Els premis literaris de Girona que es van lliurar ahir al vespre són l'aportació cívica gironina de major importància a la literatura catalana. Ja són 41 edicions, en les quals s'han premiat novel·les i altres obres creatives que han esdevingut referents en la nostra literatura. Penso en Pedrolo, primer guanyador dels Bertrana --el pemi de novel·la. De la nit n'he anat donant alguns flaixos pel meu canal Twitter. Sempre reivindico el rol de Girona com una "capital nacional" de Catalunya. Ho és, però sobretot ho és gràcies a nits com les dels Bertrana.

El plàtan del carrer Gironella ja no hi és. La seva mort estava anunciada i només la mobilització de veïns va aconseguir retardar la data inicial de l'execució. l'Albert Riera en va parlar dimarts al seu bloc, i avui hi ha un article d'en Josep Antoni Triviño al Diari de Girona. He penjat un petit vídeo que vaig enregistrar pocs dies abans que el tallessin, que podeu veure al meu canal Youtube.

El grup municipal de CiU va demanar, lamentablement sense èxit, que s'intentés el seu transplantament. Era només qüestió d'unes setmanes i ja seríem en temporada de transplantaments, però es veu que tenen molta pressa. Som només 6 regidors davant de 17 que formen la majoria de Govern, i això explica perquè les nostres propostes no hi ha manera que prosperin. Però comptàvem que aquesta no era una qüestió de partits sinó de memòria de ciutat, i que l'equip de Govern prescindiria de la batalla partidista i acceptaria una proposta lògica i que demanava la ciutadania. Han tirat pel dret, com sempre.

El Ministeri espanyol d'Indústria, Turisme i Comerç ha difòs avui un comunicat on avança els resultats de l'enquesta de moviments turístics en frontera (Frontur) gener-agost 2008. Tenim un problema, i gros. La caiguda del turisme estranger que ve a Catalunya al mes d'agost és de gairebé el 15% en relació a l'agost de fa un any, i això és molt preocupant. Som la primera destinació de l'Estat i un descens d'aquesta magnitud (que consolida una caiguda del 5,3% en el període gener-agost) té conseqüències negatives no només per Catalunya sinó també pel conjunt de l'Estat. No sé si un descens així en una altra zona (Madrid, per exemple?) no estaria mobilitzant l'aparell de l'Estat a la recerca d'un pla de xoc, però nosaltres sí que ens hauríem d'espavilar. Vivim, per bé i per mal, del turisme i especialment del turisme internacional .de proximitat (francès, alemany, anglès). A Girona això és especialment imporant. La caiguda dels mercats francès i anglès és forta, pel que es veu. I què fem, nosaltres? On és la reacció dels responsables del turisme de Catalunya?

Malgrat que a Girona no tenim un problema de bandes juvenils, la detenció aquesta matinada passada d'un grup de joves skins acusats d'actes de violència i xenofòbia al centre de la ciutat hauria d'encendre el llum d'alarma. Sé que es fa un treball discret i constant, i que els professionals de l'ensenyament hi estan sensibilitats de forma especial. Però el risc és constant i el perill de l'aparició d'un grup violent sempre hi és. Cal que cada acte de violència gratuïta i violència xenòfoba tingui una resposta contundent per part de les autoritats, però també cal que els ciutadans denunciem cada fet d'aquestes característiques. Aprofito per aplaudir el treball dels Mossos d'Esquadra en la detenció d'aquest grup, poques hores després d'haver comès les agressions de què se'ls acusa.

Comença el curs escolar. A partir d'aquest dilluns, per a moltes famílies la vida pren un altre rumb. Dur els fills a l'escola amb puntualitat i sense més estrès del compte demana molta preparació prèvia. Aquesta vegada serà més difícil a causa de les restriccions de trànsit que pateix Girona, i la batalla diària per conciliar vida personal i familiar amb el treball serà més desigual que mai. La nova llei d'educació treu el nas sense generar un convenciment entusiasta i s'albiren dificultats de tota mena. I reprendrem els debats als quals de moment no hem estat capaços de donar resposta. Serà inevitable la comparació amb models d'èxit --el finlandès, és clar-- i que ens replantegem alguns principis. No sé si el model finlandès és importable, però sí que ho és un dels seus fonaments: la matèria primera del país, la seva riquesa principal, són els infants i els joves en edat escolar. Invertir en el seu èxit com a persones, individualment i col·lectivament, i com a professionals solvents és a la base de la prosperitat i garantia per a l'esdevenidor.

La Devesa ha estat el marc ineludible per cloure les activitats de commemoració del primer bicentenari dels setges napoleònics a la nostra ciutat. Això em permet ratificar allò que hem dit en reiterades ocasions: a la Devesa no hi falta pas ciment, sinó gent. Si s'hi organitzen activitats i es creen les condicions perquè es diguin a terme, s'omplirà de gent. Per això hi proposàvem la instal·lació d'una xarxa wifi d'accés lliure.

L'Ajuntament som tots, no només el PSC. Ja sé que després de tres dècades de govern ininterromput els poden fer creure el contrari, però les coses són com són: la ciutat és plural i la democràcia és el nostre sistema. Ahir em vaig assabentar, no pas per canals oficials, que l'Ajuntament pensava complir la moció que vam aprovar al Ple --amb els vots en contra del PSC-PSOE i de PP, quina casualitat-- instal·lant un màstil a la plaça Catalunya per col·locar-hi la bandera estelada. Em va semblar bé i em sembla bé que s'hagi triat aquest espai. El que no em sembla bé és la forma de complir amb un mandat del Ple municipal per part de l'equip de Govern. El PSC ens fa fer el ridícul penjant de forma maldestra una estelada de mides reduïdes i desproporcionada en relació amb el màstil que la sosté. Sembla com si se'n fotessin, de l'acord de ple. Un mal precedent que denota un mal perdre. Però val més que s'hi comencin a acostumar. Això tot just és el principi.

El ple de l'Ajuntament de Girona va aprovar ahir al vespre la moció que vam presentar conjuntament els grups d'Esquerra i CiU en la qual demanàvem l'adhesió de la corporació a la campanya "Un país, una bandera" i que es col·loqui durant la diada, en un lloc destacat, la bandera estelada. Per primer cop en els 29 anys que fa que governa la ciutat, el PSC no ha aconseguit imposar el seu criteri. I això és gràcies a dos factors: el primer, que les eleccions van configurar un panorama polític inèdit en el qual, per primera vegada, era possible articular un govern alternatiu al PSC. I el segon, que tant Esquerra com finalment ICV-EUiA han votat en funció de les seves posicions polítiques i personals i no pas amb la llosa d'evitar a tota costa una derrota política del PSC. Ahir es va produir un fet excepcional que en molts ajuntament és d'una gran normalitat: que el partit de la majoria perdi una votació. No passa res. La ciutat és plural, i no és propietat de cap partit en concret, per més que la governi ininterrompudament durant tres dècades. No n'hem de fer cap altra lectura; el que passa és que no deixa de ser una anomalia democràtica que hàgim hagut d'esperar 29 anys a fer valer a la ciutat un criteri diferent al del PSC. I això sol, més enllà del contingut de la moció, ja és un guany per a la salut democràtica col·lectiva.

Girona se suma a una campanya digna, pacífica, democràtica, que vol reconèixer un símbol que ja és històric. Me n'alegro, i m'alegro que la ciutat reforci el seu rol de capital.