31 octubre 2007
L'Artur Mas obre el seu videobloc, i lidera la política 2.0
Convergència Democràtica de Catalunya és un partit que pot presentar unes credencials de modernitat excel·lents. Va ser el primer partit a entrar a Internet, i ara el seu secretari general esdevé el primer dirigent a tenir un videobloc. A diferència del que passa a l'Estat espanyol, a Catalunya una de les grans sorts del panorama polític és l'existència de Convergència. Malgrat els atacs d'un i altre costat i els intents que Convergència desaparegui, el cert és que la gent hi confia. Quan l'Artur Mas s'adreça directament a la gent guanya molt i trenca tòpis i estereotips; el videobloc és una eina indispensable en la política 2.0, la que s'esforça a ser propera, accessible, tansparent, de resposta ràpida. No hi ha dubte que Convergència lidera la política 2.0.

 
Escrit per krls el dia 31.10.07 | Enllaç permanent | 2 comentaris
26 octubre 2007
Les Fires i les Mosques
Fa uns anys em van preguntar quin record tenia de les Fires. Vaig recordar-me de la poma encaramel·lada amb sucre vermell, de la qual en tinc un record precís d'un moment concret de la meva infantesa. Més tard, és clar, en tinc el record del mític espai de la Copa d'aleshores, i d'alguna vegada que amb la JNC havíem muntat una barraca i ens havíem d'espavilar per fer botifarres, pa amb tomàquet i repartir cerveses.
Girona celebra el seu patró, Sant Narcís. Avui, el Col·legi de Periodistes a Girona, del qual sóc membre, ha fet el lliurament de les seves tradicionals Mosques de la Informació, que prenen el nom a partir de la llegenda atribuïda a Sant Narcís. Tots els guardonats m'han semblat encertats i merescuts, i algun d'ells --el cas del Departament d'Interior, condecorat amb la Mosca Borda-- diria que ha fet mèrits per continuar rebent aquesta poc honorable distinció l'any que ve. La Mosca Grossa per a Carles Pàramo m'ha semblat merescuda i també un acte de justícia que reconeix la trajectòria d'un president de Diputació bona persona, afable, proper i afortunadament allunyat del model polític que imposa el tripartit.
I m'ha agradat especialment el premi per a l'Atípic, la revista que edita un col·lectiu de discapacitats especialment actius. L'ha recollit el bon amic Fermí Sidera, autor d'un bloc que tinc entre els meus recomanats (L'hereu Riera), que n'és l'ànima i la mosca collonera quan et toca entregar un original que encara no has presentat...
La distinció principal ha estat per als dos promotors i responsables d'El Bulli, en Ferran Adrià i en Juli Soler.
En acabar l'acte he pres aquesta foto dels guanyadors amb el meu mòbil. A tots ells (no hi havia cap dona, per cert), moltes felicitats.

 
Escrit per krls el dia 26.10.07 | Enllaç permanent | 0 comentaris
24 octubre 2007
Una mostra de la sobirania del PSC respecte del PSOE

El principal motiu pel qual Esquerra fa president Montilla és perquè s'empassa la trola que el PSC fa un "acte de rebel·lia" davant del PSOE i accepta el sacrifici de ser president de la Generalitat contra el destí d'anar de pet a l'oposció pels seus mals resultats. Digues-li tonto. Després, l'avui entranyable Maragall ja s'ha encarregat de demostrar que la realitat és més complexa del que voldrien a Esquerra i que ni Zapatero és tan idiota ni Montilla tan valent. Això queda demostrat amb el dia a dia d'aquest desastre de Govern, però avui al Parlament ha quedat palès d'una forma crua, patètica, lamentable. Avui, com a diputat del Parlament de la meva nació, he sentit vergonya aliena veient la covardia i la dependència del president Montilla i del PSC respecte de Zapatero i del PSOE. Han posat els interessos electorals del PSOE per davant dels interessos dels catalans: han preferit no escoltar el clam del Parlament i del poble i han actuat com a fidels escuders del comitè federal del PSOE. Bravo! Una gran mostra d'independència! Un president de gran talla nacional!

La suposada valentia del PSC ja hem vist en què ha quedat avui que tots, fins i tot els seus socis (amb un brillant Salvador Milà, d'Iniciativa, que ha aconseguit que l'aplaudíssim de cor) haem coincidit a demanar d'una vegada per totes la dimissió de la ministra més inútil i incapaç del Govern Zapatero (amb perdó de Joan Clos). És ara que calia que el PSC fos sobirà de veritat respecte del PSOE. És ara que els seus diputats a Catalunya i a Espanya han de demostrar que defensen prioritàriament els interessos dels catalans enlloc dels del seu partit. Perquè altrament és evident que quan Montilla va acceptar el regal de la presidència de la Generalitat no només no havia fet mèrits electorals ni polítics, sinó que tenia clar que tampoc els hauria de fer en el futur, perquè ja havia comprovar que els seus socis eren tan dòcils que se'ls podria rifar fins i tot amb el país potes enlaire, col·lapsat, desprestigiat i cabrejat.

Esquerra l'ha fet president. Esquerra ens va vendre que el PSC era un partit d'obediència estrictament catalana... Què pensa fer? Pensa continuar acceptant que la presidència de la nació sigui una sucursal posada al servei dels interessos electorals del PSOE? Em temo que sí. Però per si de cas podeu fer circular per Internet la postal que publico en aquesta entrada. Feu-la córrer, que cal que la gent sàpiga què fa el nostre president quan el país pateix el pitjor desastre de mobilitat de la democràcia, i qui li ho permet.

 
Escrit per krls el dia 24.10.07 | Enllaç permanent | 8 comentaris
Lost in translation: paradoxes de Frankfurt
El diari International Herald Tribune és un cas que dificulta l'explicació plana i maniquea que ens venen els intel·lectuals socialistes, populars i ciutadans, sobre el que és la literatura catalana. És un diari en anglès, amb seu a França, i de propietat nord-americana, sovint amb articles publicats a The New York Times. És un diari europeu perquè es ven a Europa? És un diari francès perquè s'edita a França? És un diari americà perquè l'amo ho és? O perquè ho són els articles publicats originalment en premsa americana? O perquè la majoria de lectors a Europa són precisament americans?
Tot això ho dic com a prèvia a la introducció de l'article que publica aquest rotatiu titulat "Lost in translation" (que, tot sigui dit, deu ser un dels títols més recorrents de la titolografia anglosaxona) a propòsit de la fira de Frankfurt. És un article d'Esther Allen, directora executiva del Centre de traducció literària de la Universitat de Columbia. L'article val la pena que el llegiu (us el poso a disposició a l'enllaç que trobareu al final d'aquesta entrada) però vull fixar-me en la paradoxa que s'hi fa patent. L'autora comença l'article explicant que ella i un grapat de catalans a Frankfurt buscaven desesperadament un club de salsa; en l'entremig parla, naturalment, i amb una anàlisi freda i seriosa, de la qüestió de la traducció literària, de l'anglès, dels països amb llengües minoritzades com Catalunya i els Països Baixos, etc. És clar, també cita per sobre la polèmica de la no assistència a la fira de Frankfurt d'escriptors catalans que fan literatura castellana. I acaba amb la paradoxa de què us parlava: "Al final vam trobar l'indret que buscàvem [el club de salsa]. Les cançons són en espanyol i el menú és en alemany i anglès. Després d'un xarrup del nostre margarita vam anar pujant el to i vam acabar cantant el Guantanamera"
heraldtribune.pdf

 
Escrit per krls el dia 24.10.07 | Enllaç permanent | 1 comentaris
Esquerra, "confortablement instal·lada" en el Govern
No sé si ha estat un lapsus, una traïció del subconscient o un rampell de sinceritat. El cas és que el conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació del Govern tripartit, Joan Manuel Tresserras, ha respost a la diputada de CiU Carme Vidal que ell se sentia "confortablement instal·lat en el Govern". La Carme Vidal li havia demanat per la seva disposició davant del problema que representa que els diputats catalans del grup parlamentari del PSOE al Congrés espanyol (perquè ja se sap que el PSC no existeix com a tal) votin en contra del retorn immediat dels papers de Salamanca. Són els seus companys de Govern els que, de fet, voten en contra de les propostes de retorn immediat, i això ens sembla a CiU que exigeix una clarificació. No es pot estar al Govern fent veure que estàs molt preocupat pel retard del Govern espanyol i alhora ser soci del partit que impedeix el retorn.

Però el lapsus, que crec que ho és perquè Tresserras és el conseller més correcte, educat i responsable de tot el Govern en les seves intervencions parlamentàries, revela en el fons la percepció que s'ha consolidat en el si d'una certa classe dirigent d'Esquerra. Estan confortablement instal·lats, i això serà molt difícil de revisar per més insostenible que es faci. Aguantaran tantes contradiccions com faci falta.

 
Escrit per krls el dia 24.10.07 | Enllaç permanent | 1 comentaris
Carles Rahola en el debat de la Llei del memorial democràtic
El Parlament de Catalunya ha vist avui dues lleis d'aquelles que el Govern fa i farà servir per enllustrar el seu currículum i fer creure que són els reis de la justícia història i del control contra el frau: la llei del memorial democràtic i la de l'oficina antifrau. En Santi Vila ha defensat de forma brillant la posició de CiU respecte la llei de la memòria històrica. Ha estat una intervenció que si el tripartit no fos tan sectari els hauria hagut de fer considerar el radactat final de la llei. En Santi ha parlat com a diputat, però també com a alcalde de Figueres, ciutat que forma part del paisatge de la memòria, com a protagonista i com a víctima, i ha tingut el detall de parlar de Carrasco i Formiguera, un dels catalans afusellats dues vegades i per això incòmode als relators de l'ortodòxia tripartita i als nostàlgics del règim anterior que pretenen apropiar-se indegudament de la defensa dels valors cristians. Però en Santi també ha parlat de Carles Rahola, figura que a CiU recordem cada 11 de setembre fent una ofrena floral al monument que el recorda a la Rambla de Girona. Ha tingut, doncs, el detall d'incorporar el nom d'un gironí assassinat per Franco en el debat parlamentari, cosa que quedarà als diaris de sessions. Des d'aquí li agraeix públicament la defensa que ha fet des de la tribuna de la posició de CiU i la referència a Rahola, que com a gironí i periodista m'acompanya tothora.

 
Escrit per krls el dia 24.10.07 | Enllaç permanent | 0 comentaris
El que dèiem: foc d'encenalls
Nadal assegura que els consellers d'ERC no han mostrat cap desig de marcar perfil propi
El conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Joaquim Nadal, ha assegurat que a la reunió d'avui del Consell de Govern els consellers d'ERC no han manifestat cap desig de marcar a partir d'ara més perfil propi dins de l'executiu tripartit.
A la vegada, Nadal s'ha referit a l'acord aconseguit a l'executiva d'ERC després de la Conferència Nacional de dissabte passat, en què els crítics van recollir el suport del 43% de la militància per demanar una revisió del pacte de govern entre Esquerra, PSC i ICV-EUiA.
La direcció d'ERC va dir haver "entès el missatge" i encara que no renegociarà el pacte de govern de l'Entesa, sí que reforçarà el seu "perfil propi" a l'impulsar objectius de la ponència com la llei de referèndums.
Preguntat per aquesta qüestió, Nadal ha arribat a fer broma: "No ens ho han explicat i jo tinc el senyor Puigcercós al costat, m'ho he mirat i ho he vist igual".
 blog it

 
Escrit per krls el dia 24.10.07 | Enllaç permanent | 0 comentaris
La taula periòdica de la catosfera, de Marc Arza

En Marc Arza, editor del bloc Catalunya.ffw, ha tingut la idea original i brillant de versionar la taula periòdica d'elements químics i fer-ne un trasllat a la blogosfera catalana, la catosfera. M'ha fet l'honor d'incloure-m'hi, al costat d'altres referències, com les d'en Saül Gordillo i el mític Marc Vidal. És un estímul a continuar contribuint a fer dels blocs una eina molt útil en les noves maneres de fer les coses, tant en política com en literatura o comunicació. Us convido a consultar la idea, i que l'examineu amb deteniment.

 
Escrit per krls el dia 24.10.07 | Enllaç permanent | 0 comentaris
Montilla, vostè no presideix un país, presideix un gran desastre
Fidel a la seva filosofia tan lloada pels seus apologetes, el president Montilla governa el silenci. El silenci d'un govern davant del desastre en què han submergit Catalunya. El que passa amb els trens és tan gros, és tan colossal, que no n'hi hauria prou amb una dimissió. En un país normal, el Parlament estaria mobilitzat, sobretot si ho demana, com ho demanem, el grup parlamentari més important de la cambra catalana.
Dels trens en tenim èpica i anecdòtica, drama i comèdia, tot alhora. Des d'esvorancs a revisors cretins, passant per conductors contractats 24h abans des d'Andalusia perquè guiïn els pobres catalans cap al seu lloc de treball diari.
Ara surt la ministra i, en actitud que la fiscalia hauria d'investigar, insinua que tot és culpa d'una empresa constructora per una venjança. Caram! Si la ministra sospita això vol dir que en té proves: cap a fiscalia de dret, després de parar-li les obres i obrir una investigació interna. Però si és una cortina de fum fruit de la desesperació i manca d'arguments, la cosa té delicte, perquè malbaratar la imatge d'una empresa i sembrar la desconfiança ciutadana sobre la qualitat d'una obra d'aquesta envergadura és d'una irresponsabilitat que no té nom.
Afegim-hi el despropòsit judicial de deixar lliure el racista xenòfob al qual tot el món ha vist agredir salvatgement, de forma impune i amb total consciència del que feia (no em crec la teoria de la borratxera) una menor immigrant. Es veu que el fiscal no estava al cas, i el jutge tampoc... i un per l'altre han permès que Catalunya sigui la diana del món llatinoamericà que ja coneix perfectament la notícia. Tan és així, que el govern de l'Ecuador ha reaccionat, i Ràdio Caracol (una de les emissores de més audiència) ha entrevistat la menor agredida. Cal que recordem el cas Isanta, en què una jutgessa vulnera els drets lingüístics d'un testimoni i l'obliga a parlar en espanyol?
Tot això està passant a Catalunya, a la Catalunya socialista. Que tot el control d'un país estigui en mans del mateix partit provoca aquestes coses: manca de contrapesos, manca de pluralisme i un espectre d'opinió pública més limitat. La Catalunya monòtona que ens han imposat enfront de la Catalunya dual que uns curts de gambals van teoritzar que era perversa ens arruïna la qualitat de vida i la qualitat democràtica. És hora de dir prou.

 
Escrit per krls el dia 24.10.07 | Enllaç permanent | 0 comentaris
23 octubre 2007
El cas del revisor imbècil, narrat en directe per la Zoila Riera
M'ha trucat la Zoila Riera aquesta tarda per explicar-me el cas de què parlo al final del darrer post, i que fa referència a l'incident en un tren entre Girona i Figueres per culpa d'un revisor imbècil. La Zoila ha estat testimoni privilegiat de tot el procés, perquè des de l'inici fins arribar a Figueres ha estat al costat del protagonista i ha intercedit per fer baixar del burro el revisor burro. I ha explicat als oients de Catalunya Ràdio, al programa d'en Bassas, la vergonyosa actuació d'un treballador que paguem amb els nostres impostos.

M'explica els fets de forma detallada i inqüestionable, en una seqüència que podria ser el guió d'un reportatge televisiu que deixaria l'espectador clavat a la butaca. El tren regional de les 7:24h que va de Girona a Figueres ha anat amb retard, i també el Catalunya Exprés de les 7:40h. Com que el primer tren a arribar ha estat el regional, tots els passatgers que esperaven els dos trens s'hi han enfilat. Ja us podeu imaginar la indignació per l'aglomeració i pel retard. El revisor imbècil ha volgut esdevenir protagonista, com aquells àrbitres dolents que decideixen carregar-se un partit de futbol perquè tothom sàpiga de la seva existència. Ha demanat el bitllet a un passatger, però aquest li ha respost que no li pensava ensenyar perquè ja estava tip de tants de retards. L'entenc perfectament. Com que el passatger no canviava d'opinió, el revisor ha fet aturar el tren a Flaçà més temps del compte perquè volia trobar una dotació dels Mossos d'Esquadra perquè es fessin càrrec del "delinqüent". En no trobar Mossos, el tren, que ja acumulava retard important, ha fet via... fins que a Camallera s'ha tornat a parar perquè el revisor continuava entestat a voler entregar el passatger a les autoritats policials. La indignació dels passatgers ha estat total, i ha esclatat quan en arribar a Figueres (una hora després del que hauria d'haver arribat!!!) els Mossos ja esperaven per endur-se el passatger rebel. Però el passatger no ha comès cap infracció, perquè duia el bitllet perfectament compostat. Ha volgut fer un acte de desobediència cívica, un acte de protesta perfectament legítim com és el de negar-se ensenyar el bitllet a un revisor imbècil, en una situació de desastre total de la companyia que presta el servei.

No sé si és cert que hi ha un manual del revisor que recomana aquesta pràctica. Però aquest capsigrany ha provocat que desenes de persones hagin tardat una hora més a fer un trajecte de pocs quilòmetres, que hagin arribat tard a la feina, i que d'altres combois (el Catalunya Exprés, per exemple) també en patissin les conseqüències. ¿Quin bé superior pretenia salvaguardar el zel d'aquest funcionari que no funciona que justifiqui aquesta cadena de perjudicis als ciutadans?

Reitero el que he dit al post anterior: caldrà que s'obri una investigació, i que hi hagi sancions i s'aparti del servei aquest tipus que es creu en el dret de ser el Déu dels revisors.

 
Escrit per krls el dia 23.10.07 | Enllaç permanent | 1 comentaris
Trens a Catalunya: el "Prestige" de Zapatero i Montilla
El desastre dels trens a Catalunya i en particular la pèssima gestió que n'està fent els governs socialistes (l'espanyol i el català) han esgotat la paciència dels catalans, que s'ha demostrat enorme. Avui, el problema és colossal i els afectats són centenars de milers, això per no parlar de les conseqüències econòmiques. Fa molts d'anys que esperem el TGV, fa molts anys que el primer govern que va proposar una línia de gran velocitat va ser la Generalitat dels anys vuitanta, governada per CiU. Aleshores, el govern socialista va planificar en contra de Catalunya i va primar el seu mercat electoral andalús. D'aquí plora la criatura. D'aquella decisió política vénen tots els problemes que patim avui, incrementats per un govern rere l'altre.

Zapatero i els socialistes ja tenen el seu Prestige. El desgavell és tan gran, el caos és tan monumental, la incapacitat dels polítics al front de la gestió és tan notòria, que estem davant d'una crisi que deixa Catalunya en termes ferroviaris i de comunicació en una mena d'estat d'emergència. Ho estan fent tan malament que ja tremolo per les obres que s'han d'iniciar a Girona. I el pitjor de tot és que tinc la sensació que de la missa en sabem només la meitat.

Però mentre Catalunya pateix aquest estat d'emergència, on és el nostre Govern? Per què no piula ni el president Montilla, ni el seu segon Carod-Rovira, ni el seu tercer Joan Saura? Què caram estan pensant a sortir a defensar els catalans, a donar la cara? Que no havíem quedat que tot el que passi a Catalunya no és aliè al Govern, tal com sovint recorda, encertadament, el mateix Montilla?

Espero que els ciutadans prenguin bona nota de qui defensa els seus interessos, i de qui se'ls passa pel folre perquè està tan tip de poder que es permet el luxe de menysprear els interessos de cadascun dels ciutadans de Catalunya. Hem de dir prou, d'una vegada!

PS: Acabo de llegir al Diaridegirona.cat una nova notícia que confirma la calamitat de la renfe socialista, en el tren que va de Girona a Figueres. Un revisor impresentable, incapacitat per prestar el servei, ha caigut en actituds xenòfobes i ha causat un perjudici a desenes de persones. Cal que s'investiguin els fets i cal que el culpable sigui sancionat i apartat del servei.

 
Escrit per krls el dia 23.10.07 | Enllaç permanent | 1 comentaris
Els catalans hem de castigar el PSC
Les eleccions generals han de servir perquè els catalans emetem una protesta ben sonora contra la nefasta i miserable gestió socialista. Però ha de ser una protesta eficaç, d'aquelles que deixi marca. El vot dels catalans no pot anar a cap partit que consolidi aquest sistema de fer les coses: ni per descomptat al PSC i el seu candidat Zapatero, ni a Esquerra o Iniciativa perquè són els col·laboradors necessaris de la desídia socialista i, a més, n'acaben essent els encobridors. Però tampoc es pot votar el PP, perquè faria exactament el mateix que el PSC i treballa pel mateix sistema polític que el tripartit: dividir Catalunya entre esquerres i dretes.
Cal votar CiU com al càstig més sever per als socialistes. Res no els amoïna més, res no els emprenya més que CiU tregui bons resultats. Només CiU els fa por, perquè als uns ja els tenen domesticats i els presten tots els favors que els demanen, i amb els altres saben que es van alternant en el poder espanyol. En canvi, CiU té avui menys compromisos que mai i pot collar millor que ningú els inútils responsables del desori. Votant CiU es l'única manera de donar una doble coça al cul: al dels socialistes i al dels peperos. I això no ho garanteix ningú més que CiU, perquè ja sabem qui és el candidat final d'Esquerra i Iniciativa.

 
Escrit per krls el dia 23.10.07 | Enllaç permanent | 4 comentaris
Centres de culte religiós: l'Ajuntament de Girona es precipita
He llegit al Punt que l'Ajuntament de Girona es proposa regular els centres de culte religiós, i que ho farà l'àrea de Medi Ambient (?). Sempre m'ha semblat que aquesta mania de les esquerres de regular-ho tot acabarà un dia que regularan la dieta que podrem consumir per tal de no contribuir a l'efecte hivernacle amb gasos inconvenients. La idea, tal com l'he llegida, em sembla poc seriosa, i sobretot em sembla una gran precipitació. Perquè resulta que el Parlament està treballant en un avantprojecte presentat pel tripartit que regularà els centres de culte religiós, i crec que el més sensat seria esperar a veure què diu la llei al respecte. Entre altres coses, perquè regular una matèria com aquesta s'hauria de fer bé. És d'aquelles coses que demanen consens a crits, amb l'oposició i els sectors implicats.

 
Escrit per krls el dia 23.10.07 | Enllaç permanent | 0 comentaris
22 octubre 2007
Nova imatge del concurs "On veus la informació"

Endevina aquest lloc i participa en el concurs onveuslainformacio. Tens diversos premis a guanyar.

 
Escrit per krls el dia 22.10.07 | Enllaç permanent | 0 comentaris
Foc d'encenalls...
ERC no renegociarà el pacte, però impulsarà els objectius fixats en la ponència
La direcció d'ERC ha afirmat que "ha entès el missatge" transmès dissabte passat pels militants a la Conferència Nacional, per la qual cosa considera que no ha de renegociar el pacte de govern de l'Entesa, però sí impulsar objectius de la ponència, com la llei de referèndums.
Segons que ha indicat en roda de premsa el portaveu d'ERC al Parlament, Joan Ridao, després de la reunió de la comissió permanent del seu partit, aquesta mateixa setmana hi haurà una cimera d'"alt nivell" entre dirigents del partit i els "alts càrrecs" d'ERC al govern de la Generalitat.
 blog it

 
Escrit per krls el dia 22.10.07 | Enllaç permanent | 0 comentaris
21 octubre 2007
19è Festival de Cinema de Girona
El Festival de Cinema de Girona s'ha clos aquesta tarda amb el lliurament de guardons a l'Auditori-Palau de Congressos. Era la 19 edició. Hi he anat per fer costat els organitzadors, especialment a en Lluís Valentí, que s'hi trenca les banyes amb la seva tenacitat característica. Em sembla que darrerament, gràcies a les innovacions tecnològiques en tots els camps que afecten la creació audiovisual, el nivell qualitatiu és alt i va en augment. Me n'alegro, sobretot per als joves creadors gironins que poden obrir-se pas en un món que és molt interessant també com a indústria cultural. Sens dubte, la multiplicació de canals que ha de comportar la TDT hauria de generar molta més producció audiovisual, i jo desitjo que aquesta sigui made in Girona i made in Catalunya. De tota manera, hi ha un aspecte que em preocupa: de la majoria de produccions de creadors catalans, poquíssimes han optat per la llengua catalana, en favor de l'espanyol. Un idioma tan universal com és el cinema no tanca cap porta a cap creador que sigui fidel a la seva llengua, almenys és el que m'imagino després d'haver-me empassat unes quantes pel·lícules en versió original produïdes en llengües minoritàries, ben llunyanes a la nostra.

 
Escrit per krls el dia 21.10.07 | Enllaç permanent | 0 comentaris
Esquerra: vostès tenen un problema, i aquest problema es diu poltrona
Ha calgut molt poc temps perquè Esquerra deixés de dir-se ERC; perquè el partit de les "mans netes" se les emburtés amb salaris indecents i col·locacions de comissaris polítics a l'administració; perquè saltessin en mil bocins els ponts que quedaven per muscular una alternativa democràtica al règim del Tripartit; perquè la seva antiga no subordinació a les polítiques espanyoles quedés estrictament a benefici d'inventari. Ha calgut molt poc temps perquè Esquerra passés de ser un element més del sistema polític català (que ja és prou cosa!) a convertir-se en un factor revolucionari que, des d'una discreta tercera posició política, pretén imposar un nou model polític i canviar el model de país malgrat la voluntat de la majoria; perquè passés de ser un partit que té criteri propi a ser un partit que fa la feina bruta del PSC i adopta el seu llenguatge i les seves tàctiques i estratègies. És el curt camí que va de fer un recorregut polític comú de respecte i consideració, perquè enteníem que empènyer el carro del país no era qüestió d'un únic partit ni només d'un govern, a que el seu candidat a les eleccions espanyoles ens qualifiqui de "regionalistes" en una de les més execrables i repugnants ofenses gratuïtes, que hauria de fer reflexionar aquells companys de blogosfera preocupats per la salut de les relacions entre CiU i Esquerra. La frase de Joan pedant Ridao "el regionalisme de CiU està en crisi" és una indecència que la gent d'Esquerra hauria de sancionar. L'espanyolisme està content de veure com Esquerra es distancia de CiU, i veig que això també fa contenta la gent d'Esquerra: ¿ser d'Esquerra és, per tant, una altra manera de fer espanyolisme? Au Ridao, calma't una mica i no siguis tan bocamoll, que després potser maleiràs no haver-te mossegat la llengua...
Esquerra va a la deriva. No sap on va. Potser encara pensen que van de dret a la independència. Em recorden aquells africans que sense saber nedar i sense entendre ni un borrall de navegació s'embarquen en una pastera convençuts que per arribar a la terra promesa només han de passar unes hores dins de la barca, i que és qüestió de temps que arribin a bon port. Certament alguns, per atzar, hi arriben. Molts d'altres es queden pel camí, i amb ells el futur de les seves famílies i les seves esperances.
Fer societat política amb l'espanyolisme de José Bono, que és qui José Montilla preferia, no té cap ni peus. Entenc el nerviosisme i la crispació dels líders d'Esquerra, que continuen demostrant major preparació per a fer oposició que per a governar. Però ja n'hi ha prou que sigui el país que hagi de pagar les seves contradiccions, el seu diletantisme polític, la seva erràtica acció. S'ho han de fer mirar.
Em pregunto --i suposo que ells també-- quin hauria estat el resultat de les votacions de la Conferència Nacional si aquestes haguessin estat secretes, i no pas a mà alçada. La poltrona ha pesat més que el país, i els compromisos laborals d'un grapat de militants han fet decantar la balança, ben justet, en favor dels ortodoxos oficialistes. Parafrasejant el clàssic els diria que tenen un problema, i aquest problema es diu poltrona.

 
Escrit per krls el dia 21.10.07 | Enllaç permanent | 0 comentaris
20 octubre 2007
Maragall vital
Pasqual Maragall ha fet públics en tan sols 48 hores dos fets vitals que han sacsejat el país. El primer, que ha causat baixa al PSC, el partit que va ajudar a fundar i amb el qual ha arribat al màxim del que un català pot aspirar en política al seu país: aclalde de Barcelona --amb el protagonisme olímpic-- i president de la Generalitat. El segon, l'anunci que ha efectuat avui que li han diagnosticat un principi d'Alzheimer. Naturalment, aquest segon és el més dolorós i el més preocupant, però totes dues circumstàncies són punts d'inflexió en la seva trajectòria vital.
Maragall ha estat envoltat sovint d'un núvol de rumors. No se sap qui els va generar ni perquè, però és cert que ràpidament van agafar volada. Anit, en un sopar del Girona Convention Bureau, un bon amic periodista em va preguntar si m'havia arribat que avui el president Maragall anunciar que patia Alzheimer, i es veu que feia unes setmanes que corria el rumor. Jo no n'havia sentit ben res, pero llegint la premsa d'avui i la forma com s'ha redactat la notícia de la seva baixa del PSC m'he adonat que no era un rumor més sinó que lamentablement la cosa devia ser certa.
Em sap greu. Ho sento per ell, perquè és una de les pitjors malalties que poden afectar una persona i el seu entorn. Però el seu coratge l'ajudarà no només a fer-hi front sinó a contribuir a una major sensibilització social i --tan de bo-- a dotar de més recursos la investigació sobre la malaltia i les prestacions que l'administració ha d'oferir, i que NO ofereix, a les famílies que tenen a càrrec membres afectats d'Alzheimer.
Li desitjo, a ell i a la seva família, un trànsit sostenible cap a aquesta nova etapa vital. Això no ens ha de fer perdre de vista la posició delicada en què ha deixat el PSC i especialment José Montilla després del cop de porta, educat i sense cridòria, que ha donat. Però ho deixarem per més endavant. Ara toca fer-li costat de tot cor, amb el desig que burli la malatia amb la seva millor maragallada.

 
Escrit per krls el dia 20.10.07 | Enllaç permanent | 0 comentaris
18 octubre 2007
L'ensenyament a Girona és al límit del col·lapse, però el PSC diu que l'inici de curs ha estat "brillant"
Assistir a la comissió d'Educació i Universitats l'endemà del consell escolar municipal de Girona i de la publicació a la premsa de la situació límit que es viu als centres de la ciutat és una experiència que recomano: hi acabo de sentir, en boca del portaveu del PSC-PSOE, Daniel Font, que l'inici de curs 2007-2008 ha estat "brillant" i "irrefutable". Situacions com les de Girona són, al seu entendre, "qüestions menors". Ho ha dit davant del conseller d'Educació, Ernest Maragall, que rebrà ben aviat les queixes i les reivindicacions perquè posar remei al problema de saturació dels centres. Ja veig amb quina disposició rebrà Maragall les demandes gironines si el seu portaveu parlamentari considera que no n'hi ha per tant. Cal que es professionals i els pares i mares gironins ho tinguin clar.

 
Escrit per krls el dia 18.10.07 | Enllaç permanent | 0 comentaris
17 octubre 2007
L'efecte Portabella es desinfla... Era un bluf
Portabella torna al cau, després d'haver protagonitzat una operació que ara es veu que va ser per a la seva salvació política personal. Ja no els queda ni la dignitat de saber aguantar el tipus a l'oposició. Portabella deu pensar que no vol ser el tonto d'un partit en què el més curt de gambals fa rellotges i té cotxe oficial.
clipped from www.eldebat.cat
Portabella refà ponts amb el Govern de Barcelona i anuncia el suport d'ERC als pressupostos
Quatre mesos després que el president del grup municipal d'ERC a l'Ajuntament de Barcelona, Jordi Portabella, trastoqués els plans de Jordi Hereu i Imma Mayol per mantenir, per tercera legislatura, el tripartit municipal, el dirigent republicà comença a refer ponts amb els seus antics socis. Així, aquest dimecres Portabella ha anunciat el suport d'Esquerra a l'aprovació inicial dels pressupostos de l'Ajuntament, que passaran dijous per la comissió d'Hisenda. La raó d'aquest suport és que els comptes municipals incorporen quatre de les set demandes que Portabella va transmetre el passat divendres. Ara bé, perquè ERC també recolzi l'aprovació definitiva dels pressupostos, prevista pel ple municipal del desembre, Portabella exigeix que s'incorporin totes les demandes republicanes.
 blog it

 
Escrit per krls el dia 17.10.07 | Enllaç permanent | 1 comentaris
Què preocupa els ciutadans? El nom de Carod o el debat obert per Duran?
Mentre Carod-Rovira torna a recrear-se en el victimisme abusant de la ignorància i mala fe d'una espanyola que no té cap representació, els ciutadans han pogut comprovar de quina manera els polítics afronten la seva responsabilitat. Duran i Lleida va demostrar, en la qüestió de la integració de les cultures que vénen de fora, que hi ha un discurs alternatiu al políticament correcte, al xantatge de l'esquerra tronada. La seva intervenció en resposta a les demandes d'una persona de religió musulmana la considero no només valenta i arriscada --i això diu molt d'un polític-- sinó molt compromesa amb el que avui és al centre del debat ciutadà. Ningú no li interessa més enllà de l'anècdota si Josep-Lluís Carod-Rovira ha fet el milhomes davant d'una ignorant del carrer; a la gent li preocupa com gestionem la immigració i com gestionem la multiculturalitat i la multiconfessionalitat, que són realitats amb les quals estem aprenent a conviure. Amagar el cap sota terra, respondre amb la correcció política per evitar el xantatge de l'esquerra, indigna cada dia més els ciutadans i deixa el terreny a disposició dels xenòfobs. Crec que la resposta de Duran va arribar a l'ànima de molta gent, que feia temps que esperava veure un polític que digués per televisió i en màxima audiència el que va dir el futur candidat de CiU a les eleccions generals del 2008.

 
Escrit per krls el dia 17.10.07 | Enllaç permanent | 0 comentaris
16 octubre 2007
Per al PSC, ERC és un autèntic xollo
El PSC ha descobert l'autèntica bicoca que és el pacte amb Esquerra. Un xollo dels que no es troben cada dia. Mentre contempla amb satisfacció mal dissimulada com Esquerra li fa la feina bruta, manté la seva agenda espanyolitzant --això sí, posant cara amable-- sense el més mínim temor a rebre cap càstig dels seus socis independentistes, que estan massa enfeinats trobant arguments per no pactar amb Convergència.

Ara han votat en contra de la proposta presentada per ERC i recolzada per CiU i per ICV que clama per l'urgent retorn dels papers de Salamanca. I no passa, ni passarà, res. Molt de bla-bla-bla caspós de Tardà, però els socialistes catalans tornaran a abufetejar el país votant en contra del que és un clam popular. I per què? Doncs perquè a la seva agenda, a la de Montilla, Chacón, Bolaño, Zaragoza i companyia, la prioritat és Zapatero, són les eleccions espanyoles i els resultats del PSOE. Han posat la màquina a treballar per la victòria del PSOE, i Catalunya ja és una palanca més de la seva màquina.

Saben que Esquerra ha anat molt lluny amb el pacte amb ells i que ja no es pot fer enrere, perquè ha tingut la poca traça, la manca d'intel·ligència, de no mantenir una alternativa possible que fes una mica de por al PSC i donés força negociadora permanent a Esquerra.

Què farà Esquerra davant d'aquest nou acte de "sobirania" del PSC? Res de res. Com a bons calçaces s'empassaran aquesta i, apa!, a una altra cosa. Al mateix moment que el PSC vota en contra del retorn dels papers estaran pactant amb el PSC qualsevol repartiment de poder a Catalunya.

I, potser, també és un xollo ser del PSC
Certament, també això de ser socialista és un autèntic xollo. No has d'anar cada onze de setembre a reclamar res, no has de lluir mai la bandera estelada, no has de defensar la identitat nacional d'una nació que no té Estat, no has de signar cap manifest en favor de les seleccions nacionals, ni anar a partits avorrits, ni pel CAT a la matrícula, ni has de mobilitzar-te cada vegada que des de Madrid ens volen retallar l'autonomia, i pots fer lleis fins i tot que la retallin, o pots participar activament de governs que escatimen els recursos econòmics a Catalunya i es neguen a publicar les balances fiscals, i pots votar fins i tot en contra dels teus propis socis de govern; no has de dedicar una vida a defensar el català, ni anar pel món dient "I'm Catalan" ni registrar-te als hotels amb la identitat catalana, ni intentar explicar el fet català allà on convé que ens coneguin... No has de fer res de tot això, perquè no serveix de res. Sempre tindràs poder ininterromput, sempre tindràs una Esquerra a l'abast de la mà que arribarà voluntàriament, i a sobre et farà un monument, allà on tu no arribes. Les complicacions deixa-les pels pobres convergents, que no s'enteren de res. Potser algun dia aprendran que això de ser tan de la ceba no surt a compte, que el que de debò és un xollo és ser un espanyol a Catalunya; només has d'estar disposat que de tant en tant un mormó catalanista amb aires de Messies redemptor intenti vendre't una bíblia, i tu li dius que demà ja en parlarem però que per avui ja vas servit. I se'n tornarà a casa convençut que ja et té al sac, mentre tu en la intimitat de casa teva et fotràs un fart de riure. Del mormó i del pobre de la ceba que encara té la moral d'omplir autobusos per anar al Palau Sant Jordi a defensar el retorn d'uns papers que tu et permets el luxe de passar-te pel cul perquè vénen les eleccions de Zapatero i amb això sí que no s'hi juga.

 
Escrit per krls el dia 16.10.07 | Enllaç permanent | 2 comentaris
Carod ens fa fer el ridícul com a país
El conseller de la Vicepresidència té poca feina i la poca que té se la complica. El problema és que ja fa temps que hauria d'haver après que no es representa a si mateix ni tampoc només el seu partit, sinó que, pel càrrec que ocupa, representa el país. Poca broma. Però el seu sentit d'Estat és tan feble que li pot més la incontinència verbal i els gest messiànic que no la reputació del país. I per culpa d'ell Catalunya ha fet el ridícul un altre cop. L'anunci que va fer assegurant que Catalunya participarà a la Biennal de Venècia de forma independent ha resultat ser mentida. Ho ha hagut de desmentir la pròpia organització, cosa que ens hauria de fer envermellir. El conseller Carod explica mentides a tot el país i confon els desitjos amb la realitat, però segur que encara pensa que és víctima d'algun complot, tan propens com és al victimisme personal...
N'hi ha per llogar-hi cadires. Quina poca capacitat, Déu meu senyor! Com es pot refiar algú d'un personatge així? Ara m'explico el deliri de voler arribar a la independència pactant amb els espanyolistes...

 
Escrit per krls el dia 16.10.07 | Enllaç permanent | 5 comentaris
15 octubre 2007
La "perla" del Festival de Cine de Girona: un projector fet a la ronda Ferran Puig
He tret el nas al Festival de Cine de Girona, mitja hora després que s'hagi inaugurat. Hi he anat perquè amb en Lluís Valentí, l'ànima de l'esdeveniment, ens coneixem de fa temps i perquè sempre m'ha admirat la tenacitat que té per tirar coses endavant malgrat el poc suport institucional. Ja és el 19è any. L'acte d'inauguració s'ha fet a la Casa de Cultura, i al hall del primer pis hi ha una exposició de peces procedents del fons de la família Gubau, mítics empresaris del cinema de les nostres comarques. En Valentí hi ha trobat una perla, entre aquest material: un projector fabricat a Girona abans de la guerra. He fet algunes fotografies amb el meu telèfon que podeu consultar al meu àlbum web.

 
Escrit per krls el dia 15.10.07 | Enllaç permanent | 0 comentaris
Nova entrega del concurs "On veus la informació"
Com cada setmana, el concurs "On veus la informació'" proposa un indret de les comarques gironines que heu d'endevinar si voleu participar en el concurs. La imatge de la setmana és aquesta que veieu reproduïda, i la forma de participar-hi la trobareu en aquest enllaç.

 
Escrit per krls el dia 15.10.07 | Enllaç permanent | 0 comentaris
14 octubre 2007
Montilla deixa en ridícul el "Manifest dels instal·lats" d'Esquerra
Accepto que totes les tàctiques poden ser vàlides si s'aconsegueix tirar endavant l'estratègia de faci avançar el país cap a major cotes de sobirania. De moment, més enllà del peixalcovisme que fins i tot avui reivindica Esquerra no sembla que cap de les tàctiques noves ens hagi servit per anar gaire enlloc, ans al contrari. Però hi ha coses que resulten inexplicables i incomprensibles.

S'acaba de fer públic el Manifest dels instal·lats d'Esquerra que advoquen, naturalment, per continuar escalfant-se al redòs de l'estufa Montilla. No m'hi sorprèn gens trobar-hi el flamant president de la Diputació de Girona, que el primer que va fer fou apujar-se el sou més d'un 40%. Tu diràs si vol mantenir el pacte amb el PSC! Suposo que deu ser el principal inspirador de la frase del manifest que diu que
"anar a l'oposició voluntàriament, en aquest moment, seria una irresponsabilitat que posaria en perill els importants guanys pel país que l'acció de govern d'Esquerra ha produit des del 2003".

El que volia subratllar, però, és que aquest manifest ja ha estat posat en ridícul pel principal beneficiat d'aquest entreguisme d'Esquerra, el president José Montilla. Mirem el que diu el punt 2 del Manifest dels instal·lats:

"El treball que estan fent les persones que són als diferents governs, en nom d'Esquerra, tant de la Generalitat de Catalunya, com al Govern de les Illes Balears, de les diputacions provincials, dels consells comarcals, és un treball imprescindible per avançar en la creació d'una majoria social favorable a la independència de la nostra nació".

Molt bé. O sigui que fer president Montilla i excloure Convergència del poder local és la millor manera d'anar cap a la independència. Però el mateix dia que l'autor d'aquest manifest posava en circulació el seu deliri, el beneficiat de tanta bondat sobiranista, José Montilla, participava diligent i somrient en un acte del PSOE (i encara es pregunta per què li diem que és una sucursal?) on tots es posaven rere el seu secretari general Zapatero i la seva proclama de frenar les "demandes sobiranistes". La conclusió és que Esquerra pensa arribar a la sobirania pactant amb aquells que explícitament es proposen frenar-la i fent impossible un pacte amb aquells que som sobiranistes. Això només s'entén si acceptem que algú s'està equivocant. O s'equivoca Montilla pensant que frenarà el sobiranisme pactant amb els sobiranistes, o s'equivoca Esquerra pensant que augmentarà el sobiranisme pactant amb els antisobiranistes declarats. I veient que el PSOE és una màquina de poder insaciable, tinc pocs dubtes sobre qui és el que s'està equivocant. Una pista: no és en Montilla.

Jo no sé quin pes exacte tindran els instal·lats dins d'Esquerra, però és evident que ja ha deixat de ser un partit assembleari per esdevenir un partit de quadres de l'administració, i això fa pensar que la Conferència Nacional enterrarà definitivament els crítics i consolidarà el sector de la poltrona, fent vàlida aquella frase que diu "de victòria en victòria fins a la derrota final". I que en el cas dels signants del Manifest dels instal·lats es podria versionar de la manera següent: "de renúncia en renúncia fins a la poltrona final".


 
Escrit per krls el dia 14.10.07 | Enllaç permanent | 1 comentaris
Enlloc de patir per Escòcia que es preocupin de no acabar a Bèlgica
Els diaris Avui i La Vanguardia publiquen dues entrevistes, a Josep A. Duran i Lleida i Felip Puig respectivament, que val la pena que llegim amb atenció i que tinguem presents. La de Felip Puig respon d'una forma nítida a la raó de ser de Convergència, i proposo als qui encara s'empassen el relat que Convergència i el PSC tenim el mateix projecte nacional que contrastin les paraules de Puig amb els fets de Montilla d'ahir mateix: on era el primer secretari socialista català, amb qui estava reunit i què va decidir... Em quedo amb la claredat de les respostes de Puig, la coherència amb el plantejament gradualista cap a la sobirania i la crítica als tics totalitaris del règim tripartit. Perquè no hem d'oblidar de dir als ciutadans quin model de país sobirà volem: el d'un en què personatges sinistres com Bolaño grapegen la llibertat d'expressió, o un altre en què, amb errors i encerts, tothom hi té cabuda i tothom hi té un paper. El d'un país sobirà on la voluntat de mig país és reclosa en un camp de concentració polític perquè vota la formació política equivocada i cal que sigui reeducat, o el d'un altre en què l'opció política no determina l'èxit professional i social de cadascú...

De l'entrevista amb Duran i Lleida en trec algunes frases que tenen una càrrega política que els socialistes, probables guanyadors de les eleccions generals, haurien de sospesar
"Nosaltres no podem donar suport a Rodríguez Zapatero a partir del compromís de la seva paraula. Nosaltres no podem donar suport a Zapatero a partir d'un paper que estableixi deu punts de prioritats de la legislatura. Només podem donar-li suport si realment estan disposats a una nova cultura política".

"Però és que, a més, si convé no donar suport a Rodríguez Zapatero, s'ha d'estar disposat a no donar suport a ningú a Espanya. I que s'ho arregli Rodríguez Zapatero. Que governi en minoria o que convoqui eleccions. Que faci el que vulgui. Nosaltres hem de prioritzar una cultura diferent. Hem d'utilitzar el pacte com a instrument d'avenç econòmic, social i nacional per a Catalunya, però s'ha de materialitzar de manera molt diferent de com ho hem fet fins ara"
Aquesta darrera resposta m'agrada especialment. Sóc dels que penso que ja n'hi ha prou que ens prenguin el pèl, i que si el Partit Socialista té ganes de fer el ximple i de jugar al joc dels disbarats pensant que, si les coses van maldades, sempre hi haurà una CiU disposada a posar-hi el seny que ells s'han ventilat per culpa del seu sectarisme estúpid, que en pateixi les conseqüències i n'aprengui la lliçó. No hem de ser nosaltres els que hem de rescatar l'Estat espanyol d'una situació d'ingovernabilitat provocada per la ximpleria, l'engany, la frivolitat, la indigència intel·lectual dels socialistes que ens governen. No és CiU la que ha de sacrificar la seva expectativa política perquè d'altres puguin engreixar-se acaparant tot el poder, el que els pertoca i el que no.

Per això opino que si els socialistes persisteixen en la seva miserable política basada en l'engany i el sectarisme, el que es poden trobar no és la nova Escòcia a què l'il·luminat messies-conseller de la Vicepresència pretén dur-nos (i que ja aviso que ni de broma se'n sortirà, primer perquè és incapaç i segon perquè caldria el concurs de la gent a qui aquest personatge ha condemnat a cremar-se als inferns, i més aviat el veig fregant-se les mans veient com s'hi rosteixen...), sinó a la Bèlgica ingovernable i insostenible a què Zapatero s'encamina acceleradament. I que consti que a mi no m'inquieta gens ni mica que acabem com a Bèlgica.

 
Escrit per krls el dia 14.10.07 | Enllaç permanent | 0 comentaris
13 octubre 2007
"Epístola a una esperança certa" d'en Salvador Sunyer
Avui que tinc una mica de temps m'he decidit a satisfer un desig que m'havia proposat des de la Nit de Poetes de Girona que es va celebrar ara fa un mes. Hi solo anar des de fa anys, i sempre en trec alguna perla que val la pena retenir. Enguany es retia homenatge a Carles Vicens. Un dels poetes que hi va llegir obra seva, inèdita, fou en Salvador Sunyer. En Salvador és un patriota que ha dedicat la seva vida al país i a la nostra llengua; el recordo quan feia de dependent d'una farmàcia de Girona on el meu pare s'aturava sempre que podia a saludar-lo, i després lògicament l'he anat seguint a través de les seves activitats públiques d'ençà que va ser escollit senador, diputat i alcalde de Salt. Tinc el goig de conèixer el seu fill Salvador, promotor teatral a qui devem l'alta qualitat teatral que ens visita cada temporada a Girona i Salt.
En Salvador hi va llegir la seva "Epístola a una esperança certa", i em sembla que qualsevol persona que es disposi a apedaçar la nació rebregada per la tàctica política l'hauria de retenir. Tant els qu ens proposem refundar el catalanisme i enfortir-ne la casa gran com els qui es venen l'ànima per provar de fer drecera, l'epístola d'en Salvador Sunyer em sembla d'una gran utilitat.
Us l'he transcrita en el document que us podreu descarregar al peu d'aquest article. L'he copiada del programa de mà que es va lliurar aquella nit a les meves estimades escales de Sant Martí.

Epistola.doc

 
Escrit per krls el dia 13.10.07 | Enllaç permanent | 0 comentaris
12 octubre 2007
Els de Ya.com et pengen si parles en català
Aquest matí m'han trucat al fix. Com que habitualment ens truquem pel mòbil, quan sona el fix és un petit esdeveniment. Era una trucada comercial, d'aquelles que t'emprenyen quan saben que ets a casa, i veig que també aprofiten els festius. La veu d'un noi s'ha identificat com a operador de Ya.com i m'ha fet una pregunta que d'altres trucades comercials ja m'havien fet anteriorment: "¿Tiene usted ADSL en casa?". Jo li responc que sí, per educació, però amb la intenció de dir-li immediatament que no m'interessa que em vengui res ni que em truqui més, però de seguida m'engalta la segona pregunta: "¿Puede usted decirme con qué compañía lo tiene contratado?". I jo que li responc amb tota naturalitat i amabilitat "no tinc interès a donar-li aquesta informació". Se sent un "¿cómo?" entre sorprès i indignat, però li torno a respondre amb calma i respecte altre cop en català... i ja no em dóna temps per a res més perquè l'interlocutor de Ya.com penja el telèfon abans que jo hagi acabat de parlar. En d'altres ocasions m'he trobat amb operadors que m'expliquen educadament que no entenen el català i que si em faria res d'expressar-me en espanyol. Jo els responc en espanyol, també amablement, que el dia que se m'adrecin en català em plantejaré prendre en consideració el que vulguin vendre'm, però que mentre no facin aquest petit esforç no cal que es molestin a trucar-me més vegades.
Els de Ya.com segurament han trobat aquesta manera peculiar de celebrar la seva festa de la Hispanitat. Jo, avui, he treballat.

 
Escrit per krls el dia 12.10.07 | Enllaç permanent | 2 comentaris
Caos de trànsit a Girona, passivitat municipal
Un amic meu que ha vingut a Girona des de Vilanova em deixa un missatge a la bústia del telèfon quan ja ha agafat el cotxe per tornar cap a casa seva. Em diu quatre coses que havien quedat pendents, i acaba canviant de tema, alarmat, deixant constància de la seva estupefacció pel caos de trànsit que pateix la nostra ciutat. És una constant, ho vam denunciar a la campanya electoral (proposàvem un pla de xoc amb mesures urgents per alleugerir el col·lapse) i n'haurem de tornar a parlar. Mentrestant, la passivitat municipal en aquest tema és sorprenent, i es prenen iniciatives surrealistes com és la de ficar carrils per al bus al mig del carrer (per exemple, a Joaquim Vayreda o en un tram del carrer Maragall). Aquest ajuntament això no ho arreglarà mai, perquè ja s'hi han acostumat i pretenen fer-nos creure que no hi ha alternativa, que "Girona és així" i que ja ens hi podem anar fent a la idea. Jo no hi estic d'acord, ben al contrari: podem capgirar la situació del trànsit amb imaginació, decisió i fermesa. A l'equip de govern li recomanaria que repassés el nostre programa electoral; hi trobarà algunes idees que poden fer servir (i sobre les quals no reclamarem drets d'autor).

 
Escrit per krls el dia 12.10.07 | Enllaç permanent | 1 comentaris
11 octubre 2007
Una imatge reveladora

Aquesta gràfica corre per internet (sense el comentari que hi he posat al peu). És prou eloqüent de les conseqüències de la política seguida tant per PSOE com per PP, sempre amb la col·laboració total dels seus ministres catalans. Avui, un d'aquests ministres és el president de la Generalitat.

 
Escrit per krls el dia 11.10.07 | Enllaç permanent | 5 comentaris
Primera valoració de CiU del projecte de TAV a la ciutat de Girona
Convergència i Unió ha fet una primera anàlisi del projecte de TAV a la ciutat de Girona elaborat pels tècnics de l'Estat i en treu unes primeres conclusions que vol fer públiques:

1. El projecte presentat és tècnicament acceptable però encara no és el projecte que Girona necessita, especialment en alguns punts concrets que, de no resoldre's a temps i de forma òptima, poden generar problemes durant les obres i deixar una herència que perjudiqui la ciutat. Els punts principals, no únics, que cal corregir, aclarir i/o vigilar, són els següents.

1.1. Hem d'aconseguir modificar el traçat a la zona de l'estació de mercaderies per tal que aquest espai pugui revertir a la ciutat.

1.2. És urgent posar-nos a treballar, conjuntament també amb els sectors socials de la ciutat, la reordenació del trànsit afectat per les obres.

1.3. És imprescindible canviar el tractament que té el desviament i endegament del riu Güell, tant la tècnica a usar com l'arranjament de l'entorn i la connexió amb la llera natural

1.4. Els sistemes de ventilació de la futura estació d'autobusos, dels pàrquings i de l'estació subterrània, ara per ara no previstos, i els plans de seguretat, també per definir.

1.5. El sistema de via: hem d'exigir que es canviï el que està previst per un altre que impedeix que es notin vibracions a l'exterior cada vegada que passa un tren.

1.6. És inacceptable el plantejament que el projecte fa de les rutes per on han de circular els milers de camions que han de dur les terres extretes fins als abocadors previstos. En cap cas hem de deixar que passin per l'interior de la ciutat, com sí que preveu ara el projecte del ministeri.

2. L'Ajuntament de Girona, que no és ni el redactor ni l'executor ni el director de l'obra, té, no obstant, una responsabilitat històrica: la de vetllar perquè de la correcció tècnica es passi a l'excel·lència. Només l'acció municipal podrà fer que un projecte tècnicament viable, que compleix els requisits del Ministeri, esdevingui també un projecte òptim de ciutat i per a la ciutat del segle XXI. En aquest sentit reclamem la figura d'un comissionat o comissionada municipal que es dediqui exclusivament a l'obra, que sigui l'interlocutor ordinari i que tingui accés a la informació en temps real per poder mantenir la ciutat informada.

3. En la responsabilitat històrica que té l'Ajuntament per passar de la correcció a l'excel·lència, Convergència i Unió reitera el seu compromís de contribuir-hi exercint amb responsabilitat i rigor el paper d'oposició, que no és incompatible amb la voluntat de consens que sempre ha declarat en aquest tema.

4. No és un bon precedent per mantenir el consens el retard a l'accés al projecte que han tingut la majoria de grups municipals, excepte el del PSC. El PSC no pot gestionar sol aquest projecte, i les modificacions que caldrà fer-hi així com el seguiment i la vigilància exigeixen el concurs i la complicitat de tots els grups municipals del consistori, que han de poder accedir a la informació en igualtat de condicions que el grup del PSC.

5. S'ha d'accelerar al màxim la informació a donar als ciutadans i l'obertura de l'oficina d'informació. Cal, a més, obrir un espai web específic on l'Ajuntament vagi donant informació regular i on el ciutadà pugui trobar les respostes a les preguntes més freqüents

6. La seguretat de l'obra està tècnicament garantida i en aquest sentit ens felicitem pels esforços de tothom per tal de generar confiança tant en les tècniques constructives triades com en la vigilància de l'obra. Si les obres s'executen adequadament i el control de les administracions afectades és diligent, la construcció del TAV no ha de generar problemes des del punt de vista de la seguretat.

7. A partir d'ara caldrà un calendari de reunions més freqüent de la comissió de seguiment del TAV.

 
Escrit per krls el dia 11.10.07 | Enllaç permanent | 0 comentaris
10 octubre 2007
La cara dura, la hipocresia dels socis d'Esquerra
Montilla acaba de retreure a Pujol que no hagi fet prou pel català a Europa. S'ha de tenir la cara molt dura per retreure a Jordi Pujol, des del Partit Socialista, que el català no tingui una posició millor dins de la Unió Europea. ¿Cal que els recordem que és un militant seu el que ha estat el president del Parlament Europeu més beligerant contra l'ús de la nostra llengua? Cal que els recordem que la culpa que a Europa no es reconegui el català és perquè no es reconeix a les Corts, on José Montilla ha estat ministre sense moure un dit perquè el català hi fos oficial? Cal que els recordem la seva història, des de la Loapa --per la qual mai no han demanat perdó-- fins als recursos contra les lleis del català?
S'ha de tenir molta barra, s'ha de ser molt cínic, s'ha de ser molt Bolaño per voler imposar el relat que Jordi Pujol no va fer prou pel català i, en canvi, és ara que amb Montilla i Esquerra se'ns obriran les portes del paradís. El convergenticidi que es proposen PSC, ERC i ICV va tan lluny que arriba al deliri i al surrealisme, però per fortuna el país no està pas tan fotut com perquè aquest relat s'imposi. El dia que el PSC, el partit del qual Montilla és el primer secretari, doni suport a l'oficialitat del català a les Corts espanyoles s'eliminarà el principal obstacle pel qual el català encara no es pot fer servir a l'eurocambra. Ja sabem, però, que això no ho faran mai. Per sucursalisme congènit, i perquè ara ja saben que sense fer cap esforç ni haver de canviar res del seu comportament gaudiran sempre del favor d'Esquerra. L'únic que han de fer és el "sacrifici" d'acceptar la presidència de la Generalitat, un gran i esforçat acte de rebel·lia...

 
Escrit per krls el dia 10.10.07 | Enllaç permanent | 0 comentaris
El cas d'una catalana que no han deixat entrar als EUA
Reconec que encara m'estic recuperant de la frase que va pronunciar un regidor d'Esquerra durant el ple de dimarts, en què citava els Estats Units com a exemple dels "països de llarga tradició democràtica". Hi estic d'acord, però em sorprèn la rotunditat de l'expressió per part d'una esquerra ideològica que encara sent nostàlgia del Che, de Ho-Chi-Min (i alguns potser de Pol Pot). Però tampoc no es bo perdre de vista el sentit crític. Perquè els Estats Units, certament una gran democràcia i un gran sistema de llibertats, són també els responsables de Guantánamo. I també de fets com els que denuncia la catalana Rita M. Gasulla en aquesta entrevista que publica l'Avui.cat

 
Escrit per krls el dia 10.10.07 | Enllaç permanent | 0 comentaris
La solitud d'Esquerra
Esquerra es va quedar sola en el ple municipal d'ahir, intentant que s'aprovés una moció que portava el títol equívoc "en defensa de la llibertat d'expressió". Això d'intentar és un dir, perquè de fet els grups ens vam trobar la moció sense que ningú d'Esquerra procurés transaccionar el text: o ho votàvem tot, o ens hi oposàvem. Les raons per les quals ens hi hem oposat, conjuntament amb el PSC i ICV, són clares: l'interès de la ciutat passa per damunt de l'interès de les estratègies dels partits, i en aquest cas, a més a més, l'alcaldia va llegir una declaració institucional que subscrivim plenament, on queda nítida la defensa de la llibertat d'expressió i el desacord amb els excessos de les autoritats judicials, alhora que també es deixa clar (cosa que no apareix a la moció d'Esquerra) el nostre rebuig a la crema de símbols.
Ha estat una jugada molt poc calculada pel partit d'esquerres, perquè ha obert una esquerda en el tripartit local d'una forma innecessària. Però la solitud que més hauria de preocupar a Esquerra és la de la plaça del Vi: no hi havia ningú. Ningú, ni una persona dels col·lectius independentistes afectats per les accions judicials als quals suposadament Esquerra volia representar, van anar a la plaça del Vi per fer-se sentir o per fer costat als seus suposats representants. Cap pancarta, cap concentració... Esquerra s'està quedant sola, i el seu intent de monopolitzar l'independentisme del país ja no cola.

 
Escrit per krls el dia 10.10.07 | Enllaç permanent | 0 comentaris
09 octubre 2007
Coneixes aquest indret?

La campanya per conèixer indrets de les comarques gironines presenta aquesta setmana aquesta imatge. Si coneixes aquest indret aquí trobaràs el que has de fer per poder optar als premis del concurs.

 
Escrit per krls el dia 9.10.07 | Enllaç permanent | 0 comentaris
08 octubre 2007
Tastant el nou sòl de la plaça de l'Hospital
Fa uns dies que ja és visible el nou sòl que tindrà la plaça de l'Hospital, i avui l'he pogut trepitjar perquè el pas per davant de la Casa de Cultura ja es fa per damunt de la pedra que cobrirà tota la plaça. Hi he vist en Joan Maria Viader, l'arquitecte, al peu del canó de l'obra. Serà un gran espai al centre de la ciutat, per bé que encara li falta temps per poder estar a punt i entrar en servei. La foto és d'avui mateix.

 
Escrit per krls el dia 8.10.07 | Enllaç permanent | 0 comentaris
Frankfurt amb Quim Curbet
La iniciativa que acaba de fer saber l'editor gironí Quim Curbet em sembla genial. Us transcric la nota de premsa que m'acaba d'arribar:

En ocasió de la inauguració de la Fira de Frankfurt, l?editor Quim Curbet convida als seus autors a menjar un frankfurt a la terrassa d?una cerveseria de Girona

L?editor de CCG Edicions, una petita editorial generalista radicada a les comarques gironines, és un dels pocs editors catalans que ?per raons diverses? no assistirà als actes d?inauguració de la Fira de Frankfurt i vol amb aquesta acció reivindicar el paper també important de les editorials del rerepaís, tal com diu Curbet, ?de l?àrea territorial que a la curta o a la llarga acaba proveint a la capital dels recursos de tota mena ?inclosos els culturals? sense els quals no podria sobreviure?.

Quim Curbet, que també és editor de la revista ContaGi, convida igualment a tots els col·laboradors de la revista a degustar salsitxes alemanyes en honor dels representants de la cultura catalana que a Frankfurt hauran d?alimentar-se només amb les petites racions dels grans xefs catalans.

 
Escrit per krls el dia 8.10.07 | Enllaç permanent | 0 comentaris
Un jardiner xenòfob a Madrid. Actuarà la justícia?
La xenofòbia és un delicte molt greu, en democràcia. Us explico l'experiència que m'ha traslladat una víctima d'aquesta xenofòbia, un bon amic que m'autoritza a fer-ne un comentari. La setmana passada, ell i dues persones més passejaven per Madrid, on s'havien trobat per assumptes de negocis. Anaven pel carrer i parlaven, naturalment, en català. De cop senten una veu que crida "Catalanes de mierda!" i immediatament els cau a sobre una dutxa d'aigua. L'agressor era un jardiner, segurament dels serveis municipals, vestit amb la granota verda i amb una mànega a la mà satisfet d'haver ruixat tres perillosos terroristes que parlaven en català. Les víctimes eren homes de negoci, vestits amb conjunt adequat a la seva feina. Però per al jardiner de Madrid, l'ofensa per a les seves orelles espanyolament pures justificava un acte de defensa pròpia com aquell. I així, armat amb el que tenia a la mà, com un voluntari del somatén que no defalleix en la defensa de la pàtria, va aconseguir l'heroïcitat de ruixar tres catalans com a escarment per haver gosat parlar en la llengua d'aquest racó de món. Això és xenofòbia, això és un acte d'odi contra una altra comunitat cultural i lingüística.
Què farà la fiscalia? Què dirà Losantos? Què escriurà Pedro Jota? Quants polítics espanyols sortirana demanar excuses? Ja ens ho podem imaginar. Però aquesta és la gran diferència: nosaltres no som com ells. No volem ser com ells i reclamem, en justícia, el nostre fet diferencial. Hi ha gent que es queixa que som massa ben educats i que quan algú dels nostres ofèn, tenim massa pressa a demanar perdó. Jo ho celebro, que siguem així. Un amic em deia fa uns dies que un poble que no dóna les gràcies ni demana perdó no pot anar enlloc, i és exactament així. El dia que siguem com el jardiner de Madrid, com els fiscals, els locutors i els periodistes de Madrid, aquell dia haurem perdut bona part de la nostra identitat nacional. La intel·ligència i el seny no ens fa més febles, sinó que ens enforteix; la brutalitat del jardiner de Madrid ens empapa de raó, per més que potser aquella nit l'individu en qüestió se'n devia anar al llit convençut d'haver fet la BOE (bona obra espanyola) del dia.

 
Escrit per krls el dia 8.10.07 | Enllaç permanent | 0 comentaris
04 octubre 2007
ERC vota amb PP i Ciutadans contra la gestió del Prat per desmarcar-se de CiU
clipped from www.vilaweb.cat

ERC vota amb PP i Ciutadans contra la gestió del Prat per desmarcar-se de CiU

ERC ha preferit no trencar la disciplina de vot dels grups que donen suport al govern i ha votat en contra d'una moció de CiU sobre una qüestió que els republicans sempre han defensat: que les institucions catalanes siguin majoritàries en el futur consorci de gestió de l'aeroport del Prat, amb la següent distribució: Un 40% per a la Generalitat, un 40 % per al govern espanyol, un 10% per a les entitats locals i un 10% per les organitzacions socials i empresarials.

D'aquesta manera els grups del tripartit han votat amb el PP i Ciutadans per desmarcar-se de CiU, i han justificat la decisió dient que presentarien una proposició no de llei alternativa que demanaria exactament el mateix, però que podria tenir el suport de més grups parlamentaris.

 blog it

 
Escrit per krls el dia 4.10.07 | Enllaç permanent | 0 comentaris
El tripartit vota en contra una "majoria determinant" als aeroports catalans
CiU proposa en una moció al Parlament sobre política aeroportuària que es creï un consorci "en què hi hagi una majoria determinant de la part catalana". El tripartit, Esquerra inclosa, hi voten en contra... Quina ridiculesa. Han votat en contra d'una moció pel simple fet que la proposa CiU, i per justificar-ho anuncien que presentaran una proposta de resolució que dirà el mateix. No hi entenc res de res: en el debat de política general, ells van aprovar una proposta que no parlava de "majoria" de la part catalana (tal com sempre ha defensat CiU)... i d'això en fa tot just una setmana. No cal que diguem que CiU votarà a favor de la proposta que presentaran sempre i quan tingui el redactat que ens han anunciat. La diferència entre el tripartit i nosaltres és el sectarisme. Ells no suporten la idea de votar a favor de cap proposta de CiU, i nosaltres no tenim cap problema a votar les lleis i les propostes que elabora el Govern que ens semblen positives. Quines misèries, valga'm déu senyor.

 
Escrit per krls el dia 4.10.07 | Enllaç permanent | 2 comentaris
El model aeroportuari català i l'aeroport de Girona
Quin és el model aeroportuari que ens convé? Lògicament, i per damunt de tot, el que en garanteixi una bona gestió. Però també, perquè un aeroport és una infraestrucutra essencial en la configuració de models de país, qui és el garant d'aquesta bona gestió. Actes de fe, no, si us plau! Més confiança en AENA o l'Estat espanyol? Ni parlar-ne. Ja sabem on ens ha conduït la seva capacitat de gestió: a la misèria, a la dilució. No donen per més, i no volen donar per més. Han tingut dècades per demostrar-ho i no s'han guanyat cap nova oportunitat. Cal un model que aposti per la presència "majoritària" de la part catalana, i això em sembla innegociable. I que sigui "determinant", també. Fins ara, el PSC no n'ha volgut sentir ni a parlar. Veurem què faran avui amb la proposta de Convergència i Unió. Ho dic, perquè això afecta també el futur de l'aeroport de Girona, una eina cada dia més important per ala nostra economia.

 
Escrit per krls el dia 4.10.07 | Enllaç permanent | 0 comentaris
Papers de Salamanca: què fa el soci preferent d'Esquerra?
El ministre de Cultura del govern socialista (espanyol, en aquest cas) ajorna sine die el retorn dels papers de Salamanca que faltaven. De moment, els papers no es toquen. Carme (Carmen, segons on) Chacón, la candidata de Montilla, el president preferit d'Esquerra, és còmplice directa d'aquest nou greuge a Catalunya. Malgrat el que vulgui fer creure, el PSC torna a demostrar la seva dependència del PSOE, i es torna a posar en evidència la mentida que Montilla va proferir en el ple de la setmana passada quan assegurava tenir les mans lliures... El problema és que el PSC fa tot això sense tenir el més lleuger dubte que li sortirà sempre gratis. Que faci el que faci, sempre hi haurà una Esquerra disposada a premiar-li el fet de ser "socialista" que, per a ambdues formacions polítiques, és més important que ser "català" en el sentit polític (vull dir, posar els interessos del país per davant dels de la ideologia d'esquerres).
Fa molt de temps que espero algun moviment que vingui d'Esquerra per poder canviar l'anàlisi, però el temps passa i les complicitats clamoroses davant de frases com "superar el dilema excloent entre Catalunya i Espanya" que va pronunciar un Montilla orgullós del suport independentista, se sumen a les traïcions, mentides i mesquineses usades al servei d'acumular el màxim nombre de càrrecs possibles... i no hi ha res de nou ni de bo sota el sol. Aquells que esperen amb beneita ingenuïtat que Esquerra posi Catalunya per davant del Socialisme ja cal que es preparin per a una nova decepció. Això no canviarà.

 
Escrit per krls el dia 4.10.07 | Enllaç permanent | 0 comentaris
03 octubre 2007
CiU parla del xador al Parlament

video

La diputada de Convergència i Unió Irene Rigau ha introduït, durant la seva interpel·lació al conseller d'Educació, Ernest Maragall, el problema que s'ha viscut (i que em penso que encara es viu) a l'escola Annexa de Girona quan la direcció del centre s'ha vist desautoritzada pel tripartit i forçada a acceptar una nena vestida amb xador. El vídeo té dues parts: la interevenció de la Irene i la resposta (per dir-ho d'alguna manera, perquè ha dit que no en volia parlar) del conseller Maragall.

 
Escrit per krls el dia 3.10.07 | Enllaç permanent | 0 comentaris
Aeroport, presagi d'un fracàs nacional
La decisió sobre la terminal sud de l'aeroport de Barcelona, tan aplaudida aquesta tarda pel president Montilla, és un nou desastre que perpetra el govern socialista del PSC i del PSOE. Els socis d'Esquerra han decidit primar Iberia, que és la companyia que més ha desinvertit en vols internacionals i que ha gestionat amb prepotència un servei bàsic com és el pont aeri. I l'argument és que són els que més treballen i els que més vols tenen... en un aeroport gestionat pèssimament fins ara per AENA! És a dir, que ens han encolomat com a bo el resultat d'una gestió nefasta. Em preocupa cada dia més la indolència d'Esquerra que es va empassant dia si dia també dosis inacceptables de desnacionalització.

 
Escrit per krls el dia 3.10.07 | Enllaç permanent | 1 comentaris
I de qui és culpa?
El coordinador de la interconnexió del TGV amb França ha fet unes declaracions demoledores: el pèssim funcionament dels trens a Catalunya. De vegades hi ha coses que cal que ens les diguin des de fora perquè ens adonem de la seva importància, però això que diu el senyor Etiène Davignon ho portem dient alguns des de fa dècades. La culpa és de dos governs: dels socialistes i dels populars. I dels qui han estat als consells de ministres aprovant polítiques que han primat inversions entre Madrid i Sevilla i han mantingut Barcelona i Catalunya en una mena d'illa europea sense connexió a l'alta velocitat. Cal que recordem, altre cop, que el PSC és responsable d'aquesta situació? I cal que tornem a recordar que, malgrat això, rep el premi major de mans d'Esquerra?

 
Escrit per krls el dia 3.10.07 | Enllaç permanent | 0 comentaris
01 octubre 2007
Sobre la crema de símbols i Girona
Tres dels cinc grups municipals que tenim representació a l'Ajuntament de Girona hem signat una declaració que l'alcaldessa, Anna Pagans, ha llegit davant dels mitjans de comunicació aquesta tarda. Es tracta del posicionament que els tres signants (PSC, CiU i ICV-EUiA) hem adoptat davant el conflicte desencadenat per la crema de símbols a la nostra ciutat. Podeu llegir la declaració en aquest enllaç.

 
Escrit per krls el dia 1.10.07 | Enllaç permanent | 2 comentaris
Artefacte explosiu a la seu d'ICV
Els Mossos han desactivat un artefacte explosiu a la seu d'ICV de Sant Andreu. Què està passant? A les amenaces a diputats de Ciutadans i a la frivolitat amb què d'altres tracten el pes de l'amenaça que han patit els diputats del PP ara s'hi afegeix aquesta altra animalada. Hem de dir prou, i hem de separar molt bé el que són les reivindicacions pacífiques, per més radicals i antisistema que siguin, dels actes de violència il·legítima.

 
Escrit per krls el dia 1.10.07 | Enllaç permanent | 0 comentaris