Fa uns anys em van preguntar quin record tenia de les Fires. Vaig recordar-me de la poma encaramel·lada amb sucre vermell, de la qual en tinc un record precís d'un moment concret de la meva infantesa. Més tard, és clar, en tinc el record del mític espai de la Copa d'aleshores, i d'alguna vegada que amb la JNC havíem muntat una barraca i ens havíem d'espavilar per fer botifarres, pa amb tomàquet i repartir cerveses.
|

|
El Festival de Cinema de Girona s'ha clos aquesta tarda amb el lliurament de guardons a l'Auditori-Palau de Congressos. Era la 19 edició. Hi he anat per fer costat els organitzadors, especialment a en Lluís Valentí, que s'hi trenca les banyes amb la seva tenacitat característica. Em sembla que darrerament, gràcies a les innovacions tecnològiques en tots els camps que afecten la creació audiovisual, el nivell qualitatiu és alt i va en augment. Me n'alegro, sobretot per als joves creadors gironins que poden obrir-se pas en un món que és molt interessant també com a indústria cultural. Sens dubte, la multiplicació de canals que ha de comportar la TDT hauria de generar molta més producció audiovisual, i jo desitjo que aquesta sigui made in Girona i made in Catalunya. De tota manera, hi ha un aspecte que em preocupa: de la majoria de produccions de creadors catalans, poquíssimes han optat per la llengua catalana, en favor de l'espanyol. Un idioma tan universal com és el cinema no tanca cap porta a cap creador que sigui fidel a la seva llengua, almenys és el que m'imagino després d'haver-me empassat unes quantes pel·lícules en versió original produïdes en llengües minoritàries, ben llunyanes a la nostra.
|
He tret el nas al Festival de Cine de Girona, mitja hora després que s'hagi inaugurat. Hi he anat perquè amb en Lluís Valentí, l'ànima de l'esdeveniment, ens coneixem de fa temps i perquè sempre m'ha admirat la tenacitat que té per tirar coses endavant malgrat el poc suport institucional. Ja és el 19è any. L'acte d'inauguració s'ha fet a la Casa de Cultura, i al hall del primer pis hi ha una exposició de peces procedents del fons de la família Gubau, mítics empresaris del cinema de les nostres comarques. En Valentí hi ha trobat una perla, entre aquest material: un projector fabricat a Girona abans de la guerra. He fet algunes fotografies amb el meu telèfon que podeu consultar al meu àlbum web.
Com cada setmana, el concurs "On veus la informació'" proposa un indret de les comarques gironines que heu d'endevinar si voleu participar en el concurs. La imatge de la setmana és aquesta que veieu reproduïda, i la forma de participar-hi la trobareu en aquest enllaç."anar a l'oposició voluntàriament, en aquest moment, seria una irresponsabilitat que posaria en perill els importants guanys pel país que l'acció de govern d'Esquerra ha produit des del 2003".
"El treball que estan fent les persones que són als diferents governs, en nom d'Esquerra, tant de la Generalitat de Catalunya, com al Govern de les Illes Balears, de les diputacions provincials, dels consells comarcals, és un treball imprescindible per avançar en la creació d'una majoria social favorable a la independència de la nostra nació".Molt bé. O sigui que fer president Montilla i excloure Convergència del poder local és la millor manera d'anar cap a la independència. Però el mateix dia que l'autor d'aquest manifest posava en circulació el seu deliri, el beneficiat de tanta bondat sobiranista, José Montilla, participava diligent i somrient en un acte del PSOE (i encara es pregunta per què li diem que és una sucursal?) on tots es posaven rere el seu secretari general Zapatero i la seva proclama de frenar les "demandes sobiranistes". La conclusió és que Esquerra pensa arribar a la sobirania pactant amb aquells que explícitament es proposen frenar-la i fent impossible un pacte amb aquells que som sobiranistes. Això només s'entén si acceptem que algú s'està equivocant. O s'equivoca Montilla pensant que frenarà el sobiranisme pactant amb els sobiranistes, o s'equivoca Esquerra pensant que augmentarà el sobiranisme pactant amb els antisobiranistes declarats. I veient que el PSOE és una màquina de poder insaciable, tinc pocs dubtes sobre qui és el que s'està equivocant. Una pista: no és en Montilla.
"Nosaltres no podem donar suport a Rodríguez Zapatero a partir del compromís de la seva paraula. Nosaltres no podem donar suport a Zapatero a partir d'un paper que estableixi deu punts de prioritats de la legislatura. Només podem donar-li suport si realment estan disposats a una nova cultura política".Aquesta darrera resposta m'agrada especialment. Sóc dels que penso que ja n'hi ha prou que ens prenguin el pèl, i que si el Partit Socialista té ganes de fer el ximple i de jugar al joc dels disbarats pensant que, si les coses van maldades, sempre hi haurà una CiU disposada a posar-hi el seny que ells s'han ventilat per culpa del seu sectarisme estúpid, que en pateixi les conseqüències i n'aprengui la lliçó. No hem de ser nosaltres els que hem de rescatar l'Estat espanyol d'una situació d'ingovernabilitat provocada per la ximpleria, l'engany, la frivolitat, la indigència intel·lectual dels socialistes que ens governen. No és CiU la que ha de sacrificar la seva expectativa política perquè d'altres puguin engreixar-se acaparant tot el poder, el que els pertoca i el que no.
"Però és que, a més, si convé no donar suport a Rodríguez Zapatero, s'ha d'estar disposat a no donar suport a ningú a Espanya. I que s'ho arregli Rodríguez Zapatero. Que governi en minoria o que convoqui eleccions. Que faci el que vulgui. Nosaltres hem de prioritzar una cultura diferent. Hem d'utilitzar el pacte com a instrument d'avenç econòmic, social i nacional per a Catalunya, però s'ha de materialitzar de manera molt diferent de com ho hem fet fins ara"
Avui que tinc una mica de temps m'he decidit a satisfer un desig que m'havia proposat des de la Nit de Poetes de Girona que es va celebrar ara fa un mes. Hi solo anar des de fa anys, i sempre en trec alguna perla que val la pena retenir. Enguany es retia homenatge a Carles Vicens. Un dels poetes que hi va llegir obra seva, inèdita, fou en Salvador Sunyer. En Salvador és un patriota que ha dedicat la seva vida al país i a la nostra llengua; el recordo quan feia de dependent d'una farmàcia de Girona on el meu pare s'aturava sempre que podia a saludar-lo, i després lògicament l'he anat seguint a través de les seves activitats públiques d'ençà que va ser escollit senador, diputat i alcalde de Salt. Tinc el goig de conèixer el seu fill Salvador, promotor teatral a qui devem l'alta qualitat teatral que ens visita cada temporada a Girona i Salt.
1. El projecte presentat és tècnicament acceptable però encara no és el projecte que Girona necessita, especialment en alguns punts concrets que, de no resoldre's a temps i de forma òptima, poden generar problemes durant les obres i deixar una herència que perjudiqui la ciutat. Els punts principals, no únics, que cal corregir, aclarir i/o vigilar, són els següents.
1.1. Hem d'aconseguir modificar el traçat a la zona de l'estació de mercaderies per tal que aquest espai pugui revertir a la ciutat.
1.2. És urgent posar-nos a treballar, conjuntament també amb els sectors socials de la ciutat, la reordenació del trànsit afectat per les obres.
1.3. És imprescindible canviar el tractament que té el desviament i endegament del riu Güell, tant la tècnica a usar com l'arranjament de l'entorn i la connexió amb la llera natural
1.4. Els sistemes de ventilació de la futura estació d'autobusos, dels pàrquings i de l'estació subterrània, ara per ara no previstos, i els plans de seguretat, també per definir.
1.5. El sistema de via: hem d'exigir que es canviï el que està previst per un altre que impedeix que es notin vibracions a l'exterior cada vegada que passa un tren.
1.6. És inacceptable el plantejament que el projecte fa de les rutes per on han de circular els milers de camions que han de dur les terres extretes fins als abocadors previstos. En cap cas hem de deixar que passin per l'interior de la ciutat, com sí que preveu ara el projecte del ministeri.
3. En la responsabilitat històrica que té l'Ajuntament per passar de la correcció a l'excel·lència, Convergència i Unió reitera el seu compromís de contribuir-hi exercint amb responsabilitat i rigor el paper d'oposició, que no és incompatible amb la voluntat de consens que sempre ha declarat en aquest tema.
4. No és un bon precedent per mantenir el consens el retard a l'accés al projecte que han tingut la majoria de grups municipals, excepte el del PSC. El PSC no pot gestionar sol aquest projecte, i les modificacions que caldrà fer-hi així com el seguiment i la vigilància exigeixen el concurs i la complicitat de tots els grups municipals del consistori, que han de poder accedir a la informació en igualtat de condicions que el grup del PSC.
5. S'ha d'accelerar al màxim la informació a donar als ciutadans i l'obertura de l'oficina d'informació. Cal, a més, obrir un espai web específic on l'Ajuntament vagi donant informació regular i on el ciutadà pugui trobar les respostes a les preguntes més freqüents
6. La seguretat de l'obra està tècnicament garantida i en aquest sentit ens felicitem pels esforços de tothom per tal de generar confiança tant en les tècniques constructives triades com en la vigilància de l'obra. Si les obres s'executen adequadament i el control de les administracions afectades és diligent, la construcció del TAV no ha de generar problemes des del punt de vista de la seguretat.
7. A partir d'ara caldrà un calendari de reunions més freqüent de la comissió de seguiment del TAV.

Fa uns dies que ja és visible el nou sòl que tindrà la plaça de l'Hospital, i avui l'he pogut trepitjar perquè el pas per davant de la Casa de Cultura ja es fa per damunt de la pedra que cobrirà tota la plaça. Hi he vist en Joan Maria Viader, l'arquitecte, al peu del canó de l'obra. Serà un gran espai al centre de la ciutat, per bé que encara li falta temps per poder estar a punt i entrar en servei. La foto és d'avui mateix.En ocasió de la inauguració de la Fira de Frankfurt, l?editor Quim Curbet convida als seus autors a menjar un frankfurt a la terrassa d?una cerveseria de Girona
L?editor de CCG Edicions, una petita editorial generalista radicada a les comarques gironines, és un dels pocs editors catalans que ?per raons diverses? no assistirà als actes d?inauguració de la Fira de Frankfurt i vol amb aquesta acció reivindicar el paper també important de les editorials del rerepaís, tal com diu Curbet, ?de l?àrea territorial que a la curta o a la llarga acaba proveint a la capital dels recursos de tota mena ?inclosos els culturals? sense els quals no podria sobreviure?.
Quim Curbet, que també és editor de la revista ContaGi, convida igualment a tots els col·laboradors de la revista a degustar salsitxes alemanyes en honor dels representants de la cultura catalana que a Frankfurt hauran d?alimentar-se només amb les petites racions dels grans xefs catalans.
|