29 juny 2008
Hem de repolititzar la normalització lingüística
Des que vaig sentir, fa temps, la tesi que s'havia de despolititzar la llengia, proclamada amb la màxima solemnitat pel conseller de la Vicepresidència i aleshores president d'Esquerra, vaig pensar que era un error gravíssim, de conseqüències molt negatives per al país. Desgraciadament no em vaig equivocar. El català en mans del Tripartit no ha parat de retrocedir, sota aquella funesta idea. Avui, la literatura política relativa al català que genera el tripartit és alarmant. Hi ha una agenda socialista en marxa, consistent a arrencar la imaginada "crosta nacionalista" a la llengua, que passa per davant dels nassos d'una Esquerra totalment neutralitzada per l'efecte cotxe oficial.

Per això em sembla destacable el que diu l'ex-candidat d'Esquerra a la presidència, Jaume Renyer, al seu bloc, on fa referència a l'interessant article de Toni Cucarella. Renyer recorda coses que qüestionen obertament la política seguida per la conselleria de la vicepresidència, dirigida per Esquerra:
Despolititzar la normalització lingüística pensant que així aquesta serà assumida pels qui no comparteixen les aspiracions nacionals catalanes i d'aquesta manera se n'ampliarà l'ús social, és un error polític greu.
I encara més:
En els darrers anys, des de l'independentisme mateix, la lluita per la llengua ha deixat de ser prioritària front a la preeminença atorgada a la governabilitat a qualsevol preu i a les polítiques socials (acceptant no de forma explícita però sí de manera implícita que aquestes són diferents i preferents a les reivindicacions nacionals).
Celebro que des d'Esquerra algú faci plantejaments coincidents amb els nostres. Espero que enlloc de dedicar-se al tacticisme permanent, els dirigents d'Esquerra trobin temps per adonar-se que la línia roja de la política lingüística no és la tercera hora de castellà. És tota una nova política que cal emprendre, corregint la deriva a què ens estan portant.

 
Escrit per krls el dia 29.6.08 | Enllaç permanent | 1 comentaris
Blocs dels països catalans
Cercabloc és la nova eina per localitzar fàcilment blocs dels països catalans de manera visual i geogràfica. L'ha posat en marxa l'amic Eduard Díaz, expert en la xarxa i apassionar del país. Està en fase beta, o sigui que qualsevol cosa que trobeu que no funciona o que funcionaria millor d'una altra manera l'hauríeu de fer saber al seu promotor per tal que en pugui considerar la seva incoporació.

 
Escrit per krls el dia 29.6.08 | Enllaç permanent | 0 comentaris
27 juny 2008
A Esquerra se li esgoten les idees: torna l'equidistància
Ja no sé si és per tercera o per quarta vegada, però Esquerra torna novament a l'equidistància per fer creure que es troba al mig de l'espai entre CiU i el PSC-PSOE. Del que estic segur és que aquesta vegada servirà per avorrir definitivament la bona gent que ja no creu ni creurà més en els contes d'en Pere i el Llop que explica la direcció republicana. Tot això no és més que una estratègia per mantenir-se en el poder i tirar pilotes fora. No cal que s'hi esforcin.

Només cal escoltar el que diuen en ambients relaxats i discrets alguns savis socialistes. La fórmula del Tripartit --és a dir, l'escolanització definitiva d'Esquerra-- la porten treballant i preparant des de fa molts d'anys. Ho expliquen amb l'aire de superioritat que els caracteritza i amb un rotund menyspreu cap a la capacitat intel·lectual dels suposats estrategues d'Esquerra. Diuen que amb la seva incorporació a equips de govern on no eren necessaris --des de l'Ajuntament de Barcelona fins a la Diputació-- van anar preparant el terreny i se'ls van anar fent seus per tal que "se consiga el efecto sin que se note el cuidado". Mentre el PSC els acomplexava per la suposada relació paterno-filial amb Convergència, els anava colonitzant l'imaginari per tal que un dia --que finalment va arribar-- fos acceptat com la cosa més natural del món un pacte de govern entre dues forces que a priori defensen models nacionals diferents.

Si tarda més temps, el dia que Esquerra decideixi anul·lar el matrimoni canònic amb el PSC potser ja serà massa tard. Si és que ho decideix mai, cosa que dubto. Potser no servirà de res. Mentrestant, que ens estalviïn més sopars de duro, que ja no atipen ningú. Que procurin governar bé (cosa que encara està per demostrar) i es deixin d'especulacions gratuïtes d'estricte consum intern.

 
Escrit per krls el dia 27.6.08 | Enllaç permanent | 1 comentaris
24 juny 2008
Joan Bosch en la memòria
Si dic que la mort d'en Joan ens deixa sense un amic i sense un company no expresso fidelment l'impacte que provoca en les nostres vides la seva absència injustament prematura, sempre sobtada quan es planta cara decididament a la malatia. Perdem --i perdo-- una referència a la qual era fàcil i molt agradable recórrer, per diverses raons. La primera, el coneixement que en Joan tenia de la ciutat, del partit i de l'Ajuntament. Menys de dos-cents vots van impedir que tornés a ocupar l'escó de regidor en les eleccions de fa un any, però la seva entrega i col·laboració al projecte van romandre intactes. Personalment, en aquest capítol li he d'agrair moltes coses que tristament no li podré retornar. M'enduc per al record personal l'agradable conversa, l'última que vam mantenir, asseguts plàcidament en un banc de la plaça Catalunya mentre m'explicava --amb una profunda gratitud cap al seu germà Jordi-- el nou tractament que seguiria. Érem al mig del nostre triangle de relació: el partit ens quedava a l'esquena, i de cara hi teníem el cafè on quedàvem sempre que ens havíem de veure, ja fos l'endemà que es fes pública la meva candidatura o el dia que vam acordar la seva incorporació a la llista. Més amunt, la delegació d'Habitatge.

La segona raó que feia fàcil i agradable tenir en Joan com a referència era el seu caràcter. Per a mi va ser un caràcter balsàmic, que em va infondre una gran tranquil·litat en moments de dificultat. Per a la vida del partit, la seva paciència, la seva discreció, aquell punt just d'ironia i l'elegància del seu gest, van ser fonamentals en molts moments. Durant els dies de les negociacions postelectorals, i també en l'anàlisi de les primeres crisis municipals, en Joan va ser un preuat conseller a l'ombra a qui vaig recórrer discretament per disposar de la valuosa perspectiva que ell tenia de la situació.

Gràcies a l'impecable arxiu que em va deixar la Zoila Riera serà impossible, per fortuna, que la memòria d'en Joan Bosch no continuï essent present; quantes vegades en Quim Oliva no ha recordat, en les reunions de grup, les intervencions d'en Joan en assumptes municipals que encara cuegen? Però lamentablement res no serà prou per rescabalar la pèrdua.

Com a president de CDC de Girona i com a cap de la llista de CiU de la qual va formar part en Joan expresso el meu agraïment, profund i emocionat, a la seva fidelitat, lleialtat, rigor i entrega. Com a company i amic, la gratitud pel tracte, la consideració i el suport rebuts que segur que no he sabut retornar degudament.

Tot el nostre afecte i suport a la família, especialment a l'esposa i els fills, que en aquesta hora trista es confronten al dolor de la pèrdua de l'espòs i el pare.

Descansa en pau, amic i company Joan.

 
Escrit per krls el dia 24.6.08 | Enllaç permanent | 0 comentaris
Dolor per la mort de l'amic
M'acaba de trucar la Zoila per compartir la trista notícia de la mort d'en Joan Bosch. Ho acabo de llegir al portal diaridegirona.cat, encara sense acabar-me'n de fer a la idea.

 
Escrit per krls el dia 24.6.08 | Enllaç permanent | 0 comentaris
Què cremem al fogueró de Sant Joan?
Poques persones ignoren que la construcció i destrucció d'un fogueró de Sant Joan és un acte amb una dimensió simbòlica que emfasitza la seva ja prou espectacular dimensió física. Si hi cremem un moble vell, hi cremem el record de tot allò que l'ha acompanyat. Quanta gent no haurà volgut cremar, aquesta nit, els mals auguris de l'economia? En tot cas, finalment el president del Govern s'ha adonat --i ha estat l'últim a fer-ho, cosa que defineix perfectament la seva incompetència-- que no estem davant de cap aterratge suau, ni de cap ajustament sostenible. Encara no ha pronunciat el mot "crisi" perquè aquests socialistes són com els fanàtics religiosos d'antany: temen tant certes paraules que no gosen pronunciar-les, i per això busquen eufemismes. Zapatero admet que l'economia creixera "per sota del 2%", cosa que vol dir que podem estar contents si creix l'1'8%. Però encara fa servir el guarisme "dos". La taxa de desocupació superarà l'11%, i fa un parell de setmanes vaig sentir el professor Argandoña pronosticant que podia arribar al 12%. Un desastre monumental, que Zapatero intenta allunyar de la seva figura per por de perdre la santedat (laica, faltaria més) que aspira a representar.
Per a mi, sempre serà un misteri l'entusiasme amb què alguns han encarregat a un solemne incompetent la resolució dels problemes de la seva economia.
Potser l'any que ve ens sobraran coses per enviar al fogueró.

 
Escrit per krls el dia 24.6.08 | Enllaç permanent | 0 comentaris
23 juny 2008
Pep Riera també lamenta la situació del català


En el seu apunt d'avui, el director del diari El 9 esportiu, l'amic Pep Riera, es lamenta de la situació per la qual travessa la llengua catalana. El seu article "El retrocés del català" insisteix en algunes observacions que ell mateix ha anat fent, i que comparteixo. Us el recomano.

 
Escrit per krls el dia 23.6.08 | Enllaç permanent | 0 comentaris
El català, al centre de la diana de l'espanyolisme

Preparem-nos per a una nova ofensiva contra el català. Un grup dels intel·lectuals de sempre ha difòs una nova versió del manifest de sempre, que la premsa de sempre explica amb aportacions de collita pròpia que enriqueixen, si calia, el document original. No és una ofensiva que no coneguem, però ens agafa més afeblits tant nacionalment com lingüísticament. Sembla mentida que Esquerra no s'adonés del mal que representava posar tot el país en les mans d'algú que té un projecte espanyolitzant. Porten cinc anys governant i l'ús social del català ha reculat de forma alarmant. La desnacionalització de Catalunya està en marxa i algú, que no para de rebre premis i gratificacions d'Esquerra, intena substituir-la per una mena de renacionalització espanyola.

 
Escrit per krls el dia 23.6.08 | Enllaç permanent | 0 comentaris
20 juny 2008
Alarma per la situació del català
La setmana passada avançava les dades alarmants que es desprenen de l'estudi sociodemogràfic i lingüístic del 4t d'ESO. Ahir vaig entrar un parell de preguntes al Govern i vaig demanar formalment una còpia d'aquest estudi. I avui veig que la premsa recull algunes de les conclusions d'aquell estudi. El català té problemes, però el Govern fa veure que no passa res i manté el seu criteri de vendre exclusivament les dades positives: que si creix el nombre d'alumnes als cursos de català, que si en termes absoluts hi ha més parlants de català que mai a la història, etc. Falàcies. Em va sorprendre que algú científicament tan solvent com Bernat Joan es refugiés en aquests autoenganys quan va comparèixer a la comissió de Cultura i li vam posar damunt la taula d'altres estudis dades que constaten això mateix que constata aquest darrer: el retrocés de l'ús social del català. Sense anar més lluny, és el que diuen els informes del Centre d'Estudis d'Opinió del Govern.
Què pensa fer el Tripartit per capgirar aquesta tendència? De moment no fa res de res. Espero amb candeletes les respostes a una pregunta concreta, que ja està entrada al registre del Parlament: quines mesures concretes s'han adoptat per al curs vinent com a conseqüència de les conclusions d'aquest estudi?

 
Escrit per krls el dia 20.6.08 | Enllaç permanent | 0 comentaris
18 juny 2008
Conferència d'Àngel Colom a Girona


Dijous a dos quarts de vuit del vespre, l'Àngel Colom farà una conferència a la Fontana d'Or de Girona, que organitzem la gent de CDC de la ciutat. El tema és "La unitat del catalanisme", especialment indicat pels temps que vivim. Confio que serà del vostre interès. Si hi podeu venir segur que no us en tornareu de buit. I, en acabat, podreu anar a la Llibreria, que és just al costat, a sentir la xerrada de l'Alfons López Tema i en Vicent Sanchis que organitzen la gent de l'Òmnium Cultural del Gironès.

 
Escrit per krls el dia 18.6.08 | Enllaç permanent | 1 comentaris
17 juny 2008
La Devesa que surt de l'audiència pública

Aquest vespre hem celebrat l'audiència pública del procés participatiu per al pla d'usos de la Devesa. Amb aquesta definició ja n'hi ha prou per explicar que l'Ajuntament no s'ha pas esforçat a fer participar la gent: rere una nebulosa i un procés que de vegades semblava una cursa d'obstacles, l'equip de Govern --ara ja sabem que el projecte de pavelló és de l'equip de Govern, diguin el que diguin els regidors d'Iniciativa-- ha intentat fer passar bou per bèstia grossa, fer entrar el clau per la cabota i aixecar la camisa al ciutadà. Faig servir aquestes tres expressions del costumari català perquè totes tres les he fet servir en diferents plens municipals i han generat la reprovació de l'alcaldessa. Ja em sap greu, però les continuaré usant mentre serveixin per explicar allò que vull explicar.
Si l'audiència pública és l'instrument triat per l'equip de Govern per polsar l'opinió sobre la Devesa queden clares dues conclusions: que hi ha una majoria de gent que no vol que es construeixi cap pavelló dins del parc, i que hauríem fet bé de consultar la ciutadania sobre el polèmic projecte per, d'aquesta manera, extreure'l del debat que hem de tenir sobre el conjunt del parc. Espero que ningú no s'ofengui si recordo que l'equip de Govern (PSC, Esquerra i ICV) conjuntament amb el PP van votar en contra de la nostra moció en què demanàvem que es convoqués una consulta popular per saber què opinava la gent.
Tothom que ha participat al procés, inclosa la sessió d'avui, sap que el Tripartit s'ha entestat a fer el pavelló tan si com no.
(De la jornada d'avui, l'Albert Riera també en parla al seu bloc)

 
Escrit per krls el dia 17.6.08 | Enllaç permanent | 0 comentaris
16 juny 2008
El mètode Donaire
En José Antonio Donaire és un dels millors observadors i analistes de la cosa dospuntzero. És diputat del PSC al Parlament de Catalunya però sobretot és un blocaire i un tuiter de primera. Periòdicament publica l'anàlisi de com veu la blocosfera política catalana, això que en podríem dir la polisfera. Jo crec que ha arribat a perfeccionar un mètode propi que és el resultat de l'observació personal, el seguiment constant i rigorós i els indicadors disponibles que, en molts casos, són estàndards acceptats universalment. Segurament no acaba de ser complet, perquè m'agradaria poder creuar totes aquestes dades i percepcions amb una feina més aprofundida sobre la qualitat i la diversitat de formats, però accepto que és ara mateix un bon mètode.
El seu escrit "Autoritats de la ciberpolítica" presenta un retrat interessant. Sé que el PSC dedica molts d'esforços a colonitzar i liderar la xarxa però jo defenso que la bloguergència és molt més rica i variada, i té molta personalitat perquè cada blocaire és completament diferent de l'altre. Hi ha, per fortuna, una escassa influència de l'argumentari o del "mot d'ordre", i això em penso que ens fa més atractius.

 
Escrit per krls el dia 16.6.08 | Enllaç permanent | 1 comentaris
Línies vermelles o línies roses?
Si el que proposa Esquerra per renovar el Tripartit s'ha de considerar "línies vermelles" segurament és perquè algú és daltònic. No descarto que sigui jo, però en política lingüística una línia vermella no pot ser simplement la no aplicació del decret de la tercera hora de castellà. Una línia vermella, allò que fa estar o no en un Govern del país, és posar sobre la taula una nova llei de política lingüística. A veure si ens entenem; jo crec que són tres línies roses, o d'un vermell molt pàlid, per tal de mantenir l'estatu quo tripartit: jo faig veure que premo molt, però tu continues fent la política de sempre. La tercera hora ni s'aplicarà ni es deixarà d'aplicar: senzillament s'anirà ajornant. El quart cinturó no es fa, però es va construint. Com el túnel de Bracons, o com la MAT, o com el trasvassament insostenible del Ter.
I una altra cosa: tota la capacitat de pressió, totes les claus de les portes d'aquest món que té Esquerra, tota la potència de posar i impedir presidències de la Generalitat... només els permet exigir que no apliquin un decret? No han estat capaços de posar tota la seva capacitat de pressió i de condicionar governs per demanar, d'una vegada, una nova llei de política lingüística? On és l'ambició política d'Esquerra en matèria lingüística?

 
Escrit per krls el dia 16.6.08 | Enllaç permanent | 0 comentaris
15 juny 2008
Ja n'hi ha prou: volem l'aigua del Ter

Milers de persones s'han aplegat aquesta tarda, grisa i plujosa, a la ciutat de Girona per reclamar amb una sola veu el retorn del cabal d'aigua al riu Ter que en permeti la seva subsistència i n'asseguri el futur. Ens hem cansat d'esperar, ens hem cansat de ser tan generosos que ens prenen per imbècils. Exigim que s'aturi el vampirisme que Barcelona exerceix sobre el riu i que es restableixin els cabals adequats, de forma urgent. Ja n'hi ha prou que l'aigua surti d'unes terres que veuen perillar el seu futur per una lamentable gestió de l'aigua feta amb visió centralista. El trasvassament del Ter cap al Llobregat és insostenible. Ens arruïna. I hem de posar-hi fi, junts com avui hem demostrat. He elaborat un vídeo que espero que us agradi. També us podeu descarregar aquest muntatge panoràmic que m'he entretingut a fer. Us el recomano, heu d'usar el Quicktime i moure el ratolí sobre la imatge prement el botó esquerre. Us podreu desplaçar a dreta i esquerra, amunt i avall, i tindreu una sensació més precisa de l'ambient de la manifestació (espereu que el fitxer es descarregui).

 
Escrit per krls el dia 15.6.08 | Enllaç permanent | 2 comentaris
14 juny 2008
Osonosfera, capital Tavèrnoles

Tot un luxe. Ahir al vespre vaig participar a la taula rodona sobre xarxes i blocs que servia d'arrencada de l'Osonosfera, a pocs metres del magnífic campanar de Tavèrnoles, sota un arc de Sant Martí que declarava la treva a la tempesta que ens havia agafat mentre pujàvem cap a la plana de Vic. Al costat d'en Saül Gordillo i d'en Vicent Partal, conduïts pels bons oficis de l'Enric Xicoy, vaig parlar de la meva experiència com a polític blocaire. Avui em toca anar a Granollers a parlar de la Catalunya 2.0, i després participaré a la manifestació en suport del Ter que ha convocat la Plataforma a Girona. Anit, Tavèrnoles era la capital de l'Osonosfera; avui, Girona serà la capital del Ter. I el Ter ens uneix, a la gent d'Osona i la de Girona. El Ter era ja una mena d'internet, una xarxa que connectava, des dels orígens de la nostra nació, un poble que ja parlava català. La xarxa és com el Ter d'aleshores: ens connecta, ens fa compartir, ens uneix. I en català, naturalment.

PS: agraeixo les atencions que ens van dispensar la gent d'Osonosfera. El company Carles Banús, de Tavèrnoles, va ser un amfitrió excl·lent. I fins i tot suposo que em permet que li pirategi la foto que il·lustra aquesta entrada del bloc ;-)

 
Escrit per krls el dia 14.6.08 | Enllaç permanent | 1 comentaris
13 juny 2008
A Girona, en defensa del Ter,

Demà dissabte a les sis de la tarda comença la manifestació en defensa del Ter que la Plataforma ha convocat a la ciutat de Girona. És important que la gent faci saber que ja n'estem tips, de l'espoli del riu. Ens l'estan matant, mentre el Govern de la Generalitat i els partits que li donen suport es neguen a adquirir compromisos concrets i urgents que capgirin la situació. El Ter ha estat un element fonamental en la vertebració i el progrés de Catalunya.

 
Escrit per krls el dia 13.6.08 | Enllaç permanent | 0 comentaris
L'horitzó nacional d'Unió de Joves de Girona
En Xavi Roca publica en el seu bloc el comunicat que ha fet Unió de Joves de Girona en què es posiciona per la necessitat d'un estat propi per a Catalunya, i retreu al mentider compulsiu que hi ha a la presidència del govern espanyol la seva hipocresia. Llegiu el post, que val la pena. Felicito la gent d'Unió de Joves, i a en Xavi en especial.

 
Escrit per krls el dia 13.6.08 | Enllaç permanent | 0 comentaris
12 juny 2008
El Tripartit vota en contra dels universitaris de la Garrotxa, Ripollès i Berguedà
M'ha tocat defensar una proposta de resolució al Parlament, presentada per l'Eudald Casadessús, en què es demanava que s'afegissin els universitaris de les comarques de la Garrotxa, el Ripollès i el Berguedà a les altres comarques de muntanya que es ja es beneficien de beques destinades als estudiants universitaris. Inexplicablement, el Tripartit dels Socialistes de Catalunya hi ha votat en contra, amb l'argument que "l'Estat encara no ha traspassat les beques" (?) i que serà el departament el que decidirà quan toqui fer-ho. És a dir, que quan es tractava d'incorporar les comarques de l'Alt Pirineu, l'Aran i el Solsonès el problema dels traspassos de beques no va impedir que la Generalitat destinés ajudes als seus estudiants universitaris, però quan es tracta de la Garrotxa, el Ripollès i el Berguedà sí. Això és discriminació, això és tenir molt poca sensibilitat cap a les comarques de muntanya, definides així per la llei, en temps de crisi econòmica.
Al TSC li manca coherència i sensibilitat. La visió excessivament barcelonina i centralista els impedeix de veure que a Catalunya hi ha vida més enllà del Baix Llobregat. La gràcia és que el TSC ha triat un diputat d'Esquerra perquè fos el que argumentés en contra de la nostra proposta de resolució... Ho saben, els alcaldes, regidors, militants i votants d'Esquerra de la Garrotxa, el Ripollès i el Berguedà? Saben que gràcies a Esquerra els universitaris d'aquestes comarques no tindran les ajudes que sí tenen els de la resta de comarques de muntanya del país?

 
Escrit per krls el dia 12.6.08 | Enllaç permanent | 0 comentaris
Hi ha un 10% de professors que no parlen mai en català als seus alumnes
A la comissió d'educació i universitats del Parlament compareixen els responsables del consell superior d'avaluació del sistema educatiu. D'entre moltes dades interessants que han aportat, n'hi ha algunes relatives a la situació sociolingüística que criden l'atenció. Hi ha un 10% dels professors que, segons els alumnes (l'enquesta es va fer preguntant als alumnes), no els parla mai en català. I que el català recula en l'ús social al pati i en les converses entre els amics. Això mateix ho vaig denunciar durant la compareixença del secretari de política lingüística, però com sempre passa ho relativitzen i diuen que en termes absoluts hi ha més parlants que mai...

 
Escrit per krls el dia 12.6.08 | Enllaç permanent | 0 comentaris
11 juny 2008
La vaga despulla el règim
El socialisme va guanyar les eleccions espanyoles amb claredat, i governa a tort i a dret. Fins i tot sense guanyar, governa. No li falta res per controlar. Té uns socis molt comprensius i amables, que fan tot el possible perquè el líder màxim del partit no tingui problemes de son. No ha de patir per res: si li falta algun vot, sempre hi ha algú d'Esquerra disposat a reforçar el poder socialista.

Però la sort amenaça de canviar, i de forma brusca. La vaga dels transportistes ha despullat el règim socialista, incapaç de garantir una qüestió tan bàsica com és que hi hagi combustible a les gasolineres. La inutilitat de Zapatero la van descobrir fa temps alguns països del nostre entorn, i ara és possible que la comencin a descobrir els seus propis electors. La por al PP no serveix per arreglar problemes, encara que l'oasi socialista va fer creure que sí, que aquesta era la gran qüestió que s'havia de decidir a les eleccions.

Suposo que a la seu dels socis predilectes d'Esquerra comença a haver-hi nerviosisme. Per això fan allò del manual que sempre els ha funcionat: amagar el cap, esperar que passi el temporal i aprofitar la primera bona notícia per sortir a treure pit. Ni Zapatero ni Montilla piulen, ni un sol mot clar i valent: els catalans no tenim qui ens governi en temps de crisi. Són dirigents per quan les coses ja van soles i no demanen una astúcia especial dels governants. Somriuen, diuen ambigüitats i frases boniques, i la premsa els riu les gràcies. Com la de la ministra parlant de "miembras". Mireu el recull de titulars de la premsa internacional d'avui:

  • The Independent(El Regne Unit). Article de Danny Fortson: "Un mal senyal que adverteix que l'augment del preu del petroli només acaba de començar".
  • International Herald Tribune(EE.UU.). Article de David Fuchs: "Les protestes tallen línies de subministrament a Espanya". Subtítol: "Tres plantes d'automòbils interrompen la producció".
  • De Telegraaf (Holanda) Crònica firmada per Jeroenvan derWeijden: "Turistes perjudicats per la vaga de transportistes. Acaparament a les costes"
  • Corriere della Sera (Itàlia) Crònica de Michele Farina: "Els incidents a Espanya i Portugal. La guerra dels camions. Piquets i víctimes". La crònica és anunciada en portada amb aquest títol: "Espanya i Portugal. Dos morts entre els xofers que bloquegen les carreteres"
  • La Repubblica (Itàlia)Crònica d'Alessandro Oppes, a quatre columnes: "Emergència preus. TIR: Dos morts a Espanya i Portugal. Fàbriques en sec. Retencions a França".
  • Il Messaggero(Italia) Crònica del corresponsal, Josto Maffeo, amb títol a tota plana: "Preu de la gasolina: augmenta la protesta a Europa. Tensió pels núvols a Espanya i Portugal. Dos camioners assassinats".

 
Escrit per krls el dia 11.6.08 | Enllaç permanent | 0 comentaris
10 juny 2008
De qui és la llicència ACB del CB Girona?
Encara no n'he tret l'aigua clara, però el tema comença a ser preocupant. L'alcaldessa de Girona va sostenir en la reunió que va convocar amb els grups de l'oposició municipal, que tant l'Ajuntament com la Diputació són les propietàries, a través de la societat Institucional del Bàsquet SL, de la llicència ACB del Club Bàsquet Girona-Akasvayu. D'entrada ens la vam creure. Però quan des del Club s'assegura que tal cosa no és possible (és a dir, que si l'ajuntament i la diputació fossin els propietaris de la llicència haurien de ser ells els que juguessin la lliga...), s'encenen alguns llums d'alarma. L'Ajuntament ve a dir-nos que és titular d'un actiu (una suposada llicència) que té un valor determinat en el mercat del bàsquet (es parla de la xifra d'un milió i mig d'euros) i que, gràcies a aquest fet, podrà recuperar part o tot el que li deu el club: dos milions sis-cents mil euros.
La realitat, però, sembla que és molt diferent, com també ho és la interpretació dels comptes de resultats.
Avui he fet una pregunta al Ple de l'Ajuntament de Girona per conèixer quina resposta podia donar ara l'alcaldessa. La resposta és una explicació carregada de boira, sense concreció i sense rotunditat. S'ha embolicat en idees que no venien a tomb (parlant de la lliga LEB) però no ha sabut respondre, per dues vegades, a la pregunta de si podia afirmar que l'Ajuntament era el posseïdor de la llicència o dels drets de jugar a l'ACB.
I el tema és rellevant: en depenen 2,6 milions d'euros sortits de tots els contribuents.

 
Escrit per krls el dia 10.6.08 | Enllaç permanent | 0 comentaris
08 juny 2008
Guanya l'Esquerra previsible
Les eleccions que ha celebrat Esquerra a president i secretari general són un exemple de pràctica democràtica, que no té precedents en el nostre entorn polític. Una altra cosa és que, malgrat això, s'hi hagin observat tots els meandres característics de les pràctiques de democràcia convencional destinades a afavorir uns i perjudicar d'altres, però és un assumpte intern en què no penso ni vull entrar. Ho esmento només per matisar la candidesa dels beats que ens volen fer combregar amb rodes de molí i confonen la forma amb el fons. M'ha agradat i els felicito per haver-ho aprovat al seu moment, però que això no desvirtuï l'anàlisi de fons: el resultat s'assembla molt --amb matisos, això sí-- al resultat que s'hauria donat si les eleccions s'haguessin celebrat pel mètode tradicional.

Parlem, doncs, del resultat. I el resultat és que l'aparell i els que en viuen --de dins i fora del partit-- ja treballen intensament escrivint el relat oficial amb què s'ha de llegir el que ha passat: suport incondicional de la militància al Tripartit dels Socialistes de Catalunya. Sumen els vots oficialistes (Puigcercós i Benach) i els oposen als dels crítics (Carretero i Renyer), i arriben a la conclusió que Esquerra ha de continuar formant part del TSC sense qüestionar-ne ni les bases de la seva fundació ni el pacte de govern. Vénen a dir que l'equidistància expressada per Puigcercós aquestes darreres setmanes ha tornat a ser una nova maniobra d'intoxicació i engany a l'opinió pública, i que, com en el cas de les eleccions al Parlament de Catalunya, ja se sap que votar Esquerra és votar per Montilla. És l'Esquerra previsible, que serà l'Esquerra que es presentarà a les eleccions nacionals de la tardor de 2010.

Discrepo d'aquesta anàlisi interessada, que prové més dels despatxos de les conselleries governades per Esquerra i els amics i coneguts beneficiats d'estudis pret-à-porter per menys de 12.000 euros que no pas d'una observació distant. Penso que a Esquerra hi ha gent que s'ha adonat del problema que representa la societat limitada constituïda amb un soci majoritari, el PSC-PSOE, que té una agenda de desnacionalització de Catalunya en marxa. Altrament no s'explicaria el resultat de Reagrupament.cat, que sense mitjans, sense plataformes de promoció personal, sense alliberats disposats a comprometre la seva carrera política, ha aconseguit un segon lloc, a poca distància de l'oficialista Puigcercós. Per no citar la guerra bruta a què ha hagut de fer front, en titllar-lo de submarí de Convergència. És una acusació que no s'aguanta perquè, de tots els candidats, tinc la sospita que és l'únic que preferiria passar a l'oposició abans que pactar amb PSC o CiU.

Jo crec que l'instint de supervivència s'imposarà per damunt d'altres instints, però és cert que veient les anàlisis d'aquestes hores dels entorns propers a Esquerra em temo que la temptació és una altra. Hi ha gent que sembla obsessionada a ensopegar tres i quatre vegades amb la mateixa pedra, a l'espera que al final sigui la pedra la que es cansi. L'electorat ja és una altra cosa: fa un parell de mesos ja va dir clarament el que pensava.

Estic força d'acord amb l'article de Vicenç Villatoro a l'Avui d'avui.

 
Escrit per krls el dia 8.6.08 | Enllaç permanent | 1 comentaris
07 juny 2008
Homenatge a Feliu Matamala
Feliu Matamala

Aquest vespre, els Amics del Museu d'Art i el Gremi de Llibreters de les comarques gironines han homenatjat Feliu Matalama, de 95 anys, per la seva trajectòria en defensa del país i de la llengua. Promotor i ànima de la Llibreria Les Voltes, la llibreria patriòtica fundada per donar sortida a les publicacions en català, Feliu Matamala és un patriota exemplar. Malgrat que està delicat de salut, ha assistit a l'homenatge i s'ha vist amb cor d'agafar el micro i demanar, per enèssima vegada, més esforç i més estima per Catalunya. El conec de fa anys, i la llibreria Les Voltes és un referent des que era petit. Conec els seus esforços, a tots els nivells, inclòs l'econòmic, per defensar la llengua. He vist el rastre que ha deixat en llocs públics de la ciutat que es resisteixen al català, he descobert la seva cal·ligrafia excel·lent, però ja en desús, en els grafittis d'alguns caixers automàtics on es bandejava la nostra llengua. Els adhesius que han sortit de la seva factoria de creació catalanista han fet història. El seu lloro, a l'aparador de la llibreria i a les pàgines d'aquell primer Punt Diari, va contribuir d'una forma molt planera i popular a normalitzar la llengua.
En Salvador Sunyer i Aimerich, l'exalcalde de Salt i un patriota també extraordinari, ha demanat la creu de Sant Jordi per a en Feliu Matamala. No se m'ocorre algú que hagi fet més mèrits que ell. Endavant!

 
Escrit per krls el dia 7.6.08 | Enllaç permanent | 0 comentaris
Les seleccions catalanes a Girona

Tot aquest dissabte se celebra a Girona la jornada de les seleccions nacionals, que acabarà amb un concert dels Pets i Antònia Font. Al costat de pancartes que diuen "Una nació, una selecció" hi ha hagut tot tipus d'activitats que serveixen per reforçar la reivindicació que el nostre país pugui competir amb normalitat i de manera oficial en les diferents competicions internacionals. Això ja passa amb un grapat de federacions, però no és suficient.
Amb els companys diputats Eudald Casadessús i Joan Morell, i amb el senador Josep Maldonado, hem pres part a la jornada. Hi he saludat amics i coneguts del twitter, del facebook i de la catosfera.
Si teniu oportunitat d'assistir-hi, avui a les vuit del vespre, al punt de trobada de la Rambla de Girona, hi haurà un homenatge popular a Feliu Matamala, patriota integral que va camí dels cent anys!

 
Escrit per krls el dia 7.6.08 | Enllaç permanent | 0 comentaris
06 juny 2008
Preocupat pel català, però amb ganes de lluita
Els catalans no tenim cap dret a tirar la tovallola de la defensa de la llengua. Hi ha dies que et sents vençut, perquè t'envolta la preocupació i vius petites rendicions quotidianes; però mentre d'altres pobles es recreen en la seva melangia, els catalans tenim per costum alçar-nos i continuar el camí. Anem per feina. Ho hem demostrat al llarg de la història i ho tornarem a demostrar tantes vegades com faci falta, encara que des de fora --i algun ximple irresponsable des de dins-- ens convidin a deixar-ho estar i facin tot el que puguin per desprestigiar les nostres conviccions i desmobilitzar la societat civil.

No estic segur que els intents d'acabar amb l'esperit català no progressin, d'ençà de la greu equivocació d'Esquerra de posar tot aquest país a les mans dels unionistes d'esquerres. Potser avui tenim més capteniment de funcionari del que no teníem ahir, i potser avui el gregarisme de la massa acomodada i divertida té més prestigi que l'emprenedor inconformista, incòmode i sofert. Tan se val. Això passarà avall si continua havent-hi persones, famílies i grups socials que romanen fidels a l'esperit del país. Del que estic convençut és que ens en començarem a sortir quan aconseguim treure'ns de sobre l'estigma del tripartit: la mediocritat, la covardia com a forma de governar, la gremialització dels programes de govern.

La llengua catalana està amenaçada, però la seva defensa demana més rigor i noves estratègies. Demana més astúcia. La política de defensa del català es basa encara en les estratègies i els argumentaris creats --i d'una gran eficàcia-- per fer front a una situació que ara no es dóna: la prohibició legal, la prohibició a l'ensenyament, la prohibició com a llengua oficial, etc. Tot això avui ja ho tenim però continuem pensant la política lingüística com si encara tinguéssim al davant una situació de prohibicionisme.

Hem d'afinar cada acció que fem, perquè no podem perdre cap llençol. L'ofensa, greu i innoble, d'Air Berlin a la nostra llengua demana una resposta intel·ligent i, sobretot, eficaç. Potser demana accions no visibles, gestions a diversos nivells, empatia... i molt poques ganes de penjar-se medalles. He visitat el web de la companyia i no és diferent del de moltes empreses catalanes: no té versió al català. Però m'he descarregat la guia de viatge de la ciutat de Barcelona que ofereix als seus clients en versions alemanya i anglesa, i veig que algú hi ha fet un treball silenciós, eficient i pensant en el país. A la guia editada el 13 de maig passat hi ha una correcció general pel que fa als topònims i noms dels carrers, s'informa que les interseccions dels carrers es diuen "xamfrà", en català a l'original. I aclareix el següent als lectors:
It was at that point [parla de la influència dels francs] that Barcelona and Catalonia started shaping their own identity, different from the rest of Spain. This is most apparent in the language. Spanish, or Castilian, has many Arab words, while Catalan has many French words instead. So Catalan is not a Spanish dialect, but a language in its own right, related to other Romance languages.
Incrustar una esvàstica al logotip de l'empresa em sembla una pèssima resposta. Amb la simboligia vinculada a l'Holocaust no s'hi juga. Les víctimes de l'esvàstica, els horrors que sota aquesta bandera es van cometre, demanen més consideració. Em repugna quan sento un locutor de la Cope definir el govern de Catalunya com a "nacionalsocialista" perquè és tenir molt poca consideració al que va representar l'horror nazi i pel sofriment de les víctimes. La banalització de símbols que han presidit les pitjors matances del planeta --l'esvàstica, la falç i el martell-- em sembla molt perillosa i desafortunada. Quan veig un d'aquests símbols penso en els milions de persones que els van contemplar, maleïnt-los, les darreres hores de la seva vida. O en els milions de persones que han viscut privats de llibertat, d'aliments, de realització personal, perquè quatre dements van voler redimir-los sota el jou d'una nova religió, just quan la religió convencional ja començava a prendre consciència dels seus errors passats.

Hem de contraatacar, sí, però amb la mateixa intel·ligència dels pobles que, essent minoritaris i sempre perseguits, han sabut resistir els atacs dels poderosos. Sempre serem el David de la història, i això ens obliga a ser més enginyosos, més astuts, més vius, més treballadors. I a no tenir dret a rendir-nos, ni a cansar-nos.

 
Escrit per krls el dia 6.6.08 | Enllaç permanent | 1 comentaris
04 juny 2008
Magdalena Álvarez és la de sempre i genera dubtes en el projecte del TAV a Girona
El diputat de CiU al Congrés Jordi Xuclà ha preguntat directament a la ministra de Foment, Magdalena Álvarez, per les obres del TAV a Girona. I com és habitual, la ministra no ha tingut la decència ni el respecte als gironins de respondre clarament. Evasives i inconcrecions... i això em fa témer que tindrem problemes. Quan no es parla clar, malament. Vol dir que el calendari no es complirà; vol dir que tindrem més inconvenients que els que ens imaginem. Tanta opacitat no fa presagiar res de bo.

Us adjunto la nota de premsa emesa pel grup parlamentari de CiU al Congrés en aquest enllaç: tavgirona.doc

 
Escrit per krls el dia 4.6.08 | Enllaç permanent | 0 comentaris
Vergonya pel tracte de TV3 al Girona
No hi ha manera. Per quina raó TV3 no restransmetrà tot el Ceuta-Girona? No ho entenc: és el partit més important d'un equip català, és a prop de pujar a Segona A... però TV3 ho equipara a les promocions d'ascens de Tercera a Segona B. Caram. El cas és més sagnant si es té en compte que anar a Ceuta no és anar a la cantonada, sinó que probablement és el lloc més reconsagrat que ens podia tocar anar.

 
Escrit per krls el dia 4.6.08 | Enllaç permanent | 1 comentaris
El TAV i la preocupació dels veïns
Ningú no s'hauria de sorprendre que centenars de veïns i veïnes de Girona s'apleguessin per constituir una plataforma d'afectats pel pas del TAV a la ciutat. Es palpa en l'ambient que hi ha desconcert i preocupació, i això és el que vam voler explicar durant la campanya electoral encara que els partits del tripartit practicaven la tàctica --i encara la practiquen--de fer veure que no n'hi ha per tant i que la cosa no va amb ells.
La nul·la iniciativa informativa de l'Ajuntament en aquest tema és escandalosa. No té precedents: és un cas d'estrucisme portat als màxims extrems. Jo confio que la pregunta que avui adreçarà el diputat Jordi Xuclà a la ministra de Foment, Magdalena Álvarez, aclareixi alguns punts. En tot cas, és evident que la Plataforma d'afectats ha de ser un interlocutor de l'Ajuntament i d'Adif des d'ara mateix.

 
Escrit per krls el dia 4.6.08 | Enllaç permanent | 0 comentaris
01 juny 2008
El Girona FC fa via cap a Segona A
video



Torno de l'estadi de Montilivi, on el Girona ha guanyat per 2 a 0 al Barakaldo, en el partit de tornada del play-off per a l'ascens a Segona Divisió A. El Girona ha eliminat el rival i ara se les haurà amb el Ceuta, un equip difícil però batible si Girona torna a demostrar, d'aquí a quinze dies, la capacitat de mobilització que avui ha demostrat. Uns cinc mil espectadors oferien un aspecte de l'estadi que feia molts anys que no es veia en un partit del Girona. Hi ha hagut nervis, hem patit quan ens han assenyalat un penal... però el porter i l'encert golejador de l'equip han estat decisius per classificar el Girona a la ronda següent de l'eliminatòria. La victòria és dels jugadors però jo crec que la junta es mereix que avui li dediquem la victòria. Ells saben el que pateixen per mantenir el nivell del club i de l'equip, i aquesta victòria és una recompensa merescuda. El vídeo recull el moment que s'acaba el partit i l'estadi esclata en aplaudiments.

 
Escrit per krls el dia 1.6.08 | Enllaç permanent | 0 comentaris
Intercanvi d'idees entre alcaldables convergents

Un grup d'alcaldables convergents, a l'oposició, que ens coneixem i tenim relació de proximitat vam trobar-nos dissabte al matí a Roses per intercanviar punts de vista i experiències que ens ajudin a millorar. En Carles Pàramo va fer d'amfitrió, i hi vam anar en Mia Corominas (Olot), Carles Negre (Torrella i l'Estartit), Xavier Sanllehí (Castelló d'Empúries), Antoni Baulida (Cassà de la Selva) i jo mateix. Vam estar parlant una bona estona i vam compartir anàlisis i circumstàncies que són d'interès compartit. Aquesta és la foto que ens vam fer, al magnífic passeig de Roses.

 
Escrit per krls el dia 1.6.08 | Enllaç permanent | 0 comentaris