L'Ajuntament rectifica... però culpa els serveis tècnics!
Increïble. L'Ajuntament comet un error de consideració en les condicions de l'explotació de l'aparcament d'Emili Grahit i en dóna la culpa als serveis tècnics. No me'n sé avenir; potser és perquè sóc nou i em falta aquella experiència que li permet a la regidora Salamaña vendre motos als periodistes amb la seguretat característica del qui tot ho controla, i després, quan t'enxampen, dir que la culpa és d'un altre. Perquè el dia 28 de novembre, el diari El Punt recollia la informació facilitada per Salamaña segons la qual s'acabava la gratuïtat com a conseqüència de les condicions de l'adjudicació. I en declaracions al Diari de Girona del dia 29 de desembre (casualment, l'endemà que un regidor de CiU anés a l'Ajuntament a demanar l'expedient d'aquesta concessió), la regidora Salamaña torna a parlar de l'aparcament d'Emili Grahit per dir que "obrirà al voltant de Reis". En la notícia es tornava a recordar que la fi del període de gratuïtat es devia a les condicions contractuals de la concessió.
Convergència i Unió vam denunciar que l'acord aprovat per l'Ajuntament no permet començar a cobrar fins que el pàrquing subterrani estigui en funcionament. No ens va costar gaire disposar d'aquesta informació. Només havíem de consultar la carpeta corresponent del nostre arxiu.
Finalment, la premsa d'avui informa que Salamaña reconeix que fer pagar ha estat un error. Però, sorprenentment, la raó d'aquest incompliment és degut a un error dels tècnics municipals. Segons recull la informació d'El Punt d'avui, "per error els tècnics van prendre com a referència el plec de condicions que s'havien fixat el 2003, quan el pàrquing tenia un altre emplaçament, i això els va portar a decidir que els tres anys de gratuïtat ja s'havien exhaurit i que l'aparcament ja podia ser de pagament".
Senzillament, no m'ho crec. És més, a l'enuig de comprovar com la màxima responsable de mobilitat de la ciutat dimiteix de les seves funcions polítiques en ignorar l'acord de ple (és la seva responsabilitat, és ella que va als plens i no els serveis tècnics!), s'hi suma la desconsideració cap al cos de tècnics municipals en atribuir-los desídia, deixadesa i desorganització.
A l'Ajuntament hi ha desgavell, però no per culpa dels serveis tècnics. El cas del xalet Tarrús i el d'Emili Grahit demostren que la responsabilitat és de les decisions (o indecisions) dels polítics, no pas dels tècnics. Trobo molt lamentable que per sortir de l'embolic, la regidora faci servir els serveis tècnics com a boc emissari.
D'altra banda, no n'hi ha prou a restablir el període de gratuïtat durant el temps que ha estat de pagament per error de l'Ajuntament. El que cal també és compensar els que han pagat aquests dues que hi han aparcat, i que puguin acreditar la despesa mitjançant rebuts o comprovants. Seria de justícia que els que han pagat per culpa d'un error municipal siguin rescabalats. És clar que a aquest ritme, si tenim en compte la sentència del xalet Tarrús que condemna l'Ajuntament a pagar 2,3 milions d'euros per una decisió política irregular, el pressupost municipal l'haurem de destinar a pagar els errors de l'equip de Govern.
El Col·legi d'Arquitectes de Catalunya a Girona ha sortit en defensa de la preservació del xalet Tarrús, que l'Ajuntament de Girona acaba d'excloure del catàleg municipal de patrimoni per fer front la sentència que el condemna a indemnitzar la propietat per un error que van cometre. No podia ser altrament, perquè el xalet Tarrús és probablement l'obra més rellevant de l'arquitecte Josep Claret del qual, irònicament, enguany es commemora el centenari. La sentència obliga l'Ajuntament a pagar uns 2,3 milions d'euros, però l'equip de Govern els vol liquidar en espècie: enlloc de pagar en diners --cosa que seria francament vergonyosa-- deixa que la propietat hi pugui construir un bloc de sis plantes (!). En l'argumentari socialista això passa per ser defensa dels interessos generals i la nostra posició --que coincideix amb dels arquitectes-- passa a ser la defensa dels interessos de la propietat. El món al revés. Però aquesta vegada tampoc han fet bé les coses, perquè s'han saltat la llei d'urbanisme (que és la que obliga la resta de ciutadans) i s'han saltat la seva pròpia normativa de catalogació i descatalogació.
