tinguin una base de coneixement per tractar la qüestió.
Un petit apunt que no puc deixar passar: ha tornat a sortir, en aquest cas per Francesc Colomé, el paper dels mitjans de comunicació en la formació del clima de convivència i seguretat escolar. Encara hi ha gent que pensa que els mitjans desfan allò que l'escola fa: és la síndrome de Penèlope. És a dir, que els mitjans de comunicació social deformen allò que l'escola forma. No hi estic d'acord, almenys en aquesta generalització tan maniquea amb què ens ho ha plantejat Colomé. No és cert que els mitjans projecten la idea de la resolució violenta de conflictes i de disputes; en tot cas, al jove li crida més l'atenció un cas violent que no un de pacífic, però això no vol dir que els mitjans no prestin atenció a la forma pacífica de resoldre les diferències: què són, sinó, les negociacions polítiques per formar governs a Ajuntaments? No s'han publicat, als diaris, pàgines i pàgines de gestió pacífica i dialogada de diferències? Molt més que no pas assassinats i baralles violentes.

 
Escrit per krls el dia 20.6.07 | Enllaç permanent | 0 comentaris
Reflexió d'Ignasi Riera sobre l'oposició a l'Ajuntament
Us recomano la lectura de l'article que publica avui l'Ignasi Riera al diari Avui, que es titula L'oposició. Una reflexió interessant, necessària. Però en el país del corró socialista per la gràcia d'Esquerra, em temo que quedarà en no-res.

 
Escrit per krls el dia 20.6.07 | Enllaç permanent | 0 comentaris
18 juny 2007
75 anys del Holodomor, el genocidi d'ucraïnesos perpetrat pel comunisme d'Stalin
La setmana passada, el Parlament de Catalunya va sumar-se de forma solemne a la commemoració dels 75 anys del Holodomor, el nom ucraïnès amb què es coneix la gran fam artificial dissenyada pel règim comunista d'Stalin entre els anys 1932 i 1933 que va provocar la mort de milions de persones. El crim dels comunistes soviètics va consistir en la utilització deliberada de la fam com a arma de destrucció massiva i com a arma terrorista, especialment per poder acabar amb les classes mitjanes del món rural d'Ucraïna (i també de parts de Rússia i el Kazahkstan) i eliminar tota classe social contrària al model uniformista i igualitarista del comunisme. Se'n parla poc, dels crims contra la humanitat comesos sota la bandera roja, la falç i el martell. Fa l'efecte que l'únic monstre que ha existit és Hitler, però en nombre de víctimes mortals els dictadors comunistes han estat tan sanguinaris i genocides com l'austríac... i tot i això se'n parla poc i amb la boca petita. Per això celebro que el Parlament s'hagi afegit a la commemoració d'una tragèdia que marca la història d'una part d'Europa. El patiment dels milions de persones que van ser víctimes del terror dels règims comunistes mereix ser reconegut i honorat, perquè ha estat massa anys silenciat i menystingut pel relat oficial que el pensament d'esquerres imposa encara sobre el conjunt de les repúbliques socialistes soviètiques.

 
Escrit per krls el dia 18.6.07 | Enllaç permanent | 0 comentaris
El 75% dels catalans tenen alcalde socialista
Quan un país té el 75% dels seus habitants governats a nivell local per una mateixa força política, amb crosses, marques blanques i altres franquícies a l'ús, té un problema gros. Si a sobre, aquest percentatge no és en absolut proporcional als resultats de les urnes, que dibuixen un panorama molt i molt més equilibrat, el problema és alarmant. El PSC es vanta de ser el partit hegemònic a les alcaldies de Catalunya, malgrat que és el partit que recula en tots els fronts, i té un seguit de comparses que li aplanen el camí per tal d'aconseguir l'objectiu que el 100% dels catalans no tinguem cap altra fórmula política que ens governi que la socialista. Ja els falta poc. Potser per això hi ha partits que enlloc d'enfrontar-se a aquesta perversió de la democràcia que és l'assetjament a tota mena d'alternativa política al socialisme, el que fan és apuntar-se al carro i posar-se al davant de l'ofensiva, amb més convicció que els propis socialistes.
Una desproporció com la que ens diu la dada que quatre de cada cinc catalans tenen alcalde socialista demana una reflexió profunda als ciutadans. No podem esperar res més de les cúpules dels partits responsables d'aquest escenari: és l'hora dels ciutadans. Només els homes i les dones d'aquest país que entenguin la perversió del sistema que representa aquesta situació tenen la clau per trencar-la, ningú més.

 
Escrit per krls el dia 18.6.07 | Enllaç permanent | 0 comentaris
16 juny 2007
Comença un mandat que serà de transició
El nou Ajuntament de Girona s'ha constituït aquest migdia, i com marca la tradició conservadora, l'alcaldia l'ocupen els mateixos des de fa 28 anys: el PSC. Els vots d'aquest partit més els d'ERC i ICV-EUiA han servit per reelegir Anna Pagans com a alcaldessa de la ciutat. L'he felicitat en públic i en privat, perquè les formes en democràcia són fonamentals.

Els regidors del grup municipal de CiU, que comencem a l'oposició, som, a banda de jo mateix, l'Albert Riera, la Imma Boadas, la Coralí Cunyat, en Quim Oliva i en Xavier Ribera. No tingueu cap dubte que hi posarem el coll i ens esforçarem perquè la ciutat millori i perquè les turbulències i discrepàncies internes del govern tripartit no afectin els interessos de la ciutat.

He dit en el discurs que he pronunciat que aquest serà un mandat de transició. Res no serà igual a com havia estat, i el que vindrà no serà igual al que tenim avui. S'acaba un model que nosaltres ja veiem esgotat de fa anys, i n'arriba un de nou que només pot passar per CiU: tant ERC com ICV ja han decidit lligar la seva sort definitivament al tripartit i al PSC. Un PSC que, per cert, com més vots perd més poder acumula... tota una lliçó de democràcia.

Tot el grup municipal de CiU estem ja plenament al vostre servei, que complirem amb l'honor que representa ser regidors d'aquesta ciutat.

discurs.doc

 
Escrit per krls el dia 16.6.07 | Enllaç permanent | 2 comentaris
13 juny 2007
Valoració d'urgència després de la reedició del tripartit a Girona
La ciutat de Girona no tindrà un govern municipal alternatiu, fruit de la renovació democràtica: serà un altre tripartit socialista, que garantirà el continuisme de l'hegemonia del PSC fins a arribar, presumiblement, als 32 anys. He de dir que m'ha sorprès la miopia política del PSC i la rigidesa de la seva incapacitat per llegir els resultats de les darreres eleccions municipals, cosa que l'ha dut a la vora de perdre el poder. I si no l'ha perdut es deu més a les maniobres de despatxos situats ben lluny de Girona que no pas a una sobtada gràcia negociadora de la cap de llista socialista. Per desgràcia, la política local està contaminada per pactes i acords, no sempre explícits, que es fan en els quarters generals de determinats partits polítics per tal de no fer perillar interessos que consideren superiors. Això fa que el futur govern de la ciutat sigui més fruit de les conveniències dels partits que el formen --que porten a l'extrem el seu particular apartheid contra CiU-- que no de la resposta que cal donar als reptes de futur.

Sigui com sigui, he tingut l'oportunitat de participar en un procés de diàleg amb ERC i ICV des de la plena llibertat, i mentre aquesta ha estat també la situació dels meus interlocutors he de dir que ha estat un procés extraordinàriament positiu i profitós, tant en l'aspecte personal com en el polític. Durant la campanya ja vaig dir que exploraria les possibilitats d'un acord amb ERC i ICV si es donava el cas, i que no apostava per la sociovergència. He estat fidel a tots dos compromisos, sempre: mai no he renunciat a explorar les possibilitats que ens proporcionava l'artimètica, i mai no he buscat un acord de govern amb el PSC per intentar manar al preu que fos. Crec honestament que la ciutat necessita un canvi i que aquest canvi no el pot garantir qui porta manant des de fa 28 anys.
Els ciutadans decidiran d'aquí a quatre anys com valoren la feina de cadascú. A nosaltres ens toca de ser a l'oposició, però seran els darrers quatre anys a l'oposició. Els ciutadans que volen un canvi ara ja saben, de forma definitiva, que només CiU hi està compromesa i que només una CiU forta podrà evitar que el PSC estigui al poder més anys dels que la salut democràtica de la ciutat recomanaria.

 
Escrit per krls el dia 13.6.07 | Enllaç permanent | 6 comentaris
Llegiu l'article d'en Martí Estruch a Vilaweb
Us recomano la lectura del "Mail obert" que publica avui en Martí Estruch al diari electrònic Vilaweb, que us reprodueixo a continuació:

A CiU, ni les engrunes

Observo una mica avorrit els pactes que es fan aquests dies als ajuntaments, consells comarcals i diputacions de la Catalunya de dalt. Tinc la sensació que la consigna és d'arraconar CiU al major nombre d'institucions possibles, encara que la federació hi hagi estat de llarg la llista més votada. I sí, ja sé que és legal i que forma part de la política i que no governa qui vol, sinó qui pot. Però des d'un punt de vista de justícia electoral, per dir-ho d'alguna manera, em preocupa que la diferència entre allò que els ciutadans voten i els governs que en resulten sigui tan gran. És com si falsegéssim el mapa polític, o encara més greu, la voluntat popular, la poca que encara té fe per a anar a les urnes i no quedar-se a casa.

Si CiU es la la primera força en nombre de regidors i la segona en nombre de vots, i és l'única que n'obté percentualment més, és normal que els únics trofeus importants de la cacera que podrà mostrar dissabte siguin la Diputació de Tarragona i l'Ajuntament de Sant Cugat? Tenint en compte que qui inclina la balança en gairebé tots els casos és ERC, no acabo d'entendre on para la famosa equidistància fora dels períodes pre-electorals. Si Esquerra pacta amb el PSC a la Diputació de Lleida, no seria lògic, equidistantment parlant, de pactar la de Girona amb Convergència? Ja ho sé que a Quart i a Sarrià de Ter han pactat CiU i ERC, però, a mi, m'interessa saber que farà ERC a l'Ajuntament de Girona. Mirarà d'arrossegar ICV a un pacte amb CiU, tenint en compte que el candidat Carles Puigdemont és obertament sobiranista i representa una nova manera de fer política? O bé faran alcaldessa Anna Pagans i perpetuaran d'aquesta manera anys i més anys de direcció socialista?

A banda l'equidistància, un altre concepte que apareix i desapareix a conveniència és el de la 'higiene democràtica'. Posar fi al pujolisme va ser, un bon dia, no pas una qüestió d'higiene democràtica, sinó gairebé d'eradicació d'una epidèmia. Allò s'havia d'acabar, fos com fos: eren vint-i-tres anys seguits! Calia obrir les finestres, ventilar, renovar, eliminar favoritismes i amiguismes deguts a la inèrcia i al pas del temps. Segurament era veritat: calia un relleu, tot i que hauria estat bé una mica més de nivell i de professionalitat entre els rellevadors per a no fer enyorar el rellevat fins i tot als qui no en tenien ganes. Ara, a pocs metres de distància, just a l'altre costat de la plaça, més anys seguits del mateix color municipal, amb Joan Clos superant l'insuperable Pich i Pon i amb relleus d'ofici a mig mandat sense enrojolar-se, es veu que no són motiu de preocupació entre els higienistes. Deu ser que deixen les finestres que donen al pati interior sempre obertes.

A Bèlgica, on el passat cap de setmana hi va haver eleccions, fa anys que un partit ultradretà i xenòfob, el Vlaams Blok, va a l'alça. Però el Vlaams Blok no aconsegueix cap burgmestre, ni a ciutats grans ni petites, ni cap quota de poder, gràcies al 'cordon sanitaire'. Aquest terme, el va utilitzar per primera vegada Georges Clemenceau, primer ministre francès, quan el 1919 va animar els països fronterers amb Rússia a establir una unió defensiva que frenés l'expansió del bolxevisme. L'expressió va fer fortuna i s'utilitza ara en alguns països europeus. A Bèlgica, l'any 1989, els partits polítics van decidir d'aliar-se, fins i tot entre rivals, sempre que fos necessari per a barrar el pas al Vlaams Blok. A Catalunya, seria una mala notícia que es formés un cordó semblant al voltant de CiU. Entre més coses, perquè això no els deixa més marge que aliar-se amb el PP i enviar en Duran i Lleida a salvar les espanyes. El camí cap a la cada dia més necessària independència no sé on és, però dubto que per aquí puguem arribar-hi.
Martí Estruch Axmacher mestruch@correu.mesvilaweb.cat

 
Escrit per krls el dia 13.6.07 | Enllaç permanent | 1 comentaris
12 juny 2007
Comunicat conjunt de CiU, ERC i ICV-EUiA
Els alcaldables de CiU, ERC i ICV-EUiA, Carles Puigdemont, Cristina Alsina i Joan Olòriz respectivament, s?han reunit aquest matí per explorar la negociació d?un pacte de govern alternatiu a la ciutat de Girona.

Els tres candidats han analitzat la situació creada a partir de la incapacitat del PSC d?articular un govern sòlid i han posat sobre la taula els punts en comú que permetrien arribar a un acord. S?han aproximat posicions i s?han intercanviat diferents propostes, que ara seran analitzades pels grups respectius.

CiU, ERC i ICV-EUiA s?han donat 24 hores per reflexionar entorn d?aquestes propostes abans d?emprendre les negociacions per arribar a un acord.

Girona, 12 de juny de 2007

 
Escrit per krls el dia 12.6.07 | Enllaç permanent | 6 comentaris
10 juny 2007
Arrossada a Germans Sàbat

Aquest cap de setmana Germans Sàbat celebra la seva festa major. Avui he anat a l'arrossada i la família Alcalà ha tingut l'amabilitat de fer-nos espai al seu costat, cosa que els agraeixo profundament. Amanida, arròs, pollastre i un gelat, en una estona agradable sota l'ombra impagable d'un nesprer quasi tan antic com el barri mateix. L'any que ve celebren els seus primers 50 anys, i ja s'estan preparant. Segur que la celebració servirà no només per commemorar el mig segle de vida sinó també per reflexionar sobre el futur, les noves necessitats del barri i el nou paisatge humà que hi ha, ben diferent del que hi havia quan hi van anar els primers habitants. El cafè l'hem pres sota el mateix nesprer, amb en Joan Olòriz i l'Enric Pardo, d'ICV-EUA, que també han assistit a l'arrossada, i en Pere Montalbán, una de les ànimes que contribueix a dotar Germans Sàbat d'un envejable esperit de poble. Sota un nesprer de més de 40 anys, l'estona del cafè es fa molt agradable.

 
Escrit per krls el dia 10.6.07 | Enllaç permanent | 0 comentaris
09 juny 2007
Haurem de parlar del TAV a fons, si cal des de zero
El proper Govern de la ciutat haurà de prendre decisions d'una gran transcendència sobre el Tren d'Alta Velocitat. L'Estat ens ha pres el pèl una vegada més i ens ha anunciat, ara que ja s'han acabat les eleccions, que hi ha un retard de tres anys més. En plena precampanya, el PSC i el PSOE sostenien que el TAV arribaria a Girona el mes de febrer de 2009, i encara que alguns vam denunciar que això era impossible, l'engany va funcionar i es va aconseguir treure pressió en un assumpte que pot complicar molt les coses a qui governi si no les fa prioritzant els interessos de Girona i dels gironins per davant dels interessos de Montilla i de Zapatero.
El retard de les obres ens ha de permetre reobrir el projecte i tornar-ne a parlar amb més transparència, amb major informació i amb major participació: no ens podem deixar encolomar segons què i segons com, i menys ara que a Barcelona hi ha una gran pressió ciutadana sobre el traçat final perquè hi ha gent que no el veu clar. A Girona n'hem de parlar a fons, i CiU s'hi compromet tant si governem com si ens toca estar a l'oposició. Ha estat un error de l'equip de govern intentar que el projecte passés de puntetes a ulls de la gent, i això no és bo. S'ha d'obrir el debat ciutadà, i si del debat es desprèn que cal replantejar certes coses, es replantegen.
Avís per a navegants: qui pensava que faria passar el projecte del TAV de puntetes i es podrien començar les obres sense que els gironins hi diguessin la seva, s'equivocava. I tant, que en parlarem. Li agradi o no al PSC, li convingui o no al PSOE: ara tenim un temps extra, gràcies a la incompetència del govern Zapatero, que l'hem de fer servir per plantar cara i apostar per una obra que tingui sentit i que no ens hipotequi ni l'espai ni el futur.

 
Escrit per krls el dia 9.6.07 | Enllaç permanent | 1 comentaris
08 juny 2007
Ha arribat l'hora de començar a negociar un nou govern a Girona
Us reprodueixo la nota de premsa que he distribuït fa poca estona:

CiU proposa a ERC i ICV obrir negociacions formals per a assegurar un govern sòlid i de canvi a l'Ajuntament de Girona

Davant l'anunci de suspensió de les negociacions per formar govern a la ciutat de Girona efectuat d?una banda pel PSC i de l?altra per ERC i ICV, Convergència i Unió entén que ha arribat el moment d?emprendre negociacions formals amb aquestes dues darreres formacions polítiques per a la consecució d?un govern municipal de canvi i que ofereixi horitzons d?obertura democràtica a la ciutat.

CiU convida formalment la candidata a l?alcaldia per ERC, Cristina Alsina, i el candidat a l?alcaldia per ICV, Joan Olòriz, a obrir negociacions amb l?objectiu de formar un govern plural i de renovació democràtica, que canviï els estils de govern i les formes que han caracteritzat els 28 anys d?alcaldies del PSC a la nostra ciutat. La proposta cobra més sentit que mai perquè a la possibilitat de sumar una majoria política de canvi s?hi ha d?afegir la impossibilitat manifesta del PSC de Girona d?acceptar un canvi de tarannà, de formes i de model, i d?arribar a un acord de confiança amb els que encara són els seus socis de govern. S?ha demostrat que és impossible que els qui porten tres dècades controlant el poder de la ciutat tinguin capacitat d?acceptar un canvi profund com el que demana la ciutadania, cosa per a la qual és necessari un nou equip de govern i un nou lideratge.

Qualsevol govern municipal que no sigui el resultat d?un acord entre CiU, ERC i ICV serà el d?un govern dèbil, perquè no tindrà assegurada una majoria per tirar endavant la ciutat, o bé un govern sense confiança, perquè serà el resultat d?un acord polític forçat al qual s?haurà arribat després d?unes negociacions que no han fet més que augmentar la desconfiança. És per això que Girona necessita una nova majoria de govern liderada per CiU, amb la participació rellevant d?ERC i ICV.

En qualsevol cas, CiU denuncia la interferència de les cúpules dels partits a Barcelona en una negociació que hauria de ser estrictament gironina. En aquest sentit, CiU considera que el govern de la ciutat s?ha de decidit a Girona i només a Girona.

 
Escrit per krls el dia 8.6.07 | Enllaç permanent | 4 comentaris
07 juny 2007
Llegiu el que escrivia Vendrell fa uns dies...
Xavier Vendrell, que passa per ser el un dels pensadors d'Esquerra (i així va el país), escrivia un article al diari electrònic El Debat titulat "Pactes locals i de país". Llegit avui, després del pacte de la vergonya que reparteix la Diputació de Girona entre el seu partit i el PSC, cobra una nova dimensió que no us heu de perdre. Us en recomano la lectura, i que us fixeu en afirmacions com la que acaba l'article (no rigueu): "La teoria interessada del front tripartit comença per desmuntar-se a la capital de Catalunya. Temps al temps". I bé, hem donat temps al temps, i poques hores després de publicar-lo PSC i ERC ens anuncien un gran pacte que inclou la Diputació de Girona i un seguit de municipis. Ja hem vist quina manera més eficaç de desmuntar una teoria és la seva pròpia confirmació... Deuen pensar que no llegim el que escriuen, o és que no pensen el que escriuen, o és que el seu cinisme és tan gran que ja no el poden dissimular. Perquè escriure aquest article i tot seguit signar un pacte de vassallatge definitiu amb el PSC per entregar-li tot el poder local del país (exceptuant la Diputació de Tarragona, que no hi han tingut res a fer) és tota una declaració de coherència.
Una altra estona parlarem de l'actitud de destacats dirigents d'Esquerra en el procés negociador del pacte de la Diputació. M'ha servit de molt; he entès ràpidament quina és l'escala de valors d'alguns i quina consideració tenen per la paraula i la confiança donades. En parlarem.

 
Escrit per krls el dia 7.6.07 | Enllaç permanent | 2 comentaris
06 juny 2007
El convergenticidi
Ningú no pot dubtar, llevat que li fallin les neurones, que hi ha la intenció de fer neteja ètnica de convergents. Devem ser catalans de segona o de tercera categoria, perquè el definitivament nat Tripartit dels Socialistes de Catalunya s'entesta a excloure'ns de la vida pública del país. Allò que no els dóna la democràcia (és a dir, l'extinció de CiU) ho pretenen des de les casernes dels seus partits, i ja ningú no els aturarà fins que creguin que han arribat a la plenitud del seu propòsit.
Hi ha un convergenticidi en marxa, cosa que diu molt sobre la catadura moral i democràtica dels seus autors intel·lectuals i dels seus executors materials. No se'n sortiran, perquè la democràcia és molt més forta que tot això i perquè CiU ja ha demostrat repetidament que té una fortalesa major a la que imaginen, i la raó és ben senzilla: som demòcrates de naixement, i no pas sobrevinguts. Hem après la democràcia des del primer dia de la nostra existència, i no com d'altres que primer aprenen la dictadura del proletariat i després fan cursos accelerats de democràcia burgesa, per passar a ser, després, catedràtics --naturalment amb sou públic-- que imparteixen lliçons magistrals sobre la democràcia.

Això no distreu els convergenticides d'insistir en la seva estratègia, i el "pacte de la vergonya" (manllevant una afortunada expressió del company blocaire Narcís Sastre) n'és una mostra. Tant li fa si el matrimoni canònic a què s'han compromès els fundadors del TSC provoca infertilitat nacional: la cosa és tocar poder i exterminar tota opció alternativa.
D'això se'n diu democràcia orgànica, que és quelcom molt propi de règims que perpetren el control absolut de la societat.

Encara em demano quina mena d'independència volen alguns per a un país que cada dia el fan menys lliure. Serà la independència que té Veneçuela?

 
Escrit per krls el dia 6.6.07 | Enllaç permanent | 13 comentaris
03 juny 2007
La insuportable lleugeresa de Zapatero
El president del Govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, ha vingut a Catalunya per participar en la trobada que organitza anualment el Cercle d'Economia i n'ha marxat convençut que la seva figura de gran benefactor de Catalunya ha quedat acreditada: ens ha anunciat (oh, gràcies!) que la Generalitat "tindrà un paper molt rellevant" en la gestió de l'aeroport del Prat. Dels anuncis i les promeses de Zapatero ja en comencem a ser experts; el que no imaginàvem és que a aquestes alçades encara ens cregués tan curts de gambals com per aplaudir les seves ocurrències.
Zapatero fa el que han fet tots els líders espanyols quan parlen de Catalunya: anunciar com a grans concessions i gestos de gràcia competències o atribucions que són nostres per llei, perquè així ho marquen o bé la Constitució o bé l'Estatut, o bé els acords entre institucions o entre grups polítics en seu parlamentària. Dir que la Generalitat tindrà un paper "molt rellevant" és no dir res; bé, sí, és molt eloqüent: és dir que la rellevància serà opinable: a uns els semblarà molta i a d'altres ben poca. Perquè parlar de rols "molt rellevants" no vol dir res. Serem decisius? Serà imprescindible l'acord del Govern de la Generalitat per gestionar l'aeroport? Podrà la Generalitat fer valer les seves prioritats, o es limitarà a fer de comparsa d'Aena ara que tots estan governats pel mateix partit polític?
Dir "molt rellevant" davant d'empresaris i economistes i tot seguit no precisar a què es refereix és d'una lleugeresa i una futilitat aclaparadores. No ens ho mereixem, això. Ja n'hi ha prou: els seus socis parlamentaris i institucionals --aquells que fan possible que Zapatero ens pugui dir aquestes coses amb la traquil·litat de saber que no posarà en risc l'hegemonia del Partit Socialista a tot arreu-- li haurien d'enviar un missatge nítid i contundent.

 
Escrit per krls el dia 3.6.07 | Enllaç permanent | 2 comentaris
01 juny 2007
Una nova era en la política gironina
La mateixa nit de les eleccions, veient que els resultats permetien articular un govern municipal al marge del PSC per primera vegada des del 1983, vaig anunciar la intenció de contactar amb Cristina Alsina, candidata a l'alcaldia per ERC, i Joan Olóriz, candidat a l'alcaldia per ICV. Aquesta setmana ens hem parlat, ens hem vist i hem intercanviat reflexions sobre la necessitat, l'oportunitat i la manera de construir un govern que, per primer cop en la democràcia, permetés l'alternança. És un procés de diàleg, no pas de negociació. Tant ERC com ICV encara formen part del govern de la ciutat amb el PSC, i a ningú no se li escapa que els socialistes podrien obtenir fàcilment una majoria política pactant en solitari amb un dels dos socis.
Però a Girona el canvi ja ha començat, i les coses ja no seran més com havien estat sota l'hegemonia del PSC. Tant Alsina com Olóriz han decidit no pactar en solitari amb el PSC, abocant l'Ajuntament a tres possibilitats: un govern tripartit convencional, un govern en solitari del PSC molt controlat per una oposició que tindria majoria absoluta, o un la formació d'un tripartit transversal amb CiU, l'opció que jo encapçalo. Això sol ja és un símptoma que les eleccions de diumenge passat van obrir una nova era en la política local. La prova definitiva la tenim en les converses que hem mantingut Alsina, Olóriz i jo mateix on explorem la via d'una possible aliança.
Acabi com acabi --i quan això passi en faré l'oportuna explicació i anàlisi-- crec que l'existència del diàleg és en si mateixa un element molt positiu, democràticament molt saludable. Fa anys que penso, des de molt abans de la meva dedicació a la política, que el millor que li pot passar a Girona és que el PSC estigui a l'oposició i la ciutat es governi a partir d'altres paràmetres, formes, estils, prioritats. Allò que justifica pactes en d'altres latituds (la necessitat de renovació) és, a Girona, més evident que mai.
(Continuarà).

 
Escrit per krls el dia 1.6.07 | Enllaç permanent | 1 comentaris