30 març 2008
Bono Loto? No, 6/49
No crec que José Bono tingui, quan sigui elegit president de la cambra baixa, cap mena de disposició a facilitar l'ús de la llengua catalana al Congrés dels Diputats. Si ho fes i si es comprometés a canviar el reglament per permetre l'ús habitual del català seria tota una altra història, però com que no ho farà ja està clar el que han de fer els representants del catalanisme. A mi se me'n fum qui mani a Madrid, perquè per a Catalunya populars i socialistes són exactament el mateix, inclosos els ministres del PSC. L'únic que espero és que ajudin la llengua catalana, i després de trenta anys ja hem vist on és el "catalanisme" dels ministres del PSC que ha format part dels governs espanyols: zero. Repasseu els webs dels ministeris dirigits per catalans, ara i abans, i comprovareu fins on arriba la defensa de la nostra llengua: enlloc. A Madrid, els diputats socialistes catalans voten tantes vegades com faci falta allò que vol el PSOE, i així ha estat durant trenta penosos anys.
Bono és el candidat del PSC, i els 25 diputats espanyolistes del PSC el votaran a plena satisfacció. Com van votar a favor de Magdalena Álvarez, la ministra més nociva per als interessos dels catalans. Que no ens vinguin més amb rondalles sobre el seu "regionalisme ben entès", que quan escriguin el nom de José Bono al paper per decidir el president del Congrés hauran escrit l'epitafi del catalanisme de cartó-pedra amb què estan enredant Esquerra. Votar PSC té aquestes coses.

Entre la Bonoloto i la 6/49 voto per aquesta última: almenys els diners es queden a casa.

 
Escrit per krls el dia 30.3.08 | Enllaç permanent | 1 comentaris
Un bri d'esperança per a en Salvador
Salvador Escamilla no ha mort, contràriament al notícia difosa ahir i de la qual em vaig fer ressò en l'entrada anterior. Està ingressat en estat greu, però afortunadament en vida. Tan de bo se'n surti i puguem gaudir del seu somriure i del seu entusiasme en defensa de la cançó i la cultura popular catalana. Ànims, Salvador.

 
Escrit per krls el dia 30.3.08 | Enllaç permanent | 0 comentaris
29 març 2008
S'ha mort Salvador Escamilla
Quina temporada que portem. M'acabo d'assabentar de la mort d'en Salvador Escamilla, admirat locutor i infatigable treballador per la difusió i promoció de la cultura popular catalana. De la seva mà la cançó va obtenir un gran ressò. Fou una veu del catalanisme a les ones, que sabé apostar per joves creadors. Noble, bondadós, amable. El vaig conèixer durant la meva etapa a l'Agència Catalana de Notícies i en tinc el record d'un home d'una cordialitat sensacional, fresc, d'un catalanisme insubornable. Tinc la sensació que se n'ha anat sense que li hàgim pogut agrair, nacionalment, tot el que ha fet per aquest país. Adéu Salvador: ens queda el teu somriure, i el teu inesborrable "Bon dia, Catalunya!".

 
Escrit per krls el dia 29.3.08 | Enllaç permanent | 0 comentaris
28 març 2008
Montilla no té sentit de país
El conseller Baltasar està empantanegat --mai millor dit-- fins al coll, però ha tingut una idea per sortir del pas que no estava malament: una cimera entre el president José Montilla i el cap de l'oposició, Artur Mas. Després de tants de despropòsits, a nivell freàtic i a nivell semàntic, el conseller Baltasar ha rebut una dutxa d'aigua freda perquè Montilla li acaba de demostrar quina consideració li mereix la situació d' "emergència nacional" que descriu el conseller i la idea de cimera al més alt nivell: que s'ho faci Baltasar solet, perquè ell no hi pensa pas participar.
Si un membre del Govern considera que ens trobem davant d'una situació d'emergència nacional hem de suposar que s'actuarà en conseqüència. Però no: Montilla va al comitè federal del PSOE tantes vegades com el cridin però és incapaç d'acceptar una proposta d'un membre del seu govern que contribuiria a posar solucions sobre la taula. Això és no tenir sentit de país, ni tenir sentit de la importància del càrrec de president de la Generalitat.
Quan un país té una situació límit, els seus màxims líders han de ser capaços de reunir-se i parlar-ne. Artur Mas no ha dubtat a mostrar la seva disposició a participar a la cimera proposada per Baltasar, però curiosament qui no hi està disposat és Montilla.

 
Escrit per krls el dia 28.3.08 | Enllaç permanent | 1 comentaris
26 març 2008
Hi ha una política lingüística al Govern?
Aquest matí m'ha tocat intervenir a la comissió de Cultural del Parlament per respondre a la compareixença que hi ha fet el nou secretari de Política Lingüística del Govern, Bernat Joan (ho és des del setembre passat). Era la seva primera compareixença i ens ha vingut a explicar les línies estratègiques que conté el pla d'acció per a la VIII Legislatura. Bernat Joan és el cinquè Secretari General de Política Lingüística en menys de cinc anys, cosa que demostra la poca consistència i la poca convicció amb què el Tripartit afronta la qüestió de la llengua. Segurament Joan és, de tots, el més preparat i el que té una visió de la política lingüística més allunyada d'aquest engendre que Carod-Rovira bateja com a "despolitització" de la llengua catalana, però de la seva intervenció d'avui no fa pas l'efecte que estiguem assistint a cap punt d'inflexió. I ja hem perdut quatre anys.
Repassant els plans d'acció lingüística del 2004-2005 i del 2005-2006, llegint el pla d'acció per a la VIII legislatura, i creuant-ho amb les declaracions de principis de l'acord del Tinell primer i de l'acord de l'Entesa després, i amb les accions protagonitzades en el que portem de mandat, la sensació de galimaties és considerable. Hi ha una absència total de fil roig, dissimulada per una confusa aposta per la "transversalitat" que, a la pràctica, fa invisible l'existència d'una idea política d'aquest Govern sobre la llengua catalana.
Aviat farà dos anys que es va aprovar l'Estatut, els continguts lingüístics del qual són probablement del millor que té el document, però encara és hora que el Govern ens hagi presentat l'adaptació de la Llei de Política Lingüística a aquest nou marc jurídic. A què esperen? Quin problema hi ha? Que potser és el PSC (avui el seu portaveu ha demanat "prudència"!) el que frena la reforma de la Llei? No m'estranyaria, sobretot tenint en compte que en el prefaci del pla d'acció lingüística de la VIII legislatura hi ha frases literals extretes del programa socialista...
La prova de la paràlisi i l'escassa ambició del Govern és el curs en línia Parla.cat. En el pla de 2005-2006 se'ns anuncia que començarà a entrar en servei a finals del 2006 i estarà a ple rendiment al 2007. Res, ni un sol bit. Després, el 9 de març de 2007 (és a dir, ja fa més d'un any), el conseller de la Vicepresidència el presenta en roda de premsa, amb la imatge del curs ja definida i un vídeo propagandístic, i diu que a tot estirar entrarà en servei al gener del 2008. Tampoc no s'ha mogut ni un bit. De fet, tot el que hi ha a la plana www.parla.cat és el mateix vídeo propagandístic, però res més. Ni tan sols un anunci de quan entrarà en funcionament, o una explicació informant per què no ha entrat en servei en les dates anunciades pel conseller de la Vicepresidència. Avui, el secretari de Política Lingüística ens ha donat un nou termini: el tercer trimestre de 2008 (tot i que a la rèplica diria que ha dit "el darrer trimestre"). O sigui que si entra en servei en la data anunciada avui --cosa que està per veure atesos els precendets-- el retard acumulat serà de 2 anys. En un gest d'honestedat que l'honora (i que espero que no li porti problemes amb el seu superior), Bernat Joan ha hagut de reconèixer que quan van anunciar les dates "no eren prou consicents de l'abast del projecte". Carod va fer l'anunci del curs Parla.cat de forma precipitada, cosa inacceptable i més si es tracta de la llengua.

Joan també ha reconegut que les dades d'increment de pressupostos que s'havien donat fins ara eren exagerades. I és que se'ns havia venut un creixement superior al 54% (!) però no s'hi havia descomptat la consolidació (ara obligatòria per llei) del pressupost del Consorci per a la Normalització Lingüística. I el resultat és francament decebedor: si sumem les aportacions de les administracions públiques al CPNL (Generalitat i ens locals) del 2007 i del 2008 veurem que pràcticament hi ha creixement zero. És cert: l'aportació de la Generalitat s'ha incrementat de forma notable... exactament en la mateixa quantitat en què ha disminuït l'aportació dels ens locals. És a dir: els diners públics per al CPNL són els mateixos d'un any per l'altre.

(Trobareu més informació a la nota de premsa distribuïda per CiU).

 
Escrit per krls el dia 26.3.08 | Enllaç permanent | 2 comentaris
25 març 2008
Josep Benet, moltes, moltíssimes gràcies
La notícia de la mort de Josep Benet m'ha colpit profundament. Sabia del seu estat de salut delicat, però les notícies d'aquestes darreres setmanes confirmaven la seva vitalitat intel·lectual. A Josep Benet l'he posat molt sovint com a exemple de patriota, i per això, quan va acceptar d'escriure el pròleg del meu llibre "Cata... què?", em va donar una alegria immensa. De la seva llarga i profunda biografia em quedo amb l'episodi de les declaracions de l'Abat Escarré a "Le Monde" i de com un grapat de molt poca gent --però preparada, amb una gran força interior i una estima pel país insubornable-- va aconseguir allò que avui tot el poder de l'actual Generalitat és incapaç d'assolir: una complicitat amb la premsa estrangera que no només fou decisiva a l'hora de projectar la reivindicació catalana durant els anys del tardofranquisme i la transició sinó que va lligar per sempre la causa nacional amb la causa de la democràcia.
L'enginyeria amb què Benet i d'altres construeixen l'"Operació Escarré" és per treure's el barret. N'hi va haver prou amb intel·ligència i astúcia, i la disposició d'un abat segurament necessitat de millorar la seva biografia en el tram final de la seva vida. Les declaracions d'Escarré al corresponsal de Le Monde marquen un abans i un després en la percepció internacional sobre el règim de Franco, i fan eclosionar el paper de l'Església catalana --amb la complicitat activa del Vaticà d'aleshores-- com a motor de canvi polític, social i nacional.
En Josep Benet i d'altra gent van ser darrere d'aquella operació, conscients del seu rol en aquell moment de la història. No ho feien per guanyar cap càrrec, ni per anar amb cotxe oficial, ni tan sols per penjar-se la medalla. Ho feien perquè tocava que una generació de catalans assumís la tasca ingrata de mantenir viu el país durant la llarga travessia pel desert de la dictadura. Vist d'avui, la ximpleria i l'alegria amb què alguns ventilen tot aquest patrimoni i aquesta tradició encara esdevé més indignant.
Dono moltes, moltíssimes gràcies per tot el que ha fet en Josep Benet per Catalunya. I que descansi en pau.

 
Escrit per krls el dia 25.3.08 | Enllaç permanent | 1 comentaris
24 març 2008
Un dicionari català-tripartit / tripartit-català?
Llegeixo l'article d'en Jordi Cabré a l'Avui titulat "Lo riu és vida" i en desprenc la necessitat que algú comenci a elaborar un "Diccionari català-tripartit / tripartit-català" a través del qual ens puguem entendre i evitem definitivament les confusions. Així quan anem al Parlament o quan llegim declaracions dels membres del Govern sabrem a què fan referència i ens estalviarem donar voltes i voltes sobre la idea que els costa tant d'expressar.

En Jordi Cabré fa una sèrie de descripcions que poden ser un bon punt d'arrencada, al costat d'altres exemples.

Català

Tripartit

Barracons

Mòduls prefabricats

Transvasaments

Captacions temporals en situació d'emergència

Quart Cinturó

Ronda del Vallès

Família

Nucli de convivència habitacional

Conseller de la Vicepresidència

Vicepresident


 
Escrit per krls el dia 24.3.08 | Enllaç permanent | 0 comentaris
17 març 2008
La unitat del catalanisme
Artur Mas ha pronunciat avui una proclama que molta gent vol sentir: catalanistes, uniu-vos. Com que ja no hi ha eleccions a la cantonada espero que el clam sigui considerat al marge de consideracions tàctiques i sigui entès adequadament pels qui pensen --pensem-- que sense una reacció oportuna i precisa, Catalunya s'arrisca a perdre identitat nacional. Si hem arribat fins aquí és perquè ens hi han empès generacions i generacions d'avantpassats. No tenim el dret d'espatllar-ho. Hem d'afinar l'anàlisi, hem de ser més rigorosos. Ja n'hi ha prou de contes de la lletera, de càlculs infantils, de visions messiàniques: cal anar fent via sense defallir però tampoc matant pel camí tot allò que és gras. N'hi ha un exemple avui al diari Avui, en l'article d'en Xavier Solano "Decidim aixecar Catalunya". Més enllà que "Aixequem Catalunya!" va ser un dels primers eslògans electorals de Convergència, l'article d'en Solano es lamenta, amb raó, de la pèrdua de lideratge de Barcelona i Catalunya i recorda com, en canvi, l'any 2004 una revista del Financial Times situava la capital catalana com la ciutat més atractiva per invertir a Europa. "Aquest any --diu Solano-- Barcelona baixa fins a la 14a posició".
Després conclou que per això els catalans hem de tenir el poder de decidir. Estic totalment d'acord a reclamar el dret a decidir sobre les infraestructures, els impostos i el que faci falta. Vaig anar a la manifestació del 1 de desembre i fa molts anys que treballo per una Catalunya més lliure i sobirana. Però no fem trampes. Si avui Barcelona no ha sabut retenir aquella posició de lideratge a què va arribar al 2004 no és només perquè no tenim la capacitat per decidir sobre les infraestructures: tampoc no la teníem abans --és més: a Madrid manava el PP!-- però bé que vam aconseguir situar Barcelona al capdamunt de tot. Vull dir que ara que segons la propaganda votada per la immensa majoria dels catalans tenim el millor estatut de la nostra història, i els govern socialista ens ha abocat més diners que mai, i totes les institucions estan en total harmonia política, hem reculat a la 14a posició... i abans, que teníem els dimonis manant a Madrid i els traïdors convergents governant a Catalunya, Barcelona era líder europea... alguna cosa no acaba de quadrar. O avui ens estan donant gat per llebre, o algú hauria de començar a dir --més enllà d'utilitzacions propagandístiques-- que abans del tripartit hi havia vida, i era vida intel·ligent.
Hem de ser més rigorosos. No hem de renunciar a cap dret, i menys a drets com l'autodeterminació, sense el qual Catalunya renunciaria al seu futur. Però sense rigor ni justícia no hi ha llibertat.

 
Escrit per krls el dia 17.3.08 | Enllaç permanent | 4 comentaris
16 març 2008
Que no falti el tortell
Diumenge de Rams. Dia de palmes i tortells. Els fillols han d'anar a trobar el padrí i preguntar-li per la seva salut ("padrí, esteu bo?") i, a canvi, obtindrà un tortell: de massapà, de crema o de nata. No deixeu perdre la tradició ;-)

 
Escrit per krls el dia 16.3.08 | Enllaç permanent | 1 comentaris
15 març 2008
Reitero: s'ha encarregat una feina sense demanar pressupost

Em sorprèn que la primera tinent d'alcalde de l'Ajuntament hagi desmentit el que va ser evident durant la reunió de la comissió prèvia. Suposo que es deu al fet que no va assistir a la reunió i que parla d'oïdes. Però com que sosté que l'Ajuntament no ha realitzat cap encàrrec a ningú, he escannejat un document que se'ns va facilitar a la reunió on queda palès que es demana suport tècnic a la directora d'una consultora. Jo vaig preguntar, a la vista d'aquest document, si sabíem el que ens costaria, i em van dir que no. Aleshores vaig demanar si teníem pressupost, i em van tornar a respondre que no. O van mentir aleshores (cosa que no crec) o algú no ha informat bé Cristina Alsina. El cas és que mai un Ajuntament pot encarregar feina a serveis externs sense demanar pressupost abans, encara que siguin encàrrecs menors i sense necessitat de concurs públic. Conec uns quants professionals que presten serveis esporàdics a Ajuntaments: tots, sense excepció, han de presentar un pressupost del que pot costar la feina que els és requerida. Aquesta vegada no s'ha fet així, però enlloc de rectificar i admetre l'error --que suposo sense mala intenció-- el que fan és confondre el ciutadà. El document que se'ns va facilitar parla d'una petició de feina a una professional, i això és un encàrrec de feina. Aquí i a la Xina popular.

 
Escrit per krls el dia 15.3.08 | Enllaç permanent | 0 comentaris
13 març 2008
L'Ajuntament de Girona contracta la consultora del procés participatiu de la Devesa sense demanar-li pressupost

M'han convocat amb tan sols vint-i-quatre hores d'antelació a la reunió prèvia de la constitució de la Comissió de Seguiment del procés participatiu per al pla d'usos de la Devesa de Girona. Pretenien que de la reunió ja en sortissin els noms de les entitats que han de formar-ne part.

I he anat, perquè em correspon com a portaveu de CiU i perquè em toca exercir un paper que cap altre grup polític ha volgut jugar. No formem part de la comissió de seguiment per riure les gràcies al tripartit i al PP, ni per beneir el guió escrit pel PSC amb l'ajut de les sempre voluntarioses crosses d'Esquerra i ICV. Hi som per deixar clara la nostra visió de la Devesa i per oposar-nos tant com ens sigui possible a la barbaritat de construir un pavelló dins del parc. Ara mateix estem sols, és cert. Però no per això tirarem la tovallola, perquè ja fa massa anys que en aquesta ciutat la resta de grups polítics han preferit tirar-la i deixar que sigui el PSC el que porti 30 anys imposant el seu criteri. Algú ha de quedar-se per defensar una alternativa, i aquesta alternativa ?després del curiós pas del PP a les posicions de l'equip de govern? només la pot representar Convergència i Unió.

Potser no hi hauria d'haver anat, perquè les reunions no es convoquen amb 24 hores d'antelació. I menys l'endemà d'un ple en què se'ns nega la petició d'ampliar el calendari del procés participatiu perquè les dates no ens asfixiïn. Curiós: quan em queixo d'això em responen "és que el temps se'ns tira a sobre" (!). Fantàstic: i si el temps se'ns tira a sobre, per què no ampliem el calendari? A un pla d'usos que porta 30 anys esperant no li vindrà d'un parell de mesos més, oi?

Però hi he anat. A la reunió m'he negat a decidir allà mateix els noms de les entitats que han de formar part de la comissió. Les coses no es fan així. Volien que improvisés noms d'entitats, sense haver-m'ho pogut estudiar ni comentar amb els regidors del grup de CiU, sense explorar l'opinió d'aquestes entitats... Tot plegat, amb unes presses incomprensibles per part d'un equip de Govern que es nega a ampliar el calendari de treball. Si no es vol anar amb presses (que jo crec que no s'hi ha d'anar), que s'ampliï el calendari de treballs del procés participatiu. On és el problema?

Qui no hi ha anat és, curiosament, el PP. Després de tants d'escarafalls fets al ple, el PP fa el de sempre: zero capacitat de treball quan no hi ha micros, càmeres ni públic. Molt parlar de participació en el Ple i dos dies després ni es presenten...

Les sorpreses no han acabat aquí. He quedat estupefacte quan se'ns presenta l'esquema de treball de la comissió i se'ns diu que se li ha encarregat a una consultora (E1DOS) l'assessorament del procés... però que no se'n sap el pressupost. Que no sabem quan ens costarà, vaja. És a dir, l'ajuntament fa encàrrecs sense tenir un pressupost de què pot costar, cosa que en qualsevol empresa és inimaginable. La resposta que m'han donat és que "segurament estem parlant de pocs diners", però de fet la realitat és que no podem explicar al ciutadà si l'encàrrec ens costarà 600 euros o ens en costarà 3.000. I el que és més greu: l'Ajuntament vulnera la llei de contractes de l'administració pública.

El desgavell és monumental. Si l'equip de Govern, amb el suport incondicional del PP, té aquest desinterès per qüestions que són bàsiques, ja us podeu imaginar l'interès que posaran en el procés quan sabem que una part de l'equip de Govern no el vol ni en pintura i que només espera el moment en què podran començar a construir el pavelló de la Devesa.

L'alcaldessa va demostrar la seva intransigència en el ple, no acceptant cap de les nostres propostes, però ja veig que la seva intransigència no es devia a la seguretat en la solvència dels treballs sinó en el ja clàssic caràcter del socialisme local, que només accepta el consens si fas com el PP, que et plegues de genolls a les seves exigències.

Tema a part és la consultora que s'ha contractat. És una consultora de Barcelona, tot i que és possible que conegui molt millor la Devesa que d'altres consultores o professionals que hi ha a les comarques gironines. Però em sorprèn d'una banda l'escassa informació pública que hi ha d'aquesta consultora (el seu web és d'una utilitat nul·la), i que la poca que hi ha disponible ens parli d'una empresa que majoritàriament treballa per administracions presidides per socialistes o pel tripartit. I això explicaria el poc rigor en la seva contractació per part del partit de les "mans netes".

Comencem amb mal peu, encara que a algú això li deu preocupar molt poc. Li preocupa només que acabem d'una forma determinada i en un temps determinat, arribant sobretot a unes conclusions predeterminades.

 
Escrit per krls el dia 13.3.08 | Enllaç permanent | 5 comentaris
12 març 2008
Nova submissió del president del Parlament al Tripartit
En el darrer Ple del Parlament, el president Ernest Benach (ERC), va formar part de l'estratègia del PSC per fer fracassar la moció sobre Kosovo, que va punxar sobretot perquè ens van faltar alguns diputats (convençuts que es respectaria l'acord per tractar el tema en el segon punt, i no al primer). Benach no va voler esperar els diputats de CiU i la votació es va perdre. Avui ha passat exactament el contrari: Benach ha esperat quatre destacats diputats socialistes, entre ells Miquel Iceta, abans de cridar a votació, quan tots feia estona que ja estàvem disposats a votar. Resultat? El tripartit ha guanyat una votació... per un sol vot. És a dir, Benach ha jugat a favor del Tripartit. Vegeu el vídeo i jutgeu els gestos del president del Parlament amb Higini Clotas (PSC)...
video

 
Escrit per krls el dia 12.3.08 | Enllaç permanent | 2 comentaris
11 març 2008
El Tripartit i el PP aproven un document que contempla construir un pavelló a la Devesa
L'Ajuntament de Girona ha aprovat avui, amb els únics vots en contra dels sis regidors de CiU, un document inicial de pla d'usos de la Devesa en el qual es proposa la construcció d'un pavelló polisportiu a la Devesa. Qui vulgui consultar el document el trobarà en un enllaç al peu d'aquesta entrada. Han aprovat igualment un procés participatiu per definir els usos del parc, però ja es veu que volen que un cop acabat aquest procés participatiu tothom els beneeixi la construcció d'un pavelló al parc més gran de Girona i un dels emblemàtics del país. Si no fos així no haurien tingut cap problema a aprovar la moció en la qual demanàvem una consulta popular perquè la gent s'expressi sobre si hi ha d'haver o no un pavelló a la Devesa. Però l'han rebutjat amb uns arguments que són al·lucinants: Organitzar una consulta popular és "complicat" i cal que et doni permís Madrid. I? La democràcia és complicada, sí. Té aquestes coses. I si és tan complicat, perquè se n'omplen la boca quan vénen eleccions (especialment la gent d'ERC)? Quan haguem de fer altres referèndums (què us sembla el de l'autodeterminació?), també trobarem que és "complicat" i que hem de demanar permís a Madrid? No m'estranya que el PP hi voti en contra, perquè té pànic als mecanismes de democràcia participativa. Un partit que porta a Girona l'impresentable Pizarro perquè ens vingui a insultar ja demostra quina és l'estima que té pels ciutadans de Girona. Però que sigui l'argument de l'esquerra de la ciutat, això és més incomprensible. Quina por tenen? Que no diuen que són majoria els que volen el pavelló?

Hem quedat sols, sí. Fins i tot el PP s'ha sumat al document inicial, amb un entusiasme que jo diria que ha fet envermellir fins i tot els membres de l'equip de Govern --no sé si era el suport que ERC esperava i necessitava tot just dos dies després del seu clatellot electoral.

L'equip de Govern i el PP pretenen que per poder aprovar un procés participatiu s'hagi d'estar d'acord amb el guió que ha redactat el tripartit. I nosaltres, que no estem d'acord amb aquest guió però sí amb el procés participatiu, els hem demanat poder votar separadament els dos documents (el del pla d'usos i el projecte de procés participatiu). Ens han dit que no; que en tot cas acceptaven fer una votació separada si retiràvem la moció en què demanàvem una consulta popular. Un espectacle: un mercadeig en directe i al mig del ple, sobre qüestions tan rellevants com és la participació popular en la presa de decisions.

Naturalment no hem acceptat el cambalatge i ells han obligat a fer una votació única. Hem hagut de votar que no perquè no podem assumir, de cap manera, un document de pla d'usos que no és el nostre, i que conté molts punts amb els quals estem en desacord.

Què demanàvem per votar a favor?
  1. Canvi de redactat del document inicial del pla d'usos per tal que no es donés per fet el pavelló de la Devesa.
  2. Concreció d'una moratòria explícita de la construcció del pavelló mentre duri el procés participatiu.
  3. Ampliació del calendari de treball dels tallers i grups del procés participatiu (que s'ha d'acabar a mitjan juny) perquè entenem que no hi ha prou temps per debatre a fons i de forma transversal.
  4. Actuar en coherència si del procés participatiu se'n desprèn una clara oposició al pavelló.
Ens sembla que eren punts que calia establir abans d'embarcar gent de la ciutat a un procés teòricament participatiu però que pot resultar una aixecada de camisa. Però ens han dit que no. O votes exactament el que ells et proposen, o ja ets un mal gironí. Ets un regidor que no penses amb els interessos generals de la ciutat. Quin problema tenen? Què li deu Esquerra al PSC, que li salva la cara d'una forma tan comprometedora? I ICV? I el PP? Que no s'han adonat del que els passa quan es presten a fer de palanganers del PSC?

Potser els votants d'Esquerra estan molt d'acord a construir un pavelló a la Devesa. Suposo que si Esquerra actua d'aquesta manera és que ha fet les seves habituals consultes a les cèlebres bases i han tingut claríssim que han de fer el pavelló (tan clar com van tenir pactar amb el PSC la Diputació de Girona i ocupar la presidència amb un salari astronòmic).

En tot cas jJo puc respondre dels meus compromisos electorals: vam ser l'única candidatura que ens vam comprometre a no adoptar cap gran decisió sense una consulta ciutadana. Ho vaig dir en campanya i ho dic ara, i ho sostinc perquè m'ho crec. Quan Esquerra parla de la cèlebre "participança", exactament a què es refereix? Exactament, en què creu?


Ara ja ho tenim una mica més clar. Els seus electors fa dos dies els han demostrat que tenien també algunes coses molt clares.
Devesa%20Document%20inicial%20a%20ple%203%20mar%E7%20%2708.doc

 
Escrit per krls el dia 11.3.08 | Enllaç permanent | 0 comentaris
10 març 2008
La gran responsabilitat d'Esquerra
És cert que Esquerra ha patit una catàstrofe electoral que molts pocs s'imaginaven. Jo no n'era un d'aquests, cosa que diu molt poc a favor de la meva capacitat de predicció. Però malgrat això, Esquerra té avui una responsabilitat gairebé major de la que tenia abans: ja no té marge per a cap altre error, perquè s'aboca a l'abisme. I no pas per culpa de CiU --que és el que fins ara ha alimentat l'estratègia socialista de la cúpula republicana-- sinó gràcies a la seva preuada criatura política, concebuda a plena consciència: el Tripartit dels Socialistes de Catalunya. Un altre error, i l'Esquerra post Colom només tindrà dues opcions: o la marginalització definitiva, o la integració dins del PSC com una Euskadiko Ezkerra qualsevol. No seria una bona notícia ni una cosa ni l'altra, i per això apel·lo a la responsabilitat dels dirigents d'Esquerra. Encara hi són a temps, malgrat que el temps s'acaba i no en sobra per a ningú (tampoc per a nosaltres). Tenen la responsabilitat de recompondre allò que fins fa poques hores encara s'esforçaven a esquinçar, convençuts --segurament perquè passen massa hora junts amb els estrategues socialistes-- que si perpetren el convergenticidi s'enduran una sucosa herència electoral.
Tenen a les seves mans una responsabilitat històrica. Que prenguin el temps que necessitin però que enviïn missatges clars i entenedors d'una vegada per totes. Ja estic tip que només siguem dirigents convergents --i no pas dels sectors crítics-- els que enviem missatges per recuperar el diàleg i arribar a acords amb Esquerra.

 
Escrit per krls el dia 10.3.08 | Enllaç permanent | 2 comentaris
Mai havia estat tan cert allò de "resistir és vèncer"
La marea socialista que envaeix Catalunya d'ençà que Esquerra va decidir entregar-los tot el poder del país, d'una forma que cada dia que passa és menys comprensible, ha arrasat Catalunya, però Convergència i Unió ha demostrat que és la força central i amb major fortalesa del catalanisme. Resistir en aquest context és una proesa, és una gesta èpica que té un gran valor: CiU ho tenia tot en contra perquè contra nosaltres s'havien conjurat dreta i esquerra, espanyolistes i independentistes... i vet aquí que resistim com ningú. Entre un PSOE que creix i un PP que també puja, gairebé tothom s'esfondra en abismes dels quals ara els serà difícil sortir. Però CiU aguanta, i aguanta bé: creixent en percentatge a Girona i Barcelona. Que en prenguin nota els qui n'hagin de prendre. Per ells va el pollastre. Han menyspreat les oportunitats que han tingut per evitar aquesta situació, i han negligit obrir portes per escapar de les urpes del poder socialista. Avui Catalunya és, políticament, més espanyola del que no era abans dels invents dels "estrategues" d'Esquerra. Per això, malgrat que em sento molt feliç per tanta gent que ha patit el menyspreu i la prepotència del Tripartit dels Socialistes de Catalunya, branca Esquerra Republicana, la conclusió que en trec és d'una gran preocupació: la suma de CiU i ERC a Madrid és només 13, i fins avui era de 18.

 
Escrit per krls el dia 10.3.08 | Enllaç permanent | 1 comentaris
05 març 2008
El bipartidisme perjudica greument la salut nacional de Catalunya

Contra el bipartidisme. Sí, hi estic en contra. I crec que és molt nociu per als interessos nacionals de Catalunya. Estic en contra d'aquesta bipolarització entre PSC-PSOE i PP, com si en aquestes eleccions només es presentessin ells. Però ambdós tenen un punt de coincidència: Catalunya. Es posen ràpidament d'acord. L'elector català ha de saber que cada vot al PSC-PSOE i al PP és una volta més a la maneta de l'aparell que ens colla. Hem d'anar a votar en clau catalana, i hem d'impedir que PSC-PSOE i PP tenallin Catalunya.

video

 
Escrit per krls el dia 5.3.08 | Enllaç permanent | 1 comentaris
04 març 2008
Rajoy no governarà mai
Personalment tinc molt clar, des de sempre, que el PP és letal per als interessos nacionals de Catalunya. Per això considero impossible avançar nacionalment mitjançant acords amb aquest partit. Es pot avançar des d'altres àmbits, com es pot avançar amb el PSOE o IU. Però com que la raó de ser de Convergència és Catalunya, els acords amb el PP són impossibles. Per això Rajoy no governarà mai el seu país. Contra Catalunya es pot reforçar un lideratge intern i es pot caure simpàtic en segons quins cercles mediàtics o taxistes, però no es va més enllà. Rajoy es quedarà curt, fins i tot si treu més diputats que Zapatero (cosa molt improbable, ara mateix).
Però per damunt de tot hi ha una raó que fa totalment impossible cap col·laboració, i és l'ús repugnant del tema de la llengua. O és un ignorant, cosa que no descarto vista la poca talla intel·lectual de Rajoy, o és una persona sense escrúpols, cosa que tampoc no excloc. En tots dos casos està incapacitat per governar una societat, ni tan sols per presidir una escala de veïns. Rajoy és un fracàs polític i sobretot moral, i el PP se'n farà la pell.
Això no treu que haguem d'analitzar un altre aspecte de la situació política que degrada molt la qualitat democràtica i asfixia el joc polític. Em refereixo a aquesta obsessiva fixació a fer política exlcusivament en funció del PP. Però en parlarem amb més calma i menys pellfinisme després de les eleccions.

 
Escrit per krls el dia 4.3.08 | Enllaç permanent | 0 comentaris
03 març 2008
Ple a vessar al Municipal en el miting final
El teatre municipal ha quedat petit per l'acte de final de campanya de CiU a Girona: grans auguris!

 
Escrit per krls el dia 3.3.08 | Enllaç permanent | 0 comentaris
Els socis d'Esquerra maltracten el català
Notícia publicada al diari electrònic El Debat: el ministeri de l'Interior s'inventa llengües per tal de fotre el català. Els socis d'Esquerra fan servir el seu poder per dividir la llengua catalana. Si sou catalans que estimeu la llengua, aquí teniu una raó per no votar el PSC-PSOE, i per no enfortir aquells partits que es presten a fer-los de crossa.

 
Escrit per krls el dia 3.3.08 | Enllaç permanent | 1 comentaris
Avui, míting central a Girona
Aquest vespre, a les 20h, comença el míting central de la campanya de CiU a Girona. Serà al Teatre Municipal de Girona i hi intervindran l'Artur Mas i en Jordi Xuclà, a més del nostre cap de llista nacional Josep-Antoni Duran i Lleida (si la salut li ho permet). Us hi convido. Hem de desmentir les enquestes que pronostiquen una davallada del nacionalisme català, perquè aquest és l'únic titular de premsa que posarà contents tant els socialistes com els populars.

 
Escrit per krls el dia 3.3.08 | Enllaç permanent | 0 comentaris
02 març 2008
Tenim un govern presidit pel cinisme
Llegeixo l'article que signa el president de la Generalitat, José Montilla, a l'Avui en què demana un resultat que asseguri la victòria de Zapatero a les eleccions de diumenge que ve, i el que signa el vicepresident del Govern, Carod-Rovira, al mateix diari, i no em recupero de l'estupefacció. Per cert, el mateix dia que la premsa informa de la participació del conseller Puigcercós al capdavant de la manifestació anti-MAT de Perpinyà (aquella que el Govern de la Generalitat troba imprescindible). El mal que afecta Catalunya és en aquests articles i aquestes notícies: un menyspreu absolut pel ciutadà, una degradació moral de la política fins a extrems insostenibles. Un frau fet govern.
El president Montilla ens demana suport per a Zapatero "en clau catalana". Què és la clau catalana, senyor Montilla? Que els gironins ens deixem prendre el pèl i donar pel dallonses votant un partit que ens vol fer pagar l'enderroc del viaducte? Que callem i aplaudim quan vostès exhibeixen de forma indecent l'orgull d'haver construir vuit quilòmetres d'autovia en quatre anys? Que suportem la seva execrable gestió dels trens de rodalies? Que callem i somriguem quan ens presenten un programa electoral on ens venen com a gran favor allò que la llei els obliga a fer? Que estiguem contents quan els pressupostos de l'Estat no s'executen quan es tracta d'obres a Catalunya? S'ha de ser cínic, com a mínim, per sortir en nom de la presidència de Catalunya a demanar suport a un candidat tan mentider, amb tan poca¡ moral i tanta hipocresia. On són els papers de Salamanca, senyor Montilla? On són les balances fiscals?
El president de Catalunya s'ha prestat a fer de lacai del candidat Zapatero. Aquesta és la clau catalana a què arriba el socialisme català.
Però l'article del vicepresident del Govern tampoc no es queda curt. Torna amb la lletania avorrida de sempre que ara, cinc anys després de formar part del govern català, d'haver investit gratuïtament el president espanyol i d'haver aprovat tres dels quatre pressupostos espanyols, es converteix en un insult a la nostra intel·ligència. Perquè, a veure Carod: vols tenir la capacitat de decidir per poder decidir fer costat al PSC i al PSOE, oi? Perquè fins ara és el que feu i el que anuncieu que fareu: des de la complicitat amb lleis que ataquen l'autogovern com la llei de dependència fins a fer d'escolanets acollonits de governs decadents com el de l'Ajuntament de Girona, fent de comparsa necessària per a l'aprovació de la construcció d'un pavelló al parc de la Devesa (el parc urbà més gran de Catalunya). Voleu decidir per fer això? Voleu tenir capacitat de decisió per ajudar el PSC a fer possible projectes impresentables?
Ja sabem fins on arriba la capacitat de decisió d'Esquerra quan governa amb el PSC. A zero. A la pura ocupació de les poltrones, els salaris, els cotxes oficials. Heu demostrat durant cinc anys a tot arreu on governeu que sou un apèndix, i per cert molt barat, del PSC. A Girona ho tenim clar. La vostra capacitat de decisió consisteix a ajudar el PSC a construir un pavelló que la gent no vol ni entén, sense escoltar els veïns.
El PSC i ERC actuen encara com si no haguessin governat mai. Però a Girona porten 30 anys ocupant el poder i a Catalunya ja en fa cinc que manen. I a Espanya han manat molts més anys que el PP, amb un resultat nefast per a Catalunya. Cada dia hi ha més gent que us cala, que sap de quin peu calceu.

 
Escrit per krls el dia 2.3.08 | Enllaç permanent | 0 comentaris
01 març 2008
Una raó de pes per votar CiU: els gironins no hem de pagar l'enderroc del viaducte

Al costat de l'ús de les noves tecnologies, en què CiU ha esdevingut líder absoluta, avui farem una acció de les més bàsiques en política, però també molt necessària: repartirem fulletons en mà pels carrers de Girona. Són quartilles en blanc i negre, on exposem una raó de pes per votar CiU i per no votar el PSC. Els socialistes han dit amb tota claredat que si volem fora el viaducte del tren, un cop funcioni soterrat, ens l'haurem de pagar els ciutadans de Girona. Ho veureu en l'entrevista que reproduïm a la quartilla que repartirem, on el director general i candidat del PSOE aragonès Víctor Morlán ho diu sense embuts, davant del silenci còmplice del nostre Ajuntament. CiU, en canvi, exigirà que vagi a càrrec de l'Estat, que és qui el va construir i qui n'abandona l'ús. Només faltaria que els milions d'euros que costarà aquest enderroc hagin de sortir de les magres arques municipals.
Votar PSC (és a dir, votar Zapatero) és votar perquè els milions d'euros de l'enderroc surtin exclusivament de les butxaques dels gironins. Votar CiU és exigir que vagi a càrrec dels pressupostos de l'Estat. Per a un gironí, el vot a una o altra opció té aquest component. Votar PP o votar Esquerra no és cap garantia de res, sobretot perquè aquests darrers són socis dels socialistes i ja esperen la trucada de Zapatero per repetir l'aliança estratègica amb IU d'aquesta legislatura passada (perquè encara que ara tinguin amnèsia, això és el que ha passat: Zapatero va estar investit sense cap mena de condició amb els vots d'Esquerra).
Votar PSC és votar perquè l'enderroc del viaducte ens l'empassem els ciutadans de Girona. Una raó de pes per no votar socialista, no us sembla?

 
Escrit per krls el dia 1.3.08 | Enllaç permanent | 0 comentaris