29 febrer 2008
Què pensa el PSC del Parlament de Catalunya
Resposta de la cap de cartell del PSC, Carme Chacón, a preguntes de Pilar Rahola (per cert, autora d'entrevistes de moment magnífiques) sobre la decisió del Parlament de demanar el canvi de traçat de l'AVE a Barcelona: "La soberania del Parlament no modifica un convenio así, porque no tiene competencias en este ámbito". O sigui, que si un Parlament no pot modificar un conveni vol dir que el conveni és més important que el Parlament. Aquesta és la visió que té el PSC del nostre Parlament, i d'aquesta manera exhibeixen el seu respecte a Catalunya i les seves institucions. Els qui han fet possible que aquesta gent dirigeixi el nostre país n'haurien de prendre bona nota. Encara em ressonen les paraules de Joan Tardà aquesta setmana dient que la seva aposta estratègica era "arrossegar el PSC cap a posicions nacionals". A Nicaragua encara riuen.

 
Escrit per krls el dia 29.2.08 | Enllaç permanent | 0 comentaris
En Benet té raó: en Duran és el millor
Llegeixo que Josep Benet, que fou el senador més votat de Catalunya, s'ha afegit al llistat de gent que dóna suport a Duran i Lleida, i el considera el millor candidat. M'alegra saber que en Benet s'expressa en aquests termes, i crec que molta gent --la gent que no crida-- pensa de la mateixa manera. Crítics i partidaris coincideixen a senyalar Duran i Lleida com el polític més preparat de tots els que es presenten a aquestes eleccions. La seva talla política creix encara més en un entorn ple de mediocritats que tenyeixen de gris la ja prou grisa situació del nostre país. Em sap greu que la seva malaltia l'hagi apartat de la primera línia i que no hàgim pogut veure el Duran enèrgic i llest que coneixem. Confio que l'endemà de les eleccions l'Artur Mas i tot l'equip de Convergència i Unió trobaran la manera posar al servei de Catalunya tot el capital polític que acumularem el dia 9 amb l'ajuda de gent com en Benet.

 
Escrit per krls el dia 29.2.08 | Enllaç permanent | 1 comentaris
28 febrer 2008
D'imbècils i d'espanyols
L'expresident del partit del talante, Felipe González, acaba de titllar d'imbècil el candidat del PP, Mariano Rajoy. No m'estranya gens que els socialistes facin servir aquest mot perquè estic convençut, veient la campanya que fan, que l'han usat moltes vegades en les seves reunions d'estratègia. Pensen que tothom que no vota socialista és imbècil. I que com que hi ha molta més gent que no vota socialista que no pas que els vota, han de fer una campanya adreçada a "imbècils". I ens tracten així: volen aconseguir que la gent vagi a votar amb un únic argument com a programa electoral: aturar el PP. "Jo votaré socialista perquè no vull que guanyi el PP" és la reflexió que els jerarques socialistes volen provocar en la ment dels "imbècils", i ja no cal que s'esforcin a parlar dels problemes de la gent. El PP es va apoderar de l'argument anti-Batasuna i el PSOE s'apodera de l'argument anti-PP. Esquerra de Girona li agraeix les engrunes que obté per la vergonyosa coalició al Senat fent-li una versió de la mateixa estratègia. Per cert, que veient els cartells sembla com si els hagi pagat el PSC (com tantes d'altres coses, per altra banda. La primera, la presidència de la Diputació de Girona).
Què estan aconseguint: uns excel·lents resultats per al PSOE i uns bons resultats per al PP. Treballen a la mateixa empresa, González, Zapatero i Rajoy. L'empresa es diu Espanya i de tant en tant hi ha algun despistat català que s'empassa l'argument i corre a votar PSC, és a dir, votar PSOE, és a dir, votar algú que farà tot el possible perquè Catalunya no vagi bé.

 
Escrit per krls el dia 28.2.08 | Enllaç permanent | 0 comentaris
27 febrer 2008
El web que esperàvem fa temps... i que encara no l'han donat a conèixer

Portem mesos reclamant informació pública i transparent del projecte de Tren d'Alta Velocitat al seu pas per Girona. Des de l'estiu passat, l'Ajuntament té en un calaix el projecte constructiu i no entenem les raons per les quals ha ignorat els nostres missatges de posar tota aquella informació a l'abast del públic. La resposta ha estat sempre la mateixa: qui vulgui venir a consultar el projecte a l'Ajuntament ho pot fer. Quina política informativa és aquesta? On s'és vist que davant de l'obra més important per a la ciutat l'Ajuntament apliqui la tàctica de l'estruç i amagui el cap per no saber el que li pot venir a sobre? I el ciutadà? Per què es priva al ciutadà d'accedir amb tan sols un clic, des de l'ordinador de casa seva, al projecte constructiu?
La lògica de tot plegat i la proximitat de l'inici de les obres els obliguen a fer gestos d'una vegada per totes. I vet aquí que el dia 30 de gener l'ajuntament passat va registrar el domini www.trengirona.cat per construir un espai web on facilitar tota aquesta informació que tenen des del mes de juliol passat en un calaix de la plaça del Vi. El problema és que malgrat que el web està en funcionament a Internet i és perfectament consultable, ningú no en coneix l'existència. Vull dir que ni el web de l'Ajuntament de Girona en diu res, ni s'ha enviat cap informació a la gent que ja poden consultar el projecte a Internet.
Potser com que aquesta és una demanda insistent de CiU miren de satisfer-la amb la boca petita perquè no sembli que ens donen la raó. Però el ciutadà és el que surt perdent de la desídia informativa amb què l'equip de Govern de la nostra ciutat gestiona el projecte del TAV. Per no saber no sabem ni quan entrarà en funcionament l'oficina d'atenció al ciutadà.

 
Escrit per krls el dia 27.2.08 | Enllaç permanent | 4 comentaris
26 febrer 2008
Debat de perdedors
He seguit el debat i les seves primeres seqüeles. No m'ha agradat ni com a debat (això és, realment, un debat?) ni com a espectacle polític, perquè l'he trobat fluix, inexplicable (no he entès exactament què ens volien vendre cadascun dels candidats) i profundament decebedor. No perdin el temps mirant de saber qui ha guanyat: han perdut tots dos, i hem perdut els espectadors i la democràcia. Que un sistema es basi en dues úniques opcions, i que la majoria de partits, excepte CiU, hagin caigut en la trampa espanyolista de bipolaritzar la política, això és una tragèdia per a Catalunya. Votar qualsevol altra opció que no sigui CiU és, en aquests moments, votar o pel bloc de les dretes o pel bloc de les esquerres (no cal dir que, ambdos blocs, espanyols). Ja se sap que votar Esquerra o Iniciativa és reforçar l'esquerra, i votar PP és reforçar la dreta. Els únics que ens oposem a aquest esquema maniqueu i contrari als interessos de Catalunya som la gent de CiU, agradi o no d'escoltar. Ho hem practicat durant trenta anys: mai hem governat en coalició amb cap partit espanyolista, ni hem ajudat a consolidar el sistema de dos bàndols confrontats. Ningú no ens podrà discutir que sempre hem intentat ser una tercera via, i que ho hem aconseguit fer afavorint l'objecte de la nostra raó de ser, que és Catalunya.
Els electors tenen dues tries possibles: o un sistema bipartidista, o un sistema d'equilibris i pluralitat. Aquest segon passa per una presència més forta de CiU a Madrid.

 
Escrit per krls el dia 26.2.08 | Enllaç permanent | 3 comentaris
24 febrer 2008
L'ariet, la bomba d'aigua ecològica patentada a la Vall del Llémena
video

La Vall del Llémena és fantàstica. És el lligam històric entre la Selva interior i Girona, encara que algun dels seus indrets --per exemple, Sant Aniol de Finestres-- pertanyin a la Garrotxa. La ruta entre Amer i Girona es feia antigament per aquestes contrades i no és casualitat que el carrer de la Nestlé, encara al terme municipal de Girona però a tocar ja de Sant Gregori, tingui per nom "carretera antiga d'Amer". Aquest matí de diumenge m'hi ha tocat anar a fer campanya, i m'ho he passat com no em podia imaginar. N'he tornat amb mitja dotzena d'ous acabats de pondre, un regal després d'una tertúlia improvosada a Can Tura amb gent que d'una manera o d'altra --uns de forma directa i d'altres de manera indirecta-- estàvem relacionats.
I avui ha estat el dia que he conegut l'existència de l'ariet. Ara em fa vergonya no haver-ne sentit a parlar, per què suposo que per a molts dels que llegireu aquestes ratlles us serà un aparell tan familiar com pot ser la politja o el braser, però no em fa res reconèixer la meva ignorància perquè el goig d'haver descobert aquesta meravella de l'enginyeria avant la lettre. És una bomba d'aigua que per funcionar no li cal cap mena d'energia que un simple desnivell d'aigua. En l'època en què la majoria de masies no disposava d'electricitat, aquesta bomba va ser d'una gran utilitat. Encar n'hi ha en funcionament, i avui n'he visitat un parell. Us adjunto una seqüència de tres fotogrames on se'n veu una en funcionament. Aquesta bomba la va perfeccionar i patentar un inventor de la Vall del Llémena i en va fabricar a milers per a tot Europa.
Amb l'electrificació va caure en desús, però avui emeregeix com una opció ecològica i econòmica que podria ser recuperada per a moltes situacions.

 
Escrit per krls el dia 24.2.08 | Enllaç permanent | 1 comentaris
Descansa en pau, Joan Baró
M'assabento de la mort del doctor Baró. En Joan Baró era el pare de la Maria, de la Montse, de la Queta, d'en Joan... Era el metge que escrivia articles que anomenàvem "arqueologia mèdica" a la revista del Col·legi de Metges de Girona. Va ser pioner en l'anestesiologia a les comarques gironines i era memòria viva de l'hospital Josep Trueta, abans Álvarez de Castro. Era una molt, molt bona persona. En tinc un record entranyable dels temps en què vam col·laborar a la revista del Col·legi de Metges, de les reunions del consell de redacció, de la seva paciència i fina ironia, i la seva proverbial bonhomia. Que descansi en pau, i un record d'afecte per a tota la seva família.

 
Escrit per krls el dia 24.2.08 | Enllaç permanent | 0 comentaris
22 febrer 2008
Veniu a acampar a la Devesa!

L'Associació de Veïns Devesa-Güell ha organitzat per al cap de setmana del 1 i 2 de març una acampada al parc de la Devesa de Girona en el marc de les mobilitzacions per impedir la construcció d'un pavelló poliesportiu dins d'aquest indret natural. L'acampada és oberta a tothom, i anirà acompanyada d'un seguit d'activitats que podeu conèixer a través d'aquesta notícia publicada al diari electrònic El Dimoni. L'acampada ha de contribuir a l'objectiu compartit cada dia per més gironins d'impedir la consolidació d'un edifici en un espai sobre el qual caldria redefinir els seus usos de dalt a baix, sense condicionants. Acampar a la Devesa és una possibilitat inèdita i és una ocasió fabulosa per a tots aquells amants de la tenda de campanya de poder gaudir d'aquesta pràctica en plena ciutat de Girona.

 
Escrit per krls el dia 22.2.08 | Enllaç permanent | 0 comentaris
21 febrer 2008
Comença la campanya, i cau una bastida...

En pocs minuts de diferència m'han passat les següents coses: passo pel carrer Joan Maragall i just en aquell moment una bastida de les obres de l'edifici de la futura seu de la Generalitat fa figa i causa un rebombori que atrau l'atenció dels transeünts. No sembla que ningú hagi pres mal. N'he fet una foto. Camino en direcció a l'hotel Carlemany i em trobo l'Àlex Hernández, cap de premsa del PSC, i la Montse Palma, la candidata socialista al Congrés, amb el cartell electoral en un cartó-pluma per la sessió de fotos que els anaven a fer. I després arribo al Carlemany per participar en un d'aquells actes magnífics que organitza la Marina Ayats i que ha servir perquè en Jordi Xuclà s'adrecés a una concurrència de més de cent persones encantadores. He fet fotos de les tres coses, i encara he tingut temps de penjar algun twitter. Quan t'hi acostumes et pren molt poc temps.

 
Escrit per krls el dia 21.2.08 | Enllaç permanent | 0 comentaris
Reflexió adreçada als votants gironins d'Esquerra al Senat
Votar els candidats de l'Entesa és l'opció que defensa Esquerra, però cal que els votants d'aquest partit coneguin bé a qui es demana d'enviar al Senat en representació de les comarques gironines. Esquerra demanarà el vot per a Lluís Ma. de Puig que en aquesta notícia deixa clara la seva posició sobre el procés de Kosovo. Cal fer molts d'equilibris per explicar que Catalunya avançarà nacionalment votant discursos obertament contraris, cal tenir molta i molta imaginació per acceptar que un vot a Lluís M. De Puig serà millor per la defensa dels interessos de Catalunya que un vot a candidats com Carles Pàramo.

 
Escrit per krls el dia 21.2.08 | Enllaç permanent | 1 comentaris
20 febrer 2008
El dia que Ridao va pedre els papers (i alguna cosa més)
En la història de les relacions entre CiU i Esquerra hi ha moments que figuren com a punts d'inflexió, que en els darrers anys bàsicament han servit perquè el partit d'esquerres justifiqui pactes amb el partit de les esquerres espanyoles a Catalunya. Un d'aquests moments, ja mítics, és la suposada rebregada d'un Jordi Pujol en minoria parlamentària davant d'un suposat àngel salvador Carod-Rovira que li estenia la mà per alliberar-lo del suport al PP. Com que el president no va fer cas a l'àngel anunciador, avui Convergència ha davallat als inferns de totes les oposicions que es fan i es desfan al país. El càstig és, d'acord amb la naturalesa del Messies de Cambrils, un flagell diví.
Dic això perquè aquest argument encara me'l tiren en cara diputats d'Esquerra per justificar la seva brillant aposta estratègica per convertir al sobiranisme els sectors que no s'hi han passat mai per culpa, es veu, de Convergència. Aquell dia, em diuen, vau perdre la Generalitat.
Ves per on que avui Joan Ridao perpetra una intervenció al Ple del Parlament que supera, pel to, per la mala bava i sobretot perquè era del tot gratuïta, la teòrica gravíssima ofensa que un dia els féu Pujol. La reacció de Ridao, tirant mà d'hemeroteca de l'any 2003 (i oblidant-se que aquest mateix mandat el seu grup va subhastar la presidència de la Generalitat en una calçotada!), és indigna, impròpia d'un partit que teòricament respecta les nostres institucions.
Ridao no té nivell, no té tremp, no se sap controlar. El que ha fet avui és un míting partidista aprofitant el torn de preguntes al President de la Generalitat, i s'ha adreçat amb una arenga més pròpia d'un Jiménez Losantos sobiranista que no d'un portaveu que estima Catalunya i les seves institucions. Fer servir el Parlament per fer un míting de campanar m'ha fet avergonyir.
La sort és que Artur Mas ha demostrat que sap improvisar i llegir adequadament el moment, i ha protagonitzat un acte de dignitat institucional que honora la política catalana. Ha pujat a la tribuna i s'ha adreçat al poble català a través del Parlament, i ha parlat claríssim.
La pèssima jugada de Ridao ha omplert de satisfacció els espanyolistes del Parlament, que s'han mirat la trifulca organitzata pel patètic candidat d'Esquerra amb la sornegueria del que sap que algú li cuida l'hortet bordant cada vegada que d'altres s'apropen al jardí del Tripartit dels Socialistes de Catalunya.
La casa socialista no perilla, perquè està ben vigilada pels entregats peons d'Esquerra Republicana.
Avui Ridao ha perdut els papers, però ha perdut alguna cosa més.

 
Escrit per krls el dia 20.2.08 | Enllaç permanent | 6 comentaris
Una idea magnífica, genial, de Quim Curbet
Rebo un correu d'en Quim Curbet on m'informa de la iniciativa que acaba d'emprendre a través del seu segell editorial, i la trobo magnífica. Us reprodueixo el text perquè aquells que us hi sentiu convidats participeu de la iniciativa:
El segle XX fou una època crucial de la nostra història en la que
Catalunya va viure, en el lapse de 20 anys (1931-1950), l?experiència
de la segona República, la guerra civil i els anys de penitència de la
postguerra. Els darrers testimonis d?aquella època són la gent nascuda
abans de 1928, molts d?ells han anat desapareixent gradualment sense
deixar palès el testimoni únic de les seves vivències.CCG Edicions
fa una crida a tots els que encara estan disposats a explicar el seu
testimoni a fer-ho per escrit. La crida va dirigida fonamentalment als
que van viure aquesta època a les comarques gironines, a ells i als
seus familiars, per animar-los a escriure un mínim de 3 folis que
posteriorment CCG Edicions publicarà ?l?any 2009? en forma de recull,
coincidint amb el 70 aniversari del final de la guerra civil.Tothom
que vulgui expressar la seva vivència haurà d?aportar un text, abans
del 31 de juliol de 2008, juntament amb les seves dades personals, una
fotografia recent i una de l?època, a l?adreça de correu electrònic memoria@ccgedicions.catUs
demanem que feu difusió de la nostra proposta per aconseguir com més
testimonis millor i que no es perdi definitivament una memòria
històrica que és patrimoni de tothom.

 
Escrit per krls el dia 20.2.08 | Enllaç permanent | 0 comentaris
19 febrer 2008
Presentació del llibre de Vicenç Villatoro "Reacciona Catalunya"

Assisteixo a l'estrena del nou llibre d'en Vivenç Villatoro, a la llibreria Empúries. Es titula "Reacciona Catalunya" i té molt i molt bona pinta!

 
Escrit per krls el dia 19.2.08 | Enllaç permanent | 1 comentaris
Suport a Kurt Westergaard
L'autor d'unes caricatures de Mahoma publicades a la premsa danesa viu amenaçat, sense poder residir a cassa seva i avui hem sabut que tampoc no pot trepitjar l'hotel on s'estava fins ara, perquè els seus propietaris temen per la seguretat. Això passa a l'Europa que ha aconseguit les més altes cotes de llibertat de la humanitat, la que garanteix més drets i la que acull milions d'immigrants que fugen de la misèria i el totalitarisme, ja sigui polític o religiós, a la recerca d'un futur que moltes vegades afortunadament troben. Kurt Westergaard no pot viure en llibertat a casa seva per culpa de les amenaces de gent que és capaç de combatre dins d'aquesta Europa que hem construït entre tots la idea de llibertat i tolerància, perquè creuen que en elles hi ha el mal. Un filòsof francès va dir fa uns anys que l'integrisme islàmic a Europa fa servir allò que vam aconseguir amb la revolució francesa ja fa més de 200 anys per intentar portar-nos a situacions prèvies a la revolució. Un mal negoci que no podem acceptar. Kurt Westergaard té tot el meu afecte, i si no podem garantir la seva llibertat i la seva seguretat tots començarem a perdre assoliments que ens ha costat moltíssim d'obtenir.

 
Escrit per krls el dia 19.2.08 | Enllaç permanent | 0 comentaris
Us recomano l'article de Jordi Vilamitjana
El columnista del Diari de Girona Jordi Vilamitjana publica avui un article, a la seva habitual secció del Nas de la Bruixa, sobre la Devesa i sobre la necessitat de convocar un referèndum. Els de la "participança" n'haurien de prendre nota. Es titula "Un referèndum sí que és participança".

 
Escrit per krls el dia 19.2.08 | Enllaç permanent | 0 comentaris
18 febrer 2008
Què pensen els candidats de l'Entesa de la independència de Kossovo?
Conec en Carles Pàramo des de fa ja uns quants anys, abans que ell fos alcalde de Roses. No m'estranya gens veure al seu àlbum de fotos una senyera estelada, i tampoc em va sorprendre gens veure'l a la manifestació pel dret a decidir del dia 1 de desembre. Com que n'hem parlat, sé que s'ha alegrat que Kossovo hagi proclamat la independència. Em pregunto si aquest recorregut vital de Pàramo és comparable amb alguns dels candidats de l'Entesa, que agrupa bàsicament gent del PSC i un d'ERC. El candidat De Puig, què pensa de la independència de Kossovo? I la candidata Celaya, pensa com Carles Pàramo? Em temo que els votants d'Esquerra que el seu partit vol que votin l'Entesa tenen un problema greu: han de posar la creueta a dos candidats al Senat que treballen pel no reconeixement internacional de la independència de Kossovo (que és fruit de la voluntat popular) i han d'impedir que un sobiranista de tota la vida accedeixi al Senat. No em direu que és ben bèstia, tot plegat!

 
Escrit per krls el dia 18.2.08 | Enllaç permanent | 0 comentaris
17 febrer 2008
El nou estat europeu de Kossovo
Kossovo ha declarat la seva independència de Sèrbia. Enhorabona. Europa ja té un altre Estat sobirà, encara que probablement no sigui encara un Estat lliure tenint en compte que dependrà íntegrament de l'ajuda de tercers. Però la decisió de Kossovo és un precedent important, perquè desmenteix moltes veus que, des de la dreta i l'esquerra, consideren que els altres mai tenen dret a ser independents. Kossovo s'ha fet major d'edat, i té dret a la independència perquè així ho vol la majoria dels seus ciutadans. I això també val per a Catalunya, per Escòcia, per Euskadi. Una majoria de ciutadans, articulada democràticament, és imparable. Però no hi ha dreceres: la construcció de la independència no es fa ni a batzegades, ni amb oportunismes, ni amb falses il·lusions. No ens serveix de ben res, ans al contrari, que Putin faci servir l'exemple de Catalunya o Euskadi per defensar, en realitat, exactament el contrari: el manteniment de la dependència de Kossovo de Sèrbia. Vull dir que el camí no ens el fresarà ningú.
Una reflexió final, que serveixi de lliçó a tots els que des del PSC o del PP qüestionen la independència de Kossovo: si aquesta hagués estat la primera de totes les independències de l'exIugoslàvia, i s'hagués fet exactament en les condicions d'avui (presència militar internacional que garanteix la pau, reconeixement de la UE i dels EUA) tinc la sensació que ens hauríem estalviat les guerres balcàniques.

 
Escrit per krls el dia 17.2.08 | Enllaç permanent | 0 comentaris
Per conèixer McCain, contra els tòpics
Avui hi ha una entrevista al diari El País al senador republicà John McCain que val la pena llegir. Molt sovint analitzem i desqualifiquem la política americana des del desconeixement o des dels prejudicis, i per això ens equivoquem. Fruit d'aquests prejudicis potser algú ara dirà "guaita, ara aquest ens defensa els republicans", però em preocupa ben poc. No puc votar a les eleccions americanes i no conec els programes dels candidats respectius, de manera que l'únic que honestament puc fer és fugir dels tòpics i dels prejudicis. No crec que la força d'Obama sigui el fet que és negre, ni la de Clinton que sigui dona. Fa tanta vergonya sentir a presumptes experts catalans parlar en aquests termes que prefereixo reservar-me l'opinió. Per això aquesta entrevista és interessant, perquè ajuda a desmentir tòpics i a prendre posicions. Una cosa sí que és clara: quan un candidat a la presidència dels estats units diu una cosa, la gent tendeix a creure'l. Li va el càrrec, si menteix. Aquí passa exactament al revés: quan Zapatero o Montilla ens diuen una cosa, la gent se'n malfia i sap que és perfectament possible --i demostrable-- que estiguin mentint.
Us recomano que seguiu aquest bloc, molt bo, sobre les eleccions americanes

 
Escrit per krls el dia 17.2.08 | Enllaç permanent | 2 comentaris
Zapatero "el mentider" implora vots a Catalunya
Zapatero és un dirigent polític miserable, perquè ha fet de l'engany i del cinisme el motor de la seva acció. Que vingui a implorar vots a Catalunya, amb la seva rialleta foteta, és per plorar. Que ho faci amb l'acompanyant del seu representant a Catalunya, José Montilla, el qual pretén fer-nos creure que veiem visions (perquè ell noooooooo depèn del psoe), demostra en mans de qui s'ha deixat la governació del país. Subscric el següent paràgraf de l'article de Vicent Sanchís a l'Avui:
Zapatero ha estat un dels pitjors presidents que ha tingut la democràcia espanyola en aquestes tres dècades. Ha fracassat en els seus dos grans projectes de legislatura. Ni ha resolt, com pretenia, "la qüestió catalana" amb l'aprovació afaitada del nou Estatut, ni ha encarrilat la pau al País Basc. Pel que fa a l'economia, el seu govern ha estat incapaç de promoure cap iniciativa vàlida i, respecte a la política internacional, Espanya s'ha sumit en la mediocritat més descarnada.

Els catalans que hem estat l'objectiu principal de l'engany socialista no podem fer-li confiança. Però el PSC --els "sobirans"-- ha decidit fer tot el possible perquè el comportament polític de Catalunya obeeixi a la lògica de l'Espanya profunda, i ens vol forçar a triar entre Rajoy i Zapatero. Els dirigents del PSC, farts amb tant de poder entregat pels independentistes, ja no tenen cap mania a tractar Catalunya com una província de l'Espanya profunda. Ara, s'ha de reconèixer que de moment a ells els funciona: vull dir que quant més espanyolistes, més poder tenen a Catalunya.

 
Escrit per krls el dia 17.2.08 | Enllaç permanent | 0 comentaris
15 febrer 2008
Millores en el servidor... problemes durant unes hores
Aquest cap de setmana s'han de fer unes migracions des del meu servidor a un altre, i és possible que això afecti la navegació del bloc i de la plana web del grup municipal. Espero que quan acabem el cap de setmana estigui tot resolt, i us prego que disculpeu les possibles molèsties que us pugui causar. Potser estem de sort i ningú no nota res, però ja se sap que la informàtica té (afortunadament) una part artesanal que la fa fins i tot entranyable (menys quan et deixa penjat, ésclar...;-)

 
Escrit per krls el dia 15.2.08 | Enllaç permanent | 0 comentaris
El vídeo de la Devesa: a punt d'arribar a les 500 visualitzacions!

Aquest matí m'he adonat que aviat arribarem a les 500 visualitzacions del vídeo sobre la Devesa que vaig penjar al meu canal de YouTube. La força que tenen avui els nous canals de comunicació és espectacular. Jo no sé quantes persones hauria congregat si hagués fet una convocatòria pública, un dia a una hora en concret, per veure el vídeo. Però a Internet tot pren una altra dimensió. Fer arribar un missatge a un públic interessat és més senzill --i sobretot més econòmic!-- i permet, a més, que la gent interactuï. Us dono les gràcies a tots els que heu vist el vídeo. (Ah, i ja haureu comprovat que si des d'un mateix ordinador es veu el vídeo diverses vegades, això només compta com a una única visualització. Vull dir que no hi ha trampa ;-)

 
Escrit per krls el dia 15.2.08 | Enllaç permanent | 0 comentaris
14 febrer 2008
No plou: l'enyor d'un poema de Josep Carner
Cauen quatre gotes, però no plou. Em rondava pel cap fa setmanes un poema de Josep Carner d'una musicalitat excepcional que, recuperat aquests dies, em duu a una enyorança infinita dels paisatges que evoca en els quals m'he submergit moltes vegades amb el record fresc dels versos de "Plou". També hi penso cada vegada que algú parla del Roine. Us el reprodueixo:

Totes les bruixes d'aquest món perdut

són en el cel bretó, que en desvaria;

l'aigua bruny, delerosa, el punxegut

capell dels cloquerets de Normandia.

París regala deplorablement;

es nega Niça d'aiguarells en doina.

Milers d'esgarrifances d'un moment

punyen Sena, Garona, Rin i Roine.

L'aigua podreix els carrerons malalts;

gorgolen per cent becs les catedrals.

La pluja a tot arreu, esbiaixant-se,

veu solament alguna mà que es mou

fregant un vidre de finestra. Plou

a totes les estacions de França.

 
Escrit per krls el dia 14.2.08 | Enllaç permanent | 2 comentaris
13 febrer 2008
La "tecnologia" per determinar les meses electorals

L'administració de l'Estat obliga a fer-nos fer un paper ben galdós. Dimarts, abans del ple ordinari, n'havíem de celebrar un d'extroardinari. Quan arribo al meu seient de regidor observo que damunt la taula de la secretaria hi ha una capsa amb una mena d'estranyes nous que em desperten la curiositat. No tinc ni idea què fan aquells objectes en un lloc reservat a informes jurídics, documentació administrativa i tota mena de paperassa burocràtica. El seu aspecte és artesanal, amb unes osques decoratives que confereixen al conjunt un aire anacrònic que, malgrat que ens trobem en un saló de plens que va quedar ancorat en la modernitat del segle XIX, contrasten en un entorn carregat de micròfons, telèfons mòbils i càmeres de televisió.

Li pregunto a Lluís Pau, que fa de secretari, què caram són aquelles nous, i la resposta em desconcerta: és la tecnologia que l'Estat ordena que es faci servir per designar la composició de les meses electorals per a les eleccions del dia 9 de març. Dins de cada nou hi ha un paperet amb un número, i se n'extrauran uns quants per composar una xifra a partir de la qual es començarà a designar els ciutadans que faran de presidents i secretaris de les meses electorals. Són les nous que es fan servir a les oposicions de funcionari.

Francament, al·lucino. Que l'Estat espanyol, en ple segle XXI, faci servir un mètode tan caspós per definir les meses electorals és inconcebible. En l'era de les TIC l'únic que podem fer amb aquelles boletes de fusta és tic-tac. No puc resistir la temptació de fer una foto amb el meu telèfon i penjar-la perquè la contempleu i en digueu què en peseu, d'aquesta alta tecnologia...

 
Escrit per krls el dia 13.2.08 | Enllaç permanent | 0 comentaris
12 febrer 2008
L'alcaldessa aclareix les idees als seus socis: el pavelló no es toca
L'alcaldessa vol demostrar que els seus socis de govern són mers accessoris i aquest vespre, al ple, ha deixat clar que el seu pavelló no es toca: que els veïns es comencin a preparar perquè el pavelló, si ha d'anar per ella, el faran i a plena satisfacció. Li he formulat dues preguntes concretes amb el prec que les respongués de forma igualment concreta: si pensaven impulsar un procés participatiu per definir un pla d'usos de la Devesa, i si aquest procés es faria al mateix temps que es manté en marca el projecte de construcció de pavelló. Com que ha respost que sí a les dues coses m¡ha semblat que havia de replicar perquè em sembla, literalment, una aixecada de camisa. Voler fer que els veïns perdin el temps en un procés participatiu per decidir allò que l'Ajuntament prèviament ja ha determinat em sembla una presa de pèl i un engany.
Aquesta és la posició d'Esquerra, vista la satisfacció amb què la seva portaveu recollia les explicacions de l'alcaldessa, de manera que faci el que faci ICV, ja hi ha una majoria absoluta que vol fer el pavelló a la Devesa peti qui peti.
Em sap greu per ells, però en el ple que ve n'haurem de tornar a parlar.
També hre formulat una altra pregunta, la resposta de la qual m'ha deixat preocupat. Fa més d'un any que es va signar el conveni amb l'Hipercor en el qual se li entrega la plaça Salvador Dalí perquè pugui aixecar un altre centre comercial, però l'Ajuntament no ha cobrat els 2.500.000 euros que preveu, ni ha rebut cap de les finques que contempla el conveni. A què esperen per cobrar? Tan grassos de diners van?

 
Escrit per krls el dia 12.2.08 | Enllaç permanent | 0 comentaris
La candidata del PSC torna a fer emprenyar els catalans
Aquesta dona és incombustible. Magdalena Álvarez, la ministra a la qual els diputats del PSC de Girona --Montserrat Palma i Àlez Sàez-- van defensar aferrissadament, ha tornat a venir a Catalunya per prendre'ns el pèl.
clipped from www.vilaweb.cat

Magdalena Álvarez torna a causar malestar a Barcelona

La ministra espanyola arriba en un TGV en proves · Passatgers i periodistes, a qui no s'ha permès d'enregistrar imatges, l'escridassen a l'estació de Sants

La ministra de Foment espanyola, Magdalena Álvarez, ha estat escridassada per passatgers i per periodistes quan ha arribat a l'estació de Sants de Barcelona en un tren TGV comercial de proves. Álvarez es reuneix des de les cinc de la tarda amb el president de la Generalitat, José Montilla, i diverses fonts indiquen que després anunciarà la data definitiva de l'arribada de la gran velocitat a la ciutat de Barcelona.

Foment no ha permès als reporters gràfics d'enregistrar imatges del TGV en què viatjava Álvarez. Els fotògrafs i càmeres de televisió s'han negat després ha obtenir cap imatge de la ministra espanyola, que ha rebut una escridassada per part dels periodistes i d'un grup de passatgers que hi havia a l'estació de Sants en aquell moment.
 blog it

 
Escrit per krls el dia 12.2.08 | Enllaç permanent | 0 comentaris
11 febrer 2008
Càritas i els SMS
Una bona idea: enviar menys SMS i destinar la despesa a programes solidaris de Càritas.
La despesa dels sms per a Càritas
Càritas proposa als joves que enviïn menys missatges pel mòbil durant la Quaresma i donin a l'entitat els diners que s'estalviïn
Càritas Diocesana de Girona i la secretaria de Joves del Bisbat de Girona han presentat aquest dilluns la campanya 'Desconnecta't per Connectar'. Proposen als joves que durant la Quaresma redueixin el volum de missatges de text que envien pel mòbil i que destinin els diners que s'estalviïn per finançar projectes solidaris i de cooperació de Càritas. Han establert el mínim en tres missatges cada dia i han situat el cost mitjà de cada SMS en 20 cèntims. Per tant, calculen que cada joves podrà estalviar 24 euros durant els 40 dies de Quaresma. El delegat de Joves del Bisbat, Jordi Callejón, ha explicat que la intenció és que els joves vegin que 'el seu temps i el seu esforç durant aquests dies servirà per ajudar a que altres joves tinguin les mateixes oportunitats que ells'.
 blog it

 
Escrit per krls el dia 11.2.08 | Enllaç permanent | 1 comentaris
10 febrer 2008
Primeres impressions de precampanya
Han passat els primers dies de la precampanya. Cada partit ha aplicat el manual de la forma que li ha semblat però tots han fet més o menys el mateix: presentació de candidats, explicació de les primeres propostes, definició d'objectius electorals, etc. Per la meva condició de polític de CiU no sóc neutral però crec ser fidel al rigor periodístic si dic que en Jordi Xuclà porta, en aquesta precampanya, el mateix avantatge que ha mantingut en tota la legislatura en relació amb els diputats gironins dels altres partits. Com que el conec sé que, amb les quatre setmanes que queden, els seus adversaris no tindran cap opció a retallar aquest avantatge. En Jordi ha recollit perfectament la tradició pencaire de diputats convergents com Josep López de Lerma i Zoila Riera.
Ara bé, d'aquests primers dies en trec sobretot algunes preocupacions. La més important és comprovar com creix, a mesura que ens apropem a la data de les eleccions, la temptació del catalanisme per al vot en blanc, esperonat per un Pasqual Maragall que ens deu algunes explicacions abans d'embarcar-nos en una nova aventura. Em sorprèn el nihilisme en què cau de vegades el catalanisme, tot i que no m'estranya tenint en compte qui ens governa. Una altra preocupació és l'actitud d'Esquerra, captiva i desarmada, més capficada a buscar la manera que, passi el que passi, res no l'aboqui a renunciar al poder que no pas a articular una majoria nacional que pari els peus a socialistes i populars. També em preocupa el paper del PSC, sobretot pel que té de demostració del fracàs de l'aposta estratègica d'Esquerra. El partit que havia de liderar la nova onada sobiranista (la de la gent que no té cap afecte per la identitat nacional però que, per art de màgia, havien de ser una legió d'independentistes per la butxaca) resulta que paga altre cop el favor fent la campanya més espanyolitzant de les que recordo. El PSC destina els seus recursos a fer campanya contra Pizarro, número 2 del PP a Madrid, que a Catalunya és la quarta força política. El PSC no reconeix ni CiU i ERC com a alternatives polítiques de res, i passa directament a fer campanya contra Mariano Rajoy, Pizarro i els bisbes espanyols. Menysprea el sistema polític català senzillament perquè no hi creu, perquè pensa que és una anomalia de la democràcia espanyola i que algun dia --ells pensen que més taviat que no pas tard-- aquesta anomalia quedarà subsanada i ja serem "normals": per fi podrem triar entre PSOE i PP, sense la molèstia que representa CiU --extingida-- i Esquerra --dissolta dins del PSC.
Que prenguin nota els grans estrategues d'Esquerra d'aquesta nova aportació socialista a la "independència" de Catalunya. Mireu la campanya del PSC i sabreu quin país tenen al cap. Catalunya? No: Espanya.

 
Escrit per krls el dia 10.2.08 | Enllaç permanent | 1 comentaris
La deriva d'Esquerra
Ho intuïa, i el programa d'Esquerra ho acaba de confirmar: està pensat més per agradar el PSOE que no per plantar cara.
clipped from www.elpais.com

ERC presenta un programa social para agradar al PSOE

Esquerra Republicana dio ayer el visto bueno a su programa para las generales, bien distinto del que presentó la formación independentista en 2004, cuando el cabeza de cartel fue Josep Lluís Carod Rovira. La coyuntura española también es diferente. ERC cree que ahora es el momento de ofrecer al PSOE un programa que se pueda pactar sin estridencias. De hecho, en el pliego de propuestas no se plantea el referéndum de autodeterminación en 2014 que preconiza Carod.

Ante lo que consideran falta de entusiasmo del PSOE para volver a colaborar con ellos, los independentistas presentan un jefe de filas moderado, Joan Ridao, y un programa con amplio contenido social, más que soberanista. Valgan de ejemplo propuestas como mantener la progresividad del IRPF, revalorizar el salario mínimo interprofesional, una nueva ley de ocupación, la universalización de los servicios sociales o regular el aborto y la eutanasia.

 blog it

 
Escrit per krls el dia 10.2.08 | Enllaç permanent | 0 comentaris
07 febrer 2008
Som més a prop d'aturar el pavelló de la Devesa que abans
L'article signat pels tres regidors d'ICV-EUiA a l'Ajuntament de Girona publicat ahir al Diari de Girona fa manifesta una coincidència amb propòsits que també defensa Convergència i Unió: aturar el projecte de pavelló a la Devesa projectat per l'equip de Govern i obrir un procés veritablement participatiu que desemboqui amb la definició d'uns usos clars, de futur, consensuats i que mantinguin un precepte innegociable: la preservació del caràcter natural de la Devesa. És a dir que avui som més a prop del que érem abans d'aconseguir que el debat sobre el futur del parc no vingui hipotecat per l'existència d'un pavelló que la ciutat necessita que es faci en un altre lloc.

 
Escrit per krls el dia 7.2.08 | Enllaç permanent | 0 comentaris
06 febrer 2008
No hem de pactar ni podem pactar amb el PP
Generalment tinc una gran coincidència amb els articles que publica el president Pujol, i rebo amb gust el seu newsletter. Però avui em sento empès a fer explícit aquest acord, i a reproduir-vos un paràgraf de l'article que publica al diari La Vanguardia d'avui que expressa exactament el que moltes persones creiem:
"Opinio que CiU no ha de pactar amb el PP ni pot fer-ho perquè durant els darrers quatre anys directament o indirectament ha fomentat campanyes de calúmnia i ha excitat els ànims en contra Catalunya. Ha creat un ambient de gran hostilitat i animadversió. Ha estat un atac brutal que fa impossible un pacte. Rotundament. Això és molt clar".
Us recomano l'article en el seu conjunt perquè conté reflexions d'un gran valor. Contra l'engany i la manipulació, reacció, dignitat, autoestima i exigència de respecte. No val a badar.

 
Escrit per krls el dia 6.2.08 | Enllaç permanent | 1 comentaris
El PP pretén un lingüicidi
Hem tingut, aquest matí al Parlament, un debat intens i viu a l'entorn de la llengua catalana arran de la proposta de llei del PP per treure al català la condició de "llengua vehicular" a l'ensenyament. És obvi que el PP segueix l'estela de Ciudadanos. Però això ha de tenir una resposta adequada, i ja comença a ser hora que parlem clar. Per això en la intervenció que m'ha tocat fer a mi he parlat de l'ànim lingüicida que inspira l'acció del PP. El Partit Popular no té el més mínim interès en la pervivència del català més enllà de l'instint de conservació que pot tenir un taxidermista per les espècies en vies d'extinció. Li interessa descatalanitzar la llengua i convertir-la en un accent del castellà que es parla a Catalunya, i aquest propòsit l'hem de denunciar i l'hem de començar a combatre més enllà també del debat parlamentari i de l'acció dels tècnics i els juristes.

 
Escrit per krls el dia 6.2.08 | Enllaç permanent | 0 comentaris
04 febrer 2008
Els primers premis de blocs en català, a Girona
La Catosfera ha tingut, entre moltes d'altres virtuts, la gràcia de catalitzar el sector i fer d'incubadora d'idees que al cap de ben poc --perquè a la xarxa els temps corren de manera molt diferent que fora d'ella-- han començat a materialitzar-se. S'acaba d'anunciar la convocatòria dels primers premis de blocs en català, que es lliuraran a Girona i que s'organitzen a través de la plataforma www.stic.cat. En podeu trobar més informació en aquesta notícia.

 
Escrit per krls el dia 4.2.08 | Enllaç permanent | 0 comentaris
03 febrer 2008
Dues declaracions a tenir en compte i recordar...
El candidat del PSC a la presidència del Govern espanyol acaba de qualificar CiU, ERC i ICV de "tontos útils" del PP. L'afirmació té molt d'antidemocràtica i molt poc d'intel·ligència i coherència. En primer lloc, perquè el candidat del PSC prefereix un sistema polític en què només existeixin dues úniques opcions. És el model del partit únic, però doble. El partit de l'espanyolisme que es divideix entre dreta tronada i esquerra retrògrada. L'insult de Zapatero demostra, en segon lloc, l'estima que té per als seus socis habituals de malifetes --Esquerra i ICV-- i la seva proverbial sagacitat a l'hora de fer amics més enllà de la seva sectària família política. El senyor Zapatero és un inútil teixint aliances: de les internacionals més val que no en parlem, i de les polítiques se'n pot fer una antologia dels disbarats. Que vagi fent amics.
L'altra declaració que m'ha cridat l'atenció que m'he apuntat és la de Joan Ridao a l'entrevista de La Vanguardia: "Els vots que vagin al PSC perjudicaran Catalunya". Fa uns dies va dir una cosa semblant. Ho trobo al·lucinant: o sigui que ell forma part de la direcció d'un partit que es casa amb un que, en cas de votar-lo, és perjudicar Catalunya. Coi, quina coherència. Això no és un marcatge de paquet, això és una desautorització en tota regla de l'estratègia seguida pel seu partit. El que estic esperant és si, a resultes d'aquesta convicció que expressa Ridao, el seu partit trencarà el matrimoni signat amb el partit que serveix per perjudicar Catalunya, perquè no tinc cap dubte que Esquerra no té cap interès a perjudicar Catalunya.

 
Escrit per krls el dia 3.2.08 | Enllaç permanent | 1 comentaris
02 febrer 2008
...I Chacón va treure la xequera
Asfixiats per les crítiques, els socialistes tiren mà de la xequera. Allò que quan ho anunciava Artur Mas era neoliberalisme americà, en llavis de la Chacón esdevé socialisme progressista. El xec-Chacón és progre, però només si el firma algú que tingui carnet socialista. Si el firma qualsevol altre, ja no. Després que tothom s'ha adonat del favoritisme de Madrid surten corrents a prometre inversions a Catalunya, però fan tard. Fa temps que Zapatero ha entrat a la viquipèdia dels catalans com un president mentider, fals, hipòcrita, responsable del període més negre de la història de les infraestructures de Catalunya.

 
Escrit per krls el dia 2.2.08 | Enllaç permanent | 1 comentaris
90 anys d'Isidre Vicens
L'Isidre Vicens ha complert avui 90 anys. Va néixer el mateix dia que Jaume I i potser aquesta coincidència ha condicionat secretament la seva vida. En tot cas, estic content d'haver-lo conegut personalment, encara que hagi estat fa molt poc. Quan la seva dona em va dir que feia 90 anys no m'ho creia, perquè té un aspecte molt més jove però sobretot té una vitalitat i una claredat mental que són d'admirar. Em va convidar amablement a visitar-lo el dia del seu aniversari, i hi he anat amb molt de gust. Ha rebut la visita d'una munió de gent, i ha mantingut a molt bon nivell el seu paper d'amfitrió. M'ha explicat anècdotes i fets que són història viva. Per a un lladre de records com sóc jo, avui ha estat un dia molt interessant. Confio que la memòria que sumen ell i la seva dona se servi, perquè és part de la memòria de Girona. Per molt anys!
(la foto recull el moment en què l'Òmnium Cultural li fa lliurament d'un obsequi. A l'esquerra, la president d'Òmnium al Gironès, Gemma Clarissó, i a la dreta el meu amic Narcís Sastre, membre de la junta. Al mig, l'Isidire Vicens)

 
Escrit per krls el dia 2.2.08 | Enllaç permanent | 0 comentaris
Festa de la Policia Municipal de Girona
He anat a la festa de la policia municipal de Girona. Lliurament de medalles i diplomes a l'auditori, i després dinar al restaurant El Cabrit, en companyia d'altres regidors i de l'alcaldessa, a més d'una tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Fuenlabrada que ha vingut a acompanyar el cap de la seva policia que ha rebut un guardó. No hem evitat parlar de política i de les perspectives electorals, i m'adono que la divisió entre PSOE i PP és tremenda. A la taula sóc l'únic representant polític que no té referent polític espanyol i penso íntimament en el valor que té l'existència de Convergència per al sistema polític català.
La foto correspon al moment en què es fa entrega de la placa al mèrit categoria d'or al membre de la policia municipal de Girona Joan Carles Gil.

 
Escrit per krls el dia 2.2.08 | Enllaç permanent | 0 comentaris
01 febrer 2008
800 anys de Jaume I
Avui dissabte fa exactament 800 anys del naixement del rei Jaume I, el Conqueridor. Malgrat que les nostres institucions, controlades pels mateixos, han ignorat aquest fet, des de la xarxa --i a iniciativa de Vicent Partal-- s'ha organitzat una jornada dedicada a la Crònica, o "Llibre dels fets", una de les quatre grans cròniques catalanes. Ens suggereix que reproduïm un fragment i el penó de la conquesta que alçaren els andalusins a la ciutat de València en senyal de rendició. He cercat un fragment relatiu a Girona, i d'entre els molts que hi ha he trobat un que fa referència al paper arbitral del rei en un conflicte entre el Comte d'Empúries --com no podia ser altrament-- i en Ponç de Torroella. Vet aquí el fragment:
457. E sobre aço tornam nosen el Regne de Ualencia, e anam ues Montpeyler, e a Gerona trobam gran contrast entrel comte Dempuries e en Ponç ·G· de Torreella sobre demanda quel Comte li feya de Torreela, e postats de castells, e de Rocamaura, e de ·I· altre castell, e moneda que deuia hauer en Torreela. E hoida aquesta demanda e lur resposta, anam a Montpeyler e alongam lo pleyt tro nos uenguessem, e lexam hi ·I· escriua que preses testimonis e recuylis lo feyt, e quan nos uenguessem quey donassem sentencia.
Per la imatge he volgut reproduir el darrer foli de la còpia de la Crònica que hi ha a la Biblioteca Nacional espanyola. Ho he fet per dues raons. La primera, perquè s'hi esmenta el meu estimat i entranyable monestir de Poblet, el monestir reial de Catalunya, on hi ha la tomba de Jaume I que tantes vegades havia visitat. I la segona, perquè s'hi observa la violació del segell de la "Biblioteca Nacional", estampat amb la clara intenció de marcar una possessió que va més enllà de la possessió d'un llibre...

 
Escrit per krls el dia 1.2.08 | Enllaç permanent | 0 comentaris
Molta sort, Camil
Llegeixo un despatx de l'ACN en què s'informa que Camil Ros deixa la direcció de la UGT gironina i passa a incorporar-se a la direcció nacional per fer-se càrrec de la secretaria de coordinació sectorial. Trobo que és una bona mala notícia. Vull dir que em sap greu que en Camil, un home de diàleg i amb sòlids referents nacionals, deixi d'estar al front del sindicat a Girona, però naturalment és una bona notícia perquè des de la seva nova responsabilitat el seu tarannà serà d'un gran benefici per al país. Segur que des de Girona sempre podrem comptar amb ell. Li desitjo molta sort i molt d'encert en la seva nova responsabilitat. I que continuï actiu com a blocaire!

 
Escrit per krls el dia 1.2.08 | Enllaç permanent | 0 comentaris
Propostes necessàries i urgents
Fer el possible perquè les mares tinguin l'oportunitat d'atendre el nadó més temps, és una política necessària i urgent.
clipped from paper.avui.cat

Duran proposa que les mares puguin agafar-se excedència

| La mesura inclouria cobrar la meitat del sou i s'hi podrien acollir les dones amb nadons de fins a un any | El candidat de CiU presenta un paquet de 21 mesures per canviar la política de suport a la família

El candidat de CiU, Josep Antoni Duran, va proposar ahir que les dones amb fills menors d'un any puguin agafar-se una excedència voluntària a la feina, si tenen ocupació laboral, i cobrin la meitat del sou. A la mesura s'hi podrien acollir fins que el nadó complís precisament un any.

La idea de CiU és fer una política global sobre aquesta matèria, incorporant-hi mesures de conciliació entre la vida laboral i la familiar, cosa que justificaria, per Duran, la creació d'un ministeri de la Família. No obstant, pel candidat de CiU l'important no és aquest organisme, sinó les polítiques que s'adoptin.

 blog it

 
Escrit per krls el dia 1.2.08 | Enllaç permanent | 0 comentaris
La paciència s'acaba
No es pot dir que els afectats no hagin tingut paciència. Ara ja s'està acabant.
El CEIP Taialà vol "un cop de puny a la taula per acabar les obres" o amenaça amb més protestes
Més de dues-centes persones es concentren al centre per exigir que s'acabin els treballs
Tapi Carreras, Girona.
Cables d'endolls i de telèfon penjats, finestres que no obren, persianes bloquejades, terres d'una mateixa aula amb el paviment diferent per manca de pressupost, radiadors nous que degotejen, troncs d'arbres que sobresurten mig metre i que estan al mig del pati, parets pintades sense treure el suro antic o aixetes que rebufen. Aquestes són algunes de les deficiències que es poden veure amb un cop d'ull ràpid al CEIP Taialà. Però n'hi ha d'encara pitjors: una de les pistes està bufada i quan plou s'hi fan bassals. S'ha de canviar i pintar, però no se sap quan. Tota la zona on hi ha la biblioteca, la sala de l'AMPA i l'aula de ciències que hauria d'estar acabada fa setmanes, encara s'hi poden veure moltes mancances.
 blog it

 
Escrit per krls el dia 1.2.08 | Enllaç permanent | 0 comentaris