31 agost 2007
Ahir era Huguet, avui és Ridao qui es fa l'embolic
Cada dia que passa confirmo que Esquerra té la brúixola espatllada, però molt espatllada. Ja vaig fer notar ahir que Huguet clama contra el govern de Madrid i el qualifica de dictador, però que ell forma societat política amb el mateix partit que també governa allí. Increïble, però encara continuen essent socis.

Ara Joan Ridao afirma que Convergència és un partit que "respon a interessos corporatius i de classe" i l'endemà d'haver-ho dit demana, amb aires de pare de la pàtria, unitat de tots els partits catalans per anar a reclamar inversions a Madrid. Em pregunto si no considera el PSC un partit català, perquè si és que sí ho té ben fàcil: el PSC governa a Madrid i pren decisions d'Estat, de manera que Esquerra en faria prou de demanar als seus socis del carrer Nicaragua les inversions que considera bones per a Catalunya, i no caldria que s'emboliqués amb fronts comuns. Si el PSC no compleix, que li retiri la poltrona. I si no li retira, Esquerra és culpable de les poques inversions del govern de l'Estat a Catalunya. CiU potser no va saber esprémer més la llimona socialista i popular, però mai va estar --en sàvia decisió-- en posició de poder exigir el retorn de favors tan colossals com els d'haver regalat tot un país a un partit que perd les eleccions. Votants d'Esquerra, no creieu que favors així bé valen almenys unes bones balances fiscals i més inversions? I, doncs, a qui creieu que heu d'anar a demanar més inversions? A qui creieu que heu de demanar la publicació de les balances fiscals que trobem a faltar? Per què ho feu tan complicat si la solució la teniu a l'abast de la mà i és ben senzilla: o el Govern de Madrid del qual és membre el PSC publica les balances fiscals i compleix el que diu l'Estatut en matèria d'inversions, o hi deixa d'haver Govern del PSC a Catalunya. Mireu si és fàcil.

Ho podeu fer en la propera reunió del Consell Executiu de la Generalitat; el teu secretari general i el president del teu partit, company Ridao, s'asseuen cada setmana a la mateixa taula que el primer secretari del PSC, que fa de president del Govern. Ells li van posar, allí. I li van posar perquè, segons tu mateix dius, "el pacte amb el PSC dóna més rendiment". Un cop asseguts demaneu la paraula i li dieu: "company Montilla: la setmana que ve volem veure les balances fiscals i volem veure aprovat pel Consell de Ministres aquest llistat amb totes aquestes inversions que necessitem. Apa, truca als teus companys de partit Clos i Chacón que no tornin de Madrid fins que hagin fet els deures, i que els teus diputats a Madrid també ho demanin. I si no han fet els deures i no han complert, no cal que et molestis a venir més per aquí perquè d'aquí a quinze dies ja no seràs president ni els teus controlaran la Generalitat i tantes institucions que us hem regalat sense merèixer-les".

Ho veus, Ridao, que n'és de senzill. No et rebaixis a voler fer fronts amb un partit que defensa interessos corporatius i de classe com el nostre i ves directament a la font. Ah, que potser no et faran cas, no tindràs pebrots per fer-los fora del Govern i quedaràs com un calçaces? Doncs què vols que et digui... Mira, se m'ocorre una idea: si vols armar-te de valor i actuar davant del PSC com caldria, imagina't que a més de Chacón i Clos també hi ha en Duran i Lleida, que em penso que la idea t'excita més. Oi que ara ja ho comences a veure més clar? Segur que aleshores pronunciaries la paraula "botifler" o "traïdor", i que el teu col·lega Huguet l'acusaria d'estar venut a no sé qui, i us faríeu creus de com és possible que havent-hi ministres catalans permetem que no publiquin les balances fiscals... Doncs mira: allò que faries pel simple fet que hi hagués un ministre de CiU fes-ho ara que hi ha ministres del PSC, que segons vosaltres també és un partit catalanista i plenament sobirà del PSOE. Guanyarem temps i Catalunya t'ho agrairà, ja ho crec que t'ho agrairà.

 
Escrit per krls el dia 31.8.07 | Enllaç permanent | 2 comentaris
29 agost 2007
El PSC practica la dictadura i l'antidemocràcia, segons Huguet...
El conseller Huguet, un dels maîtres à penser d'Esquerra, ha reconegut, potser sense voler-ho, que pertany a un Govern presidit per un partit que practica l'antidemocràcia i la dictadura. Ha dit literalment, sobre el fet que el Govern socialista espanyol es nega a publicar les balances fiscals, que "estem davant d'un sistema dictatorial. Perquè això no és democràtic. Els Governs que es neguen a publicar xifres són antidemocràtics". Potser s'oblida que aquest Govern també és el Govern del PSC, el seu soci predilecte. Hi té dos ministres amb veu i vot. Clos i Chacón, que hi són com a membres del PSC, el partit del qual és primer secretari el seu admirat Montilla i del qual són membres de l'executiva els consellers socialistes de la Generalitat. I fins no fa tants de mesos l'actual president de la Generalitat en formava part i era, per tant, còmplice d'aquest sistema dictatorial.

Que no els tenien collats? O sigui que els regalen la presidència de Catalunya i a canvi són incapaços de demanar-los que facin el favor de complir les lleis? I com que Esquerra ja ens ha convençut de la sobirania del PSC respecte del PSOE, no hem pas d'atribuir la complicitat dels seus militants Clos i Chacón a una suposada subordinació al PSOE, què va. És per convenciment pur i en ple exercici de la seva autonomia que el PSC decideix ser part activa de les polítiques dictatorials i antidemocràtiques que denuncia Huguet.

I per als qui encara tinguin dubtes de quina és l'aposta "estratègica" d'Esquerra per d'aquí a tres anys quan toqui tornar a decidir el Govern de la nació, llegiu el que diu Huguet sobre el referèndum proposat per Carod Rovira: "si ERC no té majoria política no el convocarem". És a dir, que si Convergència torna a guanyar i proposa la celebració d'un referèndum, Esquerra dirà que no. Com ja ho van dir al Parlament durant el debat sobre el desplegament de l'Estatut.

 
Escrit per krls el dia 29.8.07 | Enllaç permanent | 0 comentaris
Diguem-ho amb un epigrama
Crec que després del que acaba de dir Ridao les coses encara estan més clares i van exactament en la línia del que he denunciat en les entrades anteriors. Ho vull dir ara en forma d'epigrama, per fer-ho menys transcendental:
Aquesta confusa Esquerra
vol la independència
Però, obtusa, l'esguerra
fent fora Convergència:
No sap que amb el PSC
no hi ha res a fer?

 
Escrit per krls el dia 29.8.07 | Enllaç permanent | 0 comentaris
Independència per convergència o independència per conversió?
La independència d'un país modern, format, connectat, no es produeix mai com a un "esdeveniment", una proclama, un pronunciament. Això són fórmules per a països democràticament poc madurs i sovint poc avançats. És més aviat un procés per decantació, de vegades més lent del que voldríem però quan arriba a la seva plenitud esdevé imparable. I el que és més important: genera civisme i comunió entre els ciutadans del país, que lògicament tenen ideologies ben diferents però se senten part d'una mateixa cosa.

El mètode de la proclama, que tant agrada els líders d'Esquerra, exigeix, en canvi, un pensament únic, una única manera d'entendre el país, i qui no s'hi ajusti se l'ha d'obligar: a uns se'ls priva del poder per haver-se portat malament, als altres se'ls pretén seduir regalant-los dosis inacabables de poder mai imaginat. Tot al servei d'aconseguir que els uns i els altres acabin convertits --els uns perquè ja no volen ser "castigats" més temps, i els altres per por de perdre el poder-- a la fe de la salvació que ens proposa el politburó format per les ments més preclares del sobiranisme. Així, tots agafats de la maneta i conduïts per aquests nous timoners, aniríem a la independència, que evidentment només pot ser d'esquerres. Però els resultats no hi són i el preu és terrible: desconfiança colossal, tacticisme exagerat, insults, odis, ganes de revenja, divisions, desercions, cansament, fatiga. Això, comptant que la prioritat d'Esquerra sigui la independència, perquè a ningú no se li escapa que, mentrestant, la fórmula d'ocupació del poder al preu que sigui proporciona al politburó els ingressos i les comoditats suficients com perquè l'espera, si resultés que per aquelles coses de la vida acabés allargant-se més del compte, es faci d'allò més suportable.

Per això celebro que es vegin moviments de fons que es proposin contribuir a la maduració de la idea de sobirania que es contraposin a la inacceptable tàctica d'Esquerra, que també en això coincideix amb el PSC, d'aniquilar Convergència. A la independència per conversió a què ens constreny Esquerra hi oposen de manera molt més encertada la independència per convergència (vull dir allò que el diccionari entén per coincidència d'idees, tendències socials, polítiques, culturals...). Sumar, agregar, incorporar, sense exclusions i des del respecte a les opcions ideològiques de cadascú.

Són moviments que necessiten canalitzacions adequades, i perquè això sigui així cal, al meu entendre, no fer passos en fals ni posar la carreta davant dels bous. A mi no em preocupa tant canviar el marc legal perquè ens permeti fer referèndums: aquest és un dret que quan els catalans ens hi posem d'acord l'exercirem peti qui peti. El que em preocupa de debò és que no ens passi com al Québec, i que mentre ens obsessionem amb una data i unes tàctiques surrealistes (com la de fer president del país un membre del comitè federal del PSOE per així arrossegar els socialistes cap al sobiranisme..!) no puguem evitar fer el ridícul perdent el referèndum. Veurem com evolucionen aquests nous moviments.

De tota manera, qui té veritablement la paella pel mànec és Esquerra. Jo no tinc dubtes que mentre puguin, Carod, Puigcercós i tota la colla tornaran a formar govern amb el PSC i escolliran novament Montilla de president, amb el mateix entusiasme --i prepotència-- que els vaig veure el primer dia. Els veig també regalant si poden les Diputacions de Lleida i de Girona al control del PSC i posant-se a disposició dels socialistes per evitar governs de canvi democràtic i higiènic en ciutats com Girona. Algú, sincerament, en té dubtes?

La solució, a la meva manera de veure-ho, és evitar que Esquerra tingui aquesta capacitat, enfortint l'única alternativa democràtica i catalanista al Tripartit, que és CiU. Perquè quan Esquerra té la capacitat d'arbitrar majories, ja ha demostrat que només la posa al servei dels socialistes. Cal que deixi de tenir la possibilitat de sumar amb el PSC, perquè és l'única forma que garanteixi que els no-nats pactes nacionals puguin ser factibles. Mentre això no sigui així, no cal que perdem el temps. Ells triaran sempre la via que perjudiqui més Convergència.

Potser algun dia entendran que contra Convergència no s'arriba a la independència. Dit d'una altra manera: que sense Convergència no hi ha independència. I Convergència vol dir no només els seus dirigents, els seus quadres i els seus militants sinó també el seu gairebé milió de votants. Assetjant-los, insultant-los, menystenint-los, arraconant-los, enganyant-los... no es fa via cap a la sobirania. Espero que aquell dia no sigui massa tard...

Mentrestant, us recomano la lectura de l'article de Jordi Graupera a l'Avui d'avui. Ironia, i sense complexos.

 
Escrit per krls el dia 29.8.07 | Enllaç permanent | 0 comentaris
27 agost 2007
Diguem-ho clar: Esquerra no ens durà a la independència
Ara que una part d'Esquerra ha llançat la consigna de fum que és hora de parlar d'independència, crec que és bo deixar clara una cosa: Esquerra no és el partit que ens durà a la independència. Ni l'any 2014 ni mai, perquè la seva tàctica ha devorat qualsevol estratègia i qualsevol objectiu, i la tàctica és tot allò que és Esquerra. No hi ha més. Acumulació de càrrecs amb el mètode que sigui, sempre que serveixi per arraconar la força majoritària d'aquest país.

Un partit que ha decidit aniquilar el primer grup polític de la societat no té cap opció a esdevenir líder d'aquest país: per fer-ho li caldria que aquest milió de catalans als quals posa en un apartheid polític per haver votat CiU perdéssim tots i de cop la memòria. Com a molt aconseguirà sumar uns quants càrrecs més, ben remunerats com és la tradició de la casa, amb l'excusa de l'accent catalanista d'un govern liderat pel mateix partit que mana des de l'Estat espanyol al nostre barri, però res més.

Esquerra es confon: pensa que el lideratge és igual que el poder, i que com que aquest l'obté als despatxos, l'altre també serà possible a través d'un tripijoc semblant. Volen liderar una societat a la qual li neguen el respecte a la seva preferència política majoritària, i això és impossible. I, francament, desconfio cada dia més de la mena d'Estat que aquesta gent seria capaç de presentar-nos, vistos els precedents que han acumulat en només quatre anys.

Sóc dels que estan convençuts que el referèndum perquè Catalunya esdevingui un Estat sobirà s'acabarà produint, i res no el podrà aturar. Però serà quan la societat voldrà i exigirà, cosa a la qual arribarà per convicció pròpia, per maduresa i com a conseqüència d'un procés natural, no pas per reacció contra Espanya ni perquè quatre il·luminats vulguin jugar als escacs amb les peces d'un tauler que no és exclusivament seu i que, a sobre, fan servir per jugar a les dames. Frivolitzar amb la data del 2014 essent la tercera força política, havent fet president un membre de l'executiva federal del PSOE que va perdre les eleccions i havent sostingut un govern espanyol nefast del qual és membre el seu soci de govern a Catalunya... és contribuir a una nova frustració nacional. Serem independents quan guanyem el referèndum, no pel fet de convocar-lo, que és l'únic que obsessiona Esquerra. Em penso que a aquest partit li va la política crack, que té el mateix comportament que la droga del mateix nom: l'embriaguesa d'una pujada brutal seguida de la depressió d'una caiguda no menys brutal en tan sols uns segons. I tothom sap que el crack crea dependència, no pas independència...

 
Escrit per krls el dia 27.8.07 | Enllaç permanent | 12 comentaris
26 agost 2007
Jordi Pujol: "A Zapatero no se li pot fiar ni avui ni demà"
Els diaris Avui i El País publiquen sengles entrevistes a l'expresident de la Generalitat Jordi Pujol on deixa clara la seva opinió sobre algunes qüestions de rellevància. M'interessa la seva reflexió sobre el catalanisme, però sobretot la claredat del que ell pensa que ha de ser la política de Convergència i Unió en relació amb els dos partits que es reparteixen el poder a l'Estat espanyol. Transcric un fragment d'una resposta que dóna en l'entrevista que Maria Antonia Iglesias li fa a El País:
"El PP no nos ha gustado, pero el PSOE tampoco, y no puede pretender que tengamos confianza en él. Yo siempre digo que tal y como van las cosas, si algún día en España hacemos algún pacto con los socialistas, que no lo sé, tienen que pagar por adelantado. ¿Sabe aquello que se decía en los colmados de "hoy no se fía"?; pues a Zapatero no se le puede fiar ni hoy ni mañana. Llegado el caso, se necesitarían garantías muy especiales".
Els socialistes gairebé sempre ens han pres el pèl, i han abusat de la nostra responsabilitat. Són uns irresponsables que han preferit el partit al país, que no dubten a sacrificar la qualitat democràtica de la nostra societat a canvi de perpetuar-se en el poder, tot i que sense l'ajuda d'Esquerra no se n'haurien sortit. No crec que CiU fes un gran favor a la democràcia pactant amb la mateixa disposició i facilitats que ha mostrat durant trenta anys amb una gent que no té paraula, que menysprea la preferència de la majoria dels catalans, que insulta el primer partit del país intentant empastifar-lo amb l'etiqueta de xenòfob fent creure que la crítica a Montilla no és per la seva incapacitat de liderar sinó pel seu origen andalús, que perverteix el sistema fins a límits intolerables, com en el cas de les Diputacions de Lleida i Girona, i que té entre les seves files gent com Celestino Corbacho, que té uns ingressos econòmics autènticament indecents.

Sóc pessimista pel que fa a un canvi de mentalitat dins del socialisme, perquè aquesta gent no té qualitat democràtica suficient com per admetre l'error comès (cadascú ve de la tradició que ve...), però en canvi sóc molt més optimista sobre la possibilitat d'eixamplar espais transversals en el catalanisme on s'hi reagrupin gent provinents de diferents sensibilitats. Esgotada, per fracàs estrepitós i precipitat, la via que havia venut Esquerra, no queda cap altre camí que la construcció pacient, però sòlida, de la nació, que és el que sempre ha inspirat la política de Convergència. De vegades amb poca fortuna, poc encert o directament de forma errònia, però amb un balanç global admirablement positiu.

 
Escrit per krls el dia 26.8.07 | Enllaç permanent | 2 comentaris
25 agost 2007
Llibre sobre la immersió lingüística publicat pel centre d'estudis Jordi Pujol
Us recomano la lectura del treball "La immersió lingüística. Una acció de govern, un projecte compartit" que ha publicat el centre d'estudis Jordi Pujol. Trobareu informació en aquest enllaç, des d'on us podreu descarregar el llibre en format PDF de forma gratuïta.
video

 
Escrit per krls el dia 25.8.07 | Enllaç permanent | 0 comentaris
24 agost 2007
Davant dels problemes, el Govern anuncia... una infografia!
Ens ho presenten com si fos una decisió d'aquelles de gran importància, de les que marquen un abans i un després: el Govern ens anuncia que ha encarregat un mapa amb les obres en construcció, les licitades, les projectades i les que algun dia pensa fer. És a dir, encarrega una infografia però que pretén presentar i fer creure, a través del seu poderós sistema de propaganda, que es tracta d'una política ambiciosa i decidida. Una infografia que segurament ja tenen molts departaments de documentació de diaris i agències de notícies, perquè al capdavall el que ens anuncia en Carod no és que faran res de nou sinó que decidiran posar tot el que fan en un mapa perquè així els consellers tinguin una xuleta sobre què fa el seu executiu i on ho fa. La gran solució és fer una infografia per poder ensenyar-la als ciutadans, perquè quan posin totes les obres juntes faci patxoca i creï la sensació que aquest Govern fa mooooooltes coses bones per la gent. Deu ser que m'he perdut en el debat identitari que tant critica el president del país (amb el silenci còmplice d'Esquerra, que tot el que sigui criticar Convergència sempre li està bé) i no m'adono de la gran transcendència de fer un mapa, que mereix que el conseller de la Vicepresidència ens ho anunciï en roda de premsa.

 
Escrit per krls el dia 24.8.07 | Enllaç permanent | 3 comentaris
19 agost 2007
Els socis d'Esquerra recuperen "España"
Ja fa dies que el Govern de l'Estat promou l'expressió "Gobierno de España" en les seves campanyes publicitàries i en la seva imatge corporativa. Assistim a una recuperació de l'imaginari "nacional" en un Govern que va fer creure als seus socis polítics (Esquerra, Izquierda Unida i Iniciativa) que començava una era diferent a la del PP quant a la percepció de l'Estat. A causa d'aquesta convicció, els líders d'Esquerra van caure en la trampa de col·laborar-hi amb entusiasme facilitant-li les coses a Zapatero fins al punt de posar de president de la Generalitat un dels membres de l'executiva federal del PSOE. Els seus "estrategs" pensaven que Espanya retorna favors com aquest... Però el PSOE ha mantingut les decisions nacionals del PP (només cal veure les plaques de les matrícules, que estan exactament igual que com les va decidir Aznar, i aquí no valen excuses) mentre ha vist el seu poder incrementar-se de forma espectacular gràcies a socis independentistes. El cas és que la deriva nacionalista del PSOE ja és evident, fins al punt que el diari El País en fa un reportatge avui i que certa premsa estrangera ja se'n fa ressò: el diari Publico de Portugal publicava aquest divendres dia 17 d'agost una informació titulada "Socialistas de Zapatero reivindicam a Espanha". A l'article es diu "amb l'espanyolització del seu discurs i del seu missatge, l'executiu de Zapatero parla pel centre polític, tement que el PP l'hagi guanyat".
El PSC té dos ministres al govern espanyol, i el primer secretari d'aquest partit és el president de la Generalitat, investit amb entusiasme per Esquerra. Zapatero va ser president investit també amb entusiasme amb els vots d'Esquerra i ha pogut governar i tirar endavant lleis que vulneren les competències de Catalunya, com la de dependència, gràcies als vots d'Esquerra. El PSC és part activa de l'espanyolització del discurs polític, i no consta que els seus dos ministres se sentin incòmodes ni que els seus diputats dins del grup parlamentari socialista vulguin canviar l'estratègia. El socialisme tira mà de nacionalisme espanyol convençut que els seus socis no li faran perdre ni un gram del seu poder, i que això sempre li sortirà gratis: si avui hi haguessin eleccions al Parlament i el resultat fos el mateix, Esquerra tornaria a premiar el PSC amb la presidència, i tornarien a pactar repartir-se el poder del país en llocs com les Diputacions. El PSC no ha de fer res: només cal que de tant en tant digui que és d'esquerres i que això ja ho justifica tot.

 
Escrit per krls el dia 19.8.07 | Enllaç permanent | 1 comentaris
18 agost 2007
El Xirinachs de mossèn Ballarín
El capellà Josep M. Ballarín publica avui al diari Avui el que al meu entendre és el millor article que s'ha dedicat aquests dies a Lluís M. Xirinachs. És fet des del coneixement, des de l'amor, des de la comprensió i carregat de molta humanitat que, alhora, és el millor servei a l'espiritualitat. La frase final ho diu tot: "I no sóc ningú per jutjar-lo en la mort que s'ha triat".

 
Escrit per krls el dia 18.8.07 | Enllaç permanent | 0 comentaris
16 agost 2007
Sobre processos d'independència
La possibilitat que Escòcia esdevingui una nació independent és objecte d'un debat polític i mediàtic al Regne Unit que resulta molt interessant i alliçonador. Òbviament les condicions no són comparables al nostre cas, però el cas escocès ens serveix de referent. Només volia recomanar la lectura de dos articles del diari The Times d'ahir, primer perquè prenguem consciència que la premsa britànica no té res a veure amb l'espanyola i segon perquè prenguem nota d'algunes reflexions que hi fan, que no ens aniria malament de tenir en compte. L'un és l'editorial, titulada "Scot free", de la qual en vull destacar la frase "Mr Salmond has long appreciated that independence was likely to be a process rather than an event" ("Salmdond [primer ministre escocès, del SNP] fa temps que sap que la independència serà molt més un procés que no pas un esdeveniment"). L'altre és del redactor en cap de política escocesa, Angus Macleod, titulat "Independent Scotland? Rome wasn't built in a day" ("Escòcia independent? Roma no es va fer en un dia". Escòcia serà independent no perquè un il·luminat --o una colla d'il·luminats-- haurà decidit redimir el país sinó com a conseqüència d'un procés de maduració on queda descartat fer entrar el clau per la cabota a ningú. Són massa demòctrates per prentendre-ho.

 
Escrit per krls el dia 16.8.07 | Enllaç permanent | 0 comentaris
El Foment del PSC i PSOE, pitjor que el del PP
El ministeri de Foment dels socialistes és el pitjor dels darrers vuit anys, molt per sota dels resultats que es poden demostrar de les inversions efectuades pel ministeri en temps del PP, segons informa el diari Avui en un article que convindria ser llegit i difòs. També és molt interessant el reportatge d'en Lluís Bou sobre un fet demoledor per als socialistes: "L'Estat ni tan sols comença el 39% de les obres catalanes". No ho dic en defensa del PP, sinó en denúncia de la demagògia i mala fe dels socialistes espanyols i catalans, que pretenen imposar-nos el seu cèlebre "relat" (suposo que escrit per gent com Bolaño) segons el qual el govern Zapatero, investit amb el suport d'Esquerra, és el millor govern de tots els mons possibles, sobretot per a Catalunya. Recordeu allò de "si guanya Zapatero guanya Catalunya"? Doncs llegiu la informació, elaborada a partir de dades contrastades i irrefutables, i veureu que ha estat just al revés. Tota la potència propagandística dels socialistes està destinada a fer passar bou per bèstia grossa. Els diputats del PSC han donat suport a la pitjor ministra de Foment per a Catalunya... però no patiu que mantindran intacte el poder que els han regalat aquells que pensen que el PSC és sobirà del PSOE. Només una mosta del sobiranisme del PSC: en una entrevista a l'eurodiputada socialista Maria Badia que reprodueix el diari electrònic El Debat es fa evident que el PSC pren les seves decisions en funció del que li convé al PSOE, i també condicionat al que fa el PP. Reprodueixo un fragment de la informació:
"Assegura [l'eurodiputada] que els socialistes catalans formaran un grup independent del dels espanyols quan el PP "no pugui aprofitar-ho" per debilitar el PSOE. "Ho farem en el moment oportú", quan separar-se del grup del PSOE "no creï cap distorsió" que pugui perjudicar el govern de José Luis Rodríguez Zapatero i el PP hagi abandonat "la política d'agressió" i "d'irresponsabilitat".
No es pot dir més clar, i li agraeixo la sinceritat. El PSC tindrà grup parlamentari a Madrid quan el PP vulgui, i quan no perjudiqui al PSOE. Ja ho saben, els d'Esquerra? Ja saben a quin partit han regalat el control del nostre país? És aquesta la manera "d'arrossegar" els socialistes (fent servir l'expressió dels estrategues d'Esquerra) cap a posicions més sobiranes? De fet, qui està arrossegant qui...?

 
Escrit per krls el dia 16.8.07 | Enllaç permanent | 0 comentaris
14 agost 2007
Quins interessos defensa el PSC?
Els diputats catalans del grup del PSOE s'han negat a demanar la dimissió de la ministra de Foment, i han preferit fer costat al seu partit que a Catalunya. Tots els altres partits amb diputats catalans han demanat la dimissió, i estic convençut que la majoria dels catalans també vol el mateix, però el partit del president Montilla, el partit que dirigeix la Generalitat, prefereix fer costat a Zapatero. (Mireu el vídeocomentari que he fet al respecte)

 
Escrit per krls el dia 14.8.07 | Enllaç permanent | 0 comentaris
12 agost 2007
Xirinachs
En Xirinachs ha mort. S'ha deixat morir, com ha dit un portaveu de la Fundació Randa, i ha deixat una nota commovedora, dura, impactant. La seva vida té un lloc en el meu record, perquè de petit el seu nom era habitual en les converses de casa. La seva lluita política ha tingut influència en gent d'una generació que vam despertar políticament sota el frenesí de la transició encara que no forméssim part dels grups als quals va pertànyer. El BEAN representava una manera innovadora en un panorama aleshores dominat per una certa admiració cap al concepte de "guerrilla", i obria l'esperança de la via política en contraposició a la via armada que semblava més seductora a determinada gent. No va reeixir i els seus mètodes van ser fins i tot ridiculitzats, però de tant en tant emergia --ara les memòries, després unes declaracions, després detencions absurdes-- i recordàvem la seva plantada davant de la Model, la seva possible candidatura al Nobel de la Pau, també la seva visió de l'església... Que descansi en pau.

 
Escrit per krls el dia 12.8.07 | Enllaç permanent | 1 comentaris
09 agost 2007
Videocomentari sobre els sous de la Diputació
En el meu canal Youtube he penjat un videocomentari sobre els sous de la Diputació de Girona. A més, he escrit un text sobre el tema que us el podeu descarregar en format Word per si us interessa tenir una reflexió més llarga.
salarisdiputacio.doc

 
Escrit per krls el dia 9.8.07 | Enllaç permanent | 1 comentaris
08 agost 2007
"Han confòs, definitivament, la cadira amb un reclinatori?"
La pregunta que serveix per al títol d'aquesta entrada l'he transcrita de l'entrada que acaba de penjar al seu bloc l'escriptor gastronòmic i historiador Jaume Fàbrega, conegut per qualsevol que tingui un mínim de cultura sobre la realitat dels Països Catalans. Vull dir que espero que no surti cap desinformat sospitant del seu sobiranisme. Us recomano la seva lectura, perquè ajuda a situar en la seva dimensió exacta les conseqüències de l'estratègia d'Esquerra d'engreixar el socialisme a tot arreu per intentar acabar amb Convergència. La cosa està sortint molt malament, i més després de veure el tancament de files que ha fet el PSC --partit "sobirà" només quan es tracta d'arreplegar poltrones-- entorn de la pitjor ministra de Foment que és, a més, una persona d'un cinisme exasperant. Enlloc de demanar-li la dimissió el que fan és pujar-la als altars. Això és la Catalunya socialista que ens ha regalat Esquerra. Un cop al poder, el PSC sap molt bé com mantenir-lo a costa de les crosses d'Esquerra i ICV, i per als qui en vulguin una mostra només cal que es fixin amb l'Ajuntament de Girona i que ho comparin amb la Diputació de Girona. A l'Ajuntament, el partit que defensa el capgirament del poder a la Diputació perquè "portaven massa anys" considera que 32 anys de poder socialista a la ciutat de Girona encara seran pocs...

 
Escrit per krls el dia 8.8.07 | Enllaç permanent | 3 comentaris
La Girona explicada a un transeünt
En Quim Curbet ha decidit publicar "en obert" el llibre "Girona contada a un transeúnte" en el bloc que trobareu en aquest enllaç. Trobo que és una aproximació a la ciutat molt ben pensada i amena. Felicitats, Quim. I gràcies.

 
Escrit per krls el dia 8.8.07 | Enllaç permanent | 0 comentaris
05 agost 2007
Dos articles i una reflexió als amics d'Esquerra
Us recomano dos articles que es publiquen a les planes del diari Avui en l'edició d'aquest diumenge, 5 d'agost. Es tracta de l'anàlisi que escriu el seu director, Vicent Sanchis, sota el títol "El PSC del gran poder" i l'opinió que hi publica Vicenç Villatoro amb el títol "Apagada socialista". Suposo que a hores d'ara els responsables d'aquestes situacions els importa ben poc l'origen de tot plegat --els uns, afavorits per les caramboles i les obsessions d'uns altres, enderiats a fer entrar el clau per la cabota-- i l'únic que els preocupa és com anar articulant allò que ells en diuen "el relat" de la cosa i com acabaran la cosa mateixa.
Adreço també una reflexió als amics d'Esquerra que es vanten d'haver aconseguit que el PSC hagués fet un suposat acte de sobirania envers el PSOE decidint pactar amb ells la Generalitat (no et fot: a canvi de la presidència i del control del país!). Aquests dies el país continua vivint la vergonya de col·lapses mai vistos: un servei de trens en ruïna, fallades elèctriques, autopistes inútils, obres a la N-II sense pressa... però el PSC ha estat l'únic partit català que no ha criticat la gestió que ha fet Renfe de la darrera crisi. Per què? Hi té alguna coseta a veure que els trens siguin gestionats pels socialistes? On és ara la famosa sobirania del PSC? Què els impedeix demanar la compareixeça de la ministra de Foment o en el seu cas la seva dimissió, per incompetent? Si són tan "valents" de desafiar el PSOE quan es tracta d'obtenir a canvi la presidència del país i controlar tots els seus ressorts, per què no ho són ara quan és evident que la gestió de Renfe és un desastre, una calamitat i un mal servei a Catalunya i els catalans? Què espera el PSC per tornar-nos a regalar un acte de sobirania envers el PSOE?
La sobirania del PSC no arriba enlloc. Només l'argumenten quan es tracta d'obtenir grans beneficis, per al PSC (i per al PSOE, naturalment). Quan es tracta de plantar-se en qüestions tan evidents, en la defensa de Catalunya però posant en qüestió la gestió dels seus companys de partit a l'Estat, això sí que no. Valents defensors del desplegament de l'Estatut!
Però, com ja vaig recordar l'altre dia, és el que em va dir un conegut meu d'Esquerra: "això és el que hi ha"...

 
Escrit per krls el dia 5.8.07 | Enllaç permanent | 1 comentaris
02 agost 2007
Notícia d'alt nivell...
Llegeixo en la relació de notes de premsa de La Moncloa una que em crida l'antenció: "Les llars espanyoles consumeixen 12 ous de gallina per persona al mes". No me'n sé avenir: la segona nota de premsa del dia del màxim govern del que The Wall Street Journal qualificava ahir com la cinquena potència econòmica d'Europa és la relació d'ous per persona i mes? És una broma, o és la manera que té la Moncloa de senyalar la importància de la visita de Zapatero a Catalunya?...

 
Escrit per krls el dia 2.8.07 | Enllaç permanent | 0 comentaris
Zapatero el Mentider visita Catalunya...
Zapatero I, el Mentider, visita Catalunya per comprovar que els seus van fent la feina promesa: desmuntar el nacionalisme, avançar cap a una Espanya federal --que és la forma edulcorada que han trobat per no haver de parlar d'una Espanya Una-- i mantenir les dosis d'anestèsia perquè ningú no ens desperti del son (ells, que quan governava CiU van inventar la ficció de "l'oasi català" en la qual van picar com mosques la gent d'Esquerra...). Suposo que en la intimitat del comitè ferderal del PSOE, on té lloc assegurat el president Montilla com s'escau a tot polític que vulgui fer carrera de la mà d'Esquerra, encara es deuen fregar els ulls de com és possible que tot el que històricament sempre havien desitjat avui sigui possible de la mà dels independentistes (de proclama, no de fets). Així, faran tot el possible perquè la gent d'Esquerra continuïn essent els apologetes més convençuts del Tripartit dels Socialistes de Catalunya, més que el propi PSC (que en això són més murris, i van fent via sense muntar teories de la redempció ni reivindicar-se com els grans ideòlegs de l'invent que els permet acumular més poder a mesura que van perdent suport electoral).
El president mentider del govern espanyol marxarà de Catalunya satisfet que ningú no li passi cap factura per com (no) funcionen els trens, de la vergonya de la N-II (que un govern del PSOE, amb un ministre del PSC, va impedir convertir en autovia gratuïta a la zona del Maresme), de la precarietat elèctrica del país i de la miserable situació que s'ha viscut a Barcelona, del retard ignominiós de l'alta velocitat...
Zapatero el Mentider compta amb la bossa de vots que el tàndem Montilla-Chacón li haurà promès, amb l'ajuda de la crossa d'Esquerra i Iniciativa gràcies a la qual manté sota control aquest país, i tant li fa si les promeses no les compleix perquè, al capdavall, el poder l'ha anat augmentant de forma constant i imparable.
Segurament haurà firmat un munt d'autògrafs. A l'únic que segur que no n'hi haurà firmat cap és al conseller Huguet, que en plena apagada elèctrica manté les seves vacances a l'estranger. A l'Artur Mas unes nevades el van sorprendre en la inauguració d'una discoteca (com si ell hagués hagut de preveure la nevada!) però immediatament es va posar mans a la feina, cosa de la qual ningú no gosa dubtar. Encara tenen la barra de retreure-li la seva incapacitat profètica aquells que mentre Barcelona se submergeix en el caos en plena temporada turística, el seu ideòleg fa pànxing en algun racó de món per desestressar-se, pobret, de tanta feina que ha tingut pensant en la nostra salvació nacional i de com gràcies l'anormalitat d'haver fet president qui perd les eleccions aquest país serà més normal...

 
Escrit per krls el dia 2.8.07 | Enllaç permanent | 4 comentaris