30 setembre 2007
Qui té el dilema?
De les més de dues hores del discurs del president Montilla durant la primera sessió del debat de política general al Parlament val la pena retenir una sola frase, que conté d'una forma comprimida allò que ha estat és i serà sempre l'objectiu dels socialistes espanyols: hem de "superar el dilema excloent entre Catalunya i Espanya". Ho han intentat durant dues dècades però la fermesa de CiU els ho ha impedit... fins que ara, finalment, tenen l'oportunitat d'aconseguir-ho gràcies a l'ajuda inestimable d'Esquerra. Han minat el poder del país, governen a tot arreu amb el propòsit fonamental de destruir allò que ens fa diferents i assimilar-nos a una idea (federal, però Una) d'Espanya. L'estratègia compta amb l'aprovació entusiasta d'Esquerra, que s'empassa aquesta frase i les que vindran, amb l'objectiu de destruir CiU i quedar-se amb el botí electoral, armats amb allò que abans se'n deia patent de cors.

 
Escrit per krls el dia 30.9.07 | Enllaç permanent | 0 comentaris
28 setembre 2007
S'acaba el debat, s'aproven resolucions
S'ha acabat el debat dit de política general. Avui tocava votar les propostes de resolució. Com era d'esperar, la majoria de les que hem proposat des de l'oposició no han prosperat i, en canvi, el rodet del tripartit s'ha imposat sempre que ha volgut. No obstant, hem transaccionat algunes propostes de resolució. Us he preparat un vídeo on es veu el procés de votació d'una d'aquestes propostes, concretament la relativa al respecte pels símbols que ha comptat amb el vot afirmatiu de CiU, PSC, ERC i ICV. En el document s'hi pot sentir el text que s'ha aprovat, i que en poca estona estarà disponible al web del Parlament de Catalunya.
video

 
Escrit per krls el dia 28.9.07 | Enllaç permanent | 0 comentaris
27 setembre 2007
El tripartit vol convertir el català emprenyat en el català destrempat
Parafrasejo el que fa un temps vaig escriure, i ho adapto a partir de l'inventari Montilla: el tripartit és a la qüestió nacional el que el bromur és al desig sexual.

Ja és sabut que les hosts del tripartit han declarat la guerra a la criatura sorgida del seny ordenador d'Enric Juliana, el ja famós català emprenyat. Al pas que anem em temo que li haurem de fer un lloc al proper pressebre del Nadal, just al costat de la figura del caganer. Poseu un català emprenyat a la vostra escena nadalenca i tindreu el retrat exacte del país. Aquest any no cal que ningú s'esforci, ni a esmerçar recursos públics, a triar el català de l'any: ja el tenim!

Però el tripartit el tem, i en fuig com gat escaldat, perquè sap de la força mobilitzadora de l'emprenyament: deuen recordar quan ells eren una factoria de catalans emprenyats que mobilitzaven per erosionar el govern Pujol (peatges, transvassaments, línies elèctriques, abocadors....), i en coneixen l'eficàcia...

Per això s'esforça, amb la complicitat dels seus palmeros, a negar-ne o ridiculitzar-ne l'existència, o a circumscriure-la a una simple estratègia de l'oposició que vol sembrar un estat d'ànim de mosca al nas i erosinar, des d'aquest flanc, la impecable, colossal, brillant obra de govern d'aquest artefacte polític que fa quatre anys que ens governa de forma asfixiant.

No se'n surten, perquè malgrat que viatgen en cotxe oficial saben interpretar els sondejos que deuen tenir damunt la taula (i que no són, òbviament, els que l'inefable CIS català ens serveix degudament amanits). I per això fa l'efecte que han decidit canviar la tàctica: contra l'emprenyament, destrempament. El que deia: bromur per destrempar el país i treure-li els fogots nacionalistes que les urnes encara s'entesten a votar elecció rere elecció. Que ningú no pensi que Montilla no dóna més de si que tots els colors del gris que ha exhibit aquests dies (per bé que després de la intervenció de Mas diria que han estat tots els colors del pàl·lid). El que passa és que s'han proposat destrempar el país, perquè si el país rebaixa el seu desig nacional, la seva ambició nacional, aleshores aconseguiran allò que el mateix president Montilla va demanar (amb tota la càrrega de profunditat que té la frase) i que em va posar els pèls de punta: "Superar el dilema excloent entre Catalunya i Espanya".

I contra la inhibició nacional que ens proposa Montilla hi calen dosis adequades de viagra política. I si els uns trien ser el bromur, ja sabem qui ha de fer de viagra...

 
Escrit per krls el dia 27.9.07 | Enllaç permanent | 0 comentaris
El cas d'Èric vist pel president del PP...
video
Us adjunto el vídeo amb Daniel Sirera, president del PP a Catalunya, intervenint aquest migdia a la tribuna del Parlament. He triat el fragment en què fa esment del cas de l'adolescent que va ser perseguit per l'Audiència estatal per haver enviat un correu a una cadena de supermercats demanant, en nom del potterià Exèrcit del Fènix, la seva catalanització.

 
Escrit per krls el dia 27.9.07 | Enllaç permanent | 0 comentaris
El debat entra en aquella fase prescindible...
Com que queda fora de dubte que el lideratge del govern de la Generalitat és del PSC, el que Joan Ridao encara té moral de defensar des de la tribuna del Parlament sense envermellir mereix que hi destinem poc temps. L'inventari Montilla ens proposa que superem el dilema excloent entre Catalunya i Espanya, tot i que no ens explica què hi fa pactant amb els que fan d'aquest dilema el principal punt del seu ideari polític ni aquests ens expliquen què fan en un govern el president del qual es proposa superar la raó de ser polític d'Esquerra. Poca credibilitat tenen els uns i els altres. Francament he seguit la intervenció de Ridao amb un interès relatiu, perquè els veig massa preocupats davant del panorama que se'ls presenta havent caigut de quatre grapes en la teranyina que elabora el PSC (seguint el símil que l'Antoni Puigverd ha comentat aquest matí a la ràdio). Miren de sortir-se'n sense sortir del govern, però em penso que ja saben a hores d'ara que això és impossible. Han lligat la seva sort vital als socialistes, i aquests ho saben perfectament.
Ara intervé Daniel Sirera, el nou president del grup Popular al Parlament. S'estrena i es veu que li va una mica gran. I abusa de la demagògia, cosa que li treu credibilitat. S'ha passat al castellà en un moment determinar, suposo que per intentar trepitjar l'espai de Ciutadans, i òbviament ha parlat del suposat conflicte lingüístic que només es veu amb ulleres graduades a les òptiques de Madrid (que és on el PP català es fa a fer les montures).

 
Escrit per krls el dia 27.9.07 | Enllaç permanent | 0 comentaris
"El catalanisme està inventat de fa anys", segons Montilla
El catalanisme és un "invent" de fa anys. El president Montilla es basa en aquest "artifici" per sostenir que ja no cal que en parlem més ni que l'actualitzem. Per això proposa superar el debat entre Catalunya i Espanya (i m'agradaria saber l'opinió d'Esquerra al respecte, per cert). La trampa Montilla és aquesta.

 
Escrit per krls el dia 27.9.07 | Enllaç permanent | 1 comentaris
El mèrit de Montilla...
Una de les rèpliques de Montilla és que ell té un mèrit que no té Artur Mas: haver aconseguit reunir 70 vots al Parlament per esdevenir president. Del mèrit de les urnes, ni una paraula. Del mèrit de ser el programa electoral preferit per més catalans, ni un sol mot. Només li interessa el mèrit de l'enginyeria parlamentària. És el mèrit dels que obtenen un títol per aprovat general. Quina visió de la democràcia més feble que té el president, mare de déu senyor!

 
Escrit per krls el dia 27.9.07 | Enllaç permanent | 0 comentaris
Desmuntant Montilla
Artur Mas ha acabat el discurs. Ha desmuntat els punts bàsics de la intervenció del president d'ahir, especialment pel que fa a la suposada orientació progressista de l'acció del govern. Recomano que us llegiu la transcripció que en poca estona es penjarà al web del Parlament. Més tard m'estendré a parlar d'un element del discurs de Montilla que ahir ja em va semblar preocupant i que avui Artur Mas l'ha replicat: per al president, s'ha de superar el "dilema excloent entre Cataunya i Espanya" (la frase és literal).
Ara és el torn de la rèplica del president Montilla, que torna a dir altre cop la cançoneta: "vostè no ha paït no ser president de la Generalitat".

 
Escrit per krls el dia 27.9.07 | Enllaç permanent | 0 comentaris
Artur Mas contra l'inventari
S'ha reprès la segona sessió del debat de política general al Parlament de Catalunya, i ha començat amb la intervenció d'Artur Mas. Té només mitja hora per poder respondre a les més de dues hores de discurs gris que va llegir ahir el president Montilla. Artur Mas no llegeix el seu discurs, duu notes i va desgranant la seva tesi amb molta més agilitat i nervi que Montilla. I amb una ànima nacional que ahir només constava en els adjectius forçats que el president va fer servir. Contra l'inventari d'ahir, Mas hi oposa la política. Perquè se suposa que el debat s'havia de tractar d'això, de política. Artur Mas ha començat reclamant al president que per aconseguir aquella Catalunya d'homes i dones lliures que va anunciar ahir cal que hi hagi uns mitjans de comunicació lliures. I ara estan amenaçats des de la mateixa presidència del país, per part d'un personatge (que em penso que l'he vist a la tribuna dels convidats) que hauria d'haver estat cessat fa temps.

 
Escrit per krls el dia 27.9.07 | Enllaç permanent | 0 comentaris
26 setembre 2007
S'acaba el discurs...
El president ha abacat el discurs. Ha estat un dels pitjors discursos de política general als quals he assistit (bé, com a parlamentari és el primer, però com a periodista en vaig seguir uns quants). Ara anem a preparar la intervenció de demà. Un detall: els diputats d'Esquerra no han aplaudit el seu líder, a diferència del que van fer en el debat d'investidura, on van aplaudir amb un entusiasme que esparverava.

video

 
Escrit per krls el dia 26.9.07 | Enllaç permanent | 0 comentaris
Un inventari és un discurs?
Suposo que un govern tripartit té aquestes coses: que el discurs del president ha de ser un patchwork en què tots els seus integrants hi tinguin la seva part de protagonisme. Però això acaba convertint els discursos en inventaris que s'acaben imposant al sentit profund que hauria de tenir l'ocasió. Portem una hora i tres quarts de debat i de moment el discurs del president Montilla s'ha caracteritzat bàsicament per ser un inventari. No sé si Catalunya és una botiga o un magatzem que una vegada a l'any tanca per fer inventari, ni si el govern del país ha de ser l'equip d'encarregats de fer la punx al llapis i prendre nota de què hi ha i què no hi ha. La necessitat d'inventariar és evident però cap empresa basarà l'anàlisi de la seva realitat ni adoptarà plans de futur a partir del resultat de l'inventari.

 
Escrit per krls el dia 26.9.07 | Enllaç permanent | 0 comentaris
Comença el debat de política general de Catalunya
A les 12 del migdia ha començat al Parlament de Catalunya el debat de política general. Avui només hi haurà la intervenció del president Montilla, que s'està produint en aquests moments, i demà intervindrem els grups de la cambra; divendres s'ha reservat per a les votacions de les propostes resultants. El discurs de Montilla arriba ara mateix a la seva meitat, i de moment el trobo fluix i pesat perquè li falta l'ànima que diferencia la gestió tècnica de la política nacional. No hi ha un fil roig nacional, no hi ha una ambició de construcció de la nació. Hi ha un ús calculat de l'adjectiu "nacional" perquè la parròquia d'Esquerra estigui tranquil·la i no dubti de la seva gran aposta estratègica però no hi ha cap mena de fons, de profunditat. El continuo seguint des del meu escó.

 
Escrit per krls el dia 26.9.07 | Enllaç permanent | 0 comentaris
Valentí Fuster a la UdG
El cardiòleg Valentí Fuster va inaugurar ahir el curs de la Universitat de Girona amb una lliçó magistral i pedagògica sobre la qualitat de vida i la salut. S'hauria de difondre íntegrament. Al costat d'aquesta intervenció, la de Blanca Palmada en nom del Govern va resultar totalment fora de lloc, propagandística i pesada.

 
Escrit per krls el dia 26.9.07 | Enllaç permanent | 0 comentaris
25 setembre 2007
Endevina on és...

Aquesta imatge correspon a un indret de les comarques gironines. Forma part d'un concurs del Diari de Girona. Si hi voleu prendre part només heu de seguir les instruccions que apareixen a la plana web de l'activitat.

 
Escrit per krls el dia 25.9.07 | Enllaç permanent | 0 comentaris
24 setembre 2007
E pur si rifonda
Llegiu-vos l'article de l'Antoni Puigverd a La Vanguardia d'avui, titulat "Feudalismo democrático". Me l'ha recomanat un amic. I us el recomano. Refundar el catalanisme vol dir parlar d'aquestes coses, també (i sobretot). Vull dir que el catalanisme té el propòsit de construir un país que progressi i que sigui de qualitat, i quan la realitat ens indica que anem pel camí equivocat és aleshores que el catalanisme ha de buscar noves receptes sobre la base d'una anàlisi crítica. Peti qui peti, el catalanisme no podrà evitar refundar-se (ep, si volem que continuï essent el motor deñ progrés del país). I, malgrat les crítiques que li han plogut a l'Artur Mas, podríem dir, parafrasejant Galileu, "e pur si rifonda".

 
Escrit per krls el dia 24.9.07 | Enllaç permanent | 0 comentaris
22 setembre 2007
He oficiat el meu primer casament
Una parella gironina, bons amics i gent treballadora, amb empenta i un gran cor, va voler que fos jo qui oficiés la cerimònia del casament. La funció d'un electe és, en aquests casos, la de beneir legalment el matrimoni i poca cosa més, però quan algú té interès especial que siguis l'oficiant és evident que no et pots limitar a llegir els tres articles del codi civil que regulen el matrimoni. Em van fer un gran honor i he procurat correspondre degudament, naturalment amb una certa discreció. Ha estat la primera vegada que he casat una parella, i no puc negar que m'ha causat una emoció. Espero que tinguin una vida en comú llarga i satisfactòria. I gràcies per demanar-m'ho.

 
Escrit per krls el dia 22.9.07 | Enllaç permanent | 0 comentaris
Fora l'estació de mercaderies de Girona!
Ahir hi va haver un incendi a l'estació de mercaderies de Girona francament preocupant. Ben a prop hi ha els dipòsits de combustible. He recordat de seguida una de les nostres principals propostes de la campanya electoral: treure l'estació ferroviària de mercaderies d'aquell indret i recuperar el sòl per a la ciutat amb usos que potenciïn un model socio-econòmic valent i de futur. La paràlisi del país, la poca capacitat que té el govern municipal de proposar projectes ambiciosos sobre la taula ens fan perdre oportunitats. Ningú pot acceptar que l'entrada sud de Girona tingui l'aspecte que té ara.

 
Escrit per krls el dia 22.9.07 | Enllaç permanent | 0 comentaris
21 setembre 2007
L'ocurrència de l'àrea verda de Girona
He llegit al Diari de Girona d'avui que l'Ajuntament de Girona ha decidit implantar l'àrea verda per tota la ciutat. He de confessar un cert astorament per la manera com es prenen aquests tipus de decisions, que em pensava que serien la conseqüència d'un procés de debat previ. He tingut la sensació que el temps no havia transcorregut i que des de la majoria del PSC encara es funciona amb xip de majoria absoluta... N'han parlat amb els seus socis de Govern? També se n'han assabentat per la premsa, com jo? I per què no ens n'assabentaven durant el ple que hem tingut aquesta mateixa setmana?
Però per damunt d'això, el que em sembla criticable és la mesura en si. Ara mateix no és cap solució al trànsit de la ciutat. Us adjunto la nota de premsa que hem distribuït a la premsa avui mateix.
area%20verda.doc

 
Escrit per krls el dia 21.9.07 | Enllaç permanent | 1 comentaris
Catalunya lliure de dements amb mentalitat assassina
M'he assabentat de l'amenaça repugnant de què ha estat objecte el president de Ciutadans, Albert Rivera. Sóc molt crític amb la seva formació i amb els seus postulats, però aquesta crítica la dirimim democràticament allà on calgui: en aquest bloc, al Parlament, als mitjans de comunicació, etc. El país que jo vull és una Catalunya lliure: vol dir que és una Catalunya on la sobirania ha d'anar necessàriament de la mà de la llibertat. Aquesta amenaça és criminal i és gravíssima perquè va contra la democràcia, i per tant també va contra la majoria de nosaltres; no sé si els seus autors pensen que accions com aquestes ens apropen a la independència; del que estic segur és que ens allunyen de la llibertat, i aquesta és per a mi una condició sine qua non. Ja sé que hi ha patriotes que signarien demà mateix tenir un Estat propi encara que fos per tenir un règim com el de Cuba, el de Veneçuela, el de la Xina o com el de la Unió Soviètica d'antany. Jo no.

 
Escrit per krls el dia 21.9.07 | Enllaç permanent | 0 comentaris
20 setembre 2007
Catalunya explicada als alemanys
Klaus-Jürgen Nagel és un politòleg de Westfalia que acaba de publicar "Catalunya explicada als alemanys", un llibre amb què intenta donar una visió als seus paisans de la realitat política, històrica i nacional de Catalunya, i que s'exposarà a la Fira del Llibre de Frankfurt d'enguany. Des d'una òptica forana però amb un gran coneixement de Catalunya, on hi ha viscut durant els darrers deu anys fent de professor a la Universitat Pompeu Fabra, Nagel no només... Més informació
blog it

 
Escrit per krls el dia 20.9.07 | Enllaç permanent | 0 comentaris
Cartoon Forum a Girona... i unes reflexions
Girona acull el Cartoon Fòrum, un esdeveniment internacional que aplega creadors i indústria d'animació audiovisual. És un fòrum de nivell, excel·lent, molt adequat per a Girona. Anit es va celebrar un sopar a l'església de Sant Domènec, que presentava un aspecte sensacional. Llàstima que sigui un fòrum itinerant i que no es pugui quedar aquí.
Al final de la vetllada va aparèixer una tuna. No és una formació musical pròpia del país, però es veu que l'organització va decidir contractar-los per aportar, suposo, un toc presumptament autòcton. Veig que entre els organitzadors també hi ha gent del país, i institucions com l'Institut de les Indústries Culturals i lel consorci liderat per la Generalitat Catalan Films & TV. No cal dir que les peces interpretades per la tuna pertanyien al repertori espanyol més castís. Suposo que deu ser el pes del Ministerio que també contribueix a l'esponsorització i que ha tingut cura de publicar un anunci de plana al catàleg oficial on la paraula que sobressurt i destaca per damunt les altres és "españa". No fos cas que els participants del fòrum pensessin per un moment que aquest país té una cultura diferent a l'estereotip que l'Estat projecta arreu del món. He de dir que això no em sorprèn. El que sí que em sorprèn una mica més, encara que tampoc en excés vista l'actitud desnacionalitzadora del nostre govern, és que el consorci Catalan Films & TV informi de l'esdeveniment i en destaqui això: "D'entre tots els projectes presentats, s'han seleccionat 10 productes espanyols, dels quals 8 són catalans". El mateix que fa pocs dies vaig poder sentir en un reportatge de TV3 sobre les seleccions esportives espanyoles: l'àmplia presència de jugadors catalans que contribueix als èxits col·lectius espanyols. Això és pomoure un marc on la referència principal no és Catalunya, sinó Espanya. I no dic que sigui una opció que no respongui a una determinada visió del que els socialistes tenen d'això que en diuen Espanya; el que vull dir és que només nosaltres podem crear un marc de referència estrictament català, cosa que no només és lícit, legal i possible sinó, sobretot, necessari. Però ja veig que això només ho pensem la gent de Convergència, perquè el Tripartit dels Socialistes de Catalunya se sent la mar de còmode aplaudint la tuna.
[Sobre això he publicat un videocomentari al meu canal Youtube]

 
Escrit per krls el dia 20.9.07 | Enllaç permanent | 1 comentaris
17 setembre 2007
Saps on és?

Aquesta imatge és d'un indret de les comarques gironines, i és la primera d'una sèrie que pertany a una iniciativa del Diari de Girona sota el nom d'On veus la informació, que té portal propi. Si hi vols participar mira les instruccions que trobaràs al portal.

 
Escrit per krls el dia 17.9.07 | Enllaç permanent | 0 comentaris
16 setembre 2007
Mor Antònia Adroher
M'assabento per un correu d'en Quim Curbet que l'Antònia Adroher s'ha mort. Va ser la primera regidora de l'Ajuntament de Girona. La recordo quan venia, amb el seu company Carmel Rosa, a portar articles al diari El Punt on aleshores jo treballava. Us recomano la lectura d'alguns articles al respecte:
Entrada de Quim Curbet al seu bloc
Notícia al Punt
Notícia al Diari de Girona
Article de Salomó Marquès al Punt

 
Escrit per krls el dia 16.9.07 | Enllaç permanent | 0 comentaris
13 setembre 2007
El Tripartit dobla els alumnes acollits en aules prefabricades
El curs escolar s?ha obert a Catalunya amb uns 800 ?mòduls prefabricats? o ?aules de construcció industrialitzada?, el que representa doblar els que ja existien durant el darrer govern de Convergència i Unió. El conseller Ernest Maragall les qualifica de ?digníssimes des de tots els punts de vista?, segons informa la Fundació Catalunya Oberta.

Fa tot just un any, CiU va denunciar que el nombre de barracons arribaria a 667. El PSC va replicar des del butlletí electoral L?Escàner, que l?any 2006 havia 33 barracons menys que el 2002 i que ?el Govern està treballant amb l?objectiu de reduir els mòduls de forma efectiva a finals d?aquest curs escolar?. La xifra de 667 barracons no era un invent de CiU, sinó dades del mateix Departament d?Educació.
 blog it

 
Escrit per krls el dia 13.9.07 | Enllaç permanent | 0 comentaris
12 setembre 2007
La Renfe socialista altre cop fa la perla
clipped from www.vilaweb.cat
Continuen els retards a la rodalia de Renfe, el dia que s'havia de recuperar la normalitat
Una avaria en una catenària ha obligat a modificar el recorregut de les línies 1, 3, 4 i 7 durant dues hores · Foment parla de 'mala sort'

Avui era el dia que els trens de la rodalia de Renfe de Barcelona havien de recuperar el recorregut i les freqüències de pas habituals, després d'un estiu en què els passatgers han hagut de patir les molèsties d'un pla alternatiu de transport per les obres del TGV a l'estació de Sants. Però la normalitat no s'ha recuperat. A les nou del matí, la companyia ha detectat una incidència a la catenària entre Sants i Plaça de Catalunya, que ha afectat les línies 1,3, 4 i 7.

 blog it

 
Escrit per krls el dia 12.9.07 | Enllaç permanent | 1 comentaris
11 setembre 2007
Podem gestionar aeroports americans, però no catalans
L'empresa catalana Abertis gestiona aeroports d'arreu del món. Els únics que no pot gestionar són els del seu propi país...
clipped from www.eldebat.cat
Abertis s?ha fet amb la gestió durant deu anys de dos aeroports de l?Estat de Geòrgia (Estats Units), el de Middle Regional Georgia i el Herbert Smart Downtown, segons ha informat el grup de concessions. Amb la incorporació d?aquests aeròdroms, la companyia controlada per ACS i La Caixa incrementa el seu negoci d?aeroports i reforça la seva possició al mercat nordamericà.
blog it

 
Escrit per krls el dia 11.9.07 | Enllaç permanent | 1 comentaris
I Marxa de torxes de Girona
L'Òmnium Cultural del Gironès ha organitzat, amb motiu de la Diada Nacional, la I Marxa de torxes de Girona. Hi he anat amb la regidora Coralí Cunyat, que ha aconseguit mantenir la torxa encesa al llarg de tot el recorregut, fins arribar a la plaça de Vi. És la primera edició i per tant és lògic que s'hagin de millorar algunes coses: el recorregut em sembla que és massa llarg i al final del trajecte caldria estudiar un sistema perquè la gent desés les torxes enceses sense haver de llançar-les pel terra (uns bidons amb aigua, per exemple?). Vaig enregistrar amb vídeo bona part del recorregut i de l'acte de l'auditori de la Mercè, i n'he penjat un resum al meu canal de vídeo de Youtube. Hi ha dos arxius: un correspon a la interpretació del Cant dels ocells i l'altre són escenes enregistrades durant la desfilada en torxes.


 
Escrit per krls el dia 11.9.07 | Enllaç permanent | 0 comentaris
10 setembre 2007
Per la sobirania
La Diada és la festa nacional de Catalunya. Trobo molt bé que tothom la festegi com més li plagui i que la majoria de catalans dediquin la jornada a l'oci, al descans, al divertiment. El 14 de juliol, el dia de la festa de la República Francesa, són milers els francesos que aprofiten per venir al nostre país a passejar, comprar, fer turisme, etc. El que han de fer les institucions és fomentar el record i crear un marc de referències que, en qualsevol cas, tothom sàpiga la raó per la qual el dia 11 de setembre és festa. I no sé si això tots ho fem bé: ja he dit que l'Ajuntament de Girona no ho fa bé, i s'hauria de canviar (i ho canviarem quan governem, no en tingueu cap dubte).

Aquesta Diada s'escau en un moment delicat per al país, malgrat que el nostre president ens intenta donar "Placebo Zapatero" (perquè són del mateix partit i perquè defensen el mateix projecte polític, digui el que digui Esquerra) fent veure que aquí no passa res. Aneu fent, gent d'Esquerra, que en quatre dies aquest se us haurà rifat a tots mentre us esforceu a complaure'l fent-li la feina bruta.

El país està fotut, i per això li cal un cop de timó. Un cop de timó en què els responsables d'haver-nos ficat en aquest atzucac han de fer servir la sobirania de què disposen per esmenar el monumental error de concedir tot el poder de Catalunya a un únic partit. Abans de parlar de sobirania a casa dels altres potser que demostrin que són sobirans del PSC i saben fer alguna cosa de profit sense ells.

 
Escrit per krls el dia 10.9.07 | Enllaç permanent | 1 comentaris
Cercle d'Estudis Sobiranistes
El Cercle d'Estudis Sobiranistes pot convertir-se en la millor iniciativa sorgida en el camp del catalanisme cívic des de la Crida a la Solidaritat. No sé si la trencadissa que ha provocat en el món nacionalista una Esquerra afamada de poder i amb una direcció entregada a l'estratègia del PSC facilitaran gaire la noble feina que es proposen, però l'aplaudeixo i l'encoratjo. L'únic que lamento és que no hagués sortit abans que es perpetrés el gravíssim error d'Esquerra, un error històric que els pesarà com una llosa en els propers anys. Potser ens hauríem estalviat la gran reculada que ha fet el país, tot i que no descarto que aquest sigui un efecte perseguit pels rasputins republicans que encara pensen que "quan pitjor millor" i que així es despertarà "la bèstia" que asseguren que existeix, adormida, en algun racó de l'esperit català. Uso aquestes expressions entre cometes perquè són literals i recollides per mi mateix de destacats republicans, de manera que no estic exagerant (un dels problemes que tenen és que no paren d'explicar i escriure tots els detalls de la tàctica i de l'estratègia que en aquells moments els passa pel cap, i no només la seva sinó la que ells creuen que ha de ser la de la resta de partits).

No sé, doncs, si el tacticisme d'Esquerra permetrà que el Cercle tingui gaire recorregut. Però celebro que s'hi hagin posat i que coincideixi amb el propòsit sincer i honest d'Artur Mas de generar un procés de refundació del catalanisme. El catalanisme és transveral, té una carta de colors molt ben assortida i demana integració al preu que sigui, enlloc de desintegració, exclusió i persecució. Qui avui no ho entengui potser podrà tocar una conselleria i viatjar en cotxe oficial, però demà només tindrà opció a aquests privilegis si s'afilia al PSC, l'autèntic PRI de Catalunya.

Però malgrat que és una excel·lent notícia, no hem de perdre de vista que avui partim d'una feblesa nacional major que la de fa uns anys. Difícilment es pot afrontar un procés sobiranista amb un partit obsessionat a liquidar la principal força política del país. Per això escrivia dies enrere que Esquerra no ens durà a la independència, i ho saben: contra Convergència no hi ha independència. Mentre no esmenin aquest error, mentre no reconeguin la greu equivocació d'entregar tot el poder del país al PSC i participar del convergenticidi anhelat des de fa tres dècades per bona part del socialisme català i espanyol, no podrem avançar. Per més que hi estiguem disposats des de Convergència (com ja s'ha vist, i a les proves em remeto), i per més oferiments generosos que els tornem a fer. No hi ha res a fer mentre en el si de la direcció d'Esquerra algú no es posi a apedaçar els bocins en què han esmicolat el país i a neutralitzar tot el verí inoculat que fa impossible un autèntic avenç nacional. Si el vol protagonitzar Esquerra en solitari i en contra de Convergència, fracassaran i portaran el país a la ruïna.
I el treball que realitzarà López Tena i companyia necessitarà un vehicle polític per poder-lo desenvolupar; altrament, serà un exercici més de frustració nacional.

 
Escrit per krls el dia 10.9.07 | Enllaç permanent | 0 comentaris
Dalai Lama, el Tíbet i Catalunya
El Dalai Lama és a Catalunya, amb una agenda plena d'activitats. Les raons per les quals el president del país, José Montilla, no l'ha rebut i ha delegat en Carod-Rovira se m'escapen: deu ser que encara li deu quedar algun rastre de maoisme i tem molestar la superpotència comunista responsable de la liquidació dels drets nacionals del Tibet. He participat, com a membre de la comissió de relacions exteriors, a la recepció que el president del Parlament, Ernest Benach, li ha ofert. Del seu parlament en voldria destacar tres coses que m'han semblat rellevants: les semblances del cas català i el cas tibetà que ha senyalat, la crida als mitjans de comunicació com a part fonamental en la creació d'un clima de convivència i de felicitat, i la felicitat de la família com a element bàsic per a la felicitat i el benestar d'una societat. Si la família és feliç, si rep les respostes adequades per part de l'administració i és mestressa del seu destí, el país en general també és feliç.
He fet algunes fotos amb el meu telèfon mòbil que podeu consultar al meu àlbum.

From Diversos

 
Escrit per krls el dia 10.9.07 | Enllaç permanent | 0 comentaris
09 setembre 2007
Tornem-hi amb la imatge d'alguns indrets de Girona
Aquest dimecres vaig anar a la presentació dels recursos educatius que l'Ajuntament de Girona posa a disposició dels centres de la ciutat i que podeu consultar en aquest enllaç. L'acte es va fer als jardins de la Devesa i com que hi vaig arribar deu minuts abans, vaig donar un volt per l'entorn. Ja fa temps que el petit canal que envolta els jardins presenta un aspecte francament millorable, però aquell dia estava especialment brut. Tampoc em va semblar gens adequada la senyalització que hi ha dins dels jardins per evitar que la gent s'apropi a un lloc on hi ha hagut una petita esllavissada. Hi vaig fer algunes fotografies que podeu consultar al meu àlbum.
From Diversos

 
Escrit per krls el dia 9.9.07 | Enllaç permanent | 1 comentaris
08 setembre 2007
Uns mots per a Pavarotti
L'òpera m'atrau poc, per ser francs. Però Pavarotti me la va fer propera, entranyable, encara que alguns excessos comercials se'm van fer massa carregosos. No hi haurà segurament cap altra figura que pugui competir amb la talla històrica de Pavarotti, però cada temps té també els seus tenors, els seus barítons, les seves sopranos, mezzos, contralts... Hem tingut la immensa sort que som una generació amb memòria musical gràcies a la tecnologia: les veus de Callas, Victòria dels Àngels, Di Stefano... ens les van salvar a temps perquè ens arribessin sempre més. Pavarotti va anar més enllà i es va convertir en un fenomen que va ultrapassar amb escreix els cercles dels iniciats, i va tenir el mèrit històric de ser segurament el primer cantant d'òpera que competia a camp obert amb les totpoderoses estrelles del rock. I se'n va sortir.
Al vídeo, Pavarroti canta "Una furtiva lagrima"

 
Escrit per krls el dia 8.9.07 | Enllaç permanent | 0 comentaris
Una celebració abans d'hora
Sé que això ja fa anys que es fa així, però ho trobo un error: celebrar la Diada Nacional de l'11 de Setembre el dia 7 em sembla fora de lloc i impropi d'una capital catalana com és Girona. Avui he assistir a la celebració oficial que organitza l'Ajuntament (al saló de plens), i a la que organitza la Generalitat (a Sant Pere de Galligants), perquè forma part de les meves obligacions institucionals. Però tinc clar que un Ajuntament d'una ciutat com Girona no es pot resignar a dissenyar la Diada Nacional amb un perfil tan baix i amb tan poc d'entusiasme. M'ha semblat que era un tràmit, per bé que el discurs de l'alcaldessa l'he trobat amb el contingut adequat per a l'ocasió. Sort que la Generalitat organitza l'acte a Sant Pere, que és una construcció fascinant, preciosa, i que ha convidat la interessantíssima "Banda Band Girona" a fer el concert. (La foto l'he presa després de la interpretació dels Segadors. A l'esquerra hi hauria d'haver sortit el seu director, en Lluís Yera, però l'objectiu de la càmera del meu telèfon no dóna més de si...)

 
Escrit per krls el dia 8.9.07 | Enllaç permanent | 0 comentaris
04 setembre 2007
De com l'esquerra contribueix a devaluar la democràcia
Les raons per les quals la gent està avorrida i decebuda dels polítics són diverses però tenen a veure amb el comportament dels governants. Zapatero, un president nefast, ha realitzat anunciat que les pensions s'apujaran i el rebut de la llum es congelarà a pocs mesos de les eleccions a les quals ell es torna a presentar. Pura manipulació de l'opinió pública, demagògia, abús. D'això, la gent n'està tipa. Em direu que ho fa tothom: depèn, però en tot cas la majoria no es presenten davant de la gent com els grans homes bons que parlen amb el cor, els sentiments i les emocions a la palma de la mà. D'això la gent també en comença a estar més que tipa.

 
Escrit per krls el dia 4.9.07 | Enllaç permanent | 2 comentaris
Sarkozy comença per l'educació
Sarkozy vol refundar l'educació. Aquí som a la cua d'Europa però els llums d'alarma d'aquest país només s'encenen quan pugen les hipoteques; en canvi, el nou president francès, carregat d'autoritat moral perquè és el president que volien els francesos amb el programa electoral que han votat els francesos, ha començat per demanar la refundació de l'educació. Ha adreçat una carta extensa, [veureu que té unes 6 págines] als educadors del seu país, on els anuncia el seu propòsit i n'explica el raonament. Suposo que en el nostre país apareixeran legions de detractors de Sarkozy qualificant-lo de tot i ridiculitzant la seva idea, encara que ben pocs s'hauran llegit la carta. No dic que tingui tota la raó, però en té una part significativa que hem de prendre en consideració per, almenys, parlar-ne sense apriorismes i sense dogmatismes ideològics. Sarkozy dissenya la França que vol per al futur, i aquí encara algú se'n riurà. Què tal si ens emplacem per d'aquí a quinze anys i analitzem l'evolució de les economies respectives? Si llegiu les entrevistes a Zapatero i Montilla d'aquest cap de setmana trobareu motius d'alarma.

 
Escrit per krls el dia 4.9.07 | Enllaç permanent | 0 comentaris
Parlem-ne, de tot plegat
Artur Mas ha proposat la refundació del catalanisme, sobre bases que van més enllà del tacticisme i de l'estratègia de partit. Hi ha una generositat implícita i una vocació d'obertura, que em semblen vacunes necessàries contra el dogmatisme i la doctrina que darrerament han fet tant de mal a aquest país. Ahir a la tarda prenia un refresc amb un amic, que considero molt savi i una persona excel·lent, i parlàvem de la societat, dels valors i de l'educació. Em va remarcar que una societat ha de saber dir "gràcies" i "perdó" de forma convencional, en el dia a dia, si vol funcionar bé i prosperar com a tal societat. Penso que a la nostra política també li cal aquesta capacitat, cosa per la qual valoro l'esforç que fa l'Artur Mas: personal (la seva posició és segurament la més dura de tots els líders polítics) i política (perquè és una proposta valenta, no exempta de risc, incòmoda per a alguns). Catalunya és un poliedre, però perquè el poliedre s'aguanti hi ha d'haver una cara que faci de base. La base és el catalanisme, no en tinc cap dubte: quan el catalanisme governava, aquest país generava enveja pel seu bon funcionament; quan se'l fa fora i es canvia la base per la doctrinària d'esquerres, ens fan una caricatura i se'ns mofen enviant-nos un virrei d'infraestructures perquè ens arregli el desgavell.
I si Carod Rovira tingués amb la proposta de Mas la mateixa generositat que ha tingut acceptant la invitació del PSC per anar a les seves jornades de convivència? Voleu dir que no n'hem de parlar, de tot plegat?

 
Escrit per krls el dia 4.9.07 | Enllaç permanent | 1 comentaris
02 setembre 2007
El desconcert del catalanisme
Comença el curs polític enmig del desconcert del catalanisme. Calen accions valentes i decidides per part de tothom que s'hi senti implicat d'una forma honesta. Per superar-lo caldran bases noves, però sobretot donar sepultura a opcions albades.

El desconcert és en gran part conseqüència del fracàs històric de la tàctica i l'estratègia d'Esquerra. El seu error és tan colossal que l'actual direcció --i parlo no només de la nacional sinó també de la territorial, per còmplice i calçaces-- ja no té possibilitats de rectificació i el seu fracàs està arrossegant el país. Cada hora n'hi ha més proves. Llegint l'entrevista a Zapatero a El País i la de Montilla a La Vanguardia, veient com el PSC convida Carod Rovira en una jornada interna de convivència (és la primera vegada en què participarà algú que no és formalment del partit), veient les declaracions dels dirigents d'Esquerra, especialment Joan Ridao... es fa evident que avui el catalanisme té un problema greu. Esquerra ens ha abocat a una estratègia que consistia a aconseguir avenços nacionals per la via de trobar aliats espanyols que ens entenguessin i ens ajudessin (tant a Madrid com a Catalunya), i així generar "complicitats" que ens serien útils el dia de demà. Però el dia de demà no arriba mai, i a cada bugada perdem llençols. La gran derrota (i una gran lliçó per al futur) és que els avenços nacionals no hi són, i les complicitats amb els partits espanyols o d'obediència espanyola tampoc. Però no només això: el més greu de tot és que a sobre de no generar cap complicitat ni bon rotllo amb la part espanyola (a la qual han fet regals d'amor d'un valor incalculable) han trencat complicitats en el camp del catalanisme que existien i eren prou sòlides, que haurien prestat un gran servei al país. Han sacrificat una comunió d'interessos (fent veure que no eren tals, fent creure als seus membres més fanàtics que gent com jo som la "dreta regionalista", i que estem en política per defensar grups econòmics i interessos de classe) i han trencat amb males arts ponts que havíem disposat potser massa generosament, i de forma ingènua. No han sumat res i a sobre han restat el poc o molt que hi havia. I, per si això no fos suficient, ho han fet grapejant el sistema democràtic i forçant-lo de tal manera i amb tal exageració que la gent n'ha acabat tipa: als ulls de molts, han convertit el resultat de les eleccions en quelcom intranscendent, perquè ja se sap qui manarà passi el que passi.

Avui és més difícil que mai l'articulació d'un pacte nacional. De fet ho ha estat sempre, de difícil, perquè els únics que n'hem parlat hem estat gent de Convergència. No he vist mai ningú significat d'Esquerra, inclosos els quadres comarcals i locals, fent moviments clars en aquesta direcció, prenent acords que permetessin pensar-hi o fer-lo possible d'una forma contundent. Al contrari: han fet miques els pocs espais on això era una realitat o era una gran possibilitat. I ho dic jo que, si em dispenseu la immodèstia, tinc autoritat moral per dir-ho perquè m'he significat en públic sempre a favor d'aquesta opció i perquè he participat d'estratègies per fer possibles pactes nacionals que només Esquerra ha impedit.

Quin negoci, mare de Déu senyor. Els espanyolistes es deuen fregar les mans: encara no s'acaben de creure que allò que sempre havien perseguit ho ha fet possible el mateix catalanisme.

 
Escrit per krls el dia 2.9.07 | Enllaç permanent | 3 comentaris
Villatoro, Sanchis, Bou... i Montilla
Llegiu l'article d'en Vicenç Villatoro al diari Avui d'avui i el que també publica del seu director Vicent Sanchis, si voleu disposar d'una anàlisi lúcida de la cruïlla en la qual es troba el catalanisme. També us recomano la lectura de la crònica d'en Lluís Bou que fa una dissecció del debat que bull dins de Convergència a la recerca, precisament, d'un aggiornamento del catalanisme. I un advertiment: vénen temps en què, per començar a apedaçar, tots haurem de reconèixer el desconcert en què ens trobem. No fer-ho, o treure solucions màgiques de la mànega pensant que som imbècils, és de molt poc patriotisme. I el moment demana, per damunt de partits i de tacticismes que ens han acabat d'enfonsar, moltes dosis de patriotisme.
Ah, i si voleu entendre una de les raons del desconcert, també podeu llegir l'entrevista al president José Montilla que publica avui La Vanguardia. Us avorrireu i no en traureu l'aigua clara, però em temo que és el que perseguia l'entrevistat.

 
Escrit per krls el dia 2.9.07 | Enllaç permanent | 0 comentaris
Josep Adrià Puntí
Llegeixo amb interès i agradable sorpresa el retorn de l'Adrià Puntí al directe musical, concretament a l'Acústica de Figueres, on segons la crítica va fer una de les millors actuacions en molt de temps. Tinc una gran consideració pel talent de l'Adrià Puntí, per les seves creacions i per la seva veu. Fa temps que el considero un fenomen que, d'haver tingut la fortuna de cara, seria el més internacionalitzable dels nostres intèrprets musicals. Tan de bo puguem veure'l ben aviat actuant a Girona.

 
Escrit per krls el dia 2.9.07 | Enllaç permanent | 0 comentaris