M'ha sorprès que des d'Adif tinguin tanta pressa a talar un plàtan de gairebé un segle de vida que hi ha al carrer JM Gironella de la nostra ciutat. I que des de l'Ajuntament s'hagués donat via lliure amb tanta facilitat... quan se'ns havia informat que els arbres més antics i emblemàtics serien salvats de la crema (de la tala, en aquest cas). M'alegro que l'alcalde accidental, Joan Olòriz, hagi decretat una suspensió dels treballs de 48 hores, perquè vol dir que hi ha elements perquè l'Ajuntament s'hi repensi. No són maneres de fer les coses que un arbre que fa generacions que és allí sigui talat amb presses i amb escassa informació per als veïns. Per això, la Plataforma de Veïns afectats pel TAV ha aconseguit allò que l'Ajuntament hauria hagut de garantir: evitar que el mal sigui irreparable. Es pot transplantar? Ningú no diu que no. Cal intentar-ho, és l'obligació dels governants.

Quina pena. L'Ajuntament de Girona no té cap interès a assumir la seva responsabilitat de comunicar als veïns els canvis de circulació derivats de les obres del TAV i ha editat un díptic francament lamentable, inacceptable. Més pobre, impossible. Cap gràfic amb els canvis de circulació, amb les noves direccions prohibides, nous itineraris, carrers tallats, girs prohibits... el que qualsevol Ajuntament mínimament interessat amb el benestar dels seus ciutadans hauria fet davant de l'adveniment d'un caos tan monumental com reconeix el mateix Ajuntament. Accedir al document (que, per cert, no és disponible directament des de la primera pàgina de l'Ajuntament, sinó que cal anar a trengirona.cat) és una gran decepció. Des de CiU havíem reclamat que la informació al ciutadà fos prioritària, ambiciosa i exhaustiva. Una quarta part del fulletó editat l'ocupa un article de l'alcaldessa, això no falla mai. Però és molt decebedor la manera com l'Ajuntament gestiona la seva responsabilitat en les obres, perquè n'hi té molta encara que faci veure que no.
Comencem malament. I comencen amb enganys, perquè se'ns va dir que no es treballaria de nit excepte quan per raons de tècniques constructives això fos inevitable... i en canvi ja he rebut queixes dels veïns perquè ahir es va treballar de nit en la instal·lació de semàfors. L'alcaldessa pot estar de vacances, però l'Ajuntament no.

En aquest enllaç trobareu l'article que avui em publica el Diari de Girona com a resposta a un primer article signat pel tinent d'alcalde socialista --i aleshores alcalde substitut-- Joan Pluma en què es dedicava a qüestionar el paper de l'oposició de CiU a l'Ajuntament de Girona.

L'article de Josep Maria Brunet a La Vanguardia anuncia la sentència del Constitucional sobre l'Estatut que els socialistes estan esperant. Serà la confirmació del triomf de la política basada en el cinisme i la hipocresia, que per tenir èxit necessita el concurs del PP i els sectors socials que li donen suport (entre els quals, certa premsa i certa crosta funcionarial contra la qual els socialistes curiosament no semblen estar disposats a plantar la mateixa batalla que han lliurat, amb èxit, contra la crosta nacionalista als mitjans públics). La pinça socialista funciona a la perfecció. I encara que és molt evident, tanmateix no sembla que fervorosos partidaris de la independència del nostre país se n'hagin adonat. Ben al contrari, contribueixen a fer-la més eficaç.
En tot cas, gràcies al repartiment de rols (poli bo i poli dolent) que saben fer els espanyolistes, el Constitucional redactarà una sentència que els permetrà arribar al propòsit que han dissenyat: desarmar la part de l'Estatut que significa un guany de sobirania no només competencial sinó sobretot conceptual, de principis.
L'esperança és que en d'altres ocasions hem desmuntat la pinça (el cas de la Loapa és significatiu, però no l'únic: el topònim de Girona també forma part de la llista). Però sempre que ho hem fet, que ningú no ho perdi de vista, ha estat quan hem desemmascarat el doble joc dels socialistes catalans. Ara practiquen el mateix doble joc, però n'han refinat les formes i el discurs per tal que es noti l'efecte sense que se'n percebi la cura. Que ara han vist la llum? Fantàstic. Que ho demostrin. I amb fets.