28 octubre 2008
L'estil autoritari i intolerant de l'alcaldessa de Girona
Els qui heu pogut sentir els talls de veu o veure les imatges de televisió ja hauren vist com les gasta l'alcaldessa de Girona quan li porten la contrària i quin concepte té de la llibertat d'opinió en democràcia. Et treu la paraula i manda i ordena callar quan les opinions no són del seu gust. Si fos jutgessa, m'hauria acusat d'un delicte d'opinió. Com que és alcaldessa, em retira la paraula i priva el meu grup d'expressar completament la seva opinió en el ple de pressupostos de l'Ajuntament per al 2009.

L'agra reacció de l'alcaldessa de la ciutat és pròpia dels finals d'etapa. L'airada censura de l'expressió "deslleialtat" és una excusa com qualsevol altra. He repassat l'hemeroteca i veig que ella mateixa va acusar en el mandat passat de "deslleials, partidistes i irresponsables" els regidors d'ERC pel cas de l'Hipercor (retalls de premsa del 6 d'octubre de 2006). I en aquest mateix mandat va convocar la premsa per desautoritzar un regidor del seu equip de Govern i acusar-lo de ser "irresponsable". Ignoro si es va retirar la paraula a si mateixa per haver usat un terme prohibit en el vocabulari oficial del tripartit. Segur que és un problema de diccionari? Jo crec que no.

En qualsevol cas és evident que l'arbitrarietat, la intolerància i el sectarisme de la seva conducta han perjudicat la ciutat. El ple no és un debat entre partits sinó entre representants legítims dels ciutadans, i els torns de paraula són l'única vegada que tenim els regidors de l'oposició de poder parlar i representar adequadament els nostres votants. Quan se'ns retira la paraula arbitràriament i a crits intimidatoris s'està retirant la paraula a una part de la ciutat. I això no és acceptable en la persona que ens ha de representar a tots.

Jo no vaig accedir a retirar l'expressió perquè entenia i entenc que no hi havia cap motiu que m'obligués a rectificar. Això em va suposar el càstig de quedar-me sense poder continuar parlant. Us he penjat el meu discurs al ple de pressupostos. Jutgeu vosaltres mateixos.

D'altra banda, des del grup municipal de CiU hem emès un comunicat de protesta per l'abús de poder. El podeu llegir aquí.

pressupostos2009.doc

 
Escrit per krls el dia 28.10.08 | Enllaç permanent | 3 comentaris
25 octubre 2008
Pressupostos 2009: ni austers, ni creïbles, ni socials
"Els pressupostos de l'Ajuntament de Girona per al 2009 no són creïbles, ni són austers, ni tampoc són socials". Això és el que hem explicat aquest matí a la roda de premsa que hem convocat des del grup municipal de CiU, on l'Albert Riera i jo mateix hem desgranat els arguments que ens portaran a votar no a aquests pressupostos en el ple extraordinari de dilluns vinent.
No són creïbles perquè els ingressos estan en alguns casos inflats o suposats, i en d'altres s'oculta la naturalesa recaptatòria de serveis com la grua municipal. Es diu que es rebran més diners de l'Estat però encara no se sap si aquest aporta més o menys diners que el 2008, i es contempla recaptar 2,5 milions d'euros provinents de l'Hipercor quan encara hi ha pendent de resoldre el recurs d'alçada que des de CiU vam presentar al conseller (Nadal, precisament...). Tampoc no entenem per què pensen rebre menys subvencions de la Generalitat de les que realment s'han rebut al llarg del 2008.
Però allí on vull reclamar atenció especial dels ciutadans és en la despesa corrent que aquest equip de Govern ha realitzat al llarg del present exercici: una mostra de rigor zero. Que hi hagi desviacions sobre un pressupost de 97 milions d'euros (l'aprovat a finals del 2007) és normal i inevitable. Però que la desviació en despesa corrent i consums superi els 11 milions d'euros (d'una partida on inicialment estava previst gastar-ne 37'7) és alarmant i inexplicable. Els mateixos que enlloc de gastar 37'7 milions en despesa corrent (no en inversions!) se n'acaben gastant 49 ara ens diuen que seran austers i que "només" gastaran per al 2009 uns 36 milions d'euros.
Si voleu més informació la trobareu a la nota de premsa que hem distribuït, i també al document de propostes fiscals que CiU presentarà a l'Ajuntament.

 
Escrit per krls el dia 25.10.08 | Enllaç permanent | 0 comentaris
24 octubre 2008
Enfirem-nos
El pregó del Girona CF obre avui les Fires de Sant Narcís. Girona convida tothom a participar d'una festa històrica i molt entranyable no només per als habitants de la ciutat sinó per al conjunt de les comarques. Anar a Fires és un costum estès, popular, que ve de lluny i que aplega generacions i territoris. La capacitat d'atracció, el rol de capital però també el paper de node del sistema econòmic, social i cultural de les comarques gironines, segurament molt més enxarxat que en d'altres demarcacions, es mostra en tota la seva expressió aquests dies de Fires.
El patró Sant Narcís té un bon currículum com a protector de la ciutat. Aquesta tradició, ara que som en temps de crisi, s'ha de renovar més que mai i confio que malgrat les males notícies --avui mateix hem sabut que la demarcació de Girona és al capdavant en desocupació-- les Fires ens ajudaran a tenir empenta per superar dificultats. Perquè la Festa Major també serveix per això: òbviament per divertir-se i passar-s'ho bé entre familiars, amics i veïns, però també per reforçar els lligams cívics i socials que fan ciutat, que alimenten l'ànima del variat i divers grup de persones que conformem Girona. I l'ànima de la ciutat, el seu esperit, és un factor indispensable per superar adversitats. L'Antoni Puigverd evocava, en un molt bon article a La Vanguardia, l'actitud dels romans davant l'amenaça del líder de Cartago, titulat "Hannibal ad portas". Jo crec que una part del sentit de tota festa major és en aquella actitud, en aquella capacitat de posar en comunió, malgrat diferències evidents, una societat davant d'una adversitat comuna. I de sortir-ne airós i amb energia renovada per afrontar grans campanyes de conquesta.
Que siguin unes Fires profitoses i que tots plegats, gironins i resta de catalans que vinguin a visitar-nos, ens enfirem per les parets. La ciutat us convida a les Fires.

 
Escrit per krls el dia 24.10.08 | Enllaç permanent | 0 comentaris
22 octubre 2008
Girona fa mal negoci amb el Tour
Llegeixo que l'alcalde de Barcelona ha lluït "capitalitat" del Tour de França avui a París, en el marc de la presentació oficial de l'itinerari de la cèlebre prova francesa. Veig que converteix l'etapa "Girona-Barcelona" de fet en l'etapa de Barcelona, i que s'afanya a aprofitar-se dels diners que pagarem els gironins de la nostra butxaca per a la seva promoció política. Fantàstic. Una mostra del "gran negoci" que el nostre ajuntament ens ha anunciat amb la prova ciclista, precisament en temps "d'austeritat". O sigui que la cosa ens costa 200.000 euros (la meitat, pagats per la ciutat de Girona) i tot el que aconseguim és que l'alcalde de Barcelona es faci la foto i es feliciti per una etapa que arribarà a una ciutat "espanyola, mediterrània i europea". Girona és una convidada de pedra (pagant, això sí) per a major honor i glòria del senyor Hereu, que aprofita l'ocasió per liquidar la catalanitat de la capital del país.

He entrat al web oficial del Tour de França i veig que els 200.000 euros que cobren perquè la prova passi per Girona no donen per gaire. La informació que ofereixen de Girona és la següent, i a sobre l'enllaç que hauria de conduir al web site de Girona (o un web sobre Girona) en realitat condueix, paradoxalment, a la plana web"Barcelona.com". Cornuts i pagar el beure.

Gérone

? Ville-étape inédite
? 90 000 habitants
? Capitale de la province de Gérone en Catalogne (Espagne)

Porte d?entrée dans la Catalogne espagnole, Gérone reçoit pour la première fois la visite du Tour de France. Si elle a accueilli plusieurs fois l?élite du vélo à l?occasion du Tour de Catalogne, et notamment pour un contre-la-montre remporté dans les rues de la ville par Chris Boardman en 1997, le Tour d?Espagne n?y a jamais fait étape.

 
Escrit per krls el dia 22.10.08 | Enllaç permanent | 4 comentaris
20 octubre 2008
Pressupostos de Girona: l'abús del tripartit
Acabem de tornar de la comissió informativa d'Hisenda de l'Ajuntament de Girona on, teòricament i com el seu nom indica, ens haurien hagut d'informar dels pressupostos per a l'any 2009 que han d'anar al ple de dilluns que ve. D'aquí a una setmana. La informació que ens ha estat facilitada per part de l'equip de Govern són exactament dues fulles, les que veieu a la imatge. Ni un CD, ni un pendrive, ni tan sols un arxiu Excel enviat al correu electrònic del grup municipal de CiU. Dos miserables folis per "informar-nos" d'un pressupost que supera els 100 milions d'euros, i que d'aquí a una setmana hem de debatre a fons en un ple monogràfic. Potser fins i tot els fa gràcia.

L'insult al ciutadà és evident. La democràcia és un joc que no és complet si l'oposició no pot exercir el seu mandat democràtic en condicions. En parlava avui en Vicent Partal al seu mail obert, que us recomano. Qui es rifi, qui es foti de l'oposició s'està rifant i s'està fotent de la democràcia. I l'equip de Govern de l'Ajuntament de Girona ho acaba de fer. Dos folis impresos amb quatre xifres no és, en cap cas, ni aquí ni enlloc, un pressupost ni és la manera amb què tots els que formem part de l'Ajuntament puguem exercir la responsabilitat per la qual vam ser elegits.

La vergonya que sento és indescriptible. L'ofensa no és al grup de CiU, ni tan sols als seus milers de votants; és a tota la ciutat, que no mereix un Govern que dedica més temps a posar-se d'acord en els problemes interns que a explicar adequadament a l'oposició --és a dir, també a l'Ajuntament-- els detalls del pressupost per a l'any que ve, amb informació accessible perquè aquesta mateixa tarda-nit estiguéssim treballant sobre documents presentables. No mereix un govern que malgasta diners, que planifica malament, que és insensible al sacrifici de moltes famílies, comerços i empreses de la ciutat i que fa del xantatge --et faig una escola que fa dècades que hauria d'haver fet si t'empasses un pavelló al mig de la Devesa-- la seva principal arma de negociació.

Ens han promès que demà tindrem no sé què. M'imagino que serà un PDF, no pas un full de càlcul (sempre miren d'impedir-te el treball). Veurem a quina hora ens arriba i amb quines dades.

Tot això potser és legal. Però és democràticament indecent. I ho hem de combatre, a fons.

 
Escrit per krls el dia 20.10.08 | Enllaç permanent | 0 comentaris
El CAP de Quart, exemple de la buidor del tripartit
He formulat una pregunta al Parlament sobre la situació surrealista que es viu a Quart amb el nou CAP de la població. L'edifici està acabat fa mesos, però continua sense poder entrar en servei. I això que les actuals instal·lacions, als baixos de l'Ajuntament, estan saturades i no donen l'abast. Però per als responsables del Govern de la Generalitat aquest problema no els preocupa gens. Deixen que una instal·lació acabada romangui tancada al públic perquè no hi ha cap tipus d'equipament i no se sap quan se'n disposarà. Una vergonya, que indigna els veïns i el seu alcalde, en Lluís Lloret, tal com podreu veure en el vídeo que he enregistrat i publicat al meu canal de Youtube.

Veurem què diuen des del tripartit però és evident que això que passa a Quart s'assembla molt a la política del Govern de la Generalitat: aparença formal, buidor real. Com amb el finançament, la llei de dependència, les polítiques d'habitatge, els barracons, les llars d'infants...

 
Escrit per krls el dia 20.10.08 | Enllaç permanent | 0 comentaris
19 octubre 2008
Alerta: els estalvis familiars i empresarials fan de banc
Si els bancs no fan de bancs, qui està aguantant el país? La resposta és senzilla i terrible: el sistema s'està repenjant dels estalvis de les famílies i les empreses, que estan obligats a recórrer als seus recursos privats per mentenir en funcionament el negoci. Els bancs no donen crèdit però l'activitat s'ha de mantenir mentre s'espera que vinguin temps millors. Això porta molts petits i mitjans empresaris, inclosos els negocis familiars, a tirar d'un dipòsit que en cap cas està pensat perquè faci les funcions de soci financer. I és l'últim dipòsit, perquè després, si aquest s'esgota i els bancs continuen sense obrir l'aixeta, el col·lapse serà inevitable.

Voldria que es llegís bé el que estic dient. No em planyo que algú que ha acumulat benefici durant tots aquests anys --cosa admirable, en contrast a l'orgia de consum i despesa supèrflua que s'ha donat en d'altres casos-- ara hagi de recórrer a aprimar-lo per poder mantenir l'activitat. Això és normal. El que dic és que s'estan donant situacions molt més anòmales, en què un petit empresari --botiguer, comerciant, proveïdor-- només pot recórrer al seu estalvi personal per donar aire a la tresoreria, pagar les nòmines, pagar els proveïdors que ja comencen a retardar pagaments i assegurar el manteniment de l'activitat. I ho fa sense tenir cap certesa que aquest esforç i aquest risc enorme que contrau servirà per aguantar mentre duri l'autisme financer de les entitats de crèdit.

Això és un risc molt gran. Alguns petits empresaris resistiran el que queda d'any però si la cosa no canvia serà inevitable retallar personal i despesa. I parlo estrictament de mantenir l'activitat, ja no dic res d'inversions i aliances estratègiques per poder créixer, cosa sobre la qual també hauríem de parlar.

Em preocupen els efectes d'aquesta situació a la ciutat de Girona. Sempre he defensat que la millor política social és la plena ocupació i que els negocis funcionin. Ja s'ha vist que la caiguda dels ingressos municipals, els que ens permeten dur a terme polítiques socials i d'inversió pública, es deu, en gran part, a la caiguda de la construcció (ho dic per matisar l'eufòria dels que veuen en qualsevol promotor un especulador pur i dur). Si els recursos privats de negocis i famílies es van assecant (en un gest lloable, que diu molt sobre l'esperit emprenedor de qui el fa) se'ns escaparà totalment de les mans un problema que avui és, encara, reversible.

Si voleu un altre dia parlarem dels aprofitats de la situació (empreses que no paguen proveïdors amb l'excusa de la crisi, retallades de personal justificades més per la psicosi que pels resultats d'explotació...) però jo parlo dels empresaris i emprenedors de debò, que són la majoria i als quals devem també la nostra atenció.

 
Escrit per krls el dia 19.10.08 | Enllaç permanent | 0 comentaris
18 octubre 2008
El PSC hi posa els fets i Montilla les paraules buides
Suposo que encara hi ha gent que compra aquesta fabricació de la propaganda socialista que consisteix a presentar el president Montilla com algú que planta cara. Jo crec que cada hi ha menys gent que s'ho empassa, però després del que el mateix Montilla acaba de dir en relació amb els pressupostos de l'Estat la cosa encara ha quedat més clara.

Mentre les "paraules montilla" acontenten els seus socis republicans, els "fets PSC" fan el mateix amb els seus companys espanyols. I ja sabem que compten més els fets que les paraules. Les paraules presenten de tant en tant presumptes cops de puny. El darrer hauria estat la crítica al finançament de la llei de dependència. Però l'endemà anuncia que el PSC votarà els pressupostos de l'Estat, que són els responsables del mal finançament de tantes coses, inclosa la llei de la dependència. Els hagiògrafs destaquen la "fermesa" per criticar el govern Zapatero i obliden el petit detall que el PSC és membre d'aquest govern, que vota els pressupostos que permeten el maltracte a Catalunya i que dóna suport als ministres que el perpetren.

La llei de la dependència va ser un atemptat a l'autonomia catalana. Ara comprovem que també és una presa de pèl. I encara que des del primer dia ho vam denunciar, el Tripartit dels Socialistes de Catalunya es va embolicar amb la bandera de les polítiques socials per ocultar-ho. El nyap és tan gros que no tenen cap altre remei que reconèixer el fracàs. Curiós: aquells que ens donaven lliçons (ens acusaven de culpar sempre Madrid i de ser uns ploramiques) ara resulta que culpen Madrid i es fan un fart de plorar amb llàgrimes de cocodril.

En mans d'aquesta gent el país no ha parat de recular i recular.

 
Escrit per krls el dia 18.10.08 | Enllaç permanent | 0 comentaris
15 octubre 2008
El deteriorament de la seguretat a Girona
Al ple de l'Ajuntament de Girona del mes d'octubre, celebrat dimarts passat, el grup de CiU vam preguntar a l'equip de Govern per l'increment de la inseguretat a la ciutat. Ens han arribat moltes queixes de veïns, sobretot de comerciants, que perceben un increment de robatoris i furts i una creixent sensació d'inseguretat quan es tracta d'anar a determinats llocs a certes hores. La resposta de l'equip de Govern fou previsible: estadísticament no hi ha motius d'alarma. És cert que ens van demanar més temps per poder respondre amb més deteniment preguntes molt concretes que els vam formular i que tenen a veure amb l'organització del cos policial, la cobertura del carrer, les franges horàries, etc. Però hi ha situacions concretes que demanen respostes urgents. I la prova la teníem a la premsa just l'endemà que l'equip de Govern volgués treure ferro a la inseguretat que es viu a la ciutat. L'agressió a un ciutadà ocorreguda a la Devesa, amb intent d'homicidi inclòs --l'agressor va intentar cremar viva la víctima--, exigeix respostes contundents i immediates.
La gravetat del fet exigeix que no esperem més a incrementar la seguretat a la Devesa, per citar un cas --podem parlar del Parc Central o alguns barris on veïns i comerciants han fet sentir la seva queixa--. Potser troben molt bé dedicar-se a insultar la feina del grup de CiU amb expressions literals de la mateixa alcaldessa de la ciutat del tipus "vostè no en té ni idea!", però el ciutadà en té la pipa plena. Que dediquin els esforços no pas a combatre l'oposició sinó la delinqüència. Llevat, és clar, que pensin que les dues coses són sinònimes.

 
Escrit per krls el dia 15.10.08 | Enllaç permanent | 0 comentaris
10 octubre 2008
Protesta contra el Niu
Els regidors i regidores de CiU a l'Ajuntament de Girona no vam assistir, ahir al vespre, a la inauguració del muntatge "El Niu". Ho vam decidir pel rebuig a aquest muntatge i el seu cost, i també per coherència perquè no podíem participar de la festa organitzada per l'Ajuntament per una instal·lació que considerem que vulnera almenys sis punts de la normativa urbanística de la ciutat. I no ens tremolen les cames perquè alguna mandarina de la cultura oficial i instal·lada ens titlli, a nosaltres i a la majoria de gironins, d'ignorants. Llegiu la notícia de l'ACN a canal 3/24

 
Escrit per krls el dia 10.10.08 | Enllaç permanent | 0 comentaris
07 octubre 2008
Àrea verda, política immadura
Acabo de tornar de la comissió informativa de mobilitat de l'Ajuntament de Girona, on he fet constar la meva queixa i el meu malestar per com s'ha gestionat l'aplicació de l'àrea verda a la ciutat de la qual avui informa la premsa. En primer lloc trobo inadmissible que es margini i es menyspreï l'oposició fins al punt que se li furta una informació que, en canvi, és facilitada --i això em sembla bé-- a la premsa. I en segon lloc, perquè aplicar l'àrea verda no es pot fer ni de manera precipitada ni sense consens i diàleg polític i ciutadà. No em sembla bé que s'apliqui d'aquesta manera. Té una naturalesa molt més recaptatòria que no pas ordenadora del trànsit i dels aparcaments. S'escau en un moment pèssim per a les economies familiars, i molt inoportú per a la ciutat, que comença a estar potes enlaire per les obres del TAV i perquè no para de perdre aparcaments lliures com a conseqüència d'aquestes obres (i les que han de venir, encara). Una àrea verda sense diàleg, sense informació, sense consens, en temps de crisi... quin objectiu té? Posar en marxa un mecanisme per recaptar diners. Els diners que faran falta per pagar els 31.600 euros que costa la cosa aquesta del Niu, per exemple?

 
Escrit per krls el dia 7.10.08 | Enllaç permanent | 0 comentaris
02 octubre 2008
Una sana (i nacional) satisfacció
Aquest migdia hem votat a favor de l'acord pel finançament de la Generalitat i s'ha apovat, per tant, una resolució parlamentària. A partir d'ara, com molt bé ha dit el portaveu de CiU Josep M. Pelegrí, ja no es tracta de la posició d'uns partits polítics sinó de la posició de tot un Parlament. La cosa canvia. D'una banda, obliga el nostre Govern a negociar sobre unes bases i criteris que les defineix la Cambra catalana, i de l'altra obliga el Govern espanyol a respondre-hi amb lleialtat i corresponsabilitat institucional. Tindrà al seu davant un Govern que negociarà amb la força del Parlament de Catalunya al darrere, i això s'ha de respectar.

Arribar a aquest acord em consta que no ha estat fàcil. Al final, un acord, amb la màxima discreció, entre el president Montilla i Artur Mas ha possibilitat l'aprovació d'un text que em satisfà especialment en alguns punts concrets. Per exemple, quan fa referència al "rendiment complet de tots els tributs estatals cedits", o quan es vincula dèficit fiscal i finançament, i quan es rebla el clau de la bilateralitat. L'acord és molt més extens i ambiciós. Dilluns es publicarà al Butlletí Oficial del Parlament de Catalunya i començarà el compte enrere.

La satisfacció entre els diputats del grup parlamentari de CiU, abans del ple i després, a l'hora de dinar plegats en l'homenatge a Ramon Camp (que ha deixat de ser diputat per anar al Consell General del Poder Judicial), era més que evident. Hi ha hagut somriures, aplaudiments, felicitacions. Jo no he estat, naturalment, a la cuina de l'acord. Es veu que no ha estat fàcil i que hi han hagut de treballar fins a última hora de la nit, i que s'hi han posat a primera hora d'aquest matí. Tant se val: ha valgut la pena. Felicito totes les parts per haver-ho fet possible i haver permès que la votació que veieu a la foto hagi estat una de les més satisfactòries que he realitzat d'ençà que sóc diputat. L'he feta amb el meu mòbil just en el moment de prémer el botó "sí" del a la proposta de resolució pel nou model de finançament.

 
Escrit per krls el dia 2.10.08 | Enllaç permanent | 0 comentaris
01 octubre 2008
"La dictadura de la incompetència" i el debat de política general
La casualitat va fer que ahir, en acabar el discurs del president Montilla del debat de política general al Parlament, em trobés al despatx del grup parlamentari un sobre de l'editorial La Campana amb un exemplar de la seva novetat editorial (que promet moltíssim): "La dictadura de la incompetència", de Xavier Roig. Res de més escaient de llegir després d'un discurs gris, apagat, sense idees-força, sense talent. L'assaig de Xavier Roig, que acabo de començar a llegir, és compromès i clar, com els seus anteriors. No crec que estalviï crítiques a ningú ni que ho faci sense justificar-les i explicar-les. Però sobretot és escaient, especialment després d'un debat de política general que és molt lluny d'haver-se convertit en una exhibició de competència governamental. Sincerament, la solvència li ha posat l'Artur Mas. Els analistes ho diuen, i alguns fins i tot gosen publicar-ho (que, en els temps que corren, és de lloar). El tremp presidencial l'ha hagut d'aportar el líder de l'oposició. El missatge encoratjador no l'ha emès, tristament, el president del país.
El nou llibre de Xavier Roig té una veu pròpia encomiable. Com a tast, transcric un fragment de la contraportada: "[Xavier Roig] pretén posar-nos en guàrdia contra un Estat ineficaç. Un Estat que cada cop cobreix més espai amb la seva densa teranyina (és significatiu que el 68% dels parlamentaris de Catalunya provingui del sector públic), una escola que modela el pensament i un discurs dominant que denigra per sistema tot allò que sigui privat i exalça tot allò que sigui públic".
Roig ens planteja, doncs, un veritable debat de l'estat de la Nació. Parlem-ne, parlem-ne.

 
Escrit per krls el dia 1.10.08 | Enllaç permanent | 0 comentaris