31 juliol 2008
Mals auguris, sense ànim de molestar
L'inici de les vacances obre un període de treva personal i professional que intentarem d'aprofitar segons els bons propòsits de costum. Però enguany les farem amb un ai al cor, amb un ull posat a la platja o la muntanya i l'altre a la rentrada del setembre que es presumeix dura i complicada. L'amic Marc Vidal publica avui un dels seus posts carregats de valor i clarividència que caldrà retenir, i si us el recomano no és tant per aquests factors --que de per si ja valen la pena-- sinó principalment perquè les seves prediccions de la crisi s'han ajustat a la realitat malgrat que quan les va formular encara es lligaven els gossos amb llangonisses. No té res d'oracle: senzillament llegeix una mica més enllà del que expliquen els cronistes locals, que és un costum la mar de saludable. Vegeu què deia el 20 de febrer de 2006 Walter Munchau al Financial Times quan el govern Zapatero preparava més copes per a la festa que creia inacabable.

A l'estela de la gran onada que s'apropa --un tsunami que ara mateix no gosem dimensionar-- és bo que no eludim la responsabilitat que tots hi tenim, i que comencem no només per reconèixer la gravetat de la situació a partir dels indicadors disponibles sinó sobretot a no voler maquillar-la o edulcorar-la per raons estrictament partidistes. La Catalunya que realment sap cap a on va es prepara per a la crisi i fuig de proclames d'optimisme pueril que el partit als Governs --local, provincial, nacional i estatal-- s'entesta a fer-nos compartir. Qui tingui encara algun dubte que llegeixi els informes del Banco de España, i tindrà dades sobre les quals mesurar el grau d'optimisme que li provoca la situació. La gràfica que acompanya aquesta entrada mostra la fotografia d'una crisi molt profunda. Fa referència a la caiguda del comerç al detall, que és un dels termòmetres més fiables per determinar la salut de l'economia domèstica. Llegeixo que Zapatero ja se n'ha anat de vacances, i té tot el dret a fer-les. Espero que se n'hagi endut deures pendents per al setembre.

 
Escrit per krls el dia 31.7.08 | Enllaç permanent | 0 comentaris
30 juliol 2008
Adif continua insultant i menyspreant la llengua pròpia

Fa unes setmanes denunciava en aquest bloc que els cartells de les obres del TAV a Girona eren exclusivament en castellà. Un insult i un menyspreu a la llengua pròpia del país, consentit per les autoritats locals que es neguen a exigir a l'empresa pública Adif --segurament perquè és del seu mateix color polític-- que tingui respecte per les lleis de què ens hem dotat. Al ple del mes de juliol vam formular la queixa i la petició perquè se subsanés aquesta situació. Ens va sorprendre ser els únics preocupats pel tema i que ningú més no obrís boca. La resposta de l'equip de Govern va ser, com sempre, vague. Vet aquí que aquest dilluns dia 28, alguns dels cartells que havíem denunciat apareixen amb alguns canvis en la retolació. Aparentment són bilingües, però ni ho són tots (com es pot comprovar al fotomuntatge que acompanya aquest escrit) ni tampoc es pot dir que es respecti l'esperit de la Llei de Política Lingüística. El català és la llengua pròpia de Catalunya, els agradi o no als socialistes d'Adif. I col·locar-lo com a segon idioma i en una tipografia lleugerament inferior a la retolació en castellà és com a mínim una manca de respecte al principi constitucional que és la definició de llengua pròpia.
Ja es veu que han reaccionat a la nostra queixa, però ho han fet tard i malament, com si els sabés greu haver de complir amb la llei.
Per al Govern espanyol, on tenen un còmode seient ministres com Chacón i Corbacho, a Girona no hi ha "vianants" sinó que només hi ha "peatones".

 
Escrit per krls el dia 30.7.08 | Enllaç permanent | 9 comentaris
A Carod no li preocupa desprestigiar Catalunya
Després de la seva insensata i irresponsable actuació portant a la tribuna del Parlament el debat sobre el català del president de la Generalitat --que com a responsable de la política lingüística hauria hagut d'apaivagar i no pas enflamar-- el conseller de la Vicepresidència ens acaba de regalar una altra mostra de les seves peculiaritats: nomenar el seu germà perquè representi el Govern a París. El nomenament del germà Apel·les és un desprestigi per a Catalunya, perquè és un desprestigi per a la institució que representa el país i incrementa la desconfiança de la gent envers el sistema. És una contribució gratuïta a la desmotivació, al desinterès, al descrèdit cap a la política i les institucions. Això no és propi de ningú responsable a qui li preocupi el prestigi de Catalunya. És un nomenament contra el país, i això és inacceptable. No hi ha ningú més, en aquest país, que pugui representar Catalunya a França? Havia de ser precisament el germà del conseller?
Així com vaig aplaudir el nomenament de Martí Estruch com a delegat de la Generalitat a Alemanya, ara he de reprovar una decisió que arruïna la suposada arquitectura que, de manera pedant, ens va exposar el conseller a la comissió d'Afers Exteriors i Unió Europea del Parlament.
Llegiu l'article de Toni Cruanyes a l'Avui.

 
Escrit per krls el dia 30.7.08 | Enllaç permanent | 0 comentaris
28 juliol 2008
Salvador Sunyer, premi nacional de Cultura (teatre)
M'alegro molt que en Salvador Sunyer hagi estat guardonat amb el Premi Nacional de Cultura, modalitat teatre. És un reconeixement just, i oportú. Ja fa anys que s'ho ha guanyat, i gràcies al seu talent, astúcia i tenacitat, a Girona tenim un dels festivals de teatre capdavanters a Europa. Això no és cap exageració; és la constatació del que diuen les crítiques. I si és així és sobretot gràcies a la personalitat d'en Salvador.

El conec prou com per saber que en Salvador no és home de premis, ni de guardons, ni de reconeixements pomposos. És un home d'acció, i d'acció directa. I el guardó s'escau en un moment crucial per a l'esdevenidor del festival Temporada Alta. N'hem parlat alguna vegada, i sóc absolutament partidari del seu model. L'hem d'internacionalitzar, l'hem de fer jugar la champions dels festivals de teatre europeus. No és només en benefici de l'espectador --que ja és un guany prou important-- sinó en benefici del conjunt de la ciutat i del nostre país. Per això espero que el premi obri les portes a una assignatura pendent que l'Estat espanyol té amb Temporada Alta, i que no és cap altra que el suport adequat a la dimensió i potencialitat de l'esdeveniment. Un suport que ara no té, i que fa temps que es mereix. Ens hi hem de comprometre, cadascú des de la seva posició i possibilitats, i hem de fer el possible per recordar que en la col·lecció de desequilibris financers que hi ha entre Espanya i Catalunya, la cultura també hi és. I Temporada Alta és a un dels primers llocs de la llista.

Felicitats, Salvador!

 
Escrit per krls el dia 28.7.08 | Enllaç permanent | 0 comentaris
26 juliol 2008
Girona sense bàsquet d'elit. Calen algunes respostes
La notícia és definitiva: a Girona ens hem quedat sense bàsquet d'elit, després de 20 anys de ser a l'ACB. Hem seguit amb interès tots els moviments que s'han realitzat aquestes darreres setmanes i mesos per part dels responsables del club, que han intentat trobar la solució mobilitzant tots els recursos disponibles. L'afició ha estat sempre al darrere, i és just reconèixer els esforços d'uns i d'altres per intentar capgirar els vaticinis sobre el desellaç de la història.

Avui hem ofert una roda de premsa per fixar la posició de CiU. La responsabilitat no recau principalment en les institucions, però n'hi tenen i cal que en parlem. El que ens preocupa és el bé públic a protegir, que això sí que ha de ser la responsabilitat de les institucions, sobretot de l'Ajuntament. I el bé és de dues naturaleses: el benefici que comporta per a una ciutat que un club competeixi a la màxima categoria del bàsquet, i vetllar per la inversió pública que hi hagi compromesa. L'Ajuntament no era un espectador més quan es tractava d'assistir a la llotja o de participar dels èxits esportius, i ara tampoc no ho hauria d'haver estat.
El resum de la nostra posició es conté en aquests set punts:

  1. Lamentem que després de 20 anys a l'elit del bàsquet no s'hagi trobat la fórmula per al manteniment de l'activitat que ha significat una extraordinària projecció exterior de la ciutat.
  2. Volem reconèixer i agrair els esforços realitzats pels patrocinadors, gestors i accionistes del club per intentar trobar la manera de mantenir l'equip a l'ACB, i als aficionats que s'han mobilitat per contribuir a aquest propòsit.
  3. Constatem la incapacitat de l'equip de Govern de vetllar adequadament per la inversió feta amb diner públic per l'Ajuntament i la Diputació de Girona mitjançant la societat "Institucional del Bàsquet".
  4. Exigim a l'equip de Govern que respongui d'una vegada les preguntes entrades per aquest grup municipal el dia 13 de juny de 2008 on es demana que s'aclareixin els evidents dubtes sobre la titularitat de la llicència ACB i el detall de les relacions entre Institucional del Bàsquet i CB Girona, inclosos els deutes existents.
  5. Demanem que s'aclareixin a què es destinaran els 310.000 euros d'aportació municipal al CB Girona previstos en el conveni vigent fins al 2009.
  6. Demanem un pla explícit per a la recuperació del pavelló de Fontajau per a la ciutat i que beneficiï els clubs de base.
  7. Sol?licitem que l'equip de Govern renunciï definitivament a la construcció del pavelló de la Devesa, que suposarà una gran despesa de fons públics i que esdevé encara més injustificable atesa la proximitat i possibilitat d'ús del pavelló de Fontajau.

 
Escrit per krls el dia 26.7.08 | Enllaç permanent | 2 comentaris
23 juliol 2008
Demanem més informació als ciutadans dels canvis de circulació a Girona


Aquest matí hem tingut comissió de seguiment del TAV a la ciutat de Girona i ens han exposat els canvis --d'impacte-- sobre la mobilitat i la circulació que es començaran a aplicar a partir de la segona quinzena d'agost. He demanat que es faci una campanya d'informació als ciutadans, que tots aquests canvis siguin comunicats a tota la ciutadania quan més aviat millor, i també que s'informi els alcaldes de l'àrea urbana de Girona perquè ho puguin comuniar als seus ciutadans. De fet, molts dels usuaris del sistema de trànsit de Girona provenen dels municipis de l'àrea urbana. L'esforç ha de ser molt diferent al poc que s'ha fet per informar els ciutadans de les característiques del projecte del TAV al seu pas per la ciutat.

En aquest enllaç trobareu la nota de premsa que hem emès. I en aquest altre podreu accedir còmodament al document elaborat per l'Ajuntament on es recullen els canvis previstos a la ciutat.

 
Escrit per krls el dia 23.7.08 | Enllaç permanent | 2 comentaris
Metges estrangers formats només en castellà: ningú no dirà res?
Mentre la progressia s'abraona sobre Felip Puig i participa d'un linxament impresentable, el govern tripartit va aplicant allò que des de CiU denunciem amb claredat meridiana: la dilució de la llengua pròpia. Ho vaig denunciar al Parlament però Carod va preferir no respondre: la consellera Geli ha preparat uns magnífics cursos d'integració per als metges estrangers que han de venir a treballar a Catalunya (majoritàriament de sudamèrica) on la llengua catalana no forma part. Els cursos ja han començat i s'imparteixen en castellà (per bé que, si es tracta de professionals estrangers segurament tindria més sentit que fossin en anglès) i la intenció inicial de la consellera, tal com va declarar ella mateixa al Parlament, és que de català ja n'aprendran quan vagin als hospitals i es matriculin als cursos (voluntaris) que s'hi imparteixen. No em sembla una bona política. Cal insistir en el coneixement de la llengua pròpia del país, que és el català. Entre altre coses perquè el Govern ha de garantir el dret d'opció lingüística dels ciutadans, i si no podem ser atesos en la llengua pròpia del país és evident que aquest dret queda en paper mullat.
Dirà alguna cosa, el conseller Carod-Rovira? Serà tan valent i tan abrandat amb la consellera Geli com ho fou amb el diputat Felip Puig? O farà el de sempre: deixar que el català perdi un altre llençol?

 
Escrit per krls el dia 23.7.08 | Enllaç permanent | 1 comentaris
22 juliol 2008
La claredat de Miquel Pairolí
L'article d'avui d'en Miquel Pairolí al Punt és molt recomanable. El trobareu en aquest enllaç. Us reprodueixo un fragment especialment clarivident:
"Aquell PSC que va convertir l'ajuntament de Barcelona en un castell i la rodalia roja en una horta fèrtil de negocis i d'influències. Davant l'ajuntament hi havia l'altra fortalesa, inassequible, del president Pujol. Va caure i el PSC ara senyoreja tots dos castells. Gràcies, ERC. Amics per sempre. Ara, en els congressos, fins i tot poden passar l'estona fent tai-txi. Quanta felicitat. Fins quan durarà aquest peculiar equilibri que s'ha consolidat els últims anys en la política catalana? No ho sabem. No ho sap ningú. De moment, a CDC fan el cor fort i al PSC regalen clavells i roses, milers, milers..."

 
Escrit per krls el dia 22.7.08 | Enllaç permanent | 0 comentaris
21 juliol 2008
En Partal té raó. I jo també hi era
L'article de Vicent Partal a VilaWeb d'avui fica el dit en una nafra que molt pocs volen tocar. No sé si per por, per connivència o per desinterès, o per un interès molt particular. Però reflecteix el problema de qualitat democràtica que pateix el nostre país, generalment amb uns mateixos responsables. En sé alguna cosa, de tot el que parla Partal. La història del 92 la conec bé, i les pressions, tensions i posteriors "conseqüències" (per dir-ho suaument, perquè ningú no s'enfadi i confongui la forma amb el fons), totes provinents d'un únic partit polític, les podria descriure amb noms i cognoms. Ningú no ha demanat mai perdó, ni tampoc ho faran ara. La seva agenda és implacable, i la tolerància envers el seu comportament és total. Sobre això del perdó en parla la Carme-Laura Gil en el seu bloc, en un article també molt recomanable. El Col·legi de periodistes contempla amb un silenci còmplice el cas Bassas, en contrast amb la valentia i la fermesa que exhibien en d'altres ocasions, i la ciutadania silenciosa observa estupefacta el procés de desmantellament del lideratge audiovisual dels mitjans públics de Catalunya.

L'article d'en Partal ajuda a entendre millor el panorama mediàtic del país. No us el perdeu, i recomaneu-lo a tantes persones com faci falta. És bo per al país poder contrastar el relat oficial del tripartit mitjançant aportacions lliures i decidides com en aquesta ocasió fa en Vicent Partal.

 
Escrit per krls el dia 21.7.08 | Enllaç permanent | 0 comentaris
La crisi impacta sobre l'economia gironina
La crisi no es constata per les xifres macroeconòmiques ni pels concursos de creditors espectaculars sinó quan arriba a la butxaca del ciutadà. I aquí és on Zapatero i el seu Govern --també Castells-- van cometre un greu error. Les dades macroeconòmiques no reflectien allò que el termòmetre de cadascú feia molts mesos que havia deixat palès. Crisi? Deien que no: l'atur és en mínims històrics, creixerem prop del 3%, no hi ha dèficit públic, el sector exterior creix, la demanda interior es manté... Tant li fa si els qui cada setmana fem les compres de la casa notàvem l'encariment galopant de productes bàsics. Havíem de callar davant la sapiència i la contundència, de vegades petulant, dels Solbes i companyia.

I bé: ja fa dies que les dades macroeconòmiques pinten malament i ara ja podem parlar de crisi. S'ha perdut un temps preciós per prendre mesures que reduïssin l'impacte inevitable i ara la sensació de desconcert i desorganització és total. Dues noves dades s'afegeixen a la preocupació de la gent: l'Estat entra en dèficit per primer cop en tres anys, i l'Euríbor ja torna a superar el 5,4%.

A Girona, les conseqüències són clares. Avui llegim que la contractació d'habitatges cau un 64% durant el primer semestre de l'any. Ahir ens informaven que l'economia gironina presenta els pitjors indicadors dels darrers 15 anys. Els mesos de juliol i agost són fonamentals per al negoci turístic gironí, i tan de bo generin resultats positius. Però si no ho són, les conseqüències per al mercat de treball seran devastadores. Estem preparats per fer-hi front? Quins són els "plans b" de sindicats, patronal i administració?

Enmig de notícies negatives llegeixo una notícia que almenys significa la continuïtat d'un negoci familiar gironí, encara que ara canviï de mans. Es tracta dels Cafès Orfeó, empresa que han estat adquirida per la barcelonina Cafès Unic. El compromís per mantenir l'activitat i la marca és una bona notícia.

 
Escrit per krls el dia 21.7.08 | Enllaç permanent | 0 comentaris
20 juliol 2008
De com el PSC va traient la crosta nacionalista
Més a poc a poc o més de pressa, el PSC se'n va sortint d'una de les seves obsessions històriques: eliminar la identitat nacional de Catalunya i substituir-la pel succedani del federalisme, fàcil d'empassar per als estómacs al·lèrgics a la cosa catalana. Veiem el que han fet amb Barcelona després de tres dècades de governs i tindrem la fotografia exacta que volen per al conjunt del país. Un país sense personalitat pròpia ni diferenciada, sinó uniformitzat dins d'un estàndard que en podríem dir d'espanyolitat multicultural, però sense deixar de ser espanyola.
D'aquest procés alguns de més barroers, però més sincers, en diuen "arrencar crostes". Som (sóc) una crosta. Van per feina i no s'entretenen ni un minut. Aprofiten el temps i l'oportunitat que els han brindat els companys de socialisme d'Esquerra i tiren milles. Els babaus cauen en les trampes que els paren, però ells van fent. Mentre es fan aplaudir per quatre paraules imprescindibles per no quedar malament, la seva agenda avança implacable. Llegeixo aquest escrit en el bloc "Club 7 Cinema" i hi veig la confirmació de tot això que dic.
Mentre Montilla diu, cínicament, que defensaran el català... el seu govern aposta per produccions cinematogràfiques que treuen al país la personalitat lingüística que fins ara havia tingut. La neguen, la minimitzen, la residualitzen, la confinen al passat. La despolitització de la llengua que Carod-Rovira ens va anunciar és l'únic dels compromisos que s'ha conjurat a satisfer.

 
Escrit per krls el dia 20.7.08 | Enllaç permanent | 0 comentaris
Salvador Cot la clava
Segurament un dels errors de CiU és oblidar massa sovint que qui controla el relat públic del país --perquè controla tots els mitjans de comunicació públics-- és el PSC, i que Esquerra, lluny de compensar aquest desequilibri, s'apunta entusiasmada a la festa i li fa la feina bruta. Per sort, des dels mitjans privats la pressió que el poder pot exercir és d'una altra mena i els resultats no són tan salvatges, per fortuna, com en el cas de l'Antoni Bassas. Interès per arrencar crostes n'hi continua havent, però amb menys eficàcia.

És de justícia reconèixer la independència d'articulistes com Salvador Cot, que avui escriu a propòsit de l'absurda (i atiada interessadament) polèmica sobre el català de Montilla. En recomano la lectura. És un glop de seny enmig d'un mar desconcertant, que cal aplaudir. Ho dic sense temor que ningú es confongui: quan Salvador Cot escriu no ho fa pas per complaure o desplaure ningú. No em preocupa la decantació ideològica d'un comentarista sinó que no actuï lliurement. En general això és el que valorava de Xavier Bosch quan dirigia "El món a Rac1", i que valoro en molts d'altres professionals. Saps que si et cau una crítica no és perquè formi part de cap artefacte comunicatiu dissenyat en els despatxos d'un partit polític sinó perquè ho veu d'aquella manera, des de la seva llibertat professional. Després hi coincidiràs o no, o et convindrà més o menys. El resultat sempre és interessant, també quan et va a la contra. Per exemple, la reflexió de l'Iu Forn d'avui crítica amb Convergència és feta des d'aquesta mateixa posició de llibertat, i que duri per molts d'anys.

 
Escrit per krls el dia 20.7.08 | Enllaç permanent | 0 comentaris
19 juliol 2008
El poc rigor de Carod-Rovira en la defensa del català

El conseller de la Vicepresidència, Josep-Lluís Carod-Rovira, deu tenir molt poc interès amb la feina que li ha encarregat el president Montilla i en canvi té una afecció per la bronca que no la pot controlar. Acabo de rebre el butlletí electrònic "Llengua i ús" que edita el seu Departament i em faig creus de l'escassíssim rigor del conseller.

Jo li vaig exposar un reguitzell de compromisos que el seu Departament ha incomplert i ell va respondre amb un atac furibund contra Convergència (?) però no va respondre res, tal com hauria estat la seva obligació en tant que governant. Un dels molts incompliments era la posada en servei per al mes de març de 2008 d'un traductor automàtic català-occità / occità-català, que s'afegís als que ja existeixen al web de la Generalitat i que presten un servei excel·lent.

El butlletí llengua i ús curiosament anuncia que ja s'ha posat en marxa. Fantàstic, penso. Però em pregunto si el conseller ho devia saber, o li devia preocupar el més mínim... perquè va ser incapaç de dir-ho abans-d'ahir al Parlament. Si ho sabia, cosa que dubto perquè té més feina a excitar-se amb les declaracions d'altres dirigents que no exercint la seva responsabilitat, per què no ho deia com a resposta a la meva crítica?

Però la sorpresa continua. El butlletí diu que això ja rutlla i en facilita l'enllaç i... quines coses! El traductor que la Generalitat anuncia al seu butlletí electrònic no figura al web de la Generalitat on diuen que hauria de ser.

Les presses per atrapar el temps malbaratat pel mal govern de Carod Rovira els porta a la precipitació i a anunciar la posada en marxa d'un servei que, de moment, no existeix. Ai, conseller! Té molta traça a fer demagògia des de la tribuna del Parlament però continua essent el mal governant que ja era quan va ocupar el càrrec per primera vegada. (He fet unes captures de pantalla del servei, perquè imagino que ara correran a posar-ho en marxa i fer veure que enlloc d'una deixadesa i una manca de rigor és un "error informàtic". De res).

 
Escrit per krls el dia 19.7.08 | Enllaç permanent | 0 comentaris
I l'hegeminonia asfixiant del PSC, Ridao?
No em sorprèn que els líders d'Esquerra participin entusiasmats al congrés del PSC, perquè al cap i a la fi és la matriu del nou partit al qual s'han afegit i cal estar bé amb el germà gran. Tampoc no és sorprenent que insisteixin en un relat fal·laç, però és preocupant que se l'estiguin creient perquè això els aboca a un futur francament negre. Que Ridao avali els dos tripartits per acabar amb "l'hegemonia asfixiant de CiU" és al·lucinant. Perquè si hem de parlar d'hegemonies asfixiants... Si l'hegemonia que ens asfixia, i de valent, és la socialista aleshores ells s'hi afegeixen amb un gran fervor. L'Esquerra d'avui només té una única missió: evitar que CiU governi enlloc i facilitar l'accés al poder del PSC. No en té cap altre, com es demostra.

 
Escrit per krls el dia 19.7.08 | Enllaç permanent | 2 comentaris
18 juliol 2008
El català del president de la Generalitat és un tema tabú?
La ministra de Fomento, la socialista Magdalena Álvarez, es pot ficar de manera grollera durant un debat parlamentari amb el castellà del diputat Joan Herrera (per allò de "antes doblada que partida"), però Felip Puig no pot qüestionar la qualitat del català de José Montilla en una intervenció en un programa d'humor a la ràdio. A una li riuen les gràcies, i a l'altre l'acusen de xenòfob els companys de partit de la Maleni. I és que del català del president de la Generalitat no se'n pot parlar. És un tema tabú. A la Catalunya trisocialista impera la llei de silenci sobre determinats temes. Abans es queixaven que hi havia un oasi, però ara sembla que els convé la pau dels cementiris. Tots callats o surt la tropa a mossegar directament al coll.

Si no podem parlar del català del president de la Generalitat... podrem parlar mai del català de ningú? És que només podem parlar del català de Montilla per dir que segueix cursos però no podem demanar-li per què en trenta anys que fa que cobra un salari públic no ha trobat el temps per matricular-s'hi molt abans? I encara una altra pregunta: si Montilla no hagués estat elegit president i fos el cap de l'oposició al Parlament, també estaria fent cursos de català?

Jo no discuteixo la necessitat de no fer un debat a l'entorn d'aquest tema. No l'hem de fer, ni ens convé. Però quan Carod-Rovira acusa els espanyols que no saben pronunciar el seu nom en català de "tenir un problema", o quan humilia una diputada de CiU en una comissió parlamentària pel seu català i s'atreveix a citar Pompeu Fabra durant la seva intervenció per fer més evident la seva sapiència... qui atia veritablement el foc? És que Carod és un home que provoca "simpatia" cap a la causa que diu defensar? És que és un exemple per aconseguir adhesions a Catalunya? Que no recorda que unes paraules seves --degudament tretes de context, com ara li passa a Felip Puig-- van provocar un boicot execrable a productes catalans? Que no té un mínim de memòria i de decència?

Una persona amb la cua de palla com ell faria bé de ser més modest, més discret, més responsable. Però no ho és. I aquest és un dels problemes de la llengua catalana: que qui l'ha de defensar és un priòman que no se sap controlar. I que no dubta ni un segon a posar la llengua catalana als peus dels cavalls si pensa que això el pot beneficiar políticament. No em va estranyar gens que en sortir Carod de l'hemicile, un diputat del PP el felicités des de la distància, amb un gest de clara aprovació. En sóc testimoni.

Del debat d'ahir em quedo amb la cara del secretari de política lingüística, que s'ho mirava des de la tribuna. Era un poema. No sé si ho interpreto bé, però jo diria que no va sortir molt orgullós de la intervenció de Carod.

Quina pena que Carod no dediqués tanta energia a respondre els incompliments de la seva gestió que jo li vaig exposar. L'haurien d'avergonyir. D'això seria bo que també en parlés el president d'Esquerra Joan Puigcercós, i que demanés per què la consellera Geli no exigeix als metges que vénen de fora el mateix que el conseller Huguet vol per als professors universitaris que també vénen de fora. I que demanés per què el secretari d'Immigració (d'esquerra) parla en castellà en una entrevista per a una televisió estrangera. També és per què fa més fino? I que digués les raons per les quals Esquerra de Girona no va votar la moció en contra del decret de la tercera hora de castellà. Ho pot explicar?

 
Escrit per krls el dia 18.7.08 | Enllaç permanent | 2 comentaris
13 juliol 2008
Darreres hores del congrés de CDC

 
Escrit per krls el dia 13.7.08 | Enllaç permanent | 0 comentaris
Mas president

 
Escrit per krls el dia 13.7.08 | Enllaç permanent | 0 comentaris
12 juliol 2008
La jornada més llarga del congrés, i decisiva

Avui és el dia clau del congrés de CDC. S'ha aprovat l'informe de gestió del secretari general, Artur Mas, i s'entra a fons en el debat de les esmenes a les ponències (el vídeo que he enregistrat correspon a l'ovació que s'ha produït després de l'aprovació). Els ulls estan posats, sobretot, en dues famílies d'esmenes: les que tenen relació amb Unió i les que tracten de la sobirania. Jo formo part de la ponència 1, de manera que assisteixo al debat de les esmenes i aportacions sobre com avançar cap al ple reconeixement de la nostra identitat nacional. Ahir es va aconseguir un guany important quan es va aprovar una transacció en la qual es canvia el terme "nació plena" pel de "nació sobirana", que em sembla més adequat. Ara haurem de debatre una transacció que ha llegit de viva veu en Quico Homs i que em sembla de gran interès i valor. Jo hi donaré suport: és un pas molt important del partit cap a aclarir els horitzons nacionals, sense exclusions però sense complexos.
Podeu seguir el congrés a través del canal obert a Mogulus, a través del web especial o dels nombrosos blocaires que hi estan acreditats i que se'n fan ressò.

 
Escrit per krls el dia 12.7.08 | Enllaç permanent | 0 comentaris
11 juliol 2008
El congrés en què Convergència agafarà impuls

El president Pujol ha obert, amb un discurs vibrant i brillant, el 15è Congrés de Convergència. Com que em toca mirar els plenaris des de la tribuna he pogut seguir-lo de prop. La seva capacitat intel·lectual i comunicativa està intacta, fresca, excel·lent. La prova me l'ha donada quan ha introduït, com aquell que no vol, una reflexió precisa i justa sobre la blocosfera i el seu paper --i importància-- en la manera de fer política.
Abans hem fet una taula rodona sobre això que anomenem "política 2.0" en què hem pres part l'admirada Carme-Laura Gil, els amics Saül Gordillo i Marc Vidal, i jo mateix. En David Madí ha moderat, i celebro que ho hagi fet ell perquè acabat el Congrés, si s'aprova com espero la composició de l'executiva proposada pel candidat a la secretaria general Artur Mas, tindrà molt a dir en la incorporació de la cultura 2.0 en l'estratègia del partit.
En tot cas tinc pocs dubtes que aquest serà un congrés absolutament determinant per al futur immediat del nostre partit, i que a partir d'aquí agafarem un impuls que ens portarà a liderar els canvis polítics que el país necessita. I que ja és hora.
(He enregistrat un vídeo del moment de la merescuda ovacióal president Pujol)

 
Escrit per krls el dia 11.7.08 | Enllaç permanent | 2 comentaris
09 juliol 2008
El Manifiesto punxa, però deixa un gust amarg
La carta de la cantant Luz Casal --una de les cantants del panorama ibèric que m'agrada més-- desmarcant-se del Manifiesto, les manipulacions diverses que es van coneixent i l'escàs suport acadèmic de la iniciativa, a més de dures rèpliques des de visions tan espanyoles com la dels seus promotors, indiquen que la febre nacionalista liderada per les velles glòries de l'espanyolisme va de baixa. El Manifiesto ha punxat per manca d'interès de la seva pròpia gent: en un Estat de 46 milions de persones tan sols l'han acabat subscrivint al cap de tres setmanes poc més de 100.000 persones. Una ínfima part, una minoria --molt radicalitzada, molt fanatitzada i molt sorollosa, però una ridícula minoria--, subscriu el que proposen gent que expressen tan bé la modernitat espanyola com són Federico Jiménez Losantos i Pedro J. Ramírez.

Em fa patir que Luz Casal ho hagi passat malament, i celebro que hagi tingut la valentia de rebel·lar-se contra la manipulació.

Les desercions al Manifiesto i sobretot les absències són una autèntica derrota, que serà dura de pair per als seus promotors. No han escamitat en mitjans, però el país --el seu i el nostre-- té un problema de debò, molt diferent al que ells volen convertir en prioritari, al qual el nacionalisme espanyol no té cap interès a fer front: la crisi econòmica. Mentre la societat té problemes per arribar a final de mes i està espantada per l'esdevenidor immediat, de què es preocupen els salvapàtries del Manifiesto? De salvar una llengua d'un perill inexistent i d'uns èxits esportius efímers. Aquest és el seu món, irreal, delirant. Són els mateixos que pensaven i encara pensen que l'11-M va ser obra d'ETA, i que van condemnar el partit polític al govern a un llarg període a l'oposició. Una gran perspipàcia i una gran intel·ligència, sí senyor. No és el món de la majoria, afortunadament. Hi ha moltíssims més espanyols amb seny que no pas sense.

És cert, però, que al final queda un gust amarg. L'Antoni Puigverd en un article a La Vanguardia, al·ludia a l'escassedat de ponts que encara queden dempeus. Em temo que no són bons temps per als enginyers: som a l'era dels dinamiters, i fa més gràcia col·locar càrregues explosives sobre els pilars que sostenen ponts que no pas reconstruir-los o mantenir-los.

I tanmateix no quedarà més remei, quan passi tota aquesta febrada, de posar-nos a treballar altre cop. Ni en la més sobirana de les Catalunyes independents ens podríem permetre el luxe de prescindir de ponts amb els nostres veïns occidentals.

 
Escrit per krls el dia 9.7.08 | Enllaç permanent | 0 comentaris
08 juliol 2008
"Millor que en sobrin", diu l'alcaldessa sobre el pressupost no executat
El ple de l'Ajuntament de Girona d'aquest vespre ha proporcionat tota una declaració de principis del que és el criteri general que inspira la política de l'equip de govern a l'hora de gestionar la ciutat. A la meva pregunta de per què l'any passat l'Ajuntament només va invertir 47.000 euros a l'estadi municipal de Montilivi dels 150.000 que va pressupostar i aprovar, la resposta de l'alcaldessa tripartita ha estat al·lucinant: "Millor que en sobrin!". O sigui que la tendència natural de tot pressupost que l'equip de Govern elabora i aprova és la de mirar de no executar-lo, perquè millor que en sobrin i en tinguem per l'any que ve (i poder tornar-los a estalviar, és clar).
Em pregunto si ells mateixos es creuen el pressupost que ens porten a aprovació a finals d'any. Per què pressuposten una inversió de 150.000 per a lmanteniment d'un equipament municipal? En base a quins projectes? Saben el que és la planificació? I la gestió solvent dels recursos públics? No m'estranya que hagin de ser condemnats per la justícia, en sentència ferma, a pagar 2,3 milions d'euros d'indemnització per una mala gestió urbanística. De la manera que fan els números el que em sorprèn és que encara no hi hagi més embolic.

Però tot el ple va estar carregat d'exemples desconcertants. Hem arribat al final del curs polític i continuen tenint els assumptes més rellevants empantanegats. El cas del xalet Tarrús ja coneix la tercera proposta de solució per part de l'equip de Govern (i encara no ha dimitit ningú). El procés participatiu de la Devesa és un fiasco des de bon principi. Les obres del TAV han començat amb mal peu i continuem amb la pèssima gestió de la informació. Per cert: avui hem sabut que els veïns de Barcelona afectats pel túnel participaran formalment del seguiment de l'obra. I els de Girona? Algú ha sentit la veu de l'alcaldessa per reclamar el mateix amb els veïns de Girona afectats pel túnel? A qui està defensant, l'alcaldessa? Tinc la sensació que procura acontentar més ADIF que no pas els veïns.

La nostra regidora Imma Boadas ha enxampat la regidora Salamaña incomplint les seves pròpies decisions. Fa cinc mesos ens va dir que era cosa de "quinze dies o tres setmanes" que s'arreglés el camí perimetral de la zona de Fontajau molt malmenat... i encara és hora que comencin a treballar. Quina és la resposta que hi dóna la regidora socialista? Ah, que està molt enfadada i molt queixosa. Caram: i a qui es queixa? A ella mateixa, suposo, perquè és la responsable màxima que l'obra no s'executi.

En Quim Oliva ha preguntat per quina raó s'estan començant a girar rebuts d'escombraries als propietaris dels locals enlloc de fer-ho amb els responsables de l'activitat, que és el que diuen les ordenances i el que sempre s'ha fet. Encara és hora que ens aclareixin què ha motivat el canvi, i per quina raó es decideix que el que ha de pagar és el propietari, i quan es decideix que ha de pagar el titular de l'activitat econòmica.

En Xavier Ribera ha demanat de quina manera es pensen restituir o compensar els aparcaments que es perden per culpa de les obres del TAV. Resposta de la regidora Salamaña: encara ho estem estudiant i en quinze dies tindrem un pla. Ha, ha, ha. A què esperen? Els aparcaments ja els estem perdent! La circulació ja se'n ressenteix! Què més necessiten per reaccionar?

L'Albert Riera ha preguntat per quina raó els cartells informatius de les zones d'obres del TAV són exclusivament en castellà. En la resposta han vingut a dir que Adif no els acaba de fer cas, que ells ja ho demanen però ... Un altre ha, ha, ha ben sonor: si no són capaços de fer-los creure en qüestions tan elementals, com pensen que els faran creure en decisions més rellevants que afecten el canvi del projecte constructiu? Ai, ai, ai...

Això per no parlar de la manera com la regidora Salamaña ha introduït el tema de les "zones verdes", gairebé clandestinament, en l'argumentació del canvi d'ordenances. Ara començo a sospitar que no en diran "àrea verda" pel simple fet que així s'hi ha referit CiU; segur que ens sorprenen amb una nova proposta cromàtica. El cas és que l'Ajuntament ha aprovat ja l'ordenança que permet introduir les àrees verdes... sense que tinguem ni idea d'on seran, quins objectius tindran, etc. Ens sona a mesura recaptatòria que és d'allò més inoportuna: perquè l'economia dels gironins no està per tirar coets, i perquè les obres del TAV no faran més que suprimir aparcaments lliures.

Jo crec que amb aquest panorama algun regidor de l'equip de Govern no hauria de marxar de vacances, si no vol repetir al setembre.

 
Escrit per krls el dia 8.7.08 | Enllaç permanent | 2 comentaris
A punt per al Congrés de Convergència
Falten poques hores perquè arrenqui el XVè Congrés de Convergència Democràtica de Catalunya, el partit en el qual milito. Com a aperitiu hi haurà una taula rodona sobre "Política 2.0 i blocs" en la qual participaré. Espero poder explicar amb convenciment les raons per les quals crec que la tecnologia de la comunicació ens pot ajudar a millorar la política des de tots els punts de vista. El programa sencer el trobareu en aquesta web. Repasseu les ponències, però tingueu en compte que hi ha milers d'esmenes a discutir i a incorporar, que milloraran i enriquiran els textos inicials.
El lema és prou eloqüent: "Convergència a punt! Retorna la il·lusió". I jo diria que és especialment encertat en els moments que vivim, carregats de desconcert i desencís. Ens cal una proposta política nítidament catalanista, que proporcioni al país una sortida il·lusionant a la fórmula de mal govern que és el Tripartit. Ho vaig dir fa molt de temps i ara és un bon moment per recordar-ho: això només ho pot arreglar Convergència. El Tripartit ja hem vist pel que dóna, i dóna molt per a uns pocs que es reparteixen càrrecs i dóna molt poc al conjunt del país. Tampoc no hem de caure en l'optimisme idiotitzant dels socialistes, que són capaços de negar la realitat que els està esclatant a les mans.

 
Escrit per krls el dia 8.7.08 | Enllaç permanent | 1 comentaris
Web de la Plataforma Ciutadana TAV Girona
La Plataforma Ciutadana TAV Girona ha obert una plana web des d'on anirà informant de les seves activitats i opinions. El naixement d'aquesta plataforma és una bona notícia per a la democràcia local, i és un complement necessari a l'acció que desenvolupem tots els partits polítics amb representació municipal, estiguem a l'oposició o estiguin al Govern. Veig, d'altra banda, que expressen la queixa per l'escassa voluntat de convocatòria que va fer ADIF de l'acte celebrat a l'Auditori de Girona. Jo espero pacient la resposta que hagi de donar-me el president d'aquesta empresa pública a la carta de queixa que li vaig adreçar la setmana passada.

 
Escrit per krls el dia 8.7.08 | Enllaç permanent | 0 comentaris
06 juliol 2008
Versió mòbil del meu bloc
He posat en marxa una versió del meu bloc optimitzada per a dispositius mòbils, ja sigui un telèfon, una PDA o bé un iPhone. Feu clic a la icona que diu "Mobile" del menú de l'esquerra i obtindreu una previsualització del bloc en un telèfon mòbil. De moment, per accedir-hi des del telèfon o altre dispositiu caldrà que hi aneu a través d'aquest enllaç. Us el podeu guardar als favorits del navegador del telèfon i a partir d'aleshores podreu accedir més fàcilment als escrits del bloc. Veureu que podeu reenviar un escrit per email directament des del vostre telèfon. Si voleu saber com és la versió per a l'iPhone, cliqueu en aquest enllaç. La propera transformació en continguts és "mobile". Serà el format que experimentarà un creixement més notable en els propers anys.

 
Escrit per krls el dia 6.7.08 | Enllaç permanent | 0 comentaris
La interessant visió de la Devesa d'un militant socialista
El diari El Punt publica avui un article molt interessant que signa l'advocat i militant del PSC Jordi Negre. Us el recomano. Bona part de l'anàlisi sobre el parc és coincident amb la meva i la del grup que represento. Tan de bo dins del PSC aquesta opinió esdevingui majoritària. Almenys podríem asseure'ns i parlar llargament, sense presses i sense apriorismes ni projectes de pavellons ja encarregats, sobre quin ha de ser el futur del parc i el rol que ha de jugar a la ciutat. D'aquesta mancança en parlava fa un parell de setmanes en Joan Ribas a la contraportada del mateix diari. Hi som a temps, només cal aturar el procés de construcció del pavelló en marxa i que la primera autoritat municipal accepti el repte de parlar d'un "compromís polític per la Devesa" com vaig reclamar durant l'audiència pública del mes de juny.

 
Escrit per krls el dia 6.7.08 | Enllaç permanent | 0 comentaris
05 juliol 2008
La tercera hora va entrant, gràcies a Montilla
He llegit l'acte del TSJC on obliga la Generalitat a garantir la tercera hora de castellà, i no entenc com és possible que des del Tripartit assegurin que els dóna la raó. Cal presentar recurs, i calia haver aprovat allò que CiU va proposar en el ple del Parlament d'aquesta setmana... i que fou rebutjat amb els vots de Ciutadans, PP, Esquerra, ICV i PSC-PSOE. Tots a una contra una mesura que pretenia, justament, blindar-nos davant de situacions com la que ens trobem. Em fa molta gràcia llegir avui que Esquerra reclama una llei urgent. Si hi acaba de votar en contra! Que no s'adona del que vota? O la seva dependència del PSC-PSOE és tan gran que ja no té ni marge de maniobra per administrar discrepàncies?

I que sigui el PSOE el que surti parlant de respecte a les "altres llengües espanyoles" és cinisme pur. El millor manifest que pot aprovar és retirar el decret de la tercera hora de castellà. Altrament, tot serà una presa de pèl de cara a la galeria.

Hi ha qui no vol acceptar que la llengua catalana està en una situació francament preocupant. Jo parlo de situació d'alarma, i ho ratifico. I davant d'una alarma, la bona gent es mobilitza i s'uneix per socórrer la víctima. Aquí no: abans són les poltrones, els bons sous que es cobren a la generalitat, les diputacions i els consells comarcals (amb càrrecs de confiança inclosos), que no donar un cop de puny damunt la taula i dir que ja n'hi ha prou. No s'hi vala fer frases fetes, genèriques, de defensa de la llengua catalana. Calen decisions fermes i ambicioses. Cal plantar cara amb rigor i contundència.

Llegiu l'acte del Tribunal. Us el poso a disposició en l'enllaç següent:

acte%20tercera%20hora%20TSJC.pdf

 
Escrit per krls el dia 5.7.08 | Enllaç permanent | 0 comentaris
04 juliol 2008
ADIF menysprea el català amb complicitat del tripartit municipal de Girona

ADIF ha instal·lat les tanques d'una part de l'obra del TAV a Girona, a l'antiga zona blava de sota les vies del tren a tocar de la plaça Poeta Marquina. Tota la senyalització és exclusivament en castellà. Ni rastre de català. Dedueixo que han instal·lat les tanques i la senyalització després d'haver-ho sol·licitat a l'Ajuntament, que té unes ordenances municipals que regulen aquestes activitats. I suposo que els deuen haver concedit permís.

Quin control han exercit? Cap ni un. Han permès que una empresa pública --la responsable de l'obra-- menyspreï la llengua pròpia de Catalunya ignorant-la per complet a la senyalització pública. L'Ajuntament --amb regidors independentistes al govern!-- hauria d'haver actuat per fer complir la llei. I la llei diu, exigeix, que la rotulació sigui almenys en llengua catalana.

Les fotos les he fet aquest migdia. Actuarà d'ofici, el nostre Ajuntament? Em temo que no: amb el tema del TAV han decidit amagar el cap tant per reclamar allò que cal reclamar com per vigilar que almenys hi hagi respecte pels ciutadans i per la llengua pròpia. Si ho hagués fet l'ADIF del PP correrien com esperitats a estripar-se les vestidures, però com que són els seus mateixos o els seus socis els que ho fan, callen i se l'empassen. Com sempre.

Aquesta és la gran aposta estratègica d'Esquerra: donar el poder als socialistes perquè narcotitzin el país i vagin aplicant la seva agenda lingüística. De mica en mica, però sense pausa. Des que governa el Tripartit, el català no ha parat de retrocedir. I no veig que ningú d'Esquerra estigui gaire preocupat; ni el conseller de la vicepresidència, tan vehement quan es tracta de defensar el tripartit, no diu ni piu davant d'aquesta situació alarmant.

 
Escrit per krls el dia 4.7.08 | Enllaç permanent | 3 comentaris
03 juliol 2008
Carta de queixa al president d'Adif

Aquest matí he enviat una carta certificada al president d'Adif expressant la queixa pel desinterès de l'empresa pública a fomentar la informació del projecte del TAV entre els ciutadans de Girona. La convocatòria de l'acte d'ahir es va fer malament, tard, sense cap intenció de donar-li la màxima difusió per tal que arribés a la majoria de ciutadans, sense cap campanya publicitària... Van anar a cobrir l'expedient d'un compromís que havien contret, i punt. A alguns ni tan sols ens van convidar. A cap regidor de CiU no li va arribar la convocatòria, i em consta que tampoc va arribar a d'altres grups. Quina manca de respecte per als ciutadans i els membres de l'Ajuntament! Aquesta no és manera de fer les coses, no es pot fer veure que s'està disposat a un acte informatiu per resoldre els dubtes i inquietuds que el projecte genera entre els ciutadans, i després no fer res de res per procurar que la gent se n'assabenti. Lamentable, una vegada més.

 
Escrit per krls el dia 3.7.08 | Enllaç permanent | 1 comentaris
02 juliol 2008
PP i Ciutadans s'alien per convertir el Parlament en un circ
Tant de temps suportant els discursos dels diputats del PP i de Ciutadans sobre "els problemes que interessen la gent", criticant que les forces catalanistes ens dediquem, segons ells, més a parlar de qüestions marginals que no pas de les que afecten els homes i dones de Catalunya (que curiosament ens continuen votant a nosaltres, no pas a ells), i resulta que avui han sortit definitivament de l'armari: en plena crisi econòmica, amb una societat preocupada pel seu futur, amb la dada de l'atur coneguda avui mateix, l'increment del preu del petroli, el cost de la vida... no se'ls ocorre res més que parlar del Manifiesto dels nacionalistes espanyols en contra de la llengua catalana (pregunta del PP al president de la Generalitat) i de la victòria de la selecció espanyola de futbol, tot exhibint una samarreta nacional (Ciutadans).
Aquests són els problemes de la gent? Aquesta és la defensa de la Catalunya real? Agraeixo aquesta sortida de l'armari: tot el país ha de saber que quan el país té problemes seriosos, els senyors del PP i de Ciutadans dediquen el salari que els paguem tots els contribuents a lluir una samarreta de la selecció espanyola de futbol i a preguntar per un Manifiesto impresentable i sense els suports que esperaven.
I per cert: el Tripartit, inclosa Esquerra republicana, ha votat en contra de la moció de CiU que proposava blindar el noste sistema educatiu contra la imposició de la tercera hora de castellà... i han votat al seu costat la gent del PP i els de Ciutadans (que, per si no us ha arribat, ha acabat la defensa del seu vot contrari a la moció de CiU amb un "viva España!").
En fi, és el que hi ha.
Un darrer detall: el conseller Ausàs ha tornat a acusar CiU de pràctiques irregulars en la contractació de personal. Ara ja no diuen allò de les "mans netes", i segurament fan bé. Saben les raons que els ho impedeixen... però ja en parlarem.

 
Escrit per krls el dia 2.7.08 | Enllaç permanent | 0 comentaris
Montilla falta al respecte del Parlament
La sessió de control al president del Govern és l'única oportunitat que hi ha al Parlament per interpel·lar directament José Montilla. Encara que cada portaveu només té 2 minuts i mig, almenys és un intent de debat més o menys directe que ens apropa a la vella idea del que és un Parlament (que ve de parlar, no pas de callar, característica que alguns troben virtut del president del país).
Però avui hem assistit a una falta de respecte tant a l'esperit del Parlament com al que representa la primer força parlamentària de la nostra cambra, Convergència i Unió. Artur Mas ha clavat les preguntes (us recomano que mireu el vídeo); mentre d'altres grups es dedicaven al folklorisme (el PP preguntant pel Manifiesto i Ciutadans per la selecció espanyola de futbol), Artur Mas ha posat el dit a la nafra quan ha denunciat que el Govern ha estat incapaç d'aplicar el pressupost que ell mateix va aprovar i en capítols claus per al desenvolupament econòmic, l'execució del pressupost va arribar amb prou feines a la meitat del pressupost.
La resposta del president Montilla no només ha estat d'un nivell baixíssim, sense coneixement, sense cap mena de criteri, sinó que dels 2,5 minuts de què ha disposat li ha sobrat gairebé un minut i mig. La resposta del president a una pregunta tan important en aquests moments amb prou feines ha esgotat un sol minut. Una vergonya, una indecència parlamentària. Un indicador de la indigència política que Esquerra ha dut a la presidència del nostre país.

 
Escrit per krls el dia 2.7.08 | Enllaç permanent | 3 comentaris
01 juliol 2008
ADIF torna a menysprear els gironins, i l'Ajuntament torna a callar
Avui dimecres ADIF hi ha convocat (?) un acte per informar de les obres del TAV a la ciutat de Girona. Cap dels regidors de l'Ajuntament de Girona, inclosa l'Alcaldessa, no hem estat convidats formalment a ser-hi, segons m'han confirmat avui a la comissió informativa d'Urbanisme. Els regidors de l'oposicio ens n'hem assabentat per la premsa. A qui s'adreça, aquesta reunió? S'hauria d'adreçar als ciutadans en general, i s'hauria de donar a conèixer amb antelació i amb anuncis a la premsa, perquè estem parlant d'un projecte importantíssim i d'una inversió superior als 400 milions d'euros. Però fa l'efecte que ADIF vol cobrir l'expedient i dir que ha organitzat un acte informatiu però procurant de no haver de donar massa explicacions.
El problema és que l'equip de Govern municipal no sembla excessivament preocupat per aquest fet. No sembla importar-li massa que es continuï furtant la informació als ciutadans, i es fa còmplice d'ADIF. Si la reunió d'avui no és massa concorreguda, li importarà massa al tripartit local? Fa alguna cosa perquè la gent s'informi? Ha demostrat mai cap interès a aconseguir que la ciutat conegui fil per randa el projecte que canviarà la fesomia de Girona? No li diu res, la dada que en la darrera comissió de seguiment de la Devesa alguns membres se sorprenguessin de conèixer que el TAV passaria per sota del parc... quan ja fa més d'un any que el projecte va arribar a les mans de l'equip de Govern?
Sempre he denunciat que el govern municipal no s'ha posat decididament al davant del projecte. Que no el lidera. Que no en vol saber res, per no tenir problemes. Una idea molt precisa de la consideració que els mereix el futur de la ciutat.

 
Escrit per krls el dia 1.7.08 | Enllaç permanent | 0 comentaris