31 desembre 2007
Les esperances (amb sordina) del 2008
Tenir esperança surt (de moment) de franc. No sé si el tripartit, sector Joan Saura, s'inventarà alguna llei que també reguli el desig i l'anhel, però mentre ens quedi la llibertat de poder esperar el que ens vingui de gust l'hem de practicar fins que ens posin cartells de "prohibit", com a bons èmuls dels seus mestres marxistes.

A nivell de Girona ciutat, espero que les obres del TAV comencin bé i s'iniciïn havent incorporat tot el que la ciutat ha demanat. Espero que l'equip de govern es desdigui de fer un pavelló d'esports a la Devesa. Espero que no augmentin els impostos, que es circuli millor i que la ciutat millori en neteja. Desitjo que les previsions econòmiques no incrementin la bossa de gironins que necessiten els serveis socials, i que l'educació inverteixi la seva tendència a la baixa.

A nivell nacional, certament els temps no són bons. L'espanyolisme del PSC ha refinat la seva eficiència i ara avança de la mà d'un determinat independentisme, que li fresa el camí d'una manera servil i desproporcionada. L'espanyolisme del PSC ha entès que per desmuntar la identitat nacional catalana no cal fer-ho de front, com en els bons temps en què feien lleis com la Loapa, ni tan sols de manera explícita com quan convidaven l'Alfonso Guerra a fer campanya a Caralunya. Ara ens volen indolents davant les desgràcies que ens plouen, que és la preparació discreta d'un estat d'ànim nacional que obri el camí a la rendició definitiva. Ara ens volen desmobilitzats, emprenyats, abstencionistes, perquè la unió del catalanisme sincer no guanyi suports parlamentaris. De moment se'n surten perquè compten amb l'ajut d'uns camàlics inesperats, i mentre duri el servei en trauran tot el profit que puguin.

Malgrat tot això, conservo l'esperança que el 2008 sigui un gran any per al catalanisme. Si el catalanisme, en totes les seves expressions democràtiques, guanya suports i pot enviar a Madrid un nombre de diputats major del que té ara, potser començarem a anar bé. Però si la tàctica socialista fa efecte (indolents, que vol dir indiferents, i emprenyats, que vol dir absents de les urnes) confirmarem la nostra deriva decadent. Necessitem diputats independents de qualsevol grup parlamentari espanyol. Els diputats socialistes no serveixen Catalunya: serveixen la idea d'Espanya que defensa el PSOE i per això renuncien a presentar-se sols a les eleccions i tenir grup parlamentari. Fa trenta anys que això és així, de manera que no sé ni per què en parlem. Si en trenta anys no han canviat, per què han de canviar ara que tenen tot el que volen?
Ens calen més diputats de CiU i d'Esquerra que no pas del PSC i del PP. Ja sé que els vots dels diputats d'Esquerra són habitualment pels seus socis socialistes, però això és un error que podran rectificar de forma sobirana quan ja no puguin ignorar més temps el desastre que han provocat.

El 2008 pot ser l'inici de la recuperació de l'autoestima nacional i del projecte col·lectiu que ha estat sempre el catalanisme, o pot agreujar la falla tectònica que va produir la voladura incontrolada dels maldestres artificiers d'Esquerra. Personalment m'apunto a la idea de la refundació, en un sentit ampli (més enllà de les fronteres dels partits), i perquè sigui el motor de modernització constant del país en el qual fan falta tots els engranatges possibles.

 
Escrit per krls el dia 31.12.07 | Enllaç permanent | 1 comentaris
30 desembre 2007
Balanç 2007 del meu bloc
He publicat un butlletí en PDF amb el balanç general del meu bloc durant l'any 2007. Us el podeu descarregar en aquest enllaç o clicant la imatge que acompanya aquesta entrada. El balanç és molt positiu, sobretot perquè s'ha incrementat notablement el nombre de visites a la plana, entre d'altres motius perquè durant el 2007 he anat incorporant al bloc un seguit de millores i serveis. A tots els lectors, moltes gràcies per la fidelitat. I un molt bon any 2008.

Podeu trobar el butlletí a:
resum%202007.pdf

 
Escrit per krls el dia 30.12.07 | Enllaç permanent | 1 comentaris
23 desembre 2007
Alta Velocitat, poca vergonya
Zapatero, el gran redemptor de Catalunya si atenem a les hagiografies que li dediquen els seus companys del PSC, acaba d'inagurar el tren de gran velocitat --que els socialistes espanyols van batejar amb Alta Velocidad Española. És un fet, no una opinió-- que va de Madrid a Màlaga. Un altre fet, i no una opinió, és que els socialistes van decidir implantar aquesta infraestructura ferroviària primer i molt abans a Sevilla i Madrid que no pas entre Barcelona i la resta del món. Avui, Màlaga ja té gran velocitat i Barcelona encara espera. És un fet que els socialistes van decidir convertir l'autovia del Maresme, que havia de desdoblar la N-II fa més d'una dècada, en una autopista de pagament, que és el que ara hi ha. I és un fet que el PSC va ser còmplice de l'intent més repugnant de laminar l'autonomia catalana després del cop d'estat del 23-F. Si algú pretén que ens n'oblidem, s'equivoca. Votar PSC té aquestes coses: aprofiten el teu vot per dur l'alta velocitat a Sevilla i fer-te pagar les teves carreteres. Tot això són fets, i ja admeto que aquests fets han servit per convertir Montilla president de la Generalitat. Per això em sorprèn que encara hi hagi algú que esperi un canvi radical dins del PSC en una direcció completament diferent a la que els ha dut al poder total... Per què s'haurien d'esforçar a fer-ho diferent, si ja tenen tot el que volien sense haver hagut de rectificar res?

 
Escrit per krls el dia 23.12.07 | Enllaç permanent | 0 comentaris
22 desembre 2007
Preocupa la situació econòmica del Girona
Els jugadors i tècnics del Girona de futbol van fer pública ahir la greu situació econòmica per la qual passen (no han cobrat ni el mes de novembre ni tampoc desembre, a més d'algunes primes que encara se'ls deuen). No és una crisi qualsevol, perquè tot això es dóna quan l'equip és líder de Segona B i amb 9 punts d'avantatge respecte del segon classificat. El bàsquet funciona i sembla que no li fallen ni els patrocinis privats ni tampoc els públics. Al futbol, en canvi, li manquen tots dos, almenys de manera suficient. Ho comentava l'altre dia amb un molt bon coneixedor del club: el problema de la Segona B és que té despeses de Segona A i ingressos de Tercera. Podríem començar per fer un pensament amb l'estadi municipal, com ja vam proposar en campanya electoral?

 
Escrit per krls el dia 22.12.07 | Enllaç permanent | 0 comentaris
Roda de premsa amb obsequi de Nadal
Fa anys que l'oficina parlamentària de CiU a les comarques gironines organitza una roda de premsa en les vigílies de Nadal per passar balanç de la temporada. Cada any, un diputat és l'encarregat de portar un obsequi a la premsa que tingui vinculació al territori del qual és originari i del qual porta la representació parlamentària. L'any passat li va tocar a la Dolors Rovirola, que va portar productes del Pla de l'Estany, i enguany m'ha tocat a mi. He triat un maridatge entre la terrissa negra de Quart, que és una de les produccions artesanes del Gironès amb més projecció, i la pastisseria artesana de la Selva interior. El meu germà, tercera generació de pastissers, m'ha fet uns torrons especials tant de forma com de fons: és un torró de mides diferents a les convencionals, amb uns acabats arrodonits que recorden Gaudí (i Masó, també), amb carcassa de xocolata negra i farcit de praliné, trossos de taronja i fruita de la passió.

 
Escrit per krls el dia 22.12.07 | Enllaç permanent | 0 comentaris
21 desembre 2007
El PSCEO
Periòdicament, el Govern de la Generalitat, que cada dia és més PSC i menys Esquerra, ens obsequia amb una enquesta d'un pretès Centre d'Estudis d'Opinió que dirigeix un pretès expert que es diu Gabriel Colomé. En realitat és una sectorial més del PSC i el personatge que la dirigeix és un propagandista a les ordes del carrer Nicaragua. Dit d'una altra manera: el PSC usa els fons públics per impulsar la seva política de propaganda partidista. No és estrany en un partit que acostuma a confondre allà on governa --que, gràcies a Esquerra, és a tot arreu-- la institució amb el partit. El PSCEO ha volgut que en les tertúlies de les famílies catalanes aquests dies de vacances, en les llargues sobretaules de Nadal, Sant Esteve, Cap d'Any i Reis, quan es parli de política (i de política se'n parla sempre, encara que estigui desprestigiada), es faci en una clau de lectura molt convenient als interessos del Tripartit dels Socialistes de Catalunya: que la Chacón arrasa, que el dret a decidir és un bluf, que CiU va de baixa, que Zapatero és més simpàtic que mai, i que això que el Parlament demani la dimissió de la ministra, que el país estigui col·lapsat, és una exageració de quatre nacionalistes que aviat els caurà la crosta.

Sincerament, l'enquesta del PSCEO només és digna d'un règim com el de Chávez. La manipulació és tan grollera que sembla un crim demoscòpic. El problema del país és que els socialistes ens col·loquen inútils servils a dirigir les qüestions estratègiques i ens agafa sense cap contrapoder poder equilibrar tanta desmesura. Això del CEO ha batut tots els rècords: quan va néixer ja era pitjor que el CIS. Un servei més a l'espanyolisme, perquè minar l'autoestima dels catalans fent invents impresentables dirigits per instal·lats ben pagats és una manera més d'enfonsar l'orgull nacional.

 
Escrit per krls el dia 21.12.07 | Enllaç permanent | 0 comentaris
20 desembre 2007
La Generalitat no sap en quin dia viu
Estic fent consultes d'acords del Govern en diverses matèries i quan entro al portal del departament de Cultura i mitjans de comunicació veig que a la mateixa portada informen de decisions aprovades per la Generalitat en la reunió del "4 de desembre de 2008". És un error, sí. Però no deixa de ser rellevant que a la portada de la plana web del departament de Cultura es mantingui un error de transcripció des del passat dia 5 de desembre. L'error es manté quan hi entres, i el títol és prou clar: "Acords de govern del 4 de desembre de 2008". L'anècdota delata el cert caos que deu viure el Departament a les acaballes de l'any...

 
Escrit per krls el dia 20.12.07 | Enllaç permanent | 0 comentaris
El provincianisme servil de Manel Nadal
Llegeixo amb estupor les declaracions de Manel Nadal, el germà del conseller d'Obres Públiques, Joaquim Nadal, durant la inauguració de la "complexa" obra de 8 quilòmetres pràcticament en línia recta que l'Estat ha tardat quatre anys a executar. Segons Nadal "els alcaldes que tenen sentit institucional i saben que l'obra és una gran millora han tingut l'agraïment de venir. A d'altres els mou el ressentiment polític i no hi han assistit. És el seu problema". La visió provinciana dels barons del socialisme gironí és aquesta: hem d'estar agraïts als amos i senyors de Madrid que ens han fet el gran favor de desdoblar vuit escassos quilòmetres de la carretera més maltractada per l'Estat, i si no ho demostrem és que som uns ressentits polítics. No m'estranya que Manel Nadal i tot el PSC tanqui files entorn de la seva companya de grup; el que m'estranya és que aquesta gent pretengui fer-nos oblidar del seu proverbial sucursalisme fent actes d'adhesió incondicional al Govern espanyol. Però com em deia un membre d'Esquerra i sovint recordo, "és el que hi ha".

 
Escrit per krls el dia 20.12.07 | Enllaç permanent | 0 comentaris
La complexitat de la línia recta
El PSC i el PSOE fan pinya entorn de la ministra de Foment, perquè és la "seva" ministra. I emparada amb el suport de la família socialista, la ministra no té cap rubor a invocar la complexitat d'unes obres en línia recta... I aquesta dona ha de dirigir les obres del TAV a Girona!

Álvarez diu que els 8 quilòmetres de la N-II en línia recta i sense revolts han estat una obra «molt complexa»



La ministra de Foment, Magdalena Álvarez (PSOE), va posar en servei ahir els 8 quilòmetres de desdoblament de la Nacional II entre Caldes de Malavella i Fornells de la Selva, que han costat 48,5 milions d´euros i han acumulat un retard de dos anys. Álvarez va estar acompanyada per poca representació institucional, ja que dos dels tres alcaldes afectats (el de Fornells, Gabriel Casas, i la de Riudellots, Montser­rat Roura, ambdós de CiU) no van acudir-hi, com tampoc cap conseller de la Generalitat ni cap parlamentari. La Ministra va evitar fer cap referència al retard de les obres, però en canvi va justificar el seu elevat cost per la «complexitat» dels treballs. Álvarez també va avançar que durant el 2008 es posarà en servei e
 blog it

 
Escrit per krls el dia 20.12.07 | Enllaç permanent | 0 comentaris
19 desembre 2007
Els socialistes prenen el pèl als gironins

La ministra Álvarez inaugura les obres de la N-II l'endemà de ser reprovada pel Senat, i poques setmanes després que el Parlament li demanés la dimissió (i que Esquerra i Iniciativa impedissin que també li demanés l'Ajuntament de Girona). Són unes obres de vergonya, un insult als gironins: han estat quatre anys per arranjar 8 quilòmetres. Quatre anys de greus problemes de mobilitat per als usuaris d'aquesta carretera que no seran compensats, ni tampoc es compensarà les empreses que són víctimes de tanta ineficàcia. Tot i això, la dirigent socialista, la candidata del PSC al ministeri de Foment perquè li dóna tot el suport, té la barra de venir a inaugurar la carretera amb el capteniment típic del ministre que visita la província, naturalment a tres mesos de les eleccions. Una presa de pèl que se suma a la de l'aigua del Ter, en què els gloriosos opositors al transvassament de l'Ebre s'amaguen com estruços davant de l'escàndol del transvassament del Ter cap al Llobregat. Una situació que és a l'aigua el que és el dèficit fiscal a la nostra economia. És a dir: la balança hídrica gironina és molt negativa i injusta, però els que manen no en parlen. El dèficit hídric gironí és d'escàndol, però el socialisme ens pretén prendre el pèl tallant-nos quatre hores al dia l'aigua a partir de finals de gener.

Parlem d'una altra presa de pèl: la MAT. La proposta de CiU al Parlament de soterrar la línia no va prosperar gràcies al Tripartit dels Socialistes de Catalunya. Però ara que ja ho demana el comissari Monti, ara s'apunten a la idea. Benvinguts, però són una colla d'hipòcrites.

En les eleccions del març vinent els gironins tenim l'oportunitat de dir clarament al Tripartit dels Socialistes de Catalunya que ja n'hi ha prou.

 
Escrit per krls el dia 19.12.07 | Enllaç permanent | 1 comentaris
18 desembre 2007
La ciutat de Girona, absent del mapa de la Fundació puntCAT

La Fundació puntCAT acaba de publicar un mapa molt ben fet, simpàtic i estètic que recull les principals planes que operen sota el domini .cat. Com si es tractés d'un plànol del metro (més semblant al de Nova York que no pas al de Barcelona), s'han dissenyat diverses línies o recorreguts, cadascuna amb un color diferent, que representen 14 categories (blocs, mitjans, cultura...). Les estacions de cada línia són algunes de les planes més visitades. Podeu trobar el mapa en aquest enllaç, on hi ha diferents versions tant per usar com a fons de pantalla com per si en voleu imprimir còpies a color i fer-lo servir de pòster (un bon regal del tió, per exemple).
El que em dol és que en aquest mapa, la ciutat de Girona hi és absent. Hi ha molts municipis, inclosa la ciutat de Perpinyà, la de l'Alguer o d'altres de les nostres comarques com Figueres, Roses, Arbúcies, però la capital gironina continua negant-se a activar el domini que té comprat des de fa un parell d'anys aproximadament. Avui encara no està activat, i no m'explico les raons tècniques que ho impedeixen. Deu ser qüestió de voluntat, tot i que és una àrea que depèn d'Esquerra i se suposa que almenys en aquestes qüestions no hauríem de patir...
A mi em decep veure que Girona és l'única capital de demarcació que no vol fer servir el .cat. Fins i tot em fa sentir vergonya. Hem esperat poder tenir un domini propi a Internet que servís per identificar un aspecte fonamental en la identitat catalana com és la llengua, i resulta que ara que ho hem aconseguit la nostra ciutat passa de tot.

 
Escrit per krls el dia 18.12.07 | Enllaç permanent | 0 comentaris
16 desembre 2007
Videofelicitació de Nadal

He aprofitat el dinar de Nadal que hem celebrat el personal i els membres de l'executiva de Federació de CDC a les comarques gironines per demanar als diputats presents que felicitessin el Nadal i poder presentar-vos una "postal" original i pràctica. A més, Youtube ha preparat enguany una aplicació que us permet enviar per correu electrònic qualsevol vídeo en forma de targeta nadalenca. En trobareu el resultat fent clic en aquest enllaç.

 
Escrit per krls el dia 16.12.07 | Enllaç permanent | 0 comentaris
15 desembre 2007
Protestes pel pavelló que l'Ajuntament vol construir a la Devesa
El projecte del tripartit municipal de construir un pavelló d'esports a la Devesa és una mala decisió, i els veïns del barri s'activen per fer-ho saber a la resta de la ciutat. Ahir hi va haver un acte de protesta, i l'editor Quim Curbet publica avui una de les seves barretades al Diari de Girona que comparteixo i que us convido a llegir. Us reprodueixo la darrera frase de la barretada: "Ara diuen que, en el cor mateix de la Devesa, hi volen fer un nou pavelló; suposo que simplement es tracta d'una broma i que l'alcaldessa ho desmentirà l'endemà del dia dels innocents". Amic Quim, si ha de dependre d'un desmentit de l'alcaldessa ja pots comptar que el pavelló tirarà endavant. Ja és als pressupostos municipals de l'any que ve, que es van aprovar fa poques setmanes amb els vots del PSC, ERC i ICV. La voluntat política del govern municipal és clara: fer el pavelló, i ràpid. Però jo crec que no tot ha de dependre exclusivament de la voluntat dels polítics, sinó que el pes de l'opinió de la ciutadania ha de comptar molt, especialment en assumptes que no són de l'àmbit de la planificació estratègica.
(La fotografia l'he manllevat de diaridegirona.cat)

 
Escrit per krls el dia 15.12.07 | Enllaç permanent | 0 comentaris
Com que ja no ens queden lleçols, ara perdem crostes
Joan Ferran se n'està sortint. Reitera els seus arguments totalitaris, aconsegueix suports entre la resta de la militància socialista i passen els dies i ni tan sols ha rebut una simple estirada d'orelles del seu primer secretari, que és president de la Generalitat per la gràcia d'Esquerra. Deixar que se'n surti és un altre greu error de l'actual direcció d'Esquerra, per bé que en la perseverança de l'error no està sola sinó molt ben acompanyada per la legió de quadres dirigents col·locats a l'administració. Aquests dies he recordat el cas d'un predecessor de Ferran en l'ofici d'arrencador de crostes nacionalistes, que sempre tindré en la meva memòria perquè la crosta que va pretendre arrencar, l'any 1992, era justament la meva modesta persona. El meu delicte era no haver acceptat el feixisme informatiu que pretenia el socialisme governant --el mateix pel qual Esquerra avui perd el cul per no molestar-- de silenciar la ignominiosa operació Garzón prèvia als Jocs Olímpics (sí, aquells pels quals el mateix socialisme va sacrificar el TGV que encara avui no arriba). Recordo bé aquells dies i recordo bé aquell personatge abjecte, a qui per cert li va faltar temps per col·locar la seva filla de càrrec de confiança en un Ajuntament del qual ell era membre destacat de l'equip de Govern. Els socialistes són així: tan moralment superiors que practiquen el nepotisme més descarnat i repugnant mentre a tu t'intenten arrencar d'un lloc de treball, o interfereixen bruscament en la teva carrera professional donant-te pomposes i exaltades lliçons d'ètica.

Aquells socialistes són els mateixos d'avui. No han canviat, pensen i persegueixen exactament el mateix que aleshores. En alguns casos, no pocs, són també les mateixes persones. I com més poder tenen, més temptació d'arrenca-crostes els agafa. Que TV3 no es pugui veure al País Valencià significa, per a aquesta mena de gent, una crosta menys.

Pretendre minimitzar el cas Ferran com l'exabrupte d'un descontrolat unionista només pot ser obra de la mateixa ment que va parir la gran ximpleria de pensar que regalant tota Catalunya al PSC --amb les Diputacions de Lleida i Girona com a símbols d'aquesta voluntat decidida-- aquest ho agrairia tornant-se allò que no ha estat, no és ni serà mai: un aliat de l'alliberament nacional de Catalunya. Però com que els designis de Catalunya els regeix aquesta mentalitat infantil i previsible, en Ferran i la seva tesi són avui més forts que quan van sortir de l'armari.

Abans en dèiem llençols, d'allò que perdíem a cada bugada. Ara en diem crostes. Deu ser que ja no ens en queden, de llençols. Em faig la pregunta que molta gent s'està fent: per què no fa alguna cosa Esquerra? Per què no s'atreveix a exigir al PSC una quarta part del que exigeix a Convergència? Com pretenen dur-nos a la independència els que són incapaços de fer cessar Joan Ferran de portaveu adjunt del PSC, i d'obligar el PSC (que té el ministeri responsable!) a retornar a ACPV la llicència perquè es vegi TV3 a Alacant? En definitiva: què cony està passant?

Era això el que preteníeu quan vau decidir enviar-nos a l'oposició? Són aquests, els resultats de la vostra gran aposta estratègica?

 
Escrit per krls el dia 15.12.07 | Enllaç permanent | 0 comentaris
14 desembre 2007
Continuen les males notícies sobre la situació econòmica
Aquesta setmana encara he sentit un exdirector d'un diari d'orientació clarament socialista que diu que tot això que l'economia va malament és una brama de la ultradreta. Suposo que els qui elaboren les estadístiques de la inflació ho deuen ser, també. Perquè la dada que acabem de conèixer és d'allò més preocupant.
clipped from www.avui.cat

La inflació interanual a Catalunya ja se situa en el 4,2%

L'índex de preus al consum (IPC) ha pujat a el novembre un 0,7%, segons les dades publicades aquest divendres per l'Institut Nacional d'Estadística (INE). La inflació interanual a Catalunya se situa així en el 4,2%, la xifra més alta des del febrer de l'any 2006.

El grup responsable d'aquest increment dels preus ha estat el vestit i calçat, que s'ha disparat un 3,6% en la taxa mensual. A aquesta pujada s'afegeix l'increment dels preus del transport en un 1,3%. Els aliments i begudes no alcohòliques han pujat un 0,9% respecte a l'octubre. En el conjunt de l'estat l'IPC ha pujat un 0,7%, i la taxa interanual s'ha situat 0,1 punts per sota de l'IPC català.
En el conjunt de l'Estat, la inflació ha augmentat un 0,7% al novembre. Aquest percentatge situa la inflació acumulada en el 3,8% i la taxa interanual, en el 4,1%, cinc dècimes més que a l'octubre, tot i que una dècima per sota de l'IPC català.
 blog it

 
Escrit per krls el dia 14.12.07 | Enllaç permanent | 0 comentaris
12 desembre 2007
S'ha mort en Jordi Gultresa, capellà, patriota, amic
En Jordi Gultresa, mossèn Jordi, ha mort aquest dimecres. Feia temps que estava delicat, però la notícia de la seva mort m'ha sobtat. En Jordi era com de la família. L'apreciàvem profundament, i ell també ens corresponia amb una gran i exquisida consideració. En Jordi era capellà per damunt de tot, i vivia la seva espiritualitat amb una intensitat reforçada no pas per una fe cega --la del fanàtic, la del sectari-- sinó per l'assumpció conscient del que representa el cristianisme com a forma de vida, com a model de valors, com a marc de referència per progressar socialment i també nacionalment. Va ser monjo de Poblet, i gràcies a aquest fet vaig tenir el privilegi de passar unes setmanes durant uns quants estius de la meva joventut al costat dels monjos cistercencs, en una època trepidant per al país i per al monestir i els seus estadants.

Però sobretot, per a mi, en Jordi era un patriota excepcional. Un independentista que va creure que el millor camí per una Catalunya independent era aconseguir primer una Catalunya lliure, dotada d'un sistema democràtic d'una gran qualitat, probablement perquè en Jordi sempre havia estat un admirador de les democràcies més avançades del món i perquè la seva altra formació, la d'advocat, li proporcionava una visió de la democràcia i dels seus mecanismes de funcionament que molt poques persones coneixien quan ell va decidir fundar CDC a Amer.

El recordo el dia en què va tornar de Girona complint l'encàrrec que jo li havia fet, quan m'havia assabentat que s'havia fundat la Joventut Nacionalista de Catalunya i que al seu ideari hi figurava la reivindicació del dret a l'autodeterminació. Va tornar amb una bossa carregada d'adhesius de la JNC --alguns dels quals encara conservo a la meva caixa de records--, papers programàtics, i un nom amb un telèfon de la persona amb qui em podia posar en contacte per formar la JNC de Girona. Ho vaig fer, la trobada va tenir lloc a can Lloret de la plaça Independència, i en vam sortir havent decidit fundar l'organització a la ciutat de Girona. Vam tirar mà dels contactes personals, dels amics de la colla, per configurar el primer quadre de militants...

En Jordi era infatigable en el convenciment d'una Catalunya lliure i plenament sobirana. Em dol que se n'hagi anat veient com les esperances que sempre havíem posat en una visió diguem-ne ecumènica del nacionalisme s'han frustrat d'una forma que mai hauríem imaginat: no pas per la derrota política sinó per la divisió fratricida promoguda per quatre oportunistes amb molta pressa però mancats del sentit de país, del sentit de la història i de la transcendència que tenia en Jordi.

En Narcís Junquera, que l'estimava com un germà, m'explica que en Jordi ha volgut ser enterrat amb la bandera estelada. És exactament la bandera que li escau, per la seva trajectòria, per la seva coherència, per la seva tenacitat en la lluita per la llibertat, pel seu optimisme, per la seva capacitat de sacrifici, per la seva militància. I ha honorat la meva família demanant ser enterrat al costat del meu oncle-avi, que també fou capellà i nacionalista com ell, i amb qui compartia cada tarda dels dilluns al menjador de casa els meus pares una tertúlia política, on s'afegien persones de diversa procedència, d'on jo, encara adolescent, obtenia lliçons de política, de democràcia i d'humanisme. I en les quals el tema central sobre el qual giraven les discussions era, sempre, Catalunya.

Que descansis en la pau eterna, Jordi. I moltes gràcies per tot el que has fet pel país. La gent com tu l'ha aguantat i l'ha salvat. No us ho podrem agrair mai prou.

 
Escrit per krls el dia 12.12.07 | Enllaç permanent | 0 comentaris
11 desembre 2007
El tripartit de Girona no accepta un debat anual sobre la ciutat
L'equip de Govern de l'ajuntament de Girona no accepta fer un debat monogràfic a l'any dedicat a parlar de l'estat de la ciutat, i s'excusa amb l'argument que el debat ja es fa quan parlem de pressupostos. Suposo que aquest argument també és vàlid per al pla de mandat: si ja fem pressupostos cada any, per què han de fer un pla de mandat?
La negativa és curiosa: es passen el dia convidant-nos a pujar al carro de les seves inciatives (un cop preses i decidides entre ells, faltaria més) però es neguen a obrir un debat públic. El cas és que em penso que tenen molt poques ganes de tornar a parlar d'aquest document que han perpetrat, i avall que fa baixada. Ho entenc: és un document infumable, vague, confús, desordenat.
Us penjo el document word amb els arguments de CiU al Ple que s'ha acabat fa poca estona.
En el torn de preguntes he demanat quin és el consum d'aigua de la pista de gel que s'ha instal·lat a la plaça de la Constitució, i també si pensen aplicar restriccions d'aigua als ciutadans de Girona si la ciutat de Barcelona --principal causant del poc cabal que té el Ter i per tant dels nostres problemes d'aigua-- no n'aplica abans. De la primera pregunta en tindrem la resposta quan acabi la temporada, però de la segona l'alcaldessa no ha respost res de clar ni de concret. Per tant em temo que els gironins haurem de patir restriccions d'aigua mentre a Barcelona podran beure tot el dia la que els enviem generosament des de Girona.
Pla%20de%20Mandat.doc

 
Escrit per krls el dia 11.12.07 | Enllaç permanent | 3 comentaris
10 desembre 2007
L'oficina d'informació del TAV no s'obrirà fins al febrer... quan comenci la campanya electoral
L'alcaldessa de Girona ha informat avui al Consell Econòmic i Social de Girona, del qual sóc membre com a representant de CiU, que la famosa i necessària oficina d'informació de TAV no s'obrirà fins al mes de febrer de l'any que ve. Ho ha dit amb tanta naturalitat que gairebé no me n'he adonat, però he demanat la paraula per deixar constància en acta del meu desacord i la meva decepció: aquest era un servei que ja hauria d'estar en funcionament i que res en justifica el retard. Manca de voluntat política absoluta, manca de sensibilitat amb els ciutadans. L'Ajuntament té el projecte constructiu des de fa mesos, però en retarda facilitar la informació als ciutadans per motius que se m'escapen però que no s'adiuen gens ni amb la transparència ni amb la participació de què tan sovint parlen. Per què no s'han exposat les parts principals dels plànols del projecte constructiu, en aquelles zones de més interès ciutadà? Per què no s'ha obert un espai virtual d'informació? Entres al web municipal i a la portada no hi ha ni una ratlla del projecte d'obra pública més important de la nostra ciutat durant dècades, cap accés directe.
Curiosament, la teòrica posada en servei de l'oficina que ha d'informar els ciutadans coincidirà amb l'inici de la campanya electoral de les eleccions espanyoles. Aquesta coincidència és indignant. S'està retardant la informació als ciutadans de Girona per poder ajudar el PSOE a fer un bon resultat a Catalunya, de la mà dels socis del tripartit. Sincerament trobo impresentable que un equip de Govern que té el suport de 17 dels 25 regidors de l'Ajuntament tingui tants problemes a posar en marxa serveis que són fonamentals en la gestió de la ciutat.

 
Escrit per krls el dia 10.12.07 | Enllaç permanent | 0 comentaris
09 desembre 2007
El Tripartit té la sort de ser irresponsable?
Cau el túnel del Carmel i se'n surten amb excuses relatives a la fatalitat i els errors constructius. Barcelona viu la pitjor avaria elèctrica des de la guerra civil i ho imputen en exclusiva a les empreses. S'encén un transformador a l'hospital de la Vall d'Hebron que el deixa dies sense fluid elèctric i parlen d'accident que no podia ser previst. Es col·lapsen els trens del país i ho qualifiquen d'incident, i senyalen una empresa constructora com a responsable. Nous esvorancs a les obres públiques, i el mateix. Es contaminen d'hepatitis uns quants nens a la Vall d'Hebron i la consellera ho qualifica d'error involuntari.

El Tripartit no té mai la responsabilitat de res, passi el que passi. Té la gran sort de ser irresponsable, que és una manera com altra de durar tant com es pugui ocupant el poder. Saben que compten amb el suport incondicional d'Esquerra i Iniciativa, és a dir que no els posen ni tan sols la condició de fer callar els neoestalinistes del PSC quan ataquen les institucions públiques (perquè la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals és una institució pública). I així estan fonamentant el règim PRIpartit que enfonsa Catalunya en una de les seves pitjors etapes de la democràcia.

Però si el Govern Tripartit no és mai responsable de res, quina mena de Govern és aquest? Quina mena de país volen, aquesta trepa? Un on el seu màxim responsable calla quan cal donar la cara? Quina sobirania ens poden garantir els que ja s'ofeguen en l'exercici de la que tenim ara, encara incompleta? Per què hem de suportar més temps els pescallunes que se'ns presenten com els Moisès del nostre poble quan no s'atreveixen a dir al conductor del seu autobús --que ell sí que sap on vol anar: cap a Espanya de pet-- per on es va a Sants?

La fotografia que acompaya aquesta entrada és del Diari de Girona d'avui, que té l'encert de senyalar la hipocresia del Tripartit (que és una de les seves aportacions al nou estil català de fer política): quan governava CiU, es van afanyar a fer-se fotos a l'Hospital de Figueres quan es va produir un episodi de contagi d'hepatitis. Hi van anar dues persones que serien conselleres: Marina Geli i Carme Figueras. Avui no són tan valentes. Avui s'amaguen perquè ja no els cal esforçar-se per pescar vots: tinguin els que tinguin saben que manaran, perquè aquesta és la base de dubtosa moralitat política amb què ocupen el poder.

 
Escrit per krls el dia 9.12.07 | Enllaç permanent | 0 comentaris
08 desembre 2007
Els veïns de la Devesa-Güell demanen ajuda. Som-hi!
He rebut la carta que l'Associació de Veïns de la Devesa-Güell ha adreçat a la societat gironina en general alertant de les intencions del Govern municipal de construir un pavelló d'esports dins del parc de la Devesa. Us adjunto el document per si no l'heu llegit. És un crit d'alarma i de socors d'uns veïns que ja no saben què més fer perquè l'Ajuntament reconsideri una decisió que en temps de la dictadura es va poder aturar gràcies a la pressió ciutadana. CiU va votar en contra del pressupost municipal, on hi ha una partida prevista per construir el pavelló. CiU proposa traslladar Fira de Girona en uns nous espais al sud de la ciutat que en permetin un creixement espectacular i amb ambició, i destinar el palau firal a usos de barri i suport a l'auditori quan s'escaigui. CiU proposa definir una ciutat esportiva a Fontajau, on es contemplés un nou pavelló d'ús ciutadà i un nou estadi de futbol.
CiU ha defensat aquestes posicions en campanya i després de la campanya. No hem canviat de posició, ni la nostra era una posició tàctica: creiem que a la Devesa li cal una inversió en neteja, en seguretat, en il·luminació, en manteniment, col·locar-hi wi-fi públic i gratuït. És cert que CiU no va guanyar les eleccions ni tampoc se'n va sortir de formar govern alternatiu al PSC, que quan acabi el mandat haurà estat 32 anys dirigint les nostres vides. Però mantindrem la paraula i farem tot el que estigui a la nostra mà per buscar consensos que aturin aquest error.

Carta%20a%20la%20societat%20gironina.doc

 
Escrit per krls el dia 8.12.07 | Enllaç permanent | 4 comentaris
07 desembre 2007
Fira de la Terrissa de Quart
video
Aquest cap de setmana se celebra a Quart la tradicional Fira de la Terrissa. S'ha inaugurat aquest migdia i hi he anat. Sort que hi érem la Imma Boadas, regidora del grup de CiU a l'Ajuntament de Girona, i jo mateix, perquè altrament la màxima institució de la ciutat hauria estat absent de l'esdeveniment cultural més important de l'any que celebra el nostre municipi veí. Hi havia altres alcaldes veïns (Fornells, Llambilles...) i regidors dels governs d'altres municipis veïns (com Salt) a més dels presidents del Consell Comarcal i de la Diputació i representants de la Generalitat. Sobta que tant de parlar d'àrea urbana i d'omplir-se la boca amb discursos pomposos sobre la realitat metropolitana de Girona, a l'hora de la veritat l'Ajuntament no tingui la sensibilitat d'enviar algú a ser present en la fira d'un dels sectors artesanals en actiu més singulars del Gironès i concretament de l'àrea urbana de Girona. Em dol veure tan poc interès dels governants municipals gironins envers allò que és important per als pobles de l'entorn, i que es perdin oportunitats per reforçar el lideratge que sens dubte ha de tenir la ciutat a tota la regió gironina.
(Us he encastat un petit vídeo del taller de fang que hi ha a la carpa annexa a la fira. Si teniu mainada no perdeu l'oportunitat que juguin i creïn amb el fang: poques activitats són tan gratificants --també per als adults!-- com modelar i remenar aquest material)
Posted by Picasa

 
Escrit per krls el dia 7.12.07 | Enllaç permanent | 2 comentaris
06 desembre 2007
Pla de mandat, o quan un matrimoni en crisi decideix tenir un fill per resoldre-la
L'engranatge del tripartit municipal està encallat. Només cal veure la ciutat per adonar-se'n: bruta, amb focus d'inseguretat, viàriament mal gestionada, mal mantinguda, però sobretot sense cap ambició de futur que vagi més enllà d'allò que ja està planificat, sovint per d'altres administracions. Però per sortir de l'atzucac, apareix el pla de mandat. Apareix dies després d'un greu episodi que fa aparèixer en públic la desconfiança i els recels que existeixen entre les tres socis del govern. Fa l'efecte que el pla de mandat és més un bàlsam per al neguit interior del govern que no pas una veritable recepta per a la ciutat. Per això la primera lectura sona molt a música de violins amb fragments resultants d'un copy & paste dels aspectes menys cantelluts dels tres programes electorals. Algunes coses ja desafinen (el pavelló de la Devesa, per exemple).

El pla de mandat neix en les mateixes circumstàncies que porten una parella en crisi a tenir un fill pensant que així la resoldran. "Si tenim un fill segur que les coses ens aniran millor", creuen algunes parelles en crisi de confiança mútua. I ja se sap que això és un immens error. És un error d'egoisme, naturalment. Però la ciutat pateix un govern erràtic.

Mentre, continuem sense notícies del TAV ni de les millores que s'hi han de fer, ni sabem si ens tallaran l'aigua quatre hores al dia d'aquí a un mes i mig. Un pla de mandat que arriba quan el mandat ja ha consumit una part, i quan els socis han evidenciat molt poc feeling, no és ni de lluny la solució als problemes de Girona.

 
Escrit per krls el dia 6.12.07 | Enllaç permanent | 0 comentaris
Per què Girona ja és a la cua del creixement econòmic?
Res no és casual. Els pressupostos de la Generalitat del tripartit, és a dir del PSC, ERC i ICV, han anat aprimant el pes de les comarques gironines en favor de l'àrea metropolitana de Barcelona. CiU ho ha denunciat reiteradament, però l'omertà tripartita ho tapa amb una manta de silenci. Però les dades són contundents: a menys inversió, menys ceixement. No és un bon negoci votar els partits del tripartit.
Les comarques gironines se situen a la cua del creixement econòmic català l´any 2006
Forta desacceleració de l´economia gironina l´any 2006. Segons dades de l´Anuari Econòmic Comarcal de Caixa Catalunya, el PIB gironí va augmentar un 3,6% l´any passat i es va situar, juntament amb el de Barcelona i el de les comarques de muntanya, a la cua de Catalunya. Si dividim el territori català per eixos, les comarques centrals de Ctalunya (Anoia, Bages, Osona i Berguedà) van liderar el creixement econòmic el 2006 amb un 4,3%, sis dècimes per sobre de la mitjana del 3,7%. A continuació es van situar les comarques del Camp de Tarragona (4,1%), les Terres de l'Ebre (4,1%) i el Pla de Lleida (4%).
La important moderació experimentada per la construcció i els serveis -els principals motors econòmics de les comarques gironines en els últims anys- han acabat passant factura a l´evolució del PIB. Així, Girona va perdre el lideratge que havia ocupat el 2005, quan el seu PIB va créixer un 4,3%.
 blog it

 
Escrit per krls el dia 6.12.07 | Enllaç permanent | 0 comentaris
05 desembre 2007
Com estava anunciat, cau la construcció i puja l'atur
Ho dèiem quan la cosa encara portava bon ritme però ja s'intuïa la borrasca: la construcció ha punxat definitivament i les conseqüències es fan notar de forma transversal. Les dades que ens conviden a preveure una recessió econòmica ja fa mesos que les tenim sobre la taula, però encara aquesta mateixa setmana els governants socialistes del país i del país veí insisteixen a aferrar-se a les dades macroeconòmiques per dir que tenim una salut de ferro. La forma com el conseller Castells treu pit és irresponsable; hauria de procurar ser més prudent atès que les dades fetes públiques avui --caiguda espectacular de la construcció-- i les recents --augment de la desocupació, reducció de la taxa de creixement-- són l'anunci d'una ralentització econòmica inqüestionable. L'economia familiar nota l'augment de les hipoteques, el dels carburants i el dels aliments bàsics. L'encariment és espectacular. I els salaris no donen més de si.

En aquest context esdevé encara més obscena la política d'augment de salaris polítics de la Diputació de Girona, per posar un cas ben proper. O l'augment de càrrecs de confiança del Govern de la Generalitat. O l'encariment d'obres per mala gestió o per retards injustificables. O les indemnitzacions milionàries (en euros) per una gestió nefasta i aberrant dels criteris de catalogació a l'Ajuntament de Girona. O l'augment de l'IBI i les escombraries en una ciutat cada dia més bruta.

La incògnita és saber si en la campanya de Nadal ja es notarà la frenada econòmica o no serà fins a la setmana santa, com vaticinen els experts. En el sector de la construcció, les veus més optimistes situen l'inici de la recuperació a l'octubre de l'any que ve, però d'altres experts (i professionals experimentats) parlen d'un estancament que pot durar entre tres i quatre anys.

Pregunta: algú dels que ens han estat governant aquests darrers quatre anys (a Catalunya i a Espanya) ha previst alguna cosa per pal·liar els efectes negatius sobre la nostra economia? Tot el que se li ocorre a l'inútil mentider de Zapatero és anunciar ara la supressió de l'impost sobre el patrimoni? I a què espera el sectari Montilla per suprimir l'impost de transmissions patrimonials? Em temo que la resposta a tot plegat és la fórmula màgica de l'èxit socialista: la culpa sempre és dels altres. Si pot ser del PP, millor. En el seu defecte, sempre hi ha una CiU destinada a ser l'ase dels cops. I si amb tot això no n'hi ha prou, sempre tenim el dictador Franco com a sortida d'emergència, que justifica fins i tot per què els alumnes d'avui presenten pitjors resultats educatius que abans...

Pinten bastos en l'economia. Però els socialistes que ens vigilen ja s'han col·locat ben calentets a totes les administracions hagudes i per haver. Gràcies a ja sabem qui.

 
Escrit per krls el dia 5.12.07 | Enllaç permanent | 0 comentaris
Més proves de l'error de donar tot el poder al PSC
clipped from www.eldebat.cat
Heribert Barrera diu que el PSC vol "afavorir l'eutanàsia" de Catalunya
L'expresident del Parlament Heribert Barrera ha assegurat aquest dimarts que la posició del PSC és "afavorir l'eutanàsia" per a Catalunya i que "Catalunya com a poble desaparegui". Barrera ha fet aquestes declaracions durant un diàleg que ha mantingut amb l'expresident de la Generalitat Jordi Pujol organitzat pel Club d'Opinió Arnau de Vilanova al Petit Palau de la Música. Barrera ha cridat a l'abstenció o el vot en blanc a les generals per buscar que hi hagi un "revulsiu" entre els partits catalans. Una proposta amb la qual no s'ha mostrat d'acord l'expresident Pujol, que creu que el malestar s'ha de canalitzar a través de les urnes.

Barrera considera que l'objectiu del PSC per a Catalunya és que aquesta sigui "una Comunitat Autònoma més, com la Rioja", amb "la llengua i la nació desaparegudes".
 blog it

 
Escrit per krls el dia 5.12.07 | Enllaç permanent | 0 comentaris
04 desembre 2007
L'assemblea de militants de CDC de Girona m'ha escollit president local del partit
L'assemblea de militants de Convergència que s'ha reunit aquest vespre ha aprovat, per aclamació, la meva candidatura a la presidència local del partit. Agraeixo als militants i a tota la gent que formarà part de l'executiva local la confiança i el treball que hi posaran per convertir el partit en la base sobre la qual catapultar el projecte polític del 2011. El meu compromís és clar: traslladar al partit el procés de renovació i d'eixamplament de la base social que hem experimentat en les eleccions municipals.

Tinc clar des del primer dia que la peça important per a una victòria el 2011 és el partit, la seva gent i la seva capacitat de fer xarxa. Agraeixo el pas que ens ha obert la generació d'en Jami Matamala, i els agraeixo l'esforç per mantenir el projecte en temps que han estat difícils per al partit en general i per a l'agrupació de Girona en particular. Per sort, la capacitat de resistència s'ha acreditat de sobres i avui podem albirar el futur amb més optimisme que mai, amb energies renovades, amb il·lusió i confiança en el futur, i amb gent nova disposada a arremangar-se per aconseguir que Convergència aporti un nou estil de govern a la ciutat.

 
Escrit per krls el dia 4.12.07 | Enllaç permanent | 2 comentaris
Joan Ferran anuncia purgues i reeducacions
L'entrevista al dirigent socialista Joan Ferran que publica avui El Periódico posa els pèls de punta. El soci d'Esquerra mostra la seva veritable cara i llueix ben frescos els gens totalitaris que va incorporar temps enrere al seu ésser polític. Les seves intencions a l'entorn dels mitjans públics transpuen les mateixes intencions que les purgues de Stalin i les reeducacions de la "revolució cultural" de Mao, i auguren un empitjorament de les condicions de llibertat d'aquest país. Se'n sortirà, perquè ja se n'està sortint des del moment que Bolaño continua dirigint la política informativa de la presidència del nostre país, però sobretot se'n sortirà perquè algú li ho permet i perquè algú ha entregat el poder a aquesta mena de gent disposada a "reeducar-nos" perquè deixem de ser nacionalistes.

 
Escrit per krls el dia 4.12.07 | Enllaç permanent | 1 comentaris
03 desembre 2007
President Montilla: busqui data per a la reunió que li demanarà l'Artur Mas
El president del primer grup parlamentari del país ha anunciat que demanarà una entrevista amb el president de la Generalitat. Normalment, i no només per raons de cortesia, el president hauria d'acceptar de seguida la proposta i posar fil a l'agulla. El gest d'Artur Mas és positiu, és bo pel país i pel clima polític, i hauria de tenir una correspondència justa. No veig que el PSC estigui gaire interessat a correspondre adequadament als gestos de CiU, però ara té una oportunitat per demostrar que la declaració d'intencions de Montilla d'allargar la mà a l'oposició no era un brindis al sol. Ens tornarem a quedar només amb les paraules, i sense els fets?

 
Escrit per krls el dia 3.12.07 | Enllaç permanent | 0 comentaris
02 desembre 2007
Desafectes secundaris
La manifestació de dissabte va ser la d'una Catalunya plena. Hi érem tots, o gairebé. Tan sols hi faltava Montilla i la seva circumstància, que és prou àmplia --des d'alcaldes fins a sindicats-- però no prou eficaç en el propòsit d'amontillar-nos definitivament. Som vius, i estem en condicions de demostrar-ho. Som gent de pau i no ens agrada cridar, que dèiem abans, però en dir-ho alcem la veu cada vegada més i més, i la remor que se sent no és de pluja ni vent. Va ser la manifestació de la Catalunya emprenyada, cabrejada, desafecta. La d'una Catalunya que ara caic i ara m'aixeco, però quan em fan caure a propòsit m'aixeco amb ràbia. La Catalunya que diu prou, que ja no vol pondre cap més ou. La Catalunya que diu no, que no creu en les pistoles, pistoles que d'altres fan servir aquell mateix dia, sinó en la força de la gent.

Els benintencionats, que a casa nostra són legió, van creure veure en les paraules del president, un dia que era a Madrid, un cop de puny damunt la taula en tota regla. El cop de puny no va existir mai, ni en la ment de Montilla ni en la dels periodistes que ens el van vendre, però va ser comprat ràpidament pels crèduls de la teoria redemptora, que hi veien el primer símptoma de l'èxit de la seva arriscada aposta. Un baló d'oxigen per espolsar-se de sobre la pressió de la seva mateixa gent en demanda d'uns resultats que no acaben d'arribar mai.

Va ser aleshores que el terme "desafecció" va començar a fer fortuna. El català emprenyat ara ja és (també) el català desafecte. És un terme curiós, de reminiscències franquistes (que va ser el primer a parlar d'afectos i desafectos al règim), però com que el va dir el president i el van repetir els seus corifeus subvencionats s'ha convertit en un element més del nostre paisatge nacional.

No sé què passarà a partir d'ara, però el PSC faria bé d'analitzar els efectes secundaris que tindrà aquesta manifestació, perquè en tindrà. En aquest cas, els desafectes secundaris.

 
Escrit per krls el dia 2.12.07 | Enllaç permanent | 1 comentaris
Le Monde: "Les indépendantistes manifestent" i "La fière se lézarde"
El diari francès Le Monde va destinar una enviada especial a cobrir la manifestació de dissabte, i la primera versió que dóna de la situació que viu el país és la que trobareu en aquest enllaç, una crònica prèvia a la celebració de la manifestació. El títol és ben clar: els independentistes es manifesten. Prèviament havia publicat una altra informació amb un títol igualment clar: L'orgullosa Barcelona s'esquerda.

 
Escrit per krls el dia 2.12.07 | Enllaç permanent | 0 comentaris
Associated Press: "Transport chaos fuels Catalan nationalism"
La primera agència de notícies del món informa d'aquesta manera de la situació que es viu a Catalunya. Associated Press ha difòs una crònica sobre el caos de les infraestructures i el rerafons que hi ha. Perquè ja sabem que si l'Estat menysté Catalunya --sigui amb governs populars o amb governs amb el PSC dins d'ells-- no és principalment per la incompetència que els suposem sinó perquè disposen una estratègia per desmuntar poc a poc, o de pressa quan poden, la nostra identitat nacional. I aquest procés de deconstrucció passa per castigar la nostra autoestima, la nostra competitivitat, la nostra capacitat de lideratge. Si som menys importants, menys competitius, menys dotats, som més febles. No dic que en aquest afebliment no hi haguem contribuït des de Catalunya, i que no hi estiguem contribuint sobretot avui, en què no es mou ni una fulla d'aquest país --des del barri a la presidència de la Generalitat-- sense que un socialista no ho sàpiga i, si cal (com en el cas de Tv3), intervingui per dur l'aigua al seu molí.

(Si us convé, podeu fer servir l'eina de traducció automàtica que hi ha al web de la Generalitat, i clicar l'opció de traduir la plana web).

 
Escrit per krls el dia 2.12.07 | Enllaç permanent | 0 comentaris
Conclusions, conseqüències i coherència
La manifestació d'aquest dissabte demana que en traiem conclusions serioses, no pas tàctiques ni de volada curta. Ho hem de fer si no volem ser traïdors al seu esperit i a l'esforç de desenes de milers de catalans que hem sumat forces contra els qui ens maltracten. De les conclusions se n'han de derivar conseqüències pràctiques: ja n'hi ha prou de convertir el nostre país en un gulag socialista, d'entregar el poder als únics que no han vingut a la manifestació pensant que així podran convertir-los a la fe independentista. Quan més fàcil tingui el PSC el poder --i ara el té més fàcil que en tota la seva història, perquè ja no ha ni de guanyar eleccions-- menys compromesos estarà amb el país que controlen pel dret i pel revés. Per això cal coherència; el joc dels disbarats ja ha durat massa; caldria que Esquerra recuperés una mica de seny nacional i actués amb coherència amb el que s'ha vist avui, i deixés de prestar suport als autèntics liquidacionistes de la identitat nacional.
Que TV3 hagi boicotejat la manifestació demostra el que està disposat a fer el PSC pel país: sotmetre'l a una dictadura informativa per tal de no perdre el poder. Mai no havíem hagut de patir pel comportament de la nostra televisió pública davant de moments històrics per al país, però ara ja sabem que la Tv3 del Tripartit treballa per Zapatero, pel PSOE. Quina vergonya! Que avall que hem caigut!
Els qui han fet possible que Montilla i Bolaño grapegin la democràcia catalana tenen ara la responsabilitat de corregir-ho. Espero que ho facin, pel futur del país.

 
Escrit per krls el dia 2.12.07 | Enllaç permanent | 0 comentaris
01 desembre 2007
Les fotos de la manifestació

Us penjo les fotos de la manifestació que he anat fent al llarg del recorregut. Les trobareu també de forma individualitzada al meu àlbum web.

 
Escrit per krls el dia 1.12.07 | Enllaç permanent | 0 comentaris
Això ha de tenir conseqüències. En tindrà?
Ja ens movem. Tothom parla de gran èxit. Si això no té conseqüències generarà una gran frustració. De qui depèn que en tingui? De tots, però d'alguns en particular.

 
Escrit per krls el dia 1.12.07 | Enllaç permanent | 0 comentaris
On és Montilla?
Fa tres quarts d'hora que ha començat la manifestació pel dret a decidir i l'èxit és tal que encara no ens hem mogut d'on som! Els presidents Pujol, Barrera i Rigol estan entre els centenars de milers de catalans que ens manifestem. Em diuen que Maragall també hi vindrà. On és el president Montilla? Quin president no fa costat al seu poble? Només un mal president. Escric des del mòbil i per això no puc allargar-me.

 
Escrit per krls el dia 1.12.07 | Enllaç permanent | 0 comentaris