Si dic que la mort d'en Joan ens deixa sense un amic i sense un company no expresso fidelment l'impacte que provoca en les nostres vides la seva absència injustament prematura, sempre sobtada quan es planta cara decididament a la malatia. Perdem --i perdo-- una referència a la qual era fàcil i molt agradable recórrer, per diverses raons. La primera, el coneixement que en Joan tenia de la ciutat, del partit i de l'Ajuntament. Menys de dos-cents vots van impedir que tornés a ocupar l'escó de regidor en les eleccions de fa un any, però la seva entrega i col·laboració al projecte van romandre intactes. Personalment, en aquest capítol li he d'agrair moltes coses que tristament no li podré retornar. M'enduc per al record personal l'agradable conversa, l'última que vam mantenir, asseguts plàcidament en un banc de la plaça Catalunya mentre m'explicava --amb una profunda gratitud cap al seu germà Jordi-- el nou tractament que seguiria. Érem al mig del nostre triangle de relació: el partit ens quedava a l'esquena, i de cara hi teníem el cafè on quedàvem sempre que ens havíem de veure, ja fos l'endemà que es fes pública la meva candidatura o el dia que vam acordar la seva incorporació a la llista. Més amunt, la delegació d'Habitatge.
La segona raó que feia fàcil i agradable tenir en Joan com a referència era el seu caràcter. Per a mi va ser un caràcter balsàmic, que em va infondre una gran tranquil·litat en moments de dificultat. Per a la vida del partit, la seva paciència, la seva discreció, aquell punt just d'ironia i l'elegància del seu gest, van ser fonamentals en molts moments. Durant els dies de les negociacions postelectorals, i també en l'anàlisi de les primeres crisis municipals, en Joan va ser un preuat conseller a l'ombra a qui vaig recórrer discretament per disposar de la valuosa perspectiva que ell tenia de la situació.
Gràcies a l'impecable arxiu que em va deixar la Zoila Riera serà impossible, per fortuna, que la memòria d'en Joan Bosch no continuï essent present; quantes vegades en Quim Oliva no ha recordat, en les reunions de grup, les intervencions d'en Joan en assumptes municipals que encara cuegen? Però lamentablement res no serà prou per rescabalar la pèrdua.
Com a president de CDC de Girona i com a cap de la llista de CiU de la qual va formar part en Joan expresso el meu agraïment, profund i emocionat, a la seva fidelitat, lleialtat, rigor i entrega. Com a company i amic, la gratitud pel tracte, la consideració i el suport rebuts que segur que no he sabut retornar degudament.
Tot el nostre afecte i suport a la família, especialment a l'esposa i els fills, que en aquesta hora trista es confronten al dolor de la pèrdua de l'espòs i el pare.
Descansa en pau, amic i company Joan.