30 abril 2008
"El Dimoni" estrena canal a Youtube

El diari electrònic "El Dimoni de Santa Eugènia de Ter" estrena canal vídeo a Youtube batejat amb el nom "eldimoniTV". És una notícia magnífica, primer perquè consolida aquesta publicació com a referent de la comunicació de proximitat a la nostra ciutat, i segon perquè ho fa obrint espais i apostant per un format que en pocs anys serà imprescindible en la comunicació local i també en la manera de fer política. Els felicito per aquesta nova iniciativa, gràcies a l'ànima característica dels seus impulsors (que es pot comprovar fent un cop d'ull a la manxeta. Us ho recomano). I els dono les gràcies pel servei que presten a la ciutat.

 
Escrit per krls el dia 30.4.08 | Enllaç permanent | 0 comentaris
29 abril 2008
Bòsnia a través dels ulls i el cor de Miquel Ruiz

Miquel Ruiz és el fotoperiodista català que coneix millor, i per tant que ha retratat millor, la realitat de Bòsnia i de la seva capital, Sarajevo. Dissabte, dia 3 a les 12 del migdia, inaugura una exposició al Museu Memorial de l'Exili de la Jonquera titulada "Un llarg camí. Bòsnia, la vergonya d'Europa". Hi presentarà 10 fotografies de gran format (200 x 130 cm), acompanyades de reflexions fetes per refugiats bosnians d'arreu del món. Si podeu anar a la inauguració o la podeu visitar (durarà fins al 8 de juny) segur que en sortireu enriquits. En Miquel retrata amb els ulls i també amb el cor, que el té tan gran que l'ha hagut de reforçar --amb èxit-- a còpia de cirurgia.

 
Escrit per krls el dia 29.4.08 | Enllaç permanent | 0 comentaris
28 abril 2008
Panikkar i la llengua catalana

Torno de l'acte de nomenament com a doctors Honoris Causa de la Universitat de Girona de tres personalitats del nostre país: Raimon Panikkar, Carmina Virgili i Joan Rodés. M'assabento, pel discurs de Josep M. Terricabras --oficiant de padrí de Panikkar-- que la biblioteca particular del pensador serà llegada a la UdG, cosa que em sembla una notícia fabulosa per a la nostra universitat i que afegeix valor al pòsit filosòfic que al seu dia es va enriquir notablement amb el fons Ferrater Mora i la seva càtedra.
Panikkar és el pensador català viu de major referència internacional. És un home viatjat, tant des d'un punt de vista físic com intel·lectual, i de coneixements amplíssims. Desconec quantes llengües domina, però sé --perquè ho ha dit ell avui a Girona-- que el català és la seva llengua, i és una llengua que estima tant que en parlar-ne i expressar allò que algú encara s'entesta a discutir ("la llengua és l'ànima d'un poble") ha estat l'únic moment en què se li ha trencat la veu. Una lliçó magistral per a tots aquells que confonen la fidelitat a la llengua pròpia --que vol dir desig d'excel·lència, de qualitat, de modernitat-- amb el campanar d'un poble tancat en si mateix.
Més enllà d'això, Panikkar ens ha regalat reflexions sobre la interculturalitat, confrontada a la multiculturalitat, i a les relacions entre occident i orient, que val la pena que retinguem. Espero poder disposar del text del discurs i posar-lo a disposició.

 
Escrit per krls el dia 28.4.08 | Enllaç permanent | 0 comentaris
Can Turon baixa la persiana
He llegit que can Turon tanca portes per la jubilació dels seus propietaris. Ha estat un establiment molt freqüentat, per la seva ubicació i pel seu servei. La meva primera vaixella, de la qual encara conservo moltes peces, la vaig comprar allà. Deu fer més de 20 anys. Era una vaixella blanca, sòbria i elegant, sense cap artifici ni concessió al barroc de qualsevol mena i amb una característica que sempre he buscat en els elements que decoren la meva vida: un classicisme contemporani. Línies esveltes però sense emfasitzar més del compte la funció del plat o de la salsera.
El cas és que el centre de Girona perd un altre negoci familiar, no sé si per la dificultat del relleu generacional o per les circumstàncies adverses en què el comerç tradicional ha de resistir.
Divendres parlava amb un botiguer de la Rambla, aprofitant que hi havia la botiga al carrer, i em traslladava una certa inquietud per l'esdevenidor. En el seu cas no pas pel relleu generacional, perquè el relleu és ell mateix, ni pels resultats d'ara mateix, perquè gràcies a un esforç constant de renovació aconsegueixen mantenir la competitivitat. El problema és que cada dia hi ha més dificultats ambientals: la competència salvatge de les grans superfícies, la nul·la sensibilitat d'algunes administracions, els marges cada dia més estrets, la dificultat a trobar personal...
Si es manté aquest menyspreu cap al botiguer i el comerciant, que és un menyspreu molt d'esquerres i molt progre, no ens en sortirem.

 
Escrit per krls el dia 28.4.08 | Enllaç permanent | 0 comentaris
27 abril 2008
Pasqua ortodoxa al pavelló de Santa Eugènia



A mitjanit d'aquest dissabte, els orotodoxos han celebrat la seva Pasqua i la resurecció de Crist. La comunitat romanesa de la parròquia de Girona ho ha celebrat enguany al pavelló de Santa Eugènia, gràcies a la col·laboració de l'Ajuntament. Fins ara ho celebraven a Salt però ja no hi cabien, i les condicions són molt millors al pavelló gironí. Han vingut persones d'arreu de les comarques gironines i d'Osona, que és el radi d'acció de la parròquia. El capellà ha oficiat en romanès, i ha fet servir el català per pregar pel poble català i per mostrar el lligam amb el país d'acollida. És d'agrair que els líders espirituals d'una comunitat molt important --ja és la segona comunitat d'immigrants, després de la marroquina-- expressin aquest vincle. Us adjunto algunes fotos que he fet amb el telèfon; en una d'elles veureu les ofrenes que s'acostumen a fer, a base d'aliments litúrgics com el pa i el vi.

 
Escrit per krls el dia 27.4.08 | Enllaç permanent | 0 comentaris
23 abril 2008
Sant Jordi assolellat a Girona
Escric des de la parada que CiU hem instal·lat a la plaça Catalunya de Girona, a tocar de la Rambla, per la diada de Sant Jordi. Ens dediquem a facilitar informació de la federació i a distribuir material com caramels, globus, punts de llibre, etc. Atenem la gent que se'ns apropa per demanar-nos coses de l'Ajuntament, per fer-nos saber d'altres coses que no funcionen o per donar-nos ànims per al futur. Molta gent ens veu com l'única alternativa del catalanisme independent, i l'única opció política que pot redreçar aquesta decadència política en què ens ha submergit el Tripartit dels Socialistes de Catalunya. Fa un sol espaterrant, i el vent que s'ha aixecat ens fa voleiar alguns fulletons. Els retenim com podem.
Davant per davant hi tenim l'Once i Esquerra, i som molt a prop d'ICV.

 
Escrit per krls el dia 23.4.08 | Enllaç permanent | 0 comentaris
17 abril 2008
Àngel Colom: una alenada d'esperança
Llegiu l'entrevista que publica l'Avui a l'Àngel Colom. M'ha alegrat molt el que hi diu, i la seva exquisida educació política, que ve d'un altre temps però que necessitem per al futur. És una alenada d'esperança, especialment necessària en aquests moments de decadència nacional i desorientació política. Ben tornat, Àngel, i moltes gràcies per la teva generositat i la teva grandesa de mires.

 
Escrit per krls el dia 17.4.08 | Enllaç permanent | 0 comentaris
La Catalunya dels 5,5 milions del Tripartit
Ha acabat la sessió de control al president de la Generalitat i és escandalós com el Tripartit es continua referint, constantment, a la Catalunya dels 5,5 milions d'habitants com si fos l'única que té problemes d'aigua i als quals cal buscar solucions desesperades. És indignant que mentre el Tripartit, que té uns orígens molt metropolitans de Barcelona malgrat que després s'ha estès com una plaga per tot el país, fa allò que s'havia compromès a no fer sota cap concepte, els pobles gironins s'han d'espavilar buscant aigua on poden i els regants del baix Ter tenen exactament 0 metres cúbics per poder regar. Titular del Diari de Girona d'avui: "El Pasteral podria tenir problemes d'aigua tot i tenir el pantà de Susqueda al costat". Jo encara diria més: tot i tenir al seu terme (el de la Cellera) l'estació captadora d'aigues per a Barcelona! És que l'aigua que beuen a Barcelona es captura exactament en el municipi que pot tenir problemes d'aigua... però que té la desgràcia, com els regants del baix ter, de no pertànyer a la "Catalunya dels 5,5 milions" del president Montilla, i dels consellers Saura i Carod. Quina vergonya!

 
Escrit per krls el dia 17.4.08 | Enllaç permanent | 1 comentaris
16 abril 2008
Lamentablement, Baltasar no va saltar
El Parlament ha estat testimoni d'una de les intervencions més indignes i que més perjudiquen la qualitat democràtica de la nació. L'al·locució de l'encara conseller Baltasar s'ha de retenir per a la història de la indecència política a què ens ha abocat el Tripartit i molt particularment la nefasta tria estratègica d'Esquerra. Que un conseller que ha mentit al Parlament pugi a la tribuna a acusar CiU d'actituds mesquines pel tema de l'aigua, quan hauria de demanar perdó pel desastre i la calamitat de la seva acció política, indica el baix nivell en què s'ha arrossegat el país.

Si tenia una mica de vergonya, Baltasar hauria hagut de presentar la dimissió. Si el president tenia una mica de sentit de país, l'hauria d'haver cessat. No ha passat ni una cosa ni l'altra, i lamentablement Baltasar no va saltar quan hauria convingut. I a sobre hem de sentir a dir-nos per part d'aquells que avui --sis o set anys més tard!-- han d'aplicar les mesures projectades per CiU i boicotejades per ells, pancarta rere pancarta, que no vam planificar. Vam planificar millor, que és diferent: l'obra que ara ens costa 180 milions d'euros abans valia menys d'una quarta part i la pagava en part la Unió Europea... però sobretot oferia més garanties democràtiques que l'actual projecte: es va exposar al públic i es va fer un informe d'impacte ambiental. Avui, ni s'exposa al públic perquè s'hi puguin presentar al·legacions ni es fa cap informe d'impacte ambiental.

Els que exigien que no sortís ni una gota de l'aigua de l'Ebre cap a Barcelona ni enlloc avui s'han d'empassar les seves paraules i la seva demagògia, però enlloc d'assumir-ho com un exercici de maduresa i de responsabilitat pretenen fer-nos creure que no fan allò que tothom veu que fan. Diuen que no fan transvasament, però es gastaran 180 milions d'euros a portar aigua d'una conca a l'altra (i segons l'IEC això és un transvasament com una casa de pagès); diuen que no toquen el cabal de l'Ebre (però d'on ve l'aigua? de la lluna?).

Tanta demagògia indigna. I fa mal al país, perquè el submergeix en una crisi de credibilitat i d'afecció ciutadana que no és, en cap cas, gratuït. Només demano que la gent separi els polítics en funció de la seva coherència, i el que avui es proposa fer el govern és allò que ha defensat CiU sempre (interconnexió de conques) i allò que els que avui governen es van comprometre, per escrit, a impedir.

 
Escrit per krls el dia 16.4.08 | Enllaç permanent | 0 comentaris
15 abril 2008
Parlem dels "compromisos" del Tripartit amb el Ter?
Diumenge vaig explicar que havia participat a la manifestació convocada pels regants del baix Ter, i us adjuntava la proposta de resolució que vaig entrar al Parlament de Catalunya el 23 de gener d'enguany. En essència demana el següent:
  1. Fer un reconeixement institucional a la contribució i paper fonamental del riu Ter, a través de la seva aportació d'aigua a les comarques barcelonines i gran part de Catalunya, al desenvolupament social i econòmic del país.
  2. Explicitar el compromís amb el restabliment urgent del cabal ecològic del riu Ter, amb un calendari concret.
  3. Que els nous cabals aportats per les noves dessaladores serveixin per retornar una quantitat equivalent al riu Ter.
  4. Que reconsideri els cabals previtos per al proper trimestre per evitar la mort biològica del Ter.
  5. Demanar la publicació de les balances hídriques anuals de la conca del Ter, així com facilitar informació actualitzada públicament sobre els cabals instantanis que circulen en diferents trams del riu Ter, la seva qualitat ecològica i els volums derivats cap a altres conques catalanes.
La proposta recull la literalitat de la moció aprovada per tots els grups municipals de l'Ajuntament de Girona i que després s'ha anat aprovant en d'altres institucions locals. Crec que és just reconèixer que els polítics locals gironins pensem exactament el mateix quan parlem del Ter (una altra cosa són les actituds: trobo a faltar que l'alcaldessa de Girona es posi al davant de la reivindicació del Ter d'una forma manifesta i activa. Però aquest és un altre debat).

Bé: el Tripartit en pes ha presentat una esmena on queda clar quin és el seu compromís amb el Ter. El de CiU queda clar; el del Tripartit --PSC, ERC i ICV-- va per un camí molt diferents i sobretot contradiu allò que els seus dirigents del territori van pregonant i aprovant. El text que han presentat volen que substitueixi el redactat que us he transcrit abans, i és el següent:
"El Parlament insta el Govern de la Generalitat a_
Reconèixer l'esforç que està fent tota la conca del riu Ter i es reafirma en la voluntat de prioritzar la disminució de la pressió que ara pateix, facilitant el retorn progressiu i gradual per assolir el cabal ambiental que es desprèn del Pla Sectorial de Cabals de Manteniment i la seva posterior aplicació, d'acord amb els plans zonals, tal i com ja s'està actuant en el Ter superior, des del moment en què l'actual situació d'excepcionalitat resti superada i puguem comptar amb l'aportació de nous recursos (reutilització, recuperació d'aqüífers, dessalinització...)
Aquest retorn progressiu de cabal haurà de ser calanderitzat en el marc de la Comissió Tècnica ja constituïda entre representants del Consorci Alba-Ter i el Departament de Medi Ambient i Habitatge".
Ja veieu que allà on demanem compromisos clars, calendaris concrets, mesures palpables... ens proposen vaguetats i generalitats. Tot allò que compromet el nostre Govern a mantenir una determinada actitud es canvia per compromisos indeterminats.

 
Escrit per krls el dia 15.4.08 | Enllaç permanent | 0 comentaris
13 abril 2008
El meu compromís amb el Ter



Aquest diumenge al migdia he anat a fer costat als regants del baix Ter que es manifestaven al Pasteral en contra de les pèssimes condicions en què han de fer la seva feina per culpa de l'Agència Catalana de l'Aigua i de la Generalitat tripartita. En trobareu un petit vídeo al meu canal Youtube i un àlbum de fotos al meu canal Picassa. Jo sóc fill del Ter, l'he tingut a prop des que vaig néixer i l'he creuat pel damunt en l'enyorat tren d'Olot, en cotxe, a peu, en moto, en bicicleta i fins i tot amb la balsa de la darrera barquera de Sant Julià del Llor. M'he banyat al riu Brugent, l'afluent que arriba al Ter just a Amer. Que l'aigua se n'anés a Barcelona no havia representat mai cap problema de solidaritat. Sempre ho havíem entès i acceptat... mentre no posés en perill la nostra pròpia subsistència, que és el que passa ara. A Girona fa moltes dècades que som solidaris amb Barcelona, encara que ho fem en silenci i sense demanar res a canvi: potser aquest ha estat el nostre problema. Mai ningú no ha agraït prou l'esforç de Ter ni la contribució del nostre riu a la vertebració i el desenvolupament de Catalunya, i en canvi els governants actuals, els del Tripartit dels Socialistes de Catalunya, es van cuidar bé prou que de l'Ebre no en sortís ni una gota cap enlloc. És francament ridícul que un parell de quilòmetres més enllà del Pasteral els nostres municipis hagin de fer pous per garantir-se el subsministrament...



Hem estat uns quants centenars. La preocupació dels pagesos era palpable, sobretot després que les previsions d'aigua per regar que els han anunciat siguin exactament zero. He aprofitat per anar fins a Susqueda i he vist, per la meva sorpresa, que hi ha una bona bossa d'aigua acumulada (segurament perquè s'ha buidat Sau) i que ni tan sols es veu la punxa del campanar que tantes vegades havia vist.

  • El fulletó que han repartit durant la manifestació diu el següent:
  • Tota l'aigua dels pantans del Ter se l'emporten a Barcelona
  • El riu Ter agonitza, s'està morint
  • La plana del Ter i els seus conreus estan assedegats
  • La gestió de l'Agència Catalana de l'Aigua no és justa
  • Els governants actuals no defensen el delta del Ter
  • Demanem als polítics gironins compromís amb la Conca del Ter
M'hi sento compromès, amb el Ter. Des de l'oposició procurem fer tot el que podem, i més. Tinc presentada una proposta de resolció al Parlament de Catalunya en què recullo els punts clau de les mocions que s'estan aprovant en molts ajuntaments gironins, inclòs el de Girona (trobareu el text de la proposta al final d'aquest escrit). No sé quan està previst de debatre-la i votar-la, però espero que almenys els diputats gironins de la resta de grups parlamentaris hi donin suport. Els de CiU ho farem.

Després de tants i tants d'anys de solidaritat del Ter cap a Barcelona ara toca que algú d'allí es solidaritzi amb el riu. El silenci de les cúpules dels partits instal·lats al poder --tots tres, sense excepció-- és molt injust i molt preocupant. On és la gratitud? Què se n'ha fet d'aquella intransigència d'abans? És que el Ter no mereix almenys la mateixa sensibilitat que els polítics que ens governen van tenir amb l'Ebre?

proposter.doc

 
Escrit per krls el dia 13.4.08 | Enllaç permanent | 0 comentaris
N'hi ha que no tenen raó de queixar-se
Em fa gràcia que des d'Esquerra s'expressi indignació pels nomenaments ministerials de Zapatero. A Girona, els seus regidors van impedir l'aprovació d'una moció que demanava el cessament de la ministra Magdalena Álvarez. A la Diputació de Barcelona van votar a favor de Celestino Corbacho. I el partit que han triat de soci permanent té força suficient com per fer trontollar qualsevol decisió de Zapatero... i veig que enlloc d'això es posa a aplaudir frenèticament i entusiasta. I, doncs, de què es queixa Esquerra? M'ho poden explicar de forma coherent? Vull dir, que sigui coherent amb el fet que s'han casat amb el mateix partit que fa possibles totes aquestes coses i, a més, les troba la mar de bé. El PSC fa i farà el que li dóna la gana perquè sap que tindrà sempre els vots d'Esquerra.

Si Esquerra s'ha equivocat amb el soci triat, que ho digui. Si Esquerra s'ha equivocat amb l'estratègia i no ha aconseguit forçar el PSC a canvis d'actitud i de polítiques, que ho reconegui. Però com que no ho fa, dedueixo que n'està la mar de satisfeta i orgullosa. Per això no entenc que hi hagi queixes per com el PSC aplaudeix i participa activament d'un govern que insulta el Parlament de Catalunya i els catalans en general mantenint de ministra la persona més inútil de la democràcia. Menys hipocresia i menys discursos de cara a la galeria.

 
Escrit per krls el dia 13.4.08 | Enllaç permanent | 2 comentaris
12 abril 2008
75 anys del col·legi Verd
video

El col·legi Verd ha començat la celebració dels seus 75 anys. Aquest dissabte, al matí i migdia, els alumnes han ofert un espectacle digne d'admiració, del qual us en penjo una petita mostra en aquest vídeo. M'ha fet gràcia la cantata dedicada als diaris --en veureu un fragment al vídeo-- i la saviesa de la tornada: "No t'hi capfiquis, no t'atabalis, no tot el que passa ho llegim als diaris". Felicitats als responsables de l'espectacle d'aquest dissabte i a tots els que han fet possible arribar als 75 anys.

 
Escrit per krls el dia 12.4.08 | Enllaç permanent | 1 comentaris
11 abril 2008
El PSC, la kryptonita del catalanisme
Llegeixo que Carme Chacón serà nomenada ministra de Defensa. Sembla que a Zapatero li continua interessant més l'estètica dels gestos que no una certa idea de governar l'Estat. Busca més els titulars que ja comencen a córrer (la primera dona ministra de Defensa) que no pas la coherència d'un nomenament. I ja sabem que Corbacho també serà ministre, i veurà satisfeta la seva ambició i obsessió personal (que curiosament ha passat inèdita als ulls dels savis i aguts humoristes del nostre país, tan valents quan es tracta de ficar-se amb qui no té el poder de despatxar-los de la feina o de no renovar contractes amb les seves productores, o de no comprar-los nous programes).

El nou gabinet Zapatero confirma que el PSC ha tornat a exercir de kryptonita del catalanisme: un cop a Madrid, es treuen la careta i es dediquen a complaure l'amo per tal d'anul·lar tota opció d'influència i força política del catalanisme a l'Estat. Segur que a partir d'avui posaran a treballar la seva legió d'estómacs agraïts perquè elaborin teories que demostrin que per a Catalunya és vital gestionar els exèrcits des del catalanisme. Per no parlar de l'entusiasme que ha despertat en els sectors catalanistes el nomenament de Celestino Corbacho, el polític més barrut del socialisme espanyol instal·lat a Catalunya, l'home disposat, si li ho encarreguen, a ressuscitar formalment la federació catalana del PSOE. (Per cert, l'home a qui Esquerra ja ha votat a favor com a president de la Diputació perquè imagino que complia els requisits ideològics i nacionals que suposo que amb el nou càrrec no desapareixeran. Vull dir que espero que ningú d'Esquerra s'estripi les vestidures).

Però la realitat és contundent: a Foment repeteix la Magdalena Álvarez, i el president del Congrés és José Bono. I què han fet els 25 diputats del PSC? Aplaudir, i quasi els salten les llàgrimes dels ulls de tanta felicitat.

L'aposta per regalar tot el poder de Catalunya al PSC havia de servir, ens deien, perquè així els socialistes catalans a Madrid plantarien cara al PSOE i començaríem la revolució que ens portaria a la independència (sic). Algun d'aquests savis que ens han ficat en aquest embolic em pot dir, sincerament, quina diferència hi ha entre un PSC que no hagués obtingut els colossals favors d'Esquerra, i l'actual PSC? Quina diferència de comportament a Madrid hi hauria? Cap ni una. Ep, i la culpa no és del PSC: ha continuat fent allò que ja feia i que li ha permès governar Catalunya gràcies a Esquerra i sense haver de variar ni un punt del seu programa. Per què han de canviar allò que els dóna tant de rendiment? Si els surt gratis!

Per cert: m'agradarà veure la cara dels regidors republicans de Girona que van impedir que s'aprovés la moció de CiU en què demanàvem la reprovació de la ministra de Foment, per inútil i perquè no és cap garantia per a les obres del TGV a Girona. I teníem raó: han passat els mesos i la incompetent de Foment no ha començat les obres. Ara ja no tinc cap dubte que quan demanarem que l'enderrocament del viaducte el pagui Madrid i no pas els gironins els regidors republicans li tornaran a fer costat, que per això serveixen les crosses.

Ni foment, ni economia, ni cultura, ni educació: Defensa i treball, i va que xuta. És clar que Zapatero pot tenir raó en una cosa: si tot el que el "catalanisme" del PSC pot aportar a sectors estratègics com Indústria és aquesta calamitat que es diu Joan Clos, el millor que podem fer és quedar-nos a casa.

Objectivament, el catalanisme està pitjor que mai a Madrid. I segons els xarlatans de fa cinc anys avui ja hauríem de ser l'hòstia en patinet. La seva capacitat de previsió, planificació i anticipació recorda la dels dissenyadors i ideòlegs de la línia Maginot, uns dels curts de gambals més notables de la història moderna. És clar que potser pensen com Pétain, que va creure que el millor que es podia fer per salvar la pàtria era pactar amb els nazis invasors, i va demanar als francesos que li fessin confiança... Jo sempre he preferit De Gaulle. Encara que això impliqui passar un temps a l'exili. Un dia alliberarem París, no en tingueu cap dubte.

 
Escrit per krls el dia 11.4.08 | Enllaç permanent | 3 comentaris
És el PSC que ha d'anunciar les obres d'un Govern?
A la sorpresa de llegir que els membres del Tripartit dels Socialistes de Catalunya pensen tirar endavant exactament allò que van anatemitzar quan eren a l'oposició s'hi afegeix la de l'anunci efectuat pel secretari d'organització del PSC --la part del TSC és el que veritable mana, la resta són meres crosses inofensives-- que les obres per dur aigua de la capçalera del Segre començaran immediatament. Se'ls veu el llautó: sempre han confós la pàtria amb el socialisme, i el govern amb el partit. En un sistema democràtic, no hauria de ser el Govern el que realitzés aquesta mena d'anuncis? Qui és un partit per suplantar el Govern? És que el senyor Zaragoza és membre del Govern? I què hi tenen a dir els que s'omplen la boca de plantar cara a Madrid... i són incapaços de fer valer, amb decència, la sobirania del Govern enfront dels dirigents dels partits?
A les mans d'aquesta gent Catalunya rossola pel pendent. Perdre el prestigi com a país no és la millor manera de guanyar la llibertat i defensar la sobirania, i sembla que el TSC s'esforça a fer-nos perdre tot el capital acumulat, amb greus dificultats i l'oposició sistemàtica dels socialistes i populars, durant anys. Quina pena.

 
Escrit per krls el dia 11.4.08 | Enllaç permanent | 0 comentaris
09 abril 2008
Aparcaments a l'àrea urbana de Girona: una altra incoherència del Tripartit

És sabut i comprovat que el Tripartit és una fórmula d'acaparament de poder i d'exclusió de l'alternança, i que com a tal utilitza totes les eines, incloses les mancades d'ètica, per perpetuar-se a les poltrones. Qui s'hagi fet la idea que els nefastos resultats electorals d'Esquerra i ICV els mouran a fer alguna reflexió profunda va molt equivocat.
Avui, al Parlament, hem tingut una demostració que el Tripartit dels Socialistes de Catalunya no té cap inconvenient en caure en la incoherència ni de perjudicar els interessos dels gironins si a canvi pot evitar que les propostes de CiU prosperin. Fa setmanes vaig presentar una proposta de resolució que instava el Govern de la Generalitat a fer els projectes, les gestions i les inversions necessàries, amb el consens dels municipis afectats, per crear una xarxa d'aparcaments dissuasoris a l'entorn de la ciutat de Girona que ajudés a minimitzar l'impacte que tindrà l'arribada del TGV sobre el trànsit de vehicles. Avui l'he defensat a la comissió de Política Territorial i Obres Públiques del Parlament. El Tripartit hi ha votat en contra, i al seu lloc pretenia que acceptéssim una esmena que simplement passava la pilota a l'Estat (una manera molt interessant d'arribar a la independència l'any 2014) i diluïa els compromisos de la Generalitat en una apel·lació molt genèrica que, a més, incloïa totes les comarques gironines.
El cas és que això mateix que els diputats del tripartit, inclosos els diputats gironins, han votat en contra és el que el tripartit local defensa aferrissadament, i fins i tot la mateixa alcaldessa de Girona ho ha plantejat en més d'una ocasió. El problema és que ho hem presentat des de CiU, i quan és CiU la que fa propostes sempre hi troben pegues. És el que té creure's moralment superior.
Res no impedeix, però, que el Tripartit sigui una màquina governada per ineptes consagrats. La darrera ineptitud, la de l'equip de Govern de la ciutat i la seva alcaldessa en el tema del TGV: és inacpetable el desinterès, la desídia, la nul·la capacitat de lideratge, la poca consideració envers les angoixes dels gironins, la resignació davant el semenfotisme de Madrid, la incapacitat total de reunir-nos en sis mesos als representants polítics i plantejar-nos un front comú i donar un cop de puny sobre la taula. No havia vist mai una nul·litat en política tan gran com aquesta, i encara al·lucino com tenint aquest projecte davant dels nassos fan veure que no existeix o que no va amb ells, que és un "tema de Madrid" i que ells no s'hi ha de ficar. Per favor!
D'haver resultat elegit alcalde, a Madrid es recordarien perfectamament de mi, perquè em faria pesat fins a la maledicció, perquè els atabalaria de forma constant i m'hi plantaria, acompanyat de regidors i societat civil, reclamant respostes i solucions als problemes plantejats. És el que molts d'alcaldes fan per tirar endavant el seu municipi; saben de la importància de fer-se sentir, de fer adonar als buròcrates de Madrid i de Barcelona que si no hi ha satisfacció en les demandes del municipi, l'alcalde es convertirà en la seva mosca collonera. I de mosques a Girona hi entenem una mica.
En canvi, per a l'equip de Govern de Girona tot pren un altre ritme. "Ui, que lluny que queda Madrid!", "Uf quina mandra que fa haver d'atabalar la ministra", "Ui, que potser els companys del PSOE s'ho agafaran malament..." Els socialistes viuen còmodament instal·lats en el poder des de fa 29 anys, suportats per les crosses cròniques d'Esquerra i ICV, que li fan d'escolanets complaents. Ningú del Tripartit dels Socialistes de Catalunya pensa variar la seva aposta estratègica, perquè l'escalf de la cadira és molt recomfortant (i sinó que li ho preguntin al president de la Diputació de Girona, l'home dels sous d'or).
Definitivament Esquerra i ICV són al PSC allò que Rexona és a les aixelles: mai no t'abandona. Poden estar tranquils els del PSC que tenen desodorant pel que queda de mandat.
(El vídeo recull la meva interevenció a la comissió del Parlament)

 
Escrit per krls el dia 9.4.08 | Enllaç permanent | 0 comentaris
Quan us parlin del Segre recordeu aquesta foto

Es manifestaven a l'Ebre després d'haver provocat un dels enfrontaments territorials més seriosos de la nostra democràcia. Ara plantegen treure aigua de l'Ebre per dur-la a Barcelona però a través d'allà on fa més mal, que és des del naixement del Segre. És clar: com que és un govern obsessionat pel lèxic, pensen que en el pitjor dels casos els acusaran de transvasar aigua del Segre i no de l'Ebre, (com si l'aigua del Segre anés a algun altre lloc més). Recordeu aquesta foto cada vegada que un socialista, un d'Iniciativa o Carod Rovira (que pel que es veu discrepa del seu partit en aquest punt) us defensen el transvasament del Segre. Els hauria de caure la cara de vergonya. No ens mereixen estar governats per la mentida, la hipocresia i el cinisme.
Us recomano aquest post del bloc Ebrediputats

 
Escrit per krls el dia 9.4.08 | Enllaç permanent | 1 comentaris
Tornant del Ple de l'Ajuntament
El Ple de l'Ajuntament de Girona d'aquest mes ha estat especialment llarg. Avui, la Defensora del Ciutadà, Teresa Sesseras, ens presentava l'informe del 2007, que hem aprovat, i alhora s'acomiadava del Ple perquè ha estat la darrera ocasió en què hi ha intervingut. El mes d'octubre deixarà el càrrec i el proper informe ja el presentarà la persona que la substitueixi. L'han volgut acompanyar col·legues seus de Salt, Vilafranca, Santa Coloma de Gramenet i Figueres, que han assistit al ple des de la primera fila del públic.
Hem parlat del pla de joventut --ens hi hem abstingut, pel poc rigor de les dades que s'hi manegen--, de la reforma del reglament d'aigua potable per encabir-hi sancions pel mal ús de l'aigua: ens hi hem abstingut perquè si bé estem d'acord amb les mesures, no ho estem ni pel que fa la quantia de les sancions ni per la intencionalitat "reeducadora" que s'hi amaga al darrere i que ha quedat palesa en la intervenció del regidor de medi ambient. Tampoc no compartim que en fase d'excepcionalitat 1 s'apliquin mesures restrictives que no són obligatòries.
Al torn de precs i preguntes he demanat a l'alcaldessa que tregui l'Ajuntament de la via morta en què es troba pel que fa al projecte del TGV a la nostra ciutat: ja fa gairebé sis mesos que no s'ha reunit la comissió de seguiment, no sabem res de les obres que ja haurien d'haver començat, no sabem res de l'oficina d'informació que s'hauria d'haver obert, no sabem res de les millores al projecte constructiu...
Hem acabat tard. Demà a primera hora he de marxar cap a Barcelona per assistir a la comissió d'obres públiques del Parlament, on hi defenso una proposta de resolució.

 
Escrit per krls el dia 9.4.08 | Enllaç permanent | 0 comentaris
08 abril 2008
Aires LoaZPa
El grup parlamentari del qual són membres els aliats preferits d'Esquerra està xalant d'allò més amb el seu candidat a la presidència del Govern espanyol, especialment després d'un discurs d'investidura que duu el perfum preferit dels socialistes que no és altre que el del centralisme disfressat d'un federalisme ben curiós, consistent a federar tot allò que no alteri l'esquelet centralitzant de l'Estat. La Llei de Dependència va ser el primer avís, i com que va comptar amb l'entusiasme dels diputats d'Esquerra, el PSOE es va animar i ara ja somia a produir una nova generació de loapes sota el segell ZP que, igual que aquella llei, ocultaran l'espanyolisme sota la pàtina de "polítiques de progrés" a les quals se sumaran totes les forces polítiques que n'han fet bandera. No puc deixar de recordar una frase molt escaient de Lizcano: "el secret de la dominació consisteix a colonitzar l'imaginari de l'altre imposant-li el món d'un mateix com l'únic possible". Fa temps que el socialisme va dissenyar un pla de colonització de l'imaginari del nostre país, especialment dels espais dits "d'esquerres", a resultes del qual l'altre --en aquest aquest Esquerra-- només contemplés com a possibles les polítiques "de progrés" liderades pel PSC-PSOE.

Els socialistes espanyols elegits per les llistes del PSC-PSOE --és a dir, els mateixos socialistes que presideixen el nostre país gràcies als vots independentistes-- s'afanyaran a buscar cortines de fum per tapar les intencions fonamentals del seu projecte polític i mantenir contenta i enganyada la parròquia esquerranosa per no posar en dificultat l'actual direcció republicana, que és una autèntica bicoca i han de conservar a tota costa. Però la decisió de passar a l'ofensiva ja està presa i no crec que ni Zapatero ni Montilla, que comparteixen comitè federal del partit i que han estat membres del mateix Govern, deixin passar l'oportunitat per "acabar" amb el risc que el catalanisme condicioni la política espanyola i l'independentisme continuï segrestat i sedat.

Ho vaig dir fa mesos i ho torno a reiterar: es miri per on es miri, només CiU pot malbaratar aquesta política. No hi ha alternativa.

 
Escrit per krls el dia 8.4.08 | Enllaç permanent | 0 comentaris
07 abril 2008
Esquerra i el gag de l'steak tartar
Acabo de llegir les declaracions d'un diputat d'Esquerra que, per espolsar-se la contradicció entre les paraules de Carod-Rovira (la suposada "pinça" entre CiU i Govern espanyol perquè s'oposen al transvasament del Segre) i la postura del seu mateix partit contrària precisament al mateix transvasament, argumenta que la pinça a què es refereix Carod és la de l'acord per l'Estatut i la limitació de competències a conseqüència de la qual, segons ell, el Govern català ha de demanar permís a Madrid per poder fer el transvasament. Uf.

Més enllà que aviat es posaran de moda els carodòlegs, que seran aquells especialistes a interpretar la realitat que s'amaga rere el gest de vegades taciturn i de vegades logorreic del conseller de la vicepresidència, crec que l'actitud del diputat i per extensió la retòrica calabresa que dia si dia també acusa CiU de gairebé tots els mals (menys l'assassinat de Kennedy, però tot arribarà) recorden molt el gag de l'steak tartar de Mister Bean, un dels més celebrats del personatge.

Mister Bean es planta el dia del seu aniversari, naturalment sol, en un restaurant de luxe. Es disposa a celebrar l'esdeveniment regalant-se alguna exquisidesa que se sol servir en aquests llocs. La carta està escrita, per a un tipus com Bean, en un llenguatge indesxifrable... llevat el preu de cada plat, que entén a la perfecció. De manera que opta pel més assequible a la seva magra butxaca. Quan li destapen solemnement el plat que ha triat, Bean s'adona del greu error que ha comès i, pres pel pànic d'haver de pagar per un plat que no gosa ni tocar i per la repugnància de la carn crua, ordeix un pla que té un propòsit doble: d'una banda, desfer-se d'aquell esguerro; de l'altra, que ningú no s'adoni de la seva ignorància d'haver demanat un plat sense saber què era. Comença a ocultar l'steak tartar arreu del seu entorn, en boles més o menys petites: dins del gerro de les flors, dins del saler, dins la bossa de mà de la senyora que menja a la taula del costat, dins dels pantalons del cambrer... Bean oculta en qualsevol lloc un fragment de l'steak per fer-lo desaparèixer de la seva vista i crear l'efecte públic que se l'ha cruspit encantat.

La situació pren un rumb inesperat quan el cambrer, en un gest maldestre, estimba accidentalment el plat de Mister Bean i tira per terra la resta d'steak tartar que li quedava per ocultar. Mogut per la pintoresca intuïció de què només és capaç ell, Bean munta un escàndol culpant el cambrer d'haver-li malmenat el menjar, i per demostrar-ho ensenya a tothom les restes d'steak que han anat a parar a tots els llocs possibles i impossibles per culpa, ésclar, d'aquell cambrer sapastre. Steak dins del saler? Culpa del cambrer! Steak dins de la bossa de mà de la senyora? El cambrer, culpable!

Bean es fa l'ofès i pensa que ha salvat la dignitat. Fins que per reparar el suposat estrall del cambrer, el maître del restaurant l'obsequia amb un altre plat. Que resulta ser, naturalment, un steak tartar.

Aquesta és, em penso, la tècnica d'Esquerra: quan una cosa no li agrada, no li convé o no era exactament allò que esperava, sempre troba un convergent a qui culpar, sempre hi ha els 23 anys de governs Pujol per responsabilitzar-los de tot allò de dolent que passa al món. En realitat, és un subterfugi per dissimular la seva greu responsabilitat per haver errat en la tria estratègica i per la pesadesa d'un acord que se'ls torna indigerible; el seu raonament és el de Míster Bean: pensen que la gent s'empassarà que per avançar cap a la independència cal pactar amb l'espanyolisme de la mateixa manera que Mister Bean està convençut que la gent del restaurant s'arribarà a creure que un tros d'steak tartar pot anar a raure dins dels pantalons del cambrer com la cosa més normal del món.

 
Escrit per krls el dia 7.4.08 | Enllaç permanent | 2 comentaris
La denúncia d'El Dimoni sobre l'aigua

El diari electrònic eldimoni.com ha publicat un vídeo a Youtube on es comprova l'abocament d'aigua al clavegueram del carrer Pare Coll. Temps enrera passava una situació pitjor a Taialà quan es perdien litres i litres d'aigua durant tot el dia i durant mesos. Us incrusto el vídeo que hi ha a "El Dimoni de Santa Eugènia de Ter", i aquest és l'enllaç a la notícia.

 
Escrit per krls el dia 7.4.08 | Enllaç permanent | 0 comentaris
06 abril 2008
Notes per no oblidar-me'n
Preparo la setmana que comença, però vull diexar algunes anotacions relatives a la setmana que s'acaba. Les hauria volgut escriure abans però el ritme infernal d'aquests dies no m'ho ha permès. Ha estat una setmana de Ple al Parlament, i la setmana que ve hi ha Ple a l'Ajuntament (dimarts).

  • Les obres del TGV a la ciutat de Girona ja haurien d'haver començat. El web oficial impulsat per l'Ajuntament anunciava feia dies que començarien al primer trimestre del 2008, i ja hem entrat al segon trimestre i no hi ha ni una sola rasa. Per no haver-hi tampoc no hi ha la famosa oficina d'informació ciutadana l'obertura de la qual s'ha tornat a ajornar per quarta vegada. Ni tampoc no s'ha convocat cap altra reunió de la comissió de seguiment. No puc creure que aquest sigui un tema que només interessi el grup municipal de CiU, però ni PSC, ni ERC ni ICV mouen un dit. Només demanaria que posessin amb el TGV el mateix empeny i entusiasme que posen a aconseguir que el pavelló de la Devesa s'acabi construint, malgrat l'opinió contrària de molta gent de Girona (a la qual no han volgut consultar a través d'una consulta popular). Almenys el Pavelló té dins de l'equip de Govern qui el defensa i qui se'n preocupa, en canvi les obres del TGV corren pels despatxos de la plaça del Vi com l'Esperit Sant.
  • M'ha sorprès el silenci dels principals benefactors del president José Montilla davant el que per a mi ha estat una mostra flagrant de voluntat de sucursal que estigmatitza la política socialista: li acaba de demanar al Govern espanyol les solucions a un problema que pertocaria de resoldre adequadament a les nostres institucions. A Montilla la responsabilitat de la presidència no li preocupa gens: com que no té nassos de governar --no confondre amb manar-- passa la pilota al Govern de l'Estat i li demana que li arregli el problema. I tots contents. Si aquest és el que ha de defensar amb "la màxima fermesa", com li agrada dir, les competències del nou Estatut anem ben arreglats! A la primera dificultat s'espolsarà els problemes enlloc de resoldre'ls, i comptarà amb el silenci comprensiu i còmplice d'Esquerra.
  • Es parla de situació d'emergència i es busquen solucions desesperades. La veritat és que si s'hagués fet cas del que va aprovar el Parlament l'any 1996 i el que va reclamar el Govern de CiU avui ningú no parlaria d'emergència ni s'estarien fent plans a corre-cuita per garantir el subministrament d'aigua. La feina de previsió es va fer, només que als actuals governants, aleshores a l'oposició, els convenia atiar qualsevol argument per desgastar el Govern. L'únic objectiu era treure CiU del poder, i no van dubtar a aliar-se amb la involució per aconseguir-ho. Avui paguem les conseqüències del poc amor pel país d'una oposició irresponsable, a la qual li importava molt poc si el país corria risc de patir sequera. Algú hauria d'explicar per què des de l'internacionalisme progressista que suposadament practica ICV es diu que no pot ser que l'aigua vingui d'un país estranger...
  • Carod-Rovira torna a obsequiar-nos amb la seva manera especial d'entendre la política, en parlar d'una pinça entre el govern de l'Estat i CiU. És curiós que l'home-pinça d'aquest país (la pinça amb qui sigui per tal de fotre CiU) digui que defensar el Segre i el seu cabal és treballar per Espanya. Des de l'experiència gironina els aconsello que la gent del Segre faci tot el que pugui per evitar el transvasament: el Ter se'ns mor, s'incompleix la llei pel que fa al cabal ecològic del riu... però no ha deixar d'anar ni una gota d'aigua a Barcelona. I si la persona que ha de transmetre tranquil·litat a la gent del Segre és Carod-Rovira...
  • De l'ocurrència de Puigcercós de fer un "front catalanista" a Europa no n'hauríem de parlar perquè si algú es prengués la molèstia de pensar-hi gaire --cosa que espero que no faci ningú-- s'adonaria de la incoherència del plantejament. Hi ha algun altre país que faci això mateix? Cap ni un. En canvi, a la majoria les forces patriòtiques volen el millor per al seu país i els governs més sòlids i amb major lideratge per afrontar els problemes. Però això no compta: el que pretén el futur candidat Puigcercós és d'una banda veure si algú pica i li garanteixen escó al Parlament Europeu (per enviar-hi Carod-Rovira, potser?), i de l'altra jugar a "pactes catalanistes" en un àmbit molt allunyat que no molesti el seu soci predilecte. I no hem d'oblidar que Esquerra té la tradició de proposar "pactes catalanistes" per, després, pactar amb el partit que el rebutja de forma vehement i enviar a l'oposició el que l'acceptava.

 
Escrit per krls el dia 6.4.08 | Enllaç permanent | 0 comentaris
02 abril 2008
El conseller Baltasar menysprea el Ter
El conseller Baltasar no en té ni idea, i ho està demostrant a cada hora que passa. A més de reconèixer que es va prestar als designis del PSOE que li demanava de no informar de les intencions de captar aigua del Segre abans de les eleccions (quin paper més galdós per a un govern "catalanista"!), es desfà en elogis de Tarragona i Reus perquè "cedeixen aigua a Barcelona sense guanyar diners. El que fan és una mostra de solidaritat". Molt bé: i els de Girona? I els que des de l'any 1959 estem regalant --perquè tampoc no es paga ni un cèntim-- més aigua del compte perquè a Barcelona puguin beure? Per quin motiu el Ter i la seva gent no mereixen un mínim gest de reconeixement del seu paper històric i de la seva solidaritat?

 
Escrit per krls el dia 2.4.08 | Enllaç permanent | 0 comentaris
01 abril 2008
L'habilitat de CiU a Madrid
A tots els que practiquen l'esport de moda d'aquest país (la fiscalització dels gestos, paraules, accions, decisions i acords de CiU) els recomano que analitzin amb calma i rigor intel·lectual el procés negociador d'aquests dies a Madrid. La realitat és tossuda i deixa en evidència, per ganduls mentals, els que s'abonen entusiastes als relats que escriuen els guionistes oficials i oficiosos d'aquest país. Resulta que mentre el país s'entreté amb les bromes fàcils i fatigants sobre Duran i Lleida i les seves suposades obsessions ministerials, qui de debò perd el cul per ser ministre i no se n'amaga és el senyor Corbacho, del qual ningú gosa fer cap mena de broma, no fos cas... Mentre mig país pensa que CiU ha acceptat "abstenir-se" en la votació de José Bono com a president del Congrés a canvi d'una vicepresidència de la Cambra, en contrast amb el "vot en contra" i de la fermesa d'Esquerra... resulta que la papereta amb què els diputats de CiU i d'Esquerra han expressat el seu vot ha estat exactament la mateixa.
Negociar és consubstancial a la política. Per fer-ho calen dosis d'habilitat, una noció del calendari i dels temps històrics, molta informació de l'adversari, poc dogmatisme... i sobretot molta discreció pública. Sempre m'ha sorprès la lleugersa dels "estrategues" d'Esquerra que expliquen per les cantonades la seva estratègia (allò d'apropar-se al PSC per poder penetrar en el seu espai social i així créixer en els seus feus tradicionals), perquè no han fet més que posar sobre avís les teòriques víctimes de la seva gran visió estratègica. El resultat salta a la vista: PSC 25, ERC 3.
Per això vull felicitar els negociadors de CiU a Madrid, amb Duran i Lleida al capdavant. Han aconseguit retornar una mica de seny a la praxi política i elevar el nivell. Aconseguir una vicepresidència sense haver d'empassar-se el galàpet de votar a favor de José Bono no era gens fàcil, sobretot tenint en compte qui hi ha negociant a l'altra banda de la taula. A algú això li sabrà greu, i ja trobarà explicacions plausibles que casin amb els guions que escriuen des de llocs tan remots com Nicaragua, Polònia o Calàbria. La vida, quan te la simplifiquen, és més fàcil de suportar. Hi ha gent que agraeix no haver de pensar gaire, i d'això me'n vaig adonar de molt jovenet quan llegia a les planes del desaparegut Correo Catalán el lema d'un candidat postfranquista al Senat a l'inici de la Transició (devia ser l'any 1977) que es deia Eduardo Tarragona i que es pagava la campanya de la seva butxaca: "Al pa, pa, i al vi, vi". Però per sort és menys gent de la que els politburós dels partits s'imagina. Eduardo Tarragona no en va fer ni cinc de calaix, amb la seva campanya.
Torna el temps de la política, i s'allunyen els temps de la ximpleria i la gesticulació buida? Tan de bo, però sobre això sóc pessimista. No hem d'oblidar que d'aquí a pocs dies s'investirà president del Govern espanyol el rei de la buidor, la lleugeresa i la frivolitat polítiques.

 
Escrit per krls el dia 1.4.08 | Enllaç permanent | 2 comentaris
Martí Estruch, un molt bon fitxatge
En Martí Estruch ha enviat un correu informant del seu nomenament com a delegat de la Generalitat a Berlín, i després n'he vist la referència a la nota de premsa dels acords de Govern. L'he felicitat i felicito els qui han tingut l'encert d'haver pensat en ell pel càrrec. El conec, l'aprecio i me'n fio: a Berlín, Catalunya estarà molt ben defensada i ens farà quedar bé com a nació. Està preparat, és un políglota solvent, és culte i té un patriotisme molt lluny del sectarisme que caracteritza els que l'han nomenat. En aquesta ocasió l'han encertat, i no puc fer altra cosa que alegrar-me'n.

 
Escrit per krls el dia 1.4.08 | Enllaç permanent | 0 comentaris
El repte de la llengua catalana
Josep M. Fulquet publica a l'Avui d'avui un article sobre la llengua catalana del qual recomano la lectura. Ja és hora que posem fil a l'agulla per resoldre un dels problemes estructurals de la nostra llengua, i Fulquet posa el dit a la nafra.

 
Escrit per krls el dia 1.4.08 | Enllaç permanent | 0 comentaris